Sentinella
La tribu perduda dels Sith #6
John Jackson Miller
Capítol
Un
3960
ABY
-Crec que... potser que
hagi arruïnat la meva vida.
-Sona com si
haguessis conegut a una dona -va dir el cambrer de cara porpra, omplint la gerra-. Vols que deixi aquí l'ampolla?
Només
si puc usar-la per trencar-la en el meu cap, va pensar en Jelph Marrian. Era
aigua dolça, de totes maneres... Res que pogués ajudar a oblidar. Amb la suor
gotejant des del seu endurit pèl ros, va beure un profund glop. La gerra buida va
brillar, atrapant la llum del foc en les seves cares tallades. En Jelph la va
fer donar voltes a la mà, seguint les reflexions. Des de la seva arribada a
Kesh, només havia begut en petxines orojo. Però l'artesania del vidre dels
keshiri era preciosa... Fins i tot allà, per servir als clients en una modesta
estació de pas.
El cambrer li va
passar un plat de farinetes.
-Amic, sembla com si
haguessis vingut corrent des de Talbus del Sud.
-I més.
En Jelph no va
afegir que havia estat corrent pràcticament sense pausa des de la nit anterior.
Ara, mentre el sol es posava una altra vegada, s'havia detingut, mig mort de
set i de fam, en un tuguri al costat de les allargades ombres dels murs de la
capital. En Jelph simplement va assentir amb el cap a l'agradable ancià keshiri
i es va retirar a un racó amb el seu menjar. Els nadius de Kesh sempre se
sentien més lliures per familiaritzar-se amb els esclaus humans que amb els
Sith. No han de tenir molts problemes per diferenciar-nos, va imaginar;
aquesta nit, les seves esparracades robes xopes, probablement fossin una pista
que ell no havia nascut a la part alta.
En realitat, és
clar, en Jelph era l'únic mortal a Kesh nascut "al capdamunt."
Provenia de l'espai, encara que no hi havia cap planeta al que pogués dir llar.
Els tres anys com a antic Cavaller Jedi els havia passat a la seva petita
granja al costat del riu Marisota i va ser el període més llarg que havia
viscut en un únic lloc en anys. Havia tingut sort de trobar-la. En Jelph havia
descobert la finca abandonada pocs dies després d'estavellar-se amb el seu caça
a les terres altes de la selva, quan la fam el va fer prou valent per anar a
explorar. Els ocupants originals s'havien marxat molt abans, probablement per
temor a les històries que el riu Marisota estava maleït. En sentir el costat
fosc de la Força al seu voltant, en Jelph havia començat a pensar el mateix...
fins que es va aventurar cap al nord i es va adonar que, de fet, el planeta
sencer estava sota una maledicció. Kesh pertanyia als Sith.
En Jelph havia dedicat
tota la seva vida adulta a evitar el retorn dels Sith a la galàxia. Toprawa
havia estat devastat per la guerra dels Jedi contra Exar Kun; en Jelph havia
nascut en un món que ja havia perdut tota esperança. Orfe de pare, de la seva
mare només va escoltar històries d'horror sobre l'ocupació Sith. Quan ella va
desaparèixer un matí per mai més tornar, el jove Jelph podria haver perdut
també l'esperança... si no hagués arribat en forma d'exploradors Jedi. La dona
que li van presentar li salvaria la vida.
La Krynda Draay
també havia perdut a algú a Toprawa -el seu marit Jedi- i havien creat un
Pacte, un grup de Cavallers Jedi disposat a fer qualsevol cosa per evitar el
retorn dels Sith. Ajudant-la en les seves atentes visions es trobaven les
Ombres, agents al servei del seu fill, un altre Jedi de gran visió. El Mestre
Lucien havia eliminat d'alguna manera a Jelph del llistat dels Jedi,
proporcionant al jove una mobilitat total i completa. Durant anys, en Jelph
havia estat l'agent secret perfecte, viatjant per tota la Vora Exterior
investigant possibles amenaces Sith mentre que el veritable Orde Jedi
s'entretenia amb assumptes menor importància. Es trobava satisfet amb el seu
èxit...
... Fins que va
començar la guerra de la República amb els cuirassats mandalorians, quan tot va
canviar. En Jelph mai va saber exactament què havia passat, a part de què algun
cisma havia decapitat el Pacte, revelant la seva existència, entre altres
coses. Considerat llavors pels Jedi com un malfactor, en Jelph va trobar que la
seva única opció era fugir. Quina ironia que, en triar Kesh com el seu refugi,
havia trobat precisament allò amb el que havia jurat acabar!
En Jelph va acabar
el seu menjar i es va fregar els ulls. Fins ara ho havia fet tot bé. Després de
la vida com una Ombra, amagar-se dels Sith a Kesh no havia resultat difícil.
Sabia com ocultar la seva presència a la Força. I l'existència d'una classe de
pàries humans va facilitar que es barregés amb ells, sempre que visqués a les
terres interiors i reduís el contacte al mínim. En poc temps, havia après el
dialecte local i adoptat el seu accent, donant-li accés a les necessitats de la
vida. Una vida dedicada a atendre la seva granja durant el dia... i treballar
per reparar el seu caça estel·lar danyat per les nits.
El
caça estel·lar.
Ja havia acabat la reparació de la majoria del dany causat a l'Aurek per la
tempesta de meteors; només quedava tornar a instal·lar la consola de
comunicacions i seleccionar el moment i la manera de la seva partida. Llavors,
es convertiria realment en el sentinella que havia pretès ser, advertint a la
República i als Jedi de la presència dels Sith, i recuperant el seu bon nom.
Però llavors la va
conèixer a ella. Ori Kitai era dels Sith, i s'havia acostat massa a ella,
malgrat el seu bon judici. Havia deixat que el distragués de la seva missió.
L'havia admès a casa. I ara ella havia descobert el seu caça... i se n'havia
anat, probablement per advertir els Sith.
O
potser no?
Havia sortit de la
granja ràpidament. No hi havia una altra elecció. Preferia no posar en marxa el
caça sense el sistema de comunicacions, i reinstal·lant-lo trigaria una
setmana. Valia la pena intentar almenys atrapar l'Ori. Però ara es maleïa a si
mateix per no haver estudiat les pistes més detingudament. Sí, algú havia
entrat al cobert, matat al seu uvak, i descobert el caça estel·lar. Però no
estava clar qui havia fet què. Sí, l'Ori havia desaparegut, i les seves
petjades conduïen cap al sender. Però altres persones a lloms d'uvak també hi
havien estat recentment, i s'havien marxat. Només Sith amb drets especials
podien muntar uvak... però suposadament tots ells eren hostils cap a l'Ori, a
qui ara consideraven com una esclava. Hi havia canviat alguna cosa? Ella no
s'hauria anat amb ells, en cap cas.
La seva aposta era
que la Tribu no sabia encara del seu secret. Si els genets d'uvak Sith
haguessin descobert la seva nau, haurien deixat a algú per protegir-la. Això
deixava a l'Ori. El dia anterior, quan ell es trobava a la selva, havia sentit
una profunda punxada de la traïció per part d'ella a través de la Força. Havia
vist la destrucció que havia causat a la seva petita granja. I ara ella es
dirigia cap a la capital amb un coneixement capaç de difondre la destrucció a
escala galàctica.
Havia de ser ella.
El rastre de l'Ori havia desaparegut abans de la cruïlla, però en Jelph seguia
segur que s'estava dirigint cap a Tahv. No hi havia res excepte selva a l'est,
i ningú a qui dir-li res aigües avall, als pobles abandonats dels Llacs Ragnos.
Amb les pluges del monsó ofegant el riu Marisota, s'havien tancat els guals a
les escasses ciutats del sud. Això deixava la capital, una ciutat que mai havia
visitat. El centre del mal a Kesh, seu de la Gran Senyora Lillia Venn i de tota
la seva maleïda Tribu.
Va mirar per la
finestra cap a les ara inútils muralles de la ciutat. On podria estar l'Ori? On
hauria anat?
-No sembles feliç,
amic meu. -El preocupat ancià keshiri va agafar el bol buit-. Jo sempre intento
tenir alguna cosa a oferir als pobres. Sento que no sigui res millor.
-No és això -va dir
en Jelph, tornant a la realitat.
-Ah. La dona..L'Ancià
es va retirar darrere del taulell-. Potser no és de la teva espècie, jove humà,
però puc dir-te alguna cosa universal. Deixa que una dona entri en la teva
vida, i podrà succeir qualsevol cosa.
En Jelph va fer un
pas cap a la porta, es va girar i va assentir.
-Això és el que em
fa por.
Els últims visitants
van abandonar el zoo. Així era com l'Ori l'havia anomenat sempre, però el seu
autèntic nom era una mica més complicat. Originàriament havia estat un parc en
honor a la Nida Korsin i els Rangers Celestials, i des de llavors havia rebut
els noms de dos o tres Grans Senyors, encara que a l'Ori això no li semblava un
honor especialment elevat. Temps enrere, en el seu interior hi havia hagut
animals salvatges, els últims espècimens d'algunes de les espècies depredadores
de Kesh. Però feia temps que els Sith els havien alliberat del parc per
caçar-los i matar-los per esport.
Ara les
instal·lacions servien com a estable públic per a les muntures uvak usades en
la munta-rastell... almenys per a aquells escassos uvaks que sobrevivien als
seus enfrontaments en aquest violent esport. Ciutadans Sith i keshiri acudien
per igual per meravellar-se davant les poderoses bèsties, a les que es cuidava
i preparava per les seves trobades a la propera Korsinata.
Darrerament, però,
anaven per veure una altra cosa. O, més aviat, a una persona.
L'Ori va trobar a la
seva mare on esperava trobar-la: netejant els estables dels uvaks. En Jelph
havia estat completament en el cert: la Gran Senyora Venn havia convertit la
caiguda de la Candra Kitai del poder en un espectacle públic. Sota els
observants ulls del corpulent guàrdia nocturn, la deposada Suma Senyora
continuava amb la feina que havia estat fent durant tot el dia com a atracció
per als transeünts. Portant encara la túnica cerimonial del Dia de Donellan,
només que ara bruta i gastada, la Candra es recolzava sobre la punta dels seus
peus, movent delicadament munts de fem amb una llarga pala.
Mirant cap avall des
d'on es trobava penjada, al sostre del refugi, l'Ori va esperar que el guàrdia
estigués just sota ella. Llavors es va impulsar, deixant-se caure i deixant al
sentinella sense sentit d'una puntada. Es va agenollar per recollir el sabre de
llum de l'home i el va arrossegar darrere d'un dels estables dels uvaks.
Amb els ulls humits
per la pudor, la Candra va alçar la mirada cap a la seva filla amb aire cansat.
-Has tornat.
-Sí.
-Han passat setmanes
i setmanes.
-Tan sols dos -va
dir l'Ori, examinant la seva mare. Havia passat tan poc temps des de la
festivitat, i amb prou feines podia reconèixer a aquesta dona. Els cabells
blancs que havien estat sempre curosament ocultats per les esteticiens keshiri
ara estaven descurats i a la vista. La Candra feia pudor per totes les
porqueries que es trobava en el seu treball. Les seves mans, però, romanien
lliures de calls. L'Ori va poder veure el per què quan la Candra va tornar com
un autòmat al seu treball, subjectant amb cautela la pala i fent moviments
curts.
-Segueixen alimentant-los
amb unes farinetes que els fan posar malalts -va rondinar la Candra-. Sé que ho
estan fent a propòsit.
-Mai sabràs fer
aquest treball si fas servir la pala d'aquesta manera -va dir l'Ori,
apropant-se i prenent l'eina de les seves mans. Mirant per un instant, de sobte
va recordar que no era cap grangera i la va llançar a un costat-. Has estat
aquí tot aquest temps?
La Candra va
assenyalar dèbilment un estable buit a l'altre costat de l'edifici.
-A vegades em deixen
dormir aquí. -Amb cansament, va mirar l'Ori-. Sembles cansada, estimada. Has
descansat?
L'Ori va esbufegar.
Havia estat corrent tota la nit i el dia anterior des de la granja d'en Jelph
després de descobrir el seu secret al cobert, arribant finalment a Tahv una
hora abans. Ara, per fi, hi era... i tenia alguna cosa amb el que negociar. Què
era ell? D'on venia? SISTEMES DE LA FLOTA DE LA REPÚBLICA, deien els caràcters
antics. La República, segons recordava dels seus estudis, era l'eina dels Jedi;
l'organisme titella mitjançant el qual els Cavallers Jedi governaven els febles
de la galàxia.
Definitivament era
una informació que valdria alguna cosa per a algú. Però, per a qui?
-Vaig a treure't
d'aquí -va dir a la seva mare.
-No puc anar-me'n
sense més -va dir la Candra-. Ens trobaran, allà on anem... i les dues acabarem
de tornada aquí.
Mirant ràpidament a
l'exterior dels estables, l'Ori va conduir a la dona de més edat cap a les
ombres.
-No faré que fugis.
He... descobert una cosa. Una cosa que ens restaurarà... que et restaurarà. Has
d'aconseguir que pugui veure els Summes Senyors.
La Candra la va
mirar, desconcertada, durant una bona estona abans de tornar els ulls cap a la
pala, amb aire de culpabilitat.
-Serà millor que
torni a la feina, abans que algú vingui a controlar...
L'Ori va agafar a la
seva mare pels canells abans que aquesta pogués moure's.
-Mare, necessito
saber amb qui parlar!
Sacsejant el cap, la
Candra va lluitar per evadir la mirada de la seva filla.
-No, Ori. No sé el
que penses que has trobat, però res suposarà una diferència. Hem perdut.
-Això suposarà una
diferència! -L'Ori no tenia el menor dubte al respecte. L'hi va explicar
breument. Hi havia una altra nau estel·lar a Kesh, no una altra part del Presagi, una de nova, oculta en una
granja al costat del riu Marisota. Els murmuris de l'Ori van créixer en volum
per l'excitació-. No es tracta tan sols de la nostra família, Mare! Es tracta
de reunir a la Tribu amb els Sith!
La Candra simplement
la va mirar, incrèdula.
-T'has tornat boja.
T'has inventat tota aquesta història, per tractar de tornar...
Escoltant que el
guàrdia començava a moure's, l'Ori va mirar frenèticament la Candra.
-Coneixes la
política. Necessito saber què fer. A qui puc acudir?
Davant la paraula
política, els ulls de la Candra van semblar concentrar-se. Tornant a mirar amb
tristesa la pala, va parlar en veu baixa. Tres dels summes Senyors eren
titelles recentment nomenats per la Gran Senyora, va dir. Però això deixava a
altres quatre que podrien escoltar... dos de cada una de les antigues faccions
Roja i Daurada. Ells formaven l'equilibri del poder polític, i bé podrien
premiar la família Kitai per portar-los la notícia primerament a ells.
-Si això és real,
has de portar-los-hi, perquè la vegin per si mateixos -va dir la Candra-.
Envia'ls-hi missatges a través d'en Gadin Badolfa, l'arquitecte. Ell es veu amb
tots ells, i jo encara confio en ell. No els diguis exactament el que has
trobat; d'aquesta manera, no queden compromesos per anar a trobar-ho amb tu.
L'Ori va reflexionar.
El molt demandat Badolfa es trobava molt elevat en la societat Sith, i era una
figura amb els millors contactes que una persona fora de la jerarquia pogués
tenir. Els summes Senyors podrien no creure que les invitacions fossin
legítimes, fins i tot encara arribessin a través d'un amic de confiança de la
família com Badolfa... però no quedaven moltes opcions.
Va arrossegar el cos
del guàrdia de tornada a l'estable. Abans havia passat al costat d'un abeurador
que serviria perfectament com a llar temporal per a ell; els altres guàrdies
assumirien que es trobava borratxo durant el seu torn. Però es va quedar amb el
sabre de llum. Només havia passat un dia des que els germans Luzo havien pres
el seu, però se sentia bé tenint un de nou a la mà.
-Mare, estàs segura
que no vols venir amb mi?
Recolzada en el
mànec de la pala, la Candra va llançar una llarga i dura mirada a la seva
filla.
-No, ara mateix
aquest és el meu lloc. Jo només et retardaria. -Va abaixar la mirada al terra
de l'estable i va fer una ganyota-. I si aquest pla teu no funciona, no et molestis
per mi aquí. No espero durar aquí molt més temps de totes maneres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada