9
La Tenel Ka va despertar
en una foscor absoluta, envoltada per una vibració ofegada i gairebé sense
espai per moure’s. El seu cor estava bategant en un veloç redoblament de tambor,
i va sentir el pessigolleig de la transpiració sobre la seva pell. Una vaga
sensació urgent que alguna cosa anava terriblement malament es va agitar a les
profunditats de la seva ment. Va intentar seure i es va colpejar el cap, amb
prou força, contra el dur fons de la llitera que hi havia a sobre. La Tenel Ka
va reprimir una exclamació de disgust i es va recordar que es trobava a bord
del Casualitat. Es va relaxar una
mica..., però només una mica.
Quan van acabar de
parlar amb l'agent d'informació hutt a Borgo Prime, en Luke i la Tenel Ka van decidir
que la seva millor esperança de trobar en Jacen, la Jaina i en Lowbacca
consistia d’anar directament a Dathomir, món natal de les Germanes de la Nit
originals. La seva única pista era la misteriosa Germana de la Nit, i havien
d'esbrinar qui era i si els bessons i en Lowbacca estaven en el seu poder.
En Luke havia
apressat a la Tenel Ka que dormís una mica durant el viatge. Era la primera
oportunitat de descansar que tenia des que els seus amics havien estat
segrestats, i la Tenel Ka la va acceptar amb gratitud.
I així havia dormit,
protegida de la llum i el so en una de les lliteres del Casualitat, però el seu descans havia tornat a veure’s pertorbat
per somnis plens de foscor. La Tenel Ka va moure un interruptor al costat del
seu cap i va fer una ganyota quan la brillant llum del compartiment va inundar
el cubicle de repòs. Es va donar la volta fins a quedar ajaguda sobre
l'estómac, va passar les cames per sobre del costat de la llitera i va saltar
el metre i mig que la separava del sòl del compartiment. La Tenel Ka va agitar
el cap per apartar la seva cabellera daurada rogenca de la cara, es va estirar
quan alta era i va percebre amb plaer la llibertat de moviments que li permetia
la seva dura i flexible armadura de pell de llangardaix. S'alegrava de tornar a
anar vestida com una guerrera.
La sensació
d'inquietud que li havia deixat el somni va persistir mentre la Tenel Ka anava
a la cabina de pilotatge i s'instal·lava al seient del copilot al costat d’en Luke.
Després va clavar la vista al finestral davanter i va contemplar els remolins
de colors que indicaven que el Casualitat
estava viatjant per l'hiperespai.
En Luke va aixecar
la mirada dels controls.
- Has dormit una
mica?
- És un fet
comprovat.
La Tenel Ka tensà
les tires de l'arnès de seguretat al seu voltant i després va agafar un gruix
floc de cabells entre els dits i va començar a trenar-lo, afegint unes quantes
plomes i comptes que guardava dins una bosseta que penjava del seu cinturó.
- Però no has dormit
bé, oi?
La Tenel Ka
parpellejà, una mica sorpresa que ho hagués notat.
-Això també és un
fet comprovat.
En Luke no va
replicar. Es va limitar a esperar en silenci i la Tenel Ka, amb una creixent
incomoditat, va acabar comprenent que estava esperant que s'expliqués.
-He... He tingut un
somni -va dir per fi -. No és gens important.
La penetrant mirada
blava d’en Luke va escrutar la seva cara. Quan va parlar, en Luke ho va fer en
veu baixa i suau.
- Percebo por en tu
-va dir.
La Tenel Ka va torçar
el gest i va arronsar les espatlles.
-És un somni que ja
he tingut abans.
En Luke va tancar
els ulls durant un moment i va inclinar el cap a un costat, com podria haver
fet si estigués observant-la amb els ulls oberts.
- Les Germanes de la
Nit? -Va murmurar per fi.
-Sí. És una
criaturada -va admetre la Tenel Ka mentre la sang afluïa a les seves galtes, tacant-les
amb el vermell de la incomoditat.
-És estrany... Jo
també he somiat amb elles -va dir en Luke.
La Tenel Ka el va
mirar amb incredulitat.
- Solia pensar que
no eren més que una història que les mares i àvies de Dathomir comptaven per
espantar als nens. Però totes les Germanes de la Nit van ser destruïdes. Com
pot haver quedat alguna?
- La gent de
Dathomir solen tenir grans capacitats per a l'ús de la Força, i no resultaria
gens difícil per a algú ensinistrar-les en els camins del mal -va dir en Luke.
Es va recolzar en el seient de pilotatge i va contemplar l'hiperespai com si
estigués invocant un record molt vell -. De fet, fa molts anys, abans que tu
naixessis, vaig anar a Dathomir a la recerca d’en Han i la Leia, els pares d’en
Jacen i la Jaina. Allà vaig conèixer el teu pare i la teva mare, i tots vàrem unir
les nostres forces per derrotar a les últimes Germanes de la Nit.
La Tenel Ka el va
observar, sentint-se plena de curiositat. Era una part de la història de la que
els seus pares parlaven molt poc.
-La meva mare et té
en gran estima -va dir, amb l'esperança que en Luke seguiria parlant del que va
passar llavors.
En Luke li va
llançar una mirada lleument burleta.
-Però t'ha explicat
alguna vegada com ens vam conèixer? T'ha explicat que em va capturar?
- No voldràs dir...
- Va balbucejar la Tenel Ka -. Ella no podia haver esperat que...
La seva consternació
va fer riure al Luke.
-És un fet històric comprovat.
- Oh, Mestre
Skywalker!
La Tenel Ka va fer
un bot, sentint-se horroritzada davant la mera idea d’en Luke sotmetent-se a
les primitives costums matrimonials que sempre li havien semblat tan
pintoresques i provincianes. A Dathomir, una dona seleccionava i capturava
l'home amb el qual volia casar-se. La seva mare, Teneniel Djo, li havia fet
això al Luke Skywalker?
Comprendre que la
seva mare havia capturat al Mestre Jedi més gran de tota la galàxia i havia
esperat que es casés amb ella i fos el pare dels seus fills va fer que una nova
onada de vergonya li enrojolí la cara. Un instant després tota aquella situació
li va semblar tan totalment i sobtadament ridícula que la Tenel Ka va deixar
escapar el que en ella era un so realment molt estrany: una rialleta.
-La meva mare sempre
m'ha ensenyat a respectar als Jedi, i molt especialment al Mestre Skywalker,
però... Oh, et prego que no t'ofenguis, però... - Boquejà, amb els ulls plens
de llàgrimes d'hilaritat -. Bé, m'alegro moltíssim que no se sortís amb la
seva.
En Luke, que seguia
somrient, va allargar el braç i li va estrènyer l'espatlla per indicar-li que
l'entenia.
- Jo també -va dir -.
Els teus pares van néixer l'un per l'altre.
-Vull molt al meu
pare, saps? - Va dir la Tenel Ka, recuperant la serietat -. I a la meva mare.
- I no obstant això
mai els has dit als teus amics qui són els teus veritables pares -va dir en
Luke -. Per què?
La Tenel Ka es va
remoure nerviosament entre les tires del seu arnès de seguretat, que semblaven
estar sobtadament massa estretes. Havia pensat sovint en aquell problema, i
havia acabat arribant a la mateixa conclusió una vegada i una altra.
- És difícil
d'explicar -va dir -. No m'avergonyeixo dels meus pares, si això és el que
penses. Em sento molt orgullosa que la meva mare posseeixi el do de la Força en
un grau tan gran, i que ella, una guerrera de Dathomir, governi ara tot el
Cúmul de Hapes. I estic orgullosa del meu pare i del que ha aconseguit arribar
a ser tot i la forma en què va ser educat..., i tot i la persona que el va
educar.
En Luke va assentir
- Et refereixes a la
teva àvia, no?
-Sí. - La Tenel Ka
serrar les dents fins a fer-les cruixir -. No estic gens orgullosa d'aquesta
part de la meva família. La meva àvia té un insaciable desig de poder. Manipula
la gent. Ni tan sols estic segura que sàpiga com estimar. - Es va girar cap al
Luke, i va sentir una estranya barreja de tristesa i perplexitat mentre ho feia
-. I no obstant això el meu pare està ple de saviesa i amor. No és com ella.
- No, no ho és -va
dir en Luke -. Fa molt temps l’Isolder va fer una cosa molt difícil i que
exigia molt valor. Va comprendre que la teva àvia estimava el poder fins al
punt que estava disposada a matar a qualsevol persona que suposés una amenaça
per a ella, i va rebutjar els seus ensenyaments. La teva àvia és una dona forta
i orgullosa, però les seves lliçons estaven plenes de verí. L’Isolder va escollir
valorar i honorar la vida allà on la trobés. Aquesta decisió tan difícil que va
prendre el pare era la decisió correcta.
La Tenel Ka va assentir.
Els seus pensaments estaven plens d'amargor.
-El meu llinatge
està tacat per generacions de tiranes assedegades de sang i famolenques de
poder. No em sento gens orgullosa d'haver nascut en el si de la família reial
de Hapes - va dir, gairebé escopint les paraules -. No desitjo que els meus
amics sàpiguen que sóc l'hereva d'aquest tron, perquè no he fet res per
guanyar-lo, triar o merèixer.
En Luke l'estava
contemplant amb expressió pensativa.
- En Jacen i la
Jaina entendrien això. La seva mare és una de les dones més poderoses de la
galàxia.
La Tenel Ka va
bellugar violentament el cap.
- Abans de dir-ho,
he demostrar-me a mi mateixa que no sóc com les meves avantpassades. He triat
enorgullir-me únicament del que aconsegueixi fer, primer a través dels meus
propis recursos i després a través de la Força, i mai a través del poder
polític heretat. Els meus pares estan molt orgullosos que hagi decidit
convertir-me en una Jedi.
- Ho entenc -va dir
en Luke -. Has triat un camí difícil. És un bon començament per a una Jedi -va
afegir, somrient-li afablement.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada