19
La Tenel Ka va utilitzar
una tècnica de relaxació Jedi amb l'esperança de calmar el seu nerviosisme
abans que la Vonnda Ra el pogués percebre. En Luke semblava estar molt tranquil
mentre esperava al seu costat en l'extensió de terra piconada que les Germanes
de la Nit usaven com a pista de descens, però la Tenel Ka va captar una ombra
de curiositat i excitació en ell, com si s'estigués embarcant en una gran
aventura.
- Allà -va dir la Vonnda
Ra.
Va estendre un braç
cap al punt de l'horitzó en el qual parpellejava una espurna platejada. L'esvelta
forma metàl·lica va anar augmentant de grandària ràpidament mentre la Tenel Ka
l'observava.
- Sou molt afortunats
-va dir en Vilas, apareixent darrere d'ells. La Vonnda Ra li va llançar una
mirada interrogativa, i en Vilas va arronsar les espatlles -. Vaig sentir la
seva presència, i no he pogut evitar venir a saludar-la. - Va assenyalar la nau
que s'aproximava -. La Garowyn, una de les nostres joves germanes més capaces,
us escortarà personalment fins al vostre nou lloc d'ensinistrament.
La Tenel Ka va
suposar que la Garowyn també havia de venir de Dathomir, atès que el nom era
corrent allà. Una altra Germana de la Nit, per tant. «Com és possible que
tantes Germanes de la Nit s'hagin reunit tan ràpidament?», Es va preguntar. Encara
no havien transcorregut dues dècades des que en Luke i els seus pares havien
eradicat a les antigues Germanes de la Nit, i malgrat això hi tornava a
haver-hi un enclavament creixent de dones i homes que havien estat seduïts pel
costat fosc de la Força, atrets per les seves promeses de poder. L'Imperi també
havia estat allà a la recerca de nous aliats.
La Tenel Ka va serrar
les dents. Era realment tan feble el seu poble? O seria que la temptació d'un
gran poder, un cop assaborit, resultava massa difícil de resistir? Va renovar
la seva decisió: no utilitzaria la Força llevat que els seus poders físics
fossin inadequats per a la situació. No li agradaven les solucions fàcils.
La Tenel Ka va
reprimir les seves emocions mentre una nau compacta i lluent es posava amb
gràcil precisió no gaire lluny d'on es trobaven. Sabia que pertanyia a les
Germanes de la Nit, o a qui havia segrestat en Jacen, la Jaina i en Lowbacca,
fos qui fos, però tot i així es va meravellar davant la seva construcció.
La nau no era molt
gran, i probablement havia estat construïda per transportar una dotzena de
persones, però les seves línies eren netes i elegants, i gairebé van convidar a
la Tenel Ka a lliscar una mà sobre el seu costat. No hi havia senyals de carbó
tacant el casc, i la superfície no mostrava bonys, cops ni evidències dels
meteorits normalment trobats en l'espai o l'atmosfera. El disseny general
semblava vagament imperial, però la Tenel Ka no va aconseguir identificar com a
pertanyent a cap tipus de nau que hagués vist anteriorment.
Va sentir que en
Luke deixava escapar un lleu xiulet i una pregunta murmurada - «Armadura
quàntica?» -, Com si parlés amb si mateix.
- Exactament -va dir
en Vilas, amb semblant complagut.
Una rampa d'entrada
va sorgir de l'esvelta part inferior de la petita nau i la Vonnda Ra va fer un
pas cap endavant per rebre la dona que va emergir per ella, estrenyent les mans
entre les seves en un gest de benvinguda. La Tenel Ka va veure que era mig
metre més baixa que la Vonnda Ra. La nouvinguda tenia una constitució robusta
malgrat la seva petita alçada. Una llarga i llisa cabellera castanya en què
també hi havia flocs color bronze queia fins a la seva cintura, assegurada amb
la quantitat de trenes i corretges mínima perquè no li destorbés, com convenia
a una guerrera de Dathomir.
La pilot es va
apartar de la Vonnda Ra sense més preàmbuls, anant fins on estaven en Luke i la
Tenel Ka i detenint-se davant d'ells. Els seus ulls color avellana els van
escrutar amb gran atenció.
- Sou nous reclutes?
- Descobrirà que tenen
un potencial notable, capitana Garowyn -va intervenir en Vilas abans que la
Vonnda Ra pogués obrir la boca, com si estigués desesperadament desitjós de
parlar amb la pilot.
La Tenel Ka va
sentir tensió i esperança -i anhel- en la seva veu. Es va preguntar si en Vilas
podia estar secretament enamorat de la Garowyn. Els trets de la dona eren
refinats, i la seva pell d'un marró cremós quedava perfectament realçada per la
seva cenyida armadura de pell de llangardaix vermella. La capa negra llarga
fins als genolls que portava oberta per davant semblava ser la seva única
concessió exterior al fet que era una Germana de la Nit. L'expressió altiva de
la seva boca i els seus ulls plens d'astúcia van fer que la Tenel Ka suposés
que la Garowyn no solia fer concessions.
- Ocupa't de
descarregar els subministraments, Vilas -va dir la Garowyn en un to gairebé
despectiu -. Jo mateixa posaré a prova aquests dos.
En Vilas es va
arronsar sobre si mateix i es va allunyar arrossegant els peus per descarregar
la nau, però la Garowyn ni tan sols es va adonar. Va llançar una mirada
desafiant al Luke i la Tenel Ka, i els hi va dirigir una pregunta -. Què opineu
de la meva nau, la Caçadora d'Ombres?
-És bonica -va
replicar en Luke en veu baixa i suau -. Mai havia vist res semblant.
-És un fet comprovat
-va dir la Tenel Ka en un to ple de reverència.
- Sí, ho és -va dir la
Garowyn, aparentment satisfeta -. La Caçadora
d'Ombres és la nau més avançada que existeix, i de moment és l'única de la
seva classe. No desitjo desaprofitar el temps- va dir després, semblant oblidar
que la Vonnda Ra i en Vilas existien -. Pugeu a bord. Ens anirem quan l'hangar
hagi quedat buit.
Després va girar
ràpidament sobre els seus talons i va anar cap a la nau. En Luke i la Tenel Ka
la van seguir.
La Tenel Ka va contemplar
com la Garowyn activava els seus controls automàtics i s'aixecava del seient de
pilotatge mentre la Caçadora d'Ombres
accelerava per l'hiperespai i els llums centellejants de la pantalla visora davantera
s'allargaven, convertint-se en línies estel·lars.
-El nostre viatge
durarà dos dies estàndards -va dir la Garowyn, passant al costat d'ells i
sortint de la cabina -. Crec que serà millor que us mostri la meva nau. La Caçadora d'Ombres ha estat construïda
sense reparar en despeses.
Els va ensenyar els
sistemes de processat del menjar i les deixalles, els motors hiperllumínics i les
cabines de descans, però la Tenel Ka tot just es va assabentar de la major part
del que veia.
- I aquests són els
mòduls d'escapament -va dir la Garowyn, assenyalant diverses escotilles a la
part de darrere de la cabina -. Cadascú és prou gran per portar únicament a un
passatger, i està equipat amb una balisa que transmet la seva situació en una
freqüència especial que només pot ser desxifrada a l'Acadèmia de l'Ombra, on
descobrireu el vostre veritable potencial.
La Garowyn va reprendre
el recorregut després d'haver pronunciat aquelles paraules, però la Tenel Ka va
llançar una mirada plena d'alarma al Mestre Skywalker, qui la va rebre amb
idèntica preocupació en els seus ulls. L'horror i la confusió van envair la
seva ment davant la idea que existia una altra Acadèmia Jedi, una acadèmia per
aprendre a usar els poders foscos de la Força..., una Acadèmia de l'Ombra.
La Garowyn va decidir
sotmetre'ls a una conscienciosa sèrie de proves. Va interrogar en Luke i la
Tenel Ka sobre la seva familiaritat amb la Força. En Luke es va mostrar vague
en les seves respostes, però la Garowyn, potser perquè era de Dathomir i
considerava que els homes tenien molt poca importància, va concentrar els seus
esforços a esbrinar més coses sobre la Tenel Ka.
Quan la Garowyn li
va preguntar quina experiència havia tingut, la Tenel Ka li va respondre sense
faltar a la veritat.
- He utilitzat la
Força, i crec que tinc una considerable capacitat per manipular-la. Però -va
afegir, i la seva veu es va endurir- no confiaré en la Força fins a l'extrem de
tornar-me feble. Si hi ha alguna cosa que pugui fer mitjançant els meus propis
recursos, no utilitzaré la Força per fer-ho.
La Garowyn va riure
amb una rialla aspra i plena de cinisme que va ressonar desagradablement a les
orelles de la Tenel Ka.
- Et farem canviar
de parer sense massa dificultat -va dir -. Quina altra raó podries tenir per
acudir a nosaltres a la recerca d'ensinistrament?
La Tenel Ka medità
la seva resposta durant uns moments i la va acabar formulant amb la màxima
cura.
- No hi ha res que
desitgi més que conèixer els camins de la Força -va dir per fi.
La Garowyn va
assentir, com si això posés punt final al tema, i es va tornar cap al Luke.
- Em nego a què es
facin sessions de pràctica amb espases de llum a bord de la Caçadora d'Ombres, però aviat esbrinarem
fins a quin punt sou capaços de percebre les meves intencions utilitzant la
Força.
Va agafar una vareta
atordidora a cada mà i en llançar una al Luke. En Luke va estirar el braç i els
dits van ensopegar amb ella sense agafar-la netament, però la va aconseguir
agafar abans que toqués terra.
Els exàmens van
continuar durant la major part del dia. La Tenel Ka es va esforçar al màxim en
cada fase de les proves, però va poder veure que en Luke s'estava contenint i
que no revelava tota l'extensió del seu poder. Hi havia observat prou al Mestre
Skywalker per saber-ho.
Però després d'haver
vist que s'afeblia o fallava diverses de les proves, la Tenel Ka va començar a
sentir com una ombra de preocupació s'insinuava en la seva ment. I si el Mestre
Skywalker havia emmalaltit? Què passaria si no podia utilitzar els seus poders?
O què passaria si, i només el fet de pensar-ho ja li resultava dolorós, s'havia
equivocat després de tot? I si el costat fosc era realment més fort? En aquest
cas, ella i el Mestre Skywalker no tenien cap possibilitat de rescatar en Jacen,
la Jaina i en Lowbacca.
Quan va haver acabat
d'aixecar el desè objecte per satisfer el desig de la Garowyn que tot es fes
d'una forma el més completa possible, la Tenel Ka es va sentir cansada i sense
forces. El bloc de titani va oscil·lar i va tremolar en l'aire mentre l'anava
baixant fins el terra de la cabina.
La Garowyn va deixar
anar una rialleta despectiva.
- L'orgull que
t'inspira la teva autosuficiència és la teva debilitat.
Després va tancar
els ulls avellana, va tirar el cap cap enrere i va estendre un braç cap a la
Tenel Ka.
La Tenel Ka va
sentir que els seus cabells i el borrissol de la pell eren recorreguts per un
veloç pessigolleig, com si estigués a punt de caure un llamp. Se li va regirar
l'estómac, i es va sentir marejada i desorientada. Va doblegar les cames per
seure, però no va trobar res que pogués sostenir-la. Estava flotant en l'aire,
a un metre per sobre del terra de la cabina. La Tenel Ka va reprimir un panteix
d'indignació i va intentar utilitzar la seva ment per alliberar-se.
El rostre marró
cremós de la Garowyn estava recorregut per cruels línies de profunda
concentració.
-Sí -va dir amb veu
triomfant i gutural -, intenta resistir-te a mi. Utilitza la teva ira.
La Tenel Ka va
comprendre que això era exactament el que havia estat fent, i es va relaxar de
cop i volta. La Garowyn va perdre una part de la seva presa sobre ella com a
conseqüència, i la Tenel Ka va trontollar en l'aire. «Ah - es va dir -, així
que la Germana de la Nit no és tan forta com ella pensa que és.»
La Tenel Ka va
fingir que tornava a debatre’s per ocultar el que estava fent i va agafar el
fibrocable i el ganxo que portava a la cintura, i després va mirar al seu
voltant a la recerca d'un punt d'ancoratge. No va trigar a trobar alguna cosa
que funcionaria a la perfecció com a tal: la roda de l'escotilla d'un mòdul
d'escapament.
La Garowyn seguia
divertint-se amb els «esforços» de la Tenel Ka quan aquesta va llançar el seu
fibrocable amb un àgil gir del canell fruit d'una llarga pràctica. El ganxo es
va posar sobre l'objectiu que pretenia assolir i va romandre assegurat en ell.
La Tenel Ka va tornar a quedar completament flàccida abans que la Germana de la
Nit pogués adonar-se del que passava. Quan la presa de la Garowyn va tornar a
flaquejar una mica, la Tenel Ka va tirar del fibrocable i es va alliberar,
caient a terra i aterrant dolorosament sobre el seu cul.
Va alçar la mirada
per veure la petita silueta de la Garowyn alçant-se sobre ella. Però en comptes
d'una reprimenda enfurismada, l'únic que va sentir de la Germana de la Nit va
ser una seca riallada plena de sorpresa.
La Garowyn li va
allargar una mà per ajudar-la a aixecar-se.
-El teu orgull t'ha
servit aquesta vegada, però encara pot ser la teva perdició -va dir.
-Això és una cosa
que sol ocórrer amb l'orgull -va dir en Luke en veu baixa, semblant estar
d'acord amb ella. Els seus ulls van escrutar a la Germana de la Nit -. Crec que
jo podria fer això.
Els llavis de la Garowyn
es corbaren en un somriure despectiu.
- El què? Creus que
podries caure de...?
- No -la va
interrompre en Luke -. Crec que podria aixecar una persona pels aires.
- Ah, bé. –La Garowyn
va tornar a riure, com si estigués acceptant un desafiament -. Fes tot el que
puguis.
Va creuar els braços
sobre el pit i els seus ulls avellana van desafiar al Luke que la mogués. Després
la sorpresa i la confusió li fer obrir els ulls com taronges quan els seus peus
van deixar d'estar en contacte amb el terra i es va trobar pujant un metre i
mig en l'aire.
- Veig que ha
arribat el moment que tu també descobreixis el poder del costat fosc -va dir la
Garowyn amb seca altivesa, i va tancar els ulls i va usar tot el seu poder per
alliberar-se.
La Tenel Ka va percebre
que en Luke afluixava la seva presa..., però només parcialment. La Garowyn
seguia surant sobre la coberta, però en Luke va permetre que la força del seu
moviment fes que el seu cos comencés a girar vertiginosament.
- Tindries
l'amabilitat d'obrir el primer mòdul d'escapament, Tenel Ka? -Va preguntar en
Luke, sense apartar els ulls ni un instant de la Germana de la Nit que donava
voltes en l'aire.
La Tenel Ka va comprendre
la seva intenció immediatament, i va fer el que li demanava. Uns instants
després l’atordida Germana de la Nit rotatòria ja estava dipositada dins del
mòdul i tancada en ell. La mà de la Tenel Ka es va moure fins a quedar sobre
l'interruptor de llançament automàtic. En Luke va assentir.
La Tenel Ka va
activar el cicle de llançament sentint una gran satisfacció. El mòdul
d'escapament que contenia la Garowyn va sortir disparat cap a l'espai amb un
whoooosh i un thump ofegat.
- Mestre Skywalker
-va dir la Tenel Ka amb la cara molt seriosa -, em sembla que ara entenc de
quina manera és possible, tal com havies dit, donar la... volta a una situació.
En Luke la va mirar
fixament, va parpellejar sorprès i es va posar a riure.
-Crec que acabes de
fer un acudit, Tenel Ka -va dir -. En Jacen estaria orgullós de tu.
Quan van sortir de
l'hiperespai unes hores després aquest mateix dia i el pilot automàtic els va
avisar que estaven a punt d'arribar al seu destí, en Luke i la Tenel Ka van
romandre asseguts a la cabina buscant en va un planeta, una estació espacial,
qualsevol cosa sobre la que poguessin baixar.
Però no van veure
res.
La Tenel Ka es va
tornar cap al Luke, sentint-se molt confosa.
- És possible que el
pilot automàtic no hagi funcionat correctament? -Va preguntar -. Teníem
coordenades equivocades?
- No -va respondre
en Luke, semblant molt tranquil i segur de si mateix -. Hem d'esperar.
I llavors, com si un
teló hagués estat apartat de sobte, la van veure: una estació espacial. «Una
Acadèmia de l'Ombra», es va recordar la Tenel Ka. L'anell eriçat de
protuberàncies girava en l'espai, protegit per emplaçaments artillats exteriors
i coronat per diverses torres d'observació de gran alçada.
- Devia estar protegida
per una capa d'invisibilitat -va dir en Luke.
Les portes dels
hangars d'atracada es van obrir automàticament quan es van acostar a l'Acadèmia
de l'Ombra, i en Luke va posar una mà tranquil·litzadora sobre l'espatlla de la
Tenel Ka.
- El costat fosc no
és més fort -va dir.
La Tenel Ka va
deixar escapar l'aire que havia estat contenint en els seus pulmons, i una part
de la seva tensió es va anar amb ell.
-És un fet comprovat
-va murmurar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada