Eclipsi Jedi (XXVI)

Anterior

CAPÍTOL 26

Pel que s'havia pogut determinar, els coralites no es mantenien atracats en els hangars dels transports, sinó que eren llançats i recuperats des de les llargues projeccions en forma de branques de les naus. Tot això va passar breument per la ment d’en Kyp Durron mentre el seu Ala-X deixava anar dos torpedes de protons contra l'esfera que els làsers quàdruples del Falcó Mil·lenari havien perforat i desinflat. Els torpedes van fer poc més que obrir un esvoranc en el que quedava del desinflat globus, però prou gran com per permetre l'entrada a qualsevol dels caces que formaven la seva Dotzena.

-Onze I Dotze, vigileu la rereguarda -va ordenar en Kyp per la xarxa de comunicacions tàctiques-. Els altres, seguiu-me. Anem a entrar.

En Kyp va dirigir la seva nau ignorant les estridents protestes del seu androide astromecànic, que xiulava i trinava sense parar a causa de les lectures que emetia la nau enemiga. Els yuuzhan vong respiraven oxigen, es va recordar a si mateix, i això significava que les seves naus havien de produir atmosfera d'alguna manera. No estava tan segur sobre la gravetat, encara que conjecturar que els mateixos dovin basal responsables de la propulsió i de la protecció de les naus s'encarregarien de proporcionar-la. Quant a l'espai per aterrar, Kyp estava disposat a trobar-lo en la superfície de qualsevol coberta, encara que hagués de pilotar el seu Ala-X fins al mateix cor de la nau.

L'Ala-Y modificat d’en Ganner, amb set caces estel·lars, el va seguir per la bretxa oberta pels torpedes. Els dos que quedaven enrere s'haurien d'encarregar de l'ajuda que s'enviés a la nau-raïm, almenys fins que tornessin el Falcó i els seus dos escortes.

La determinació d’en Kyp va augmentar quan el seu Ala-X va entrar a la destrossada esfera. El buit havia absorbit tot rastre d'atmosfera, però la gravetat gairebé s'ajustava a la humana estàndard, i hi havia espai suficient perquè els nou caces aterressin en una coberta molt semblant al casc i les mampares interiors dels vaixells de guerra enemics. Els potents canons del Falcó i els seus propis torpedes ho havien destrossat tot, però els hagués estat difícil definir el que estaven veient fins i tot sense això. Kyp va sospitar que l'estructura en forma de rusc que endevinaven al fons de l'esfera era una mena de neuromotor d'alguna classe, i que, si la obrien, trobarien en el seu interior a un parell d’atordits dovin basal.

-Respiradors i armes –va dir per la xarxa de comunicacions mentre la carlinga de l'Ala-X encara s'estava obrint.

Recordant el seu primer contacte amb els yuuzhan vong a la Vora Exterior i aquella grotesca criatura amb unes secrecions que havien cremat el transpariacer del seu XJ, Kyp havia esperat trobar-se amb unes monstruositats semblants, però la sala estava deserta. Ganner, òbviament, pensava el mateix. Saltant àgilment de la cabina del seu Ala-Y, va dir pel micròfon del seu respirador:

-Probablement s'han replegat per protegir el yammosk.

-Aleshores ens han facilitat la missió -li va respondre Kyp.

Va empunyar i connectar els sabres làser que fins llavors penjaven dels cinturons dels seus micos de vol. El sibilant xiuxiueig de les fulles d’energia va brunzir amb força a la sala abandonada. Tots els altres portaven una pistola o un rifle làser.

-Vigileu on trepitgeu -va advertir en Kyp-. Sabem que els yuuzhan vong utilitzen una espècie de gelatina viva per immobilitzar enemics i presoners.

Van avançar cautelosament fins a la paret de l'esfera adjacent, sense saber si es dirigien cap a proa o cap a popa. Igual que els murs del mòdul col·lapsat, el casc corb tenia una aparença orgànica, membranosa. Van buscar inútilment l'equivalent a una comporta d'accés.

-Ha d'haver una forma de passar d'una esfera a l'altra -va apuntar en Deak-. Potser estan separats per camps hidrostàtics.

Però la mampara no li va deixar passar per més que es va estrènyer contra ella, encara que va cedir elàsticament al seu contacte.

-Potser només reacciona davant els yuuzhan vong -va suggerir Ganner.

-No és moment per a debats -va tallar en Kyp-. No estem en un congrés científic.

Va clavar el seu sabre a la paret corba. Quan la seva punta la va traspassar, Kyp girà el canell, obrint un forat rodó prou ampli per poder passar a través d'ell. La sala que van trobar a l'altre costat de la mampara no era diferent de la que havien deixat enrere.

-Tampoc hi ha oxigen –va comentar Ganner després fer-li un cop d'ull a l'indicador que portava al canell.

Van avançar en fila índia per un passadís que bé podia ser la gola d'una criatura gegantesca. Colònies de microorganismes en parets i sostre proporcionaven una feble bioluminescència verdosa. Poc després es van topar amb un altre mur corb, però proveït d'un portal en forma d'iris que els hi va donar pas a una avantcambra segellada. La càmera servia com resclosa, però no se’ls hi va fer evident fins a entrar en una espaiosa sala que contenia atmosfera respirable.

També contenia als guerrers yuuzhan vong que Kyp i Ganner havien esperat trobar abans.

Eren trenta. Alguns portaven una cuirassa quitinosa, altres no; però tots anaven armats amb espases de doble tall o els amfibastons que Kyp sabia que podien ser utilitzats com fuets, porres, espases o llances. Els dos grups es van mantenir immòbils per un instant, estudiant-se mútuament. Llavors, un dels guerrers va fer un pas endavant i va cridar una frase en el seu idioma.

Va fer que sonés com una declaració de principis, però la càrrega que va seguir a continuació va confirmar que era un crit de guerra. Deak i els altres que no eren Jedi van obrir foc amb les seves armes, derrocant a deu o més dels guerrers sense blindatge abans que recorreguessin la meitat de la distància que separava els dos grups. Kyp i Ganner es van llançar contra els supervivents trepitjant tot just la superfície de la coberta, desarmant telequinèsicament a part dels seus contrincants, mentre paraven els cops dels rígids amfibastons o desviaven les llances. Un a un, els yuuzhan vong van sucumbir a les espasades verticals dirigides al capdavant, o a les estocades horitzontals que sempre trobaven els únics punts vulnerables de l'armadura vivent: sota les aixelles.

Sempre que era possible, els dos Jedi actuaven en equip, esquena contra esquena o espatlla amb espatlla, negant-se a cedir qualsevol terreny guanyat i reduint al mínim els moviments dels seus sabres. Les seves victòries, relativament fàcils, els van convèncer que aquells guerrers pertanyien a una casta diferent a la dels combatents veterans amb els que s'havien enfrontat a la nau ithoriana Badia de Tafanda. Així i tot, alguns dels integrants de la Dotzena d’en Kip tenien dificultats. Dos d'ells havien mort; un decapitat per un ganivet i l'altre traspassat per un amfibastó.

Quan Kyp i Ganner es van quedar gairebé sense enemics, es van separar per enfrontar-se als últims guerrers un a un. Kyp es va embrancar en un combat salvatge contra un enemic que li sobrepassava un cap, i tan destre amb el seu bastó com Kyp amb el seu sabre làser; Ganner va utilitzar una empenta telequinèsica de la Força per llançar al seu adversari contra un trio de yuuzhan vong que assetjaven a Deak. Dos d'ells van caure enderrocats sobre coberta, donant a Deak el temps que necessitava per aixecar el seu rifle i matar al tercer i al qual havia empès Ganner.

En Kyp percebia tot el que passava a la sala. Amb els seus peus ben plantats a terra, sostenia el sabre làser a l'altura de la cintura, amb la fulla alçada, mentre girava els canells per respondre, i desviar, els talls i cops de l’amfibastó del yuuzhan vong. Que en Kyp romangués immòbil tot i la pressió a què era sotmès va fer que el guerrer es mostrés més ferotge a cada segon que passava. Carregant contra l'humà, va llançar una espassada cap a la cintura d’en Kyp, ordenant al seu bastó que s'allargués i ataqués amb els seus ullals. La sobtada transformació de l’amfibastó d’espada en serp va agafar a Kyp per sorpresa, però només per un instant. Va fer un molinet amb el seu sabre làser al voltant del bastó i el va elevar sobtadament cap amunt, retallant la mà del yuuzhan vong pel petit espai que quedava entre el guantellet i la protecció dels avantbraços, i fent que l'arma del guerrer volés per aires.

El puny desmembrat va caure sobre coberta, mentre un raig de sang fosca traspuava el truncat membre del guerrer. El yuuzhan vong va contemplar a Kyp amb sorpresa i incredulitat, va baixar el cap i va carregar a tota velocitat en un intent d'envestir al seu contrincant. Un pas lateral del Jedi va sabotejar l'esforç. Mentre el debilitat guerrer ensopegava en passar pel seu costat, Kyp va alçar el sabre làser a l'altura de l'espatlla i va clavar una estocada per sota del braç del seu enemic, matant-lo a l'instant.

Va romandre al costat del yuuzhan vong un segon, recuperant l'alè, i després va passejar la mirada per tota la sala per contemplar la carnisseria que havien provocat els seus companys i ell. Ganner i Deak estaven agenollats al costat dels seus camarades morts.

-Ja els retrem homenatge més tard -va dir en Kyp, fent un senyal amb el sabre làser connectat.

Van penetrar més profundament en la nau, creuant el llindar d'una altra esfera sense trobar més oposició. Des del moment en què van entrar a la nau, Kyp es va adonar que la Força havia emmudit: no desaparegut, sinó silenciada. No sentia que les seves habilitats Jedi estiguessin afectades o disminuïdes en cap manera, però tenia la impressió d'haver entrat en l'espai en blanc d'un mapa. Ara, de sobte, va sentir alguna cosa a través de la Força, i, una mica més enllà, es van topar amb una porta segellada similar a les moltes que havien passat abans.

En Kyp es va girar cap a Ganner, que va assentir amb el cap. Llavors va perforar el centre de la porta amb la fulla del sabre làser. En retirar-la, l'aire va entrar sorollosament en la misteriosa sala a través del forat, i l'iris es va obrir. Dins jeia una multitud de captius de diverses espècies, disseminats pel terra flexible amarat de suor i altres fluids. Vestits amb túniques velles i trencades, semblaven molt prims però vius. A poc a poc, a mesura que la sala s'omplia d'oxigen, van començar a moure’s.

En Kyp es va acostar a un d'ells, un humà de pèl gris que, a jutjar pels plecs penjants de la seva pell, probablement havia començat la seva captiveri amb més pes que molts dels altres. Prop d'ell jeien dos mascles ryn i una femella.

Els ennuvolats ulls de l'home van pestanyejar i van recórrer la cara d’en Kyp, centrant-se finalment en el sabre làser desactivat de la seva mà dreta.

-El tenen a la coberta inferior -xiuxiuejà dèbilment-. Al mòdul contigu a la popa. Però vés amb compte, Jedi, potser ja no sigui el Wurth Skidder que recordes.

-OOOOO-

Alguns dels refugiats de Ruan tècnicament més hàbils van aconseguir manipular els sistemes de recepció d'imatges de la instal·lació orbital, de manera que tot aquell qui volgués podia veure la caiguda de Fondor en directe i a tot color.

La majoria de la flota yuuzhan vong seguia dispersa en un ampli arc més enllà de l'òrbita de les llunes més allunyades de Fondor, però més d'una dotzena de transports fortament reforçats per naus escorta s'havia avançat al setge i estava sobre el planeta. Els transports havien llançat els seus coralites contra tots els objectius possibles al seu abast, com si fossin velles armes de setge, destruint vaixells de guerra de la Nova República, plataformes i drassanes. Un cop dispersada la Primera Flota, van començar a ser sistemàtics amb les instal·lacions orbitals, llançant projectils flamejants i dolls de plasma contra el distant Fondor.

La Melisma contemplava aquell caos a través d'una portella d'observació i va decidir que probablement els yuuzhan vong no perdonarien ni una drassana buida com aquella en què es trobaven. A més, a l'actual ritme de destrucció, al grup de Ruan li quedava menys d'una hora de vida. La majoria dels refugiats ja s'havia fet a la idea i plorava calladament o pregava a qualssevol que fossin els déus als quals rendissin culte. Altres cridaven de por i ràbia, insistint que havien d'esforçar-se per alertar de la seva situació a l'alt comandament de Fondor o, si no ho aconseguien, rendir-se als yuuzhan vong, encara que això signifiqués el sacrifici o la captivitat.

Els ryn cantaven, fidels al fatalisme que abraçaven com a credo. El fet que poguessin enfrontar-se a la mort amb gràcia i dignitat els havia imbuït amb una sensació de calma i tranquil·litat enmig d'aquell pandemònium.

La Melisma es va tornar cap a la finestreta per escoltar millor el melodiós lament que entonava R'vanna.

-Si aquesta gent sabés que van ser les nostres falsificacions el que els va portar fins aquí i els va ficar en aquesta situació, ja estaríem morts –va dir a Gaph. El seu oncle va arronsar les espatlles.

-Els pirates haurien trobat alguna altra manera de transportar-los, fins i tot sense els documents que els hi vam proporcionar. Recorda, nena, que aquestes persones van pagar per sortir de Ruan.

-Aquesta és la teva manera d’absoldre’ns de tota culpa?

-Només som culpables de ficar-nos a nosaltres mateixos en aquest embolic. Però aquest és l'estil ryn. Si ningú intenta aprofitar-se de nosaltres, ens aprofitem de nosaltres mateixos.

-Aleshores, ens mereixem això per no acceptar l'oferta de treballar en els camps de Ruan? –Sospirà la Melisma.

-No. Ningú mereix morir així, hagi fet el que hagi fet. Però mira, noia, encara no estem morts. I fins llavors, hem de gaudir del moment.

-Crec que ja no em queden cançons, oncle –va confessar, mirant per la finestreta.

Ell va riure.

-És clar que sí. Sempre hi ha una cançó..., fins i tot en l'últim alè.

-Comença tu -va acceptar, forçant un somriure.

Gaph va acariciar el seu bigoti, pensatiu. El seu peu dret va començar a marcar el ritme, i ja havia obert la boca per cantar quan un sullustà situat davant d'una de les consoles va cridar reclamant l'atenció de tot el món.

- La Trevee està tornant!

Els càntics i els gemecs van cessar, i tots van començar a apinyar-se al voltant de les consoles i la finestreta d'observació. Algú situat a l'esquerra de la Melisma va assenyalar una forma llisa, afusada, que s'apropava a l'abandonada instal·lació navegant entre projectils i descàrregues de plasma.

-És el Trevee, definitivament! -va confirmar el sullustà.

Crits d'esperança van sorgir de tots els presents.

-igual han canviat d'idea.

-Impossible. Segur que s'han vist atrapats enmig de la batalla i busquen un lloc on amagar-se.

-O algú s'ha assabentat del que ens van fer.

-Aquesta és l'explicació més probable -va dir Gaph amb veu autoritària. Gesticulant en direcció al transport-. Perquè no imagino el motiu pel qual aquest YT-1300 s'ha pogut unir al Trevee, però estic segur que les altres dues naus que els acompanyen són caces estel·lars de la Nova República.

-OOOOO-

Les possibilitats que l’Ànakin habilités el camp de contenció de l'estació Centràlia i la seva capacitat per fer explotar sols van quedar oblidades momentàniament després de les devastadores notícies portades pel coronel de la Nova República fins a la sala de control.

-Els Yuuzhan vong han llançat un atac sorpresa contra Fondor.

Les imatges en temps real de la batalla rebudes pels canals militars i l'HoloRed havien propagat el pànic entre els mrlssis, el seu sistema natal era fronterer amb Fondor en el sector Tapani. Per a tots els altres, les imatges van provocar una curiosa barreja d'alleujament i desesperació. Allà hi estava Centràlia, preparada per defensar-se, però sense enemic contra el qual fer-ho.

Thrackan Sal-Solo va trencar el gel.

-Encara podem fer alguna cosa -es va girar cap a l’Ànakin amb una llum salvatge brillant en els seus ulls-. Tenim les coordenades espai-temporals de la flota yuuzhan vong. -va córrer cap a una consola i va demanar un mapa estel·lar-. Els seus vaixells de guerra estan concentrats entre la cinquena i la sisena llunes de Fondor. Si enfoquem el raig repulsor de Centràlia podem acabar amb elles.

-No tenim autoritat per prendre aquesta decisió -va apuntar un dels tècnics en veu bastant alta com per ser escoltat per sobre d'una dotzena de converses diferents-. Podríem fallar i colpejar Fondor... o fins i tot al seu sol. No podem córrer aquest risc.

-Hem d’assumir-lo -va protestar un mrlssi-​​. Si no fem res, Fondor està perdut.

El coronel de la Nova República va veure que Sal-Solo agitava el cap, dubtant.

-No puc prometre que encertarem en el blanc.

Tots es van girar cap a l’Ànakin.

I l’Ànakin mirà al Jacen i a Ebrihim, que tenien les seves mans tapant la reixeta del codificador de veu de Q-9.

Jacen va voler dir alguna cosa, però li van fallar les paraules. De sobte va recordar a l’Ànakin de feia uns mesos, practicant la tècnica del sabre làser en el celler del Falcó Mil·lenari.

-Segueixes pensant en el sabre làser com a una eina, com una arma en la teva guerra contra tot el que et sembla dolent -li havia dit Jacen en aquell moment.

-És un instrument de la llei -va mantenir l’Ànakin.

-La Força no té res a veure amb la guerra –va insistir Jacen-. Té a veure amb trobar la pau i el lloc que ocupes en la galàxia.

Ara es va situar entre Sal-Solo i la consola davant la qual s'asseia l’Ànakin.

-No podem formar part d'això.

Thrackan es va moure nerviosament al voltant de l’Ànakin i d'ell.

-La Primera Flota està sent delmada, Ànakin. I la força de xoc enviada des de Bothawui no arribarà a temps.

-El Sector Tapani és el nostre sector natal -va dir un mrlssi-​​. Has d’arriscar-te per nosaltres..., com ho faria qualsevol Jedi.

-És la nostra única oportunitat d'aconseguir una victòria decisiva –va urgir el coronel. Va clavar la mirada en la palanca que havia conjurat l’Ànakin-. Té la teva empremta, Ànakin, només respon davant teu, davant de ningú més.

-Ànakin, no pots fer-ho –va insistir Jacen amb els ulls desorbitats-. Aparta't d'aquí. Aparta't d'això ara mateix.

L’Ànakin va contemplar els controls que tenia davant seu. Va poder captar els distants blancs, però no a través de la Força, sinó a través de la mateixa Centràlia. Es va sentir unit al repulsor com sovint se sentia unit al seu sabre làser. I va saber, amb la mateixa convicció, que sabia quan i com atacar.

Següent