17
La Tenel Ka i en
Luke muntaven un jove rancor que encara no havia estat marcat per cap clan en
particular per indicar la seva propietat.
L'aire nocturn era
càlid i encara estava impregnat per la humitat de la tempesta antinatural que
havien invocat la Vonnda Ra i en Vilas, el seu estudiant. Les dues llunes de
Dathomir entraven i sortien entre els núvols, deixant una difusa llum perlina
en la seva trajectòria.
La Tenel Ka estava
asseguda davant d’en Luke sobre la cadira de pell de whuffa, guiant el rancor en direcció al Gran Canó. Era bona genet,
i ho sabia. Havia d'admetre que resultava molt agradable poder-li demostrar al
Mestre Skywalker que era una experta en alguna cosa.
Una suau brisa va
agitar les fulles dels arbustos que hi havia al seu voltant i les va fer
cruixir, de manera que quan en Luke es va inclinar cap endavant per parlar-li
en murmuris a cau d'orella, al principi la Tenel Ka amb prou feines el va poder
sentir.
- En una ocasió vaig
haver de matar un rancor -va dir -. Va ser una llàstima... Són unes criatures
magnífiques.
- Així i tot, són
perilloses per als qui no són amics seus -va respondre la Tenel Ka.
En Luke va guardar
silenci durant uns instants.
-He lliurat moltes
batalles -va dir per fi -, i sí, he hagut de matar. Però he après del costat
lluminós de la Força que és millor fer el que estigui a les meves mans abans
per... donar la volta a una situació que...
- Però segurament -el
va interrompre la Tenel Ka -una Germana de la Nit, o qualsevol altra persona
seduïda pel costat fosc, no vacil·laria a matar-te.
- Exactament! - La
suau exclamació d’en Luke la va agafar per sorpresa -. Ara comences a entendre
-va seguir dient -. Els qui utilitzen el costat de la llum no creuen les
mateixes coses que els qui utilitzen el costat fosc. Però només podem demostrar
les nostres diferències actuant segons les nostres creences. D'una altra
manera..., no som tan diferents després de tot.
- Ah. Justa la fusta
-va dir la Tenel Ka -. Igual que jo m'esforço per demostrar que sóc diferent de
la meva àvia de Hapes... -Va murmurar, i es va quedar callada durant uns segons
-. Sí, ara ho veig.
Malgrat la foscor, el
seu rancor de pas ferm i segur va anar descendint sense vacil·lació pel
costerut sender que portava fins al terra del Gran Canó. Durant la seva baixada
van veure més d'una dotzena de fogueres d'acampada, i van saber que havien
trobat el campament de les Germanes de la Nit.
Quan van arribar a
terra del canó, tant en Luke com la Tenel Ka estaven adolorits i cansats. L'aire
era fresc, amb una tènue boirina surant prop de terra, i els dos es van alegrar
de comptar amb les gruixudes capes que l’Augwynne havia insistit que
acceptessin durant els seus precipitats preparatius per a la partida. També
havia donat a cadascun roba adequada per a la història que contarien, juntament
amb una bossa de provisions. Després hi havia premut a la Tenel Ka entre els
seus braços.
- Filla de la filla
de la meva filla, que el camí sigui segur –va dir -. Els pensaments del clan de
la Muntanya del Càntic estan amb tu. -Després es va girar cap al Luke -. I que
la Força t'acompanyi.
L’Augwynne va deixar
anar a la Tenel Ka i li va tornar a parlar.
- Estic orgullosa
del que fas pels teus amics. Ets una autèntica guerrera del nostre clan.
Recorda sempre la nostra regla més sagrada del Llibre de lleis: «Mai et
rendeixis davant el mal.»
Mentre s'anaven
aproximant a aquell mal, la Tenel Ka es va estremir i va tractar de tapar-se
millor amb la seva capa. Es va preguntar si trobarien a Lowbacca, en Jacen i la
Jaina al campament de les Germanes de la Nit, o si només seria un pas intermedi
en la seva recerca. Podien les Germanes de la Nit estar-los ensinistrant en els
camins foscos de la Força? La Tenel Ka va deixar que els seus ulls es
tanquessin i va buscar amb la seva ment, però no va percebre cap rastre dels
seus tres amics.
En Luke va tornar a
inclinar-se cap endavant, com si comprengués la direcció que seguien els seus
pensaments.
- Si no els trobem
aquí, la Força ens guiarà. Estem a prop... Ho noto.
Un crit udolant va
sorgir de les roques del canó per sobre d'ells. La Tenel Ka es va sobresaltar.
- Una exploradora
donant l'alarma -va dir, irritada amb si mateixa per haver estat enxampada
desprevinguda.
- Bé -va replicar en
Luke -. Llavors saben que som aquí.
Al principi la Tenel
Ka va vacil·lar, no molt segura de si era prudent seguir endavant, i després va
fer avançar al jove rancor. Va alçar la mirada cap al cel, que s'havia aclarit
passant del negre al gris que precedia a l'alba, i això li va fer recordar
quant de temps havia transcorregut des que els seus amics van ser capturats.
El rancor va girar
la corba de la senda i es va aturar bruscament. La Tenel Ka va tornar la vista
cap al camí que s'estenia davant d'ells i va veure que estava bloquejat per
tres rancors adults, cadascun amb un genet, amb la indumentària era molt
semblant a la que havien vestit la Vonnda Ra i en Vilas aquella tarda.
La pressió de la mà d’en
Luke sobre la seva cintura era un advertiment, però la Tenel Ka ja ho sabia.
Tot i la penombra, podia veure que cada genet empunyava un desintegrador
imperial apuntat cap a ells.
La Tenel Ka havia
estat educada per prendre el comandament, i la reacció va arribar d'una manera
totalment natural tot i que poques vegades exercitava aquest poder. Es va
aixecar una mica més a la cadira de muntar i va aixecar un braç.
- Germanes i germans
del clan del Gran Canó -va dir -, hem sentit el vostre missatge en llocs tan
llunyans com l'estatge del clan de les Cataractes boiroses i hem viatjat fins
aquí per unir-nos a vosaltres. No ens manquen d'habilitat en l'ús de la Força,
i desitgem aprendre els vostres secrets per usar tota la força i arribar a
tenir un gran poder.
La Tenel Ka i en
Luke van deixar als rancors a la ben aprovisionada pleta i van seguir als
guàrdies fins al centre del campament. La Tenel Ka es va sorprendre de veure
dos caminants d'exploració imperials AT-ST grinyolant com ocells mecànics al
voltant del perímetre en funcions de vigilància, a prop dels rancors tancats.
Van passar per entre
tendes de colors bigarrats fetes amb pells de llangardaix que repel·lien
l'aigua, i la Tenel Ka va veure unes deu dones i almenys altres tants homes que
s'ocupaven de les seves tasques de primera hora del matí en un silenci
fantasmagòric, com si les boirines calentes que brollaven del sòl i s'arremolinaven
fins als seus genolls ofeguessin tot el so. No va veure cap nen al campament, i
no va sentir crits de nadons ni sorolls de joves jugant. De fet, va veure molt
poques persones al clan del Gran Canó que fossin tan joves com ella.
La Tenel Ka ja havia
sabut què havia d'esperar, però tot i així li va sorprendre que els homes deambulessin
d'un costat a un altre amb tanta llibertat com les dones, aparentment sense ser
esclaus de ningú. Es va preguntar si realment era possible a Dathomir que
aquells homes i dones pensessin en l'altre sexe com el seu igual.
Un cop al centre del
camp, van acabar arribant a un enorme pavelló de molts colors que surava sobre
la boirina com una illa bàrbara feta amb pells i trossos de cuir de llangardaix
cosits junts. Estava sostingut en el centre i en les cantonades per llances, de
tres metres d'altura i tan gruixudes com els canells de la Tenel Ka.
Una Germana de la
Nit va alçar un costat de la tenda i els va assenyalar l'interior amb una mà.
Van entrar, però la Germana no els va seguir. La pell de llangardaix va caure
darrere d'ells, deixant fora les boirines espectrals i la llum del matí. La
Tenel Ka va intentar percebre la presència dels seus amics mentre esperava que
els seus ulls s'adaptessin a la penombra. Va seguir sense trobar ni rastre
d'ells, però el suau frec de la mà del Mestre Skywalker sobre el seu braç la va
reconfortar.
Un diminut puntet
lluminós va aparèixer de sobte al centre de la tenda i es va convertir en una
brillant flama, i la Tenel Ka va veure que sorgia d'un llum d'oli que havia
estat fabricat amb el crani invertit d'un llangardaix de les muntanyes. Al
costat de la llum, sobre una gran plataforma coberta amb pells i coixins fets
de les pells d'una gran varietat d'animals salvatges, hi havia una dona
imponent recolzada en una gegantesca butaca feta amb el cap d'un rancor. La
dona va moure una mà, convidant-los a entrar a l’intermitent cercle de llum.
- Què véns a fer
aquí? -Va preguntar la Vonnda Ra sense cap salutació preliminar.
La Tenel Ka havia
reconegut la dona de cabells foscos a l'instant.
- He vingut a
unir-me a les Germanes de la Nit, i he portat amb mi al meu esclau.
- Què has d’oferir?
-La Vonnda Ra semblava lleument interessada, però no impressionada -. Són
moltes les persones que arriben desitjant unir-se a nosaltres, però són febles.
Les dones ens busquen perquè els seus poders són petits o perquè no tenen una
posició dins dels seus clans. Els homes vénen aquí perquè mai han tingut poder,
i els nostres ensenyaments els hi ofereixen la llibertat..., però normalment
tenen encara menys a oferir. Què tens tu?
La mà de la Vonnda
Ra va assenyalar el crani de llangardaix ple d'oli ardent.
- Pots fer això?
El llum va pujar
fins al vèrtex de la tenda projectant un cercle de claredat més ample però més
tènue, i després baixà lentament fins a quedar damunt de la plataforma al
costat de la Vonnda Ra.
La Tenel Ka va assentir.
- He rebut algun
ensinistrament.
Va decidir que seria
millor no utilitzar cap gest teatral o paraules i va aclucar els ulls per
concentrar-se, aferrant el llum amb la seva ment. Mai li havia agradat mostrar
les seves habilitats amb la Força i només la utilitzava quan era absolutament
necessari fer-ho, però aquella demostració no era en el seu benefici. Si no
aconseguia ensenyar el seu veritable potencial a aquelles Germanes de la Nit,
probablement mai tornaria a veure en Jacen, la Jaina i en Lowbacca.
La Tenel Ka va empassar
una profunda alenada d'aire i la va expulsar. El llum va lliscar sobre la
plataforma sense fer cap soroll i va anar pujant per l'aire fins a quedar sobre
dels seus caps. La Tenel Ka va pensar en la flama, alimentant-la amb la seva
ment i fent-la cada vegada més i més brillant fins que la seva càlida
resplendor va arribar fins i tot als racons més foscos del pavelló. Després va
fer que el llum recorregués el perímetre de la tenda. El llum va descriure el
cercle complet tan de pressa que va sentir com la Vonnda Ra llançava un panteix
de sorpresa. A través dels seus ulls entretancats la Tenel Ka va veure que la
dona de cabells foscos s'alçava amb una mà estesa, el palmell cap amunt com si
volgués fer una pregunta.
La Tenel Ka va fer
que la llum s'acostés per iniciar un segon cercle i després la va portar en un
altre, més petit i més proper al pal central de la tenda, fins que la llum va
acabar girant al voltant del pal central en una vertiginosa espiral cada vegada
més baixa sense que la seva potent resplendor s'afeblís gens ni mica, i tot
això en qüestió de pocs segons. La Tenel Ka va acabar fent descendir el llum
fins a deixar-lo a la mà estesa de la Vonnda Ra.
La Germana de la Nit
va deixar anar una rialleta.
-Ets benvinguda
aquí, Germana -va dir -. Quin és el teu nom?
La Tenel Ka va tirar
el cap cap enrere.
-El meu nom... Els
nostres noms ja no tenen cap significat per a nosaltres. Els vam abandonar quan
vam deixar el nostre clan.
- Vine aquí -va ordenar
la Vonnda Ra. La Tenel Ka va obeir, i la Germana de la Nit es va aixecar i va agafar
el mentó de la jove entre els seus dits i la va mirar als ulls -. Sí - va dir
amb un assentiment de cap ple de satisfacció -. Hi ha molta ira dins teu. Estàs
disposada a anar a un altre lloc per aprendre? Estàs disposada a anar fins a un
lloc d'instrucció entre les estrelles?
La Tenel Ka va
sentir que el cor li feia un tomb. Potser aquell fos el lloc on havien estat
portats en Jacen, la Jaina i en Lowbacca.
- Desitjo anar allà
on estiguin els vostres millors mestres -va replicar.
-Però has de deixar
el teu esclau -va dir la Vonnda Ra -. No ens serviria de molt.
- No!
La Vonnda Ra va sospirar.
- I si et digués que
els homes poques vegades tenen algun talent, i que mai hem ensinistrat a un que
fos tan vell? Només et distrauria del que has d'aprendre. Hi ha molt poques
esperances de poder-li ensenyar alguna cosa. Si sabessis tot això, què diries
llavors?
- Llavors diria...
-Va replicar la Tenel Ka, llançant la mirada més impassible de les seves pupil·les
grises a la Vonnda Ra -, diria que ets una estúpida.
La Vonnda Ra va
obrir molt els ulls, visiblement sorpresa, però la Tenel Ka va seguir parlant.
- Aquest home ha
contemplat i après els camins de la Força des d'abans que jo nasqués. No són
molts.... No són molts els que han vist el seu poder i segueixen amb vida. Però
jo l’he vist.
La Vonnda Ra va
tornar la seva mirada plena d'escepticisme cap al Luke.
- Si pots aixecar
això -va dir, assenyalant el llum-crani de llangardaix -, i donar tanta llum a
l'interior d'aquesta tenda com va fer ella -va assenyalar a la Tenel Ka amb una
inclinació de cap -, llavors l’acompanyaràs.
La Germana de la Nit
va mirar en Luke i després va tornar la mirada cap al llum. Quan aquest no es
va moure, un somriure despectiu va ballar a les comissures dels seus llavis. Un
instant després una cosa molt gran i fosca va aparèixer entre ells i li va
obstruir la visió. La flama del llum d'oli es va fer més brillant, i la gegantina
butaca feta amb un cap de rancor li va somriure mentre els seus ulls sense vida
relluïen amb la llum reflectida. Després el cap es va alçar i va recórrer el
perímetre de la tenda com si fos una llançadora.
La Tenel Ka podia
veure el Mestre Skywalker immòbil amb els braços creuats sobre del pit, un
genoll mig doblegat en una postura aparentment relaxada i el cap inclinat a un
costat, somrient a la Vonnda Ra mentre feia que el cap de rancor es mogués al
voltant del pavelló.
- Ja que m'ho has
demanat, et donaré llum -va dir.
El cap de rancor
dissecat va sortir bruscament disparat cap amunt en un moviment tan veloç que
amb prou feines podia ser vist, ascendint amb la rapidesa d'un feix sorgit
d'una pistola desintegradora. Va desaparèixer a través del sostre de la tenda,
deixant darrere d'ella un gran forat pel qual van entrar els brillants raigs
del sol del matí.
La Vonnda Ra
semblava estar més que una mica nerviosa quan va fer un pas cap endavant i va agafar
el mentó d’en Luke entre les seves mans. Després va romandre immòbil durant més
d'un minut, mirant-lo als ulls com si estigués fascinada.
-Sí -va xiuxiuejar
per fi -. Sí, comprens el costat fosc.
Va retrocedir
lentament, allunyant-se d'ell entre impressionada i temorosa, i va alçar la
vista cap a l’estrip al sostre del seu pavelló, i després va tornar novament la
mirada cap al Luke i la Tenel Ka.
- Esperem una
llançadora de subministraments imperial de matí a l'alba -va dir -. Quan se’n
vagi d'aquest planeta, els dos anireu a bord d'ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada