4
En Lando va arrencar
a córrer cap al pont de l'Estació Cercadora de Gemmes.
- Veniu, nois! -Va
cridar -. Seguiu-me!
La Jaina va ser la
primera a fer-ho mentre en Lowie i en Jacen corrien darrere d'ella. En Lowie es
va donar tanta pressa que les seves llargues cames de wookiee gairebé van fer
que xoqués amb l'esquena d’en Lando.
- Oh, Lowbacca, vés
amb compte! -Va exclamar TM2.
Van agafar un
turboascensor fins a la torre d'observació superior i van entrar a la carrera
al pont de comandament, una torrella cilíndrica que sobresortia per sobre de la
més blindada que formava el cos principal de l'Estació Cercadora de Gemmes. La
sala de control estava circumdada per estrets finestrals rectangulars que
permetien una visibilitat màxima en totes direccions. Les pantalles de
diagnòstic il·luminades que hi havia sota de cada finestral mostraven
advertències d'alarma. Els guàrdies armats d’en Lando corrien d'un costat a un
altre, penjant-se armament addicional dels cinturons i preparant-se per
defensar l'estació.
- Estem sent
atacats, senyor -va murmurar Lobot amb la seva veu suau i una mica difícil de
sentir.
El cyborg era un
borrós remolí de moviments, amb les seves mans anant veloçment d'un teclat a un
altre mentre els seus ulls escrutaven les pantalles que l'envoltaven per captar
i avaluar silenciosament cada detall. Els llums dels implants d'ordinador
col·locats a banda i banda del seu cap brillaven com focs artificials.
En Lando va recórrer
amb la mirada els estrets espiells d'observació i va veure a la flota de naus
que s'aproximava des de l'espai profund.
- Penses que són
pirates? -Va preguntar -. No us preocupeu - va afegir després en to
tranquil·litzador, tornant-se cap als bessons i en Lowie -. Tenim a tot el
servei de seguretat de l'estació en estat d'alerta. Aquests tipus no tenen cap
probabilitat contra les nostres defenses.
La Jaina va estudiar
una de les pantalles de diagnòstic i va arrufar els llavis. Després va moure el
cap.
- No són simples
pirates -va dir, reconeixent algunes de les naus per la forma el·lipsoide de la
seva massa principal i les torretes motrius inclinades cap enrere com si fossin
ales de contorns irregulars a la part superior i inferior -. Són aparells imperials.
Les quatre de fora són canoneres Skipray, i cadascuna està equipada amb tres
canons iònics, un llançador de torpedes protònics, coets de fragmentació i dos
canons làser de foc sincronitzat.
En Lando semblava
una mica perplex.
- Sí, tens raó -va
dir.
La Jaina va alçar
els ulls sense immutar-se cap a la seva cara plena de sorpresa.
- Pare em va fer
estudiar un munt de naus -li va explicar -. Creu-me, ni tan sols els teus
sistemes de seguretat poden enfrontar-se en aquestes forces.
En Lando es va donar
un copet al front i va deixar anar un gemec.
- Això no és una
simple flota pirata, és tota una armada! Què és aquesta nau tan gran del
centre? No la reconec.
La Jaina va repassar
mentalment les especificacions mecàniques de tots els dissenys de naus que
havia après del seu pare, però va acabar descobrint que no tenia ni idea.
- Alguna mena de
llançadora d'assalt modificada, potser? -Va preguntar. Els dos van seguir
contemplant l'implacable avanç de les naus a través de les imatges amplificades
de les pantalles -. Però no entenc què pot ser aquesta estructura muntada a la
proa.
La misteriosa
llançadora d'assalt portava un estrany artefacte instal·lat en el seu extrem
davanter, una estructura circular amb protuberàncies irregulars que feien
pensar en la gola oberta i plena d'ullals d'un depredador submarí.
- Envia un senyal
d'emergència -va dir en Lando a Lobot -. Cobreix tot l'espectre. Assegura't que
tothom sàpiga que estem sent atacats.
En Lobot bellugà el
seu calb cap amb la irritant calma pròpia d'un humà millorat cibernèticament.
- Ja ho he intentat.
Ens trobem sota un bloqueig d'estàtica, senyor... No puc fer passar cap senyal
a través de les seves pantalles.
-Bé, i què volen?
-Va preguntar en Lando amb exasperació.
- No han presentat
cap exigència -va respondre Lobot -. Es neguen a respondre als nostres senyals.
No sabem què volen.
La Jaina es va
tornar cap al finestral i les naus que s'aproximaven i va sentir un calfred
gelat a les entranyes. Es va estremir. En Jacen li va estrènyer la mà, amb el
front arrugat per la preocupació. Els dos acabaven de tenir la mateixa
intuïció.
- Això em fa pudor
-va dir en Jacen -. Nos.. Ens volen a nosaltres, oi?
-Sí. Puc sentir-ho
-va dir la Jaina, i la seva veu amb prou feines arribava a ser un murmuri.
En Lowie va bellugar
el seu pelut cap i va deixar escapar un gemec per indicar que estava d'acord
amb ells.
- Què voleu dir,
nois? –En Lando els va contemplar amb els seus grans ulls marrons plens
d'incredulitat -. Han d’anar darrere de les nostres gemmes corusca... És
l'única explicació que té sentit.
La Jaina va moure el
cap, però en Lando estava massa ocupat per seguir prestant-li atenció. Les
quatre canoneres de flanqueig es van desviar de la trajectòria seguida per la llançadora
d'assalt central i van avançar cap als satèl·lits defensius disposats al
voltant de l'Estació Cercadora de Gemmes.
- Has desconnectat
els bloquejos dels sistemes de punteria? -Va preguntar en Lando.
En Lobot va assentir.
- Els sistemes estan
preparats per fer foc -va murmurar.
Raigs làsers d'alta
potència van sorgir dels satèl·lits defensius i van avançar cap a les
canoneres, però els petits satèl·lits eren incapaços de generar l'energia
suficient per travessar el gruix blindatge imperial.
Cada canonera
Skipray va prendre com a objectiu a un dels petits satèl·lits i va llançar un
núvol d'energia guspirejant amb els seus canons iònics. Els satèl·lits
defensius van tornar a activar-se i es van preparar per fer foc de nou, però un
moment després tots els llums es van apagar.
- Els canons iònics
han cremat els circuits -va anunciar Lobot amb la seva veu impassible -. Tots
els satèl·lits han deixat de funcionar.
Les Skiprays van avançar
per desencadenar un altre atac i van disparar els seus canons làser, i aquesta
vegada van convertir els satèl·lits defensius en vapors de metall fos.
- Seguim tenint el
blindatge de l'estació -va dir en Lando, però la seva veu tremolosa i que traïa
la seva falta de confiança.
La llançadora
d'assalt modificada situada al centre de l'armada es va dirigir cap a una de
les portes espacials inferiors. Després hi va haver un estrèpit ofegat i
sorolls metàl·lics procedents dels nivells inferiors de l'estació quan alguna
cosa gran i pesada va xocar amb el blindatge exterior..., i es va quedar allà.
- Què estan fent?
-Va preguntar en Lando.
- La llançadora
d'assalt modificada s'ha adherit al mur exterior de l'Estació Cercadora de
Gemmes -va informar Lobot.
- On?
El cyborg calb va
inspeccionar les lectures.
- En un dels hangars
d'equip. Crec que estan intentant obrir-se pas per la força.
En Lando va descartar
aquesta possibilitat amb una remenada de la mà.
-Bé, poden trucar
però no poden entrar. - Va somriure nerviosament -. Només cal que ens limitem a
mantenir tancades totes les escotilles. El blindatge de la nostra estació
hauria d’aguantar.
- Disculpi’m, però
crec que ja sé en què consisteix aquesta modificació -va dir la Jaina -. Crec
que planegen perforar els murs de l'estació. Aquestes protuberàncies que vam
veure semblaven dents, així que suposo que s'obren pas a través del metall.
-No d'aquest metall.
-En Lando va moure el cap -. El mur de l'estació té un blindatge doble. Res
podria obrir-se pas a través d'ell.
-Em pensava que
havies dit que les gemmes corusca podien travessar qualsevol cosa - va
intervenir en Jacen.
En Lando va tornar a
moure el cap.
-És clar, però això
exigiria tot un carregament de gemmes corusca de qualitat industrial i... - Es
va callar i va obrir molt els ulls -. Bé... Eh... Hem enviat algunes gemmes de
qualitat industrial des que vam iniciar les nostres operacions a gran escala.
En Lando va agafar
un comunicador i va parlar per ell.
- Aquí Lando
Calrissian: tots els efectius de seguretat han d'anar a l'hangar d'equip
inferior nombre... - Es va inclinar sobre l'espatlla d’en Lobot per fer una
ullada a la pantalla -, nombre trenta-quatre. Que portin armadura i armament
complets. Estem a punt de ser abordats per forces hostils.
En Lando va treure
un desintegrador del compartiment segellat d'armament incrustat a la coberta
del pont i es va girar cap a Lobot.
- Ningú entra a la
meva estació sense el meu permís. - Va començar a córrer passadís avall,
cridant per sobre l'espatlla mentre corria -. Busqueu un lloc segur i quedeu-vos
allà, nois!
I els joves Cavallers
Jedi el van seguir, naturalment.
Guàrdies de
l'estació amb uniformes encoixinats blau fosc arribaven a la carrera pels
encreuaments dels passadissos. Els colors suaus i els sons de la naturalesa de
l'Estació Cercadora de Gemmes semblaven estranyament fora de lloc, i ja no
resultaven relaxants entre el caos de preparatius defensius i l'estrèpit de les
alarmes que no paraven d’udolar.
Quan van arribar a
l'hangar d'equip inferior 34, un escamot de guàrdies de l'estació ja havia
ocupat les seves posicions darrere dels recipients d'emmagatzematge i mòduls de
subministraments i tenia els seus rifles desintegradors apuntant cap a la
paret.
La Jaina va sentir
un so estrident i metàl·lic que el va fer vibrar les dents. Una secció circular
del mur exterior va començar a col·lació, i la Jaina va poder imaginar a la
llançadora d'assalt a l'altra banda, unida a l'Estació Cercadora de Gemmes com
una gegantina anguila abissal preparada per entrar en combat, rosegant el
blindatge de l'estació per obrir-se pas a través d'ell.
Una brillant línia
blanca va aparèixer en el cercle quan una dent de gemma corusca va travessar la
gruixuda planxa.
Ja era una mica tard
per pensar-hi, però la Jaina va esperar que el contacte establert per la nau
atacant sobre l'estació fos hermètic i no deixés escapar l'aire.
Un dels guàrdies de
l'estació d’en Lando no va poder resistir per més temps l'aclaparadora tensió i
va disparar dues vegades el seu rifle desintegrador. Els feixos van rebotar al
mur i van deixar una taca descolorida al casc interior, però les mandíbules de
la màquina perforadora van seguir rosegant les planxes.
Un gran disc de casc
exterior es va desprendre amb una espurna, un núvol de vapor i el Crump! dels
petits explosius adherits a ell, va caure sobre el sòl de l'hangar d'equip.
Les forces de
seguretat d’en Lando van començar a fer foc immediatament fins i tot abans que s’aclarís
el fum, però l'enemic que havia a l'altra banda tampoc va esperar ni un
instant. Dotzenes de soldats de les tropes d'assalt imperials protegits amb les
seves armadures blanques van irrompre pel forat en un esclat tan incontenible
com el d'un rusc de llangardaixos-formigues que en Jacen havia tingut en la
seva col·lecció de mascotes exòtiques feia temps. Els soldats de les tropes
d'assalt van disparar mentre es llançaven a la càrrega, però la Jaina va sentir
un cert alleujament veient que només usaven els arcs blavosos dels feixos
atordidors.
Quatre soldats de
les tropes d'assalt es van desplomar amb forats fumejants en les seves
armadures blanques, però més i més soldats sorgien de la llançadora d'assalt. L'atmosfera
de l'hangar d'equip va quedar solcada pel brillant zigzaguejar dels feixos
d'energia.
Alçant-se darrere
dels soldats de les tropes d'assalt, embolicada en ombres i en núvols de fum, hi
havia una dona alta i sinistra vestida amb una capa negra que portava unes
protuberàncies punxegudes a cada espatlla. La seva abundant cabellera color
banús s'agitava com les ales d'una au de presa. Malgrat el seu creixent terror,
la Jaina va veure que els ulls de la dona eren d'un color impressionant, com el
violeta de les flors iridescents de la jungla de Yavin IV. La Jaina va sentir
una sobtada opressió al cor, com si unes mans de gel l’acabessin de tibar al
seu voltant.
L’ominosa dona fosca
va entrar pel forat fumejant del mur de l'Estació Cercadora de Gemmes sense
prestar cap atenció als continus trets. Una tènue corol·la blava elèctrica
d'espurnes estàtiques surava al seu voltant, com si estigués envoltada per les
potents descàrregues que havien fet tentinejar la Mà Veloç en les tempestes atmosfèriques de Yavin.
- Recordeu que no
heu de fer cap mal als nois! -Va cridar la dona.
La seva veu era greu
i parlava a poc a poc, però cada paraula contenia un matís d'amenaça tan esmolat
com una navalla.
La menció dels nois
va fer que en Lando girés sobre si mateix per veure que en Lowie i els bessons
l'havien seguit.
- Què esteu fent
aquí? -Va preguntar -. Vinga, hem de posar-vos fora de perill!
Va assenyalar
l'entrada amb el seu desintegrador. Després, com si se li acabés de passar en
l'últim moment, es va girar i va disparar tres vegades més, encertant de ple al
pit a un dels soldats de les tropes d'assalt d'armadura blanca.
En Jacen i la Jaina
van a córrer pel passadís. En Lowie, que no necessitava més estímuls, va cridar
mentre corria.
En Lando els va
seguir a la carrera.
- Suposo que teníeu
raó -va dir panteixant -. No sé per què, però vénen a per vosaltres.
- No sóc més que un
simple androide -va ploriquejar TM2 -. Espero que no em vulguin a mi.
Una sèrie
d'explosions ofegades va fer erupció darrere d'ells, i una ona expansiva de
calor onejà pels passadissos metàl·lics de l'estació fent que els nois
trontollessin.
En Lando va
recuperar l'equilibri i va sostenir a la Jaina.
- Torça a la dreta
-boquejà -. Allà dalt.
Van continuar
corrent. Més trets desintegradors els van seguir, i després hi va haver una
tercera explosió. En Lando va serrar les dents.
- No ha estat un bon
dia -va grunyir.
- Estic totalment
d'acord amb aquesta opinió -va dir la veueta cridanera de TM2 des del cinturó d’en
Lowie.
- Aquí! Entreu a la
cambra d'enviaments.
En Lando va moure la
mà, indicant-los que s'aturessin davant de la porta protegida amb una barricada
de la sala de llançament on havien vist les càpsules de càrrega i als androides
que col·locaven les gemmes corusca per a l'enviament automatitzat.
En Lando va teclejar
un codi d'accés, però li tremolaven els dits. Un llum vermell va començar a
parpellejar. ACCÉS DENEGAT. En Lando va xiuxiuejar alguna cosa inintel·ligible
i va tornar a teclejar el número. Aquesta vegada el parpelleig de la llum va
ser de color verd, i les gruixudes portes triples es van obrir amb una xiulada.
Els dos androides amb exosquelet de coure seguien omplint les hipercàpsules a
l'altre costat d'elles.
- Disculpin-me -va
dir un androide, semblant una mica irritat -. Tindrien la bondat de deixar de
produir aquestes explosions? Les vibracions fan que el processat ens resulti
molt més difícil.
En Lando va ignorar
als androides mentre empenyia als nois cap a l'interior de la cambra.
- No puc treure-us
d'aquí perquè aquestes canoneres us enxamparien abans que poguéssiu donar-vos
compte, però aquest és el lloc més segur de l'estació. Jo em quedaré fora i
protegiré la porta -va afegir, aferrant el seu desintegrador i fingint
confiança.
En Lowie va grunyir,
òbviament desitjós de lluitar, però en Lando va deixar caure la mà sobre el
panell d'emergència abans que en Jacen o la Jaina poguessin dir res. Les
gruixudes portes es van unir amb un cop metàl·lic, deixant-los tancats dins la
cambra.
En Jacen va enganxar
l'orella al gruix panell i va escoltar, però només va poder sentir els sons
ofegats de la batalla. En Lowie, amb l’eriçament del seu pelatge color canyella
indicant que estava preparat per combatre, es va estrènyer els seus grans
artells. La Jaina va recórrer la càmera amb la mirada, buscant qualsevol cosa
que els ajudés a lluitar.
- Ei, hi ha algun
arsenal aquí dins? -Els va cridar en Jacen als androides -. Teniu alguna mena
d'armament?
Els androides van
interrompre la seva tasca d’empaquetat i van fer girar llisos caps de coure cap
a ell per contemplar-lo amb els seus lluents sensors òptics.
-Li prego que no ens
molesti, senyor - van dir, i després van reprendre les seves tasques -. Tenim
una feina essencial que fer.
El so de trets es va
incrementar sobtadament a l'altre costat de la porta. La Jaina va apartar en Jacen
d'ella d'una tirada quan va sentir cridar al Lando. La porta va vibrar sota
l'impacte dels feixos d'energia, i després tot va quedar en silenci. La Jaina va
esperar, retrocedint lentament i clavant la mirada en els ulls color castany
daurat del seu germà bessó. Els dos van empassar saliva. En Lowie va deixar
escapar una mena de dèbil ploriqueig. Els androides de molts braços van seguir
treballant impassiblement.
Un diluvi d'espurnes
va lliscar al voltant d'una part de la porta quan els talladors làser de gran
calibre es van obrir pas a través d'ella, tallant una secció.
- Creus que podries
inventar alguna mena d'arma per a nosaltres en els propers segons? -Va
preguntar en Jacen.
La Jaina s'havia
espremut el cervell a la recerca d'inspiració, però la seva capacitat
d'inventiva es va mostrar incapaç d’ajudar-la.
La porta es va
partir per la meitat, fonent-se i tirant fum. La bretxa de seguretat va activar
una nova alarma, però els sons que va produir resultaven lamentablement
ridículs i superflus en el ja aclaparador estrèpit de la batalla per aconseguir
el control de l'Estació Cercadora de Gemmes.
Els soldats de les
tropes d'assalt van entrar pel forat.
Els dos androides
empaquetadors van anar amb indignada velocitat cap als soldats de les tropes
d'assalt.
- Alerta d'intrusos
-va dir un dels androides -. Advertència. No es permet cap entrada no
autoritzada. Han de tornar a...
Com a resposta els
soldats de les tropes d'assalt van disparar amb totes les seves armes,
convertint als dos androides d’exoesquelet de coure en masses de components
fumejants que van caure sorollosament a terra per xiuxiuejar i fer espurnes en
ell.
La Jaina va veure en
Lando caigut inconscient a terra davant de la porta, amb la seva capa formant
un petit llac verd al seu voltant i el braç dret estès cap endavant i encara
empunyant el desintegrador.
La imponent dona
fosca va entrar a la cambra i els seus ulls violetes es van posar en els tres
companys. Els soldats de les tropes d'assalt van alçar les seves pistoles cap
en Jacen, la Jaina i en Lowbacca.
- Espera! -Va
exclamar la Jaina -. Què vols?
- No permeteu que
manipulin les vostres ments! -Va cridar la dona fosca tornant-se cap als
soldats de les tropes d'assalt -. Deixeu-los sense sentit!
Abans que la Jaina
pogués dir res més, uns encegadors arcs blaus van sortir disparats cap a ella i
els altres, i tots van sucumbir sota una onada d'inconsciència.
La Jaina es va
enfonsar en la negror.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada