CAPÍTOL 14
Els
dos
humans -Alt i Baix- lloaven
les recentment completades cartes de trànsit al
dormitori de Ciutat Ryn, envoltats pels trenta-set
ryn que esperaven contenint l'alè. Les falsificacions
els hi havien portat gairebé quatre
dies ruans de
treball clandestí, i gairebé tots havien contribuït
d'una manera o
altra. Si Gaph tenia talent per al
dibuix, R'vanna dominava la cal·ligrafia. Moltes de les dones s'havien ocupat de
barrejar i aplicar els colors, i fins i
tot la Melisma havia donat un cop de mà repassant
i corregint els
noms dels passatgers i buscant imperfeccions a les cartes.
Ara estava
parada entre Gaph i R'vanna, donant
suport al nen de la Sapha al maluc, aprofitant que, per variar, estava tranquil com un skimp. La
carregada atmosfera del dormitori era tan tensa
que quan Alt va acabar considerant
"perfectes" les cartes,
li va semblar que s'havien disparat focs artificials.
Tothom va
sospirar alleujat i va somriure obertament. Melisma entregà el nen
a una de les altres femelles
i va abraçar amb
alegria a Gaph
i R'vanna.
Els humans
van esperar que els ryn es calmessin. Alt va dirigir a
Gaph una mirada valorativa
mostrant un dels fulls de duralàmina.
-Veig
que
ja us havien inclòs
a la llista.
Gaph va
inflar el pit en teatral gest d'orgull.
-Ho vam
fer perquè sabíem que les trobaríeu impecables.
Alt va assentir
i li va lliurar les
cartes a Baix, que les va col·locar dins d'un castigat
estoig metàl·lic.
-Aquest
matí
les lliurarem a
Salliche Ag. Demoraran
el procés un o dos
dies, però si tot va segons el previst hauríeu de preparar-vos per sortir demà passat. Què us sembla?
En
comptes
de contestar, Gaph va alçar les mans sobre el cap, va començar a espetegar rítmicament la llengua i
va començar a ballar, creuant
les cames i
girant lentament mentre es movia per
l'habitació. Un moment després,
tothom aplaudia i
espetegava seguint el ritme, unint-se a ell
en la celebració.
Melisma amb
prou feines podia creure la seva
bona fortuna. D'aquí a dos
dies estarien envoltant
el Nucli, rumb a Abregado-rau.
-OOOOO-
Randa, pel
que semblava molt necessitada
d'un somni reparador, no havia demanat
la presència dels ryn, com s'esperava. Skidder calculava
que havien passat dos dies estàndard des que
els va cridar el Hutt, però aquell mateix dia,
quan el van conduir al celler, li va
alegrar descobrir als sis
ryn treballant ja en el tanc del yammosk.
Va
entrar
en el líquid gelatinós i va assumir el seu
lloc davant d'un dels setanta
tentacles, dirigint a Sapha
una mirada significativa, però sense dir res.
La
sessió
va començar com sempre, amb els captius lluitant per induir al
yammosk que forcés
al dovin basal a
moure la nau a major velocitat, sumint a
la criatura en un estat de relaxació tàctil mitjançant
massatges i carícies.
Encara
que aquestes
sessions eren cada vegada menys esgotadores a nivell psicològic,
seguien sent físicament esgotadores, i quan
Chine-kal va
ordenar que la velocitat tornés
a la normalitat, molts dels captius estaven doblegats
sobre els tentacles, lluitant per recuperar l'alè i fregant-se les mans, braços,
espatlles i pits
per allunyar el dolor.
El
més important
era que Chine-kal
estava complagut amb
els seus esforços i, per tant, no hi hauria
més treballs de velocitat per al que quedava de
sessió.
Quan el
recorregut del comandant per la
vora del tanc el va allunyar
180 graus de
l’Skidder, el Jedi va dirigir a Sapha
una mirada ràpida i va parlar entre dents.
-Heu vist
a Randa?
Ella li
va respondre amb un feble assentiment de cap.
-Venim d'estar
amb ell.
-Vas
fer
el que et vaig demanar?
-En
contra
dels meus desitjos. Però, sí, vam fer el que vas demanar.
-Com va
reaccionar?
-Amb palpable
preocupació. Ens va
acomiadar gairebé immediatament, probablement
per parlar amb els seus guardaespatlles i consellers.
Els ulls
de l’Skidder es
van estrènyer amb dissimulat plaer.
Havia arribat
el moment de parlar al yammosk. A les sessions
anteriors, només havia
recorregut a la Força prou com per
concedir a la criatura accés als seus pensaments i emocions superficials.
La facilitat de la connexió havia atret una vegada i
una altra al yammosk al seu costat, i l’Skidder
li mostrava cada vegada
una mica més de si mateix per reforçar la unió.
Ara havia d'invertir
el flux i parlar
directament al yammosk, tal com aquest creia
haver estat fent amb
ell.
Hi
havia
practicat en la Força la tècnica que necessitaria des del moment en què els
ryn li van explicar la reunió amb el hutt. Skidder es va sumir en un
suau tràngol amb el mateix esforç que va necessitar per entrar al fluid nutrient
en què surava el
yammosk.
El
seu
objectiu era comunicar-se mitjançant imatges que Randa Besadii Diori conspirava
contra el comandant Chine-kal. Hi havia
repassat tantes vegades l'engany en els últims dos dies que les
imatges es van succeir davant seu com en un drama
de l'HoloRed. Gairebé
immediatament, el tentacle li va envoltar les espatlles amb tendresa i va començar a estremir-se, després va començar a tremolar.
Llavors, l'apèndix
es va tensar al seu voltant. Al mateix temps,
i per tot el tanc,
els tentacles que
envoltaven altres captius es van afluixar, salpicant
el fluid amb força
suficient per vessar nutrient fora de la vora
i esquitxar la
coberta del celler.
Diversos captius
van cridar alarmats quan el cos del yammosk
es va posar rígid. Skidder va trencar el
contacte mental gairebé
immediatament i es va ajupir per lliurar-se
de l’abraçada del tentacle. Però
això només va provocar que
la criatura es
retorcés cap a ell, com si volgués fixar-lo
en la seva mirada. Skidder,
Roa, Sapha i
alguns dels altres van tenir la previsió de
submergir-se en el nutrient, però una dotzena dels
altres captius va ser llançats fora del tanc
pel gir a contrarellotge
del yammosk. Fasgo es trobava en aquest grup i va ser llançat
més lluny que els
altres. El seu ja debilitat cos va xocar
contra la mampara de corall Yorik amb
força demolidora i
es va quedar allà enganxat per un moment, abans
de lliscar lentament fins a l’escabrosa superfície del sòl.
Alguns
dels
tentacles més llargs
van intentar agafar Skidder quan va sortir a la superfície, però aquest va emergir del líquid amb
una tombarella cap enrere i va aterrar a la passarel·la de la vora. El yammosk
es va estirar frustrat cap amunt, abans d'aplanar-se
sobre el líquid, estenent
el seu abast fins a la vora del tanc. Els tentacles
es van agitar i
van colpejar la reixeta de corall, però Skidder
els va evitar destrament
saltant d'un peu a
l'altre i executant tombarelles amb les
que saltava sobre els relliscosos apèndixs.
En
una altra
part del celler, Chine-kal i els guàrdies
es trobaven presos de la confusió. Corrien al voltant del tanc, fent
inútils intents de
calmar la criatura, convençuts
per un moment que
Skidder era la
víctima i no l'instigador. El Jedi va
saltar fins a la coberta i va
aterrar de peu, però els guàrdies no pensaven deixar-li
gaire marge. Podria haver esquivat o
derrotat als que corrien cap a ell des de tot arreu, però no tenint cap a on
fugir va decidir que li aniria millor interpretant
a un captiu espantat
temorós per la seva vida.
Va
simular
forcejar, derrocant a alguns dels guàrdies amb
la força que atorga el pànic, però va
deixar que acabessin doblegant-lo
i es va deixar caure
a la coberta sota
la seva força, cridant, gemegant i gesticulant
cap al yammosk.
- Va
intentar matar-me! Volia matar-me!
Un
cop
calmat, el coordinador Bèl·lic es balancejava sobre
les ones provocades
pels seus propis actes.
Molts dels captius
s'estrenyien a les vores del tanc. Els que
havien estat llançats fora
pel brusc gir de la criatura ja s'aixecaven de la coberta, atordits però no ferits de
gravetat. Tots llevat Fasgo, que estava caigut
sense vida sobre un creixent bassal de sang.
Fins i tot Chine-kal semblava
temorós mentre s'acostava
al yammosk. Skidder va suposar que no totes les criatures es
desenvolupaven segons el previst,
i que malgrat la bioenginyeria
amb la qual havien estat desenvolupades, sempre
podia sortir alguna defectuosa, com solia
passar amb els
Coris i amb
altres mostres de
la tecnologia orgànica yuuzhan
vong.
Veient-lo, o
potser sentint-lo, que el comandant s'acostava, el yammosk va estendre
dos tentacles cap a ell, i després un tercer amb
el que li va envoltar el coll.
El comandant va posar els ulls en blanc, i
s'hauria desplomat de no subjectar els
tentacles. Llavors va parpellejar
recuperant la consciència i es va girar per mirar
l’Skidder amb ulls
molt oberts.
L’Skidder
no tenia ni
idea del que podia haver-li explicat el yammosk
sobre Randa o
sobre el propi Skidder, però les paraules que
li va dirigir Chine-kal va
ser l'últim que esperava
sentir.
-Un Jedi!
-El Comandant es
va alliberar de l'abraçada del yammosk
i es va acostar a Skidder-. Un Jedi!
L’Skidder
va veure de cua d'ull a Roa i a Sapha capcots i derrotats. Chine-kal
es va parar davant Skidder, agitant el cap
amb incredulitat i meravella.
-Un intent
valent, Jedi. Inspirat
de veritat. Però el que no vas saber veure és que
els yammosk no
es produeixen, sinó que neixen. Cadascú transmet
la suma total dels seus coneixements a la seva progènie. Va mirar la criatura-.
Els progenitors d'aquest
van tenir experiències amb els Jedi.
En Chine-kal es va tornar cap a
l’Skidder i va
posar les mans en les seves espatlles.
-Però pots
sentir-te orgullós, Jedi, ja que m'has
complagut molt. De
fet, seràs el meu
regal al mestre bèl·lic Tsavong Lah, que un
dia governarà Coruscant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada