dijous, 11 de juny del 2015

Eclipsi Jedi (XXVII)

Anterior



CAPÍTOL 27

Amb els sabres làser fermament empunyats amb les dues mans, Kyp i Ganner es van acostar a la cambra on se suposava tenien a Wurth Skidder presoner. L'absència de guàrdies en el fosc i humit passadís feia pensar el contrari a Kyp, però quan el sabre làser va forçar la porta de la sala va poder veure el seu company i va entendre immediatament el que va voler dir el vell presoner Roa quan li va advertir que potser l’Skidder no seria el mateix.
Estava a terra, panxa enlaire, nu, amb les cames doblegades cap enrere i els braços estesos per sobre del cap. Al seu voltant hi havia més o menys una dotzena de criatures semblants a crancs, molt possiblement responsables de les excrescències cartilaginoses que el mantenien immobilitzat unint-li a la coberta els seus genolls, empenyes, espatlles, colzes i canells. Uns quants crancs van aconseguir salvar-se abans que els sabres làser d’en Kyp i Ganner entressin en acció. La resta van ser desmembrats sense pietat, i les seves potes i pinces, escampades per tota la sala.
En Kyp es va agenollar, va passar la per sota del coll d’en Wurth i li va aixecar suaument el cap. Skidder gemegà d'agonia, però els seus ulls es van obrir.
-Ets l'última persona que esperava veure aquí -xiuxiuejà.
En Kyp es va obligar a somriure.
-Creus que anàvem a deixar-te aquesta missió per a tu sol?
-Com m'heu trobat? -Skidder es va llepar els llavis per mullar-los.
-Els Hutt ens van enviar un missatge a través d'un dels seus contrabandistes.
Les celles de l’Skidder es van alçar de perplexitat.
-Vaig creure que s'havien unit a l'oposició.
-Suposo que han vist la llum.
-M'alegra sentir això -va dir l’Skidder, genuïnament alleujat. Va mirar a Ganner i va afegir: -Us vaig sentir quan vau atacar la nau, abans del salt.
-Això va ser a Kalarba -va aclarir Ganner.
-On estem ara?
-A Fondor.
L’Skidder els hi va dirigir una mirada sobresaltada.
-Per què...?
-L'objectiu sempre va ser Fondor –va respondre Kyp-. Han agafat a la flota per sorpresa.
-Vaig intentar descobrir el nostre punt de destí, el punt de destinació del yammosk –rectificà l’Skidder tancant els ulls un segon.
En Kyp va prémer els llavis abans de contestar.
-Vam aconseguir danyar la nau abans que s'acostés al planeta, però els yuuzhan vong estan guanyant la batalla fins i tot sense el seu Coordinador Bèl·lic.
-Hi ha altres presoners a bord -va dir l’Skidder, com sí ho recordés de sobte-. El pla era que el yammosk es familiaritzés amb les nostres pautes mentals abans de...
-Els tenim -va tallar en Ganner-. Deak i alguns altres estan amb ells. Ja només ens queda esbrinar com alliberar-te a tu.
Wurth va riure, breument i amargament.
-Chine-Kal em va prometre trencar-me... i ho ha aconseguit.
-Chine-Kal?
-El Comandant d'aquesta nau -el rostre de l’Skidder es va retorçar i gemegar de dolor.
En Kyp va ocultar la seva desesperació i li va fer una mirada a les excrescències coral·lines que ancoraven a Wurth a la flexible coberta.
-Els nostres sabres làser poden encarregar-se d'això -va començar a dir, però Wurth sacsejà el cap amb violència.
-No hi ha temps. Heu de marxar.
En Kyp va mirar fixament als ulls del seu camarada.
-No penso deixar-te aquí, Wurth, trobarem una manera d’ajudar-te. La Força...
-Mireu-me –li va interrompre Skidder-. Mira’m a través de la Força. M'estic morint, Kyp, no pots ajudar-me.
En Kyp va obrir la boca per contestar, però només va poder emetre un sospir de resignació.
L’Skidder va somriure amb els ulls.
-Estic preparat, Kyp, estic preparat per morir. Però necessito que feu dues coses abans d'abandonar la nau.
En Kyp va assentir amb el cap i va acostar l'orella a la boca del seu amic.
-Randa I Chine-kal -va aconseguir balbucejar Wurth-. Trobeu-los.

-OOOOO-


En Han estava sol a la cabina del Falcó, subjectant amb una mà la palanca de comandaments i amb l'altra el servomecanisme que accionava el quàdruple làser dorsal. Ja havia destruït dos coralites disparant diverses ràfegues curtes. D'alguna part per darrere del Falcó va aparèixer un tercer enemic metrallant la drassana, però el coralita va quedar polvoritzat pels trets d'un dels Ala-X de la Dotzena d’en Kyp, abans que en Han pogués ni tan sols girar la torreta del arma.
-Bon tret –felicità en Han pel micròfon acoblat als seus auriculars.
-Gràcies, Falcó -va respondre la veu de la pilot femenina que havia disparat-. Vostè estovi’ls una mica i jo m'encarregaré de la resta.
-Fet -va acceptar en Han.
Va moure el Falcó fins a situar-lo al costat a la drassana buida on havien abandonat als refugiats de Ruan. A sota, Droma, el seu segon pilot, i alguns dels pirates estaven organitzant l'embarcament, amb el Trevee precàriament amarrat en un lloc que, d'estar operativa la instal·lació, estaria ocupada per una barcassa o un transport de mercaderies. Amb la flota yuuzhan vong pressionant Fondor, la tripulació de Tholatin, reclutada molt al seu pesar com a rescatadors improvisats, estava desesperada per terminar amb la seva missió i volar a un espai segur.
Un soroll a fregit va escapar dels altaveus de la cabina i una imatge de vídeo molt granulosa d’en Droma va aparèixer a la pantalla de comunicacions.
-Han, el Trevee s'està carregant als refugiats, però encara ens falten uns cinquanta més o menys. Van creure que podrien passar desapercebuts amagant-se.
Darrere d’en Droma, somrient àmpliament, es podia veure un grup de deu ryn, inclosos els dos que li havien presentat poc abans com a Gaph i Melisma. Ara, ella bressolava un nadó ryn en els braços.
-No pots amagar-te del plasma -va bordar en Han pel seu micròfon. Droma va assentir.
-Els buscarem.
-Sí, bé, no perdis temps. Sembla que a un escorta yuuzhan vong se li ha despertat un sobtat interès per aquesta instal·lació.
En Droma va tornar a assentir i va tallar la trucada.
El Falcó tot just completava un cercle al voltant de la drassana quan el Trevee va aparèixer una vegada més en el seu finestral davanter. El seu motor hiperespacial estava destrossat, però els sublumínics eren capaços de portar la nau més enllà de la flota enemiga..., sempre que escapés a temps.
Mentre en Han pensava en tot allò, l'escorta yuuzhan vong va disparar contra la drassana ruixant des d’estribord amb projectils de plasma.
En Han va llançar el Falcó cap a l’intrús disparant els làsers sense parar, però l'escorta estava massa decidit a destruir la drassana per molestar-se per un sol atacant. Només llavors va aparèixer en escena l'Ala-X, que va aconseguir atreure l'atenció de la nau yuuzhan vong amb dos torpedes de protons que van impactar contra la seva proa aplatada.
El Falcó va virar a babord, travessant una tempesta de projectils flamejants per ajudar al caça, però no va arribar a temps. El plasma va brollar de l'escorta i va atrapar l'Ala-X quan remuntava la seva temerària capbussada. Els làsers i els estabilitzadors de les ales es van fondre com la cera, i el pilot va perdre el control. El caça va entrar en barrina desprenent fragments de metall solidificat i desfent-se en trossos, abans de desaparèixer enmig d'una ferotge explosió.
Els ulls d'en Han es van estrènyer d'odi.
-Ningú es carrega al meu company de combat.
Va fer que el Falcó donés mitja volta i es va llançar contra l'escorta yuuzhan vong disparant els seus làsers quàdruples. Trossos de corall Yorik es van desprendre de la nau, i una espessa flamarada es va dispersar per l'espai. La nau es va inclinar cap a un costat com una bèstia ferida. La pantalla de comunicacions va cobrar vida en aquell moment.
-Estem fora –va dir Droma-. Directes a l'espai segur.
En Han va accelerar el Falcó en una maniobra ascendent i va virar a estribord, a temps de veure com el Trevee i el caça supervivent acceleraven allunyant-se de la instal·lació amenaçada. Però l’agonitzant escorta també els va descobrir. Diversos míssils van buscar les naus que fugien, però els yuuzhan vong van reservar el gruix del seu armament per a la pròpia drassana. La instal·lació, polvoritzada pels projectils, va començar a desintegrar-se escopint flames que van socarrimar la popa del transport. Llavors, l'escorta també va desaparèixer en una enlluernadora flamarada de llum.

-OOOOO-



-Tenen la meva paraula d'honor que consagraré la resta dels meus dies a pagar el deute que avui he contret amb vostès -bramà Randa en Bàsic, mentre seguia a Kyp i a Ganner per la nau-raïm, amb la seva musculosa cua espetegant sorollosament al passadís.
-Agraeixi-li a l’Skidder, Randa –va dir en Kyp per sobre de la seva espatlla-. Si hagués depès de mi, l’hagués deixat amb els seus amiguets morts.
-Aleshores pagaré el meu deute en honor de l’Skidder -rectificà Randa impertorbable-. Ja ho veuran.
Els dos Jedi no haguessin d'esperar molt. En girar una cantonada del passadís, es van trobar amb una falange de guerrers yuuzhan vong contra la qual va carregar Randa abans que poguessin reaccionar, derrocant a mitja dotzena abans que els que quedaven dempeus poguessin disparar contra la pell gairebé impenetrable del hutt. Kyp i Ganner el van seguir, tombant els seus antagonistes amb precises estocades en els punts febles de l'armadura dels guerrers.
Sense deixar de combatre, el trio es va obrir camí cap a una enorme obertura a la paret de la qual emanava una pudor encara més acre que el de Randa. Dins de la immensa cambra, envoltat per servents que no semblaven gens còmodes amb els ganivets que brandaven, s'alçava un comandant yuuzhan vong, amb la llarga capa penjant de les seves transformades espatlles i un comunicador víllip a les mans. Darrere d'ells hi havia un yammosk, alçat sobre els seus propis tentacles enmig d'un tanc circular ple d'un líquid pudent, amb un enorme dent brillant al rictus de la seva boca i els seus enormes ulls negres clavats en els intrusos.
En Randa va tornar a carregar contra els yuuzhan vong, aixafant a diversos servents i fent petar la cua per arrencar el víllip de les mans del comandant. Els servents es van afanyar a una defensa sens dubte infructuosa, però el comandant els hi va demanar que deposessin les armes.
-Us felicito per arribar tan lluny -va admetre Chine-kal quan dos dels servents el van ajudar a aixecar-se.
En Kyp va moure el seu sabre làser cap a un costat amb la fulla estesa davant seu.
-Fes-te a un costat i arribarem més lluny encara. Fins al final.
En Chine-kal es va tornar lleugerament per mirar el yammosk.
-És clar. La vida d'un yammosk per la d'un Jedi. Em sembla just.
Des de l'esquerra d’en Kyp, Ganner va llançar el seu sabre làser contra l'ull esquerre de la criatura. Quan la fulla de sulfurosa energia groga es va clavar al yammosk, aquest va cridar i agitar els seus tentacles, generant ones que van llepar els murs de corall Yorik de la piscina i es van desbordar per la coberta. El yammosk va trontollar i va començar a oscil·lar a banda i banda. A poc a poc, els tentacles van deixar de moure’s i la criatura es va enfonsar en el tanc. Estava morta quan Ganner va fer que el seu sabre làser tornés a ell.
La tristesa d’en Chine-kal va durar només un moment.
-Ben executat, Jedi. Però ens has condemnat a tots.
Una tremolor va recórrer la nau mentre el comandant yuuzhan vong parlava.
-El Yammosk controlava la nau -va explicar Randa-. El pilot dovin basal agonitza.
-Ningú sortirà viu d'aquí -sentencià Chine-kal somrient dèbilment.
-No serà la primera vegada que jutges malament una situació, comandant -va dir en Kyp, retornant-li el somriure. Va mirar als servents un per un, abans de tornar-se cap a Chine-kal-. Tots sou lliures de venir amb nosaltres. –Va arronsar les espatlles quan va ser obvi que cap es mouria-. Vosaltres mateixos.
Va retrocedir fins al passadís, amb Ganner a un costat i Randa a l'altre. Un altre espasme agònic els va fer trontollar i els va llançar contra una mampara. Després de recuperar l'equilibri, Kyp va començar a recórrer el camí pel qual havien arribat allà, però Randa el va detenir.
-Conec una ruta més directa.
Tot just havien entrat en un mòdul adjacent quan el comunicador d’en Kyp va xiular, reclamant la seva atenció.
-Quina és la teva situació, Kyp?
El Jedi va reconèixer la veu d’en Han Solo.
-Camí de la sortida. La nau s'està autodestruint.
-Un esquadró de naus de guerra yuuzhan vong s'ha escindit del grup principal i es dirigeix ​​cap a vosaltres. No podrem contenir-les molt de temps.
-Llavors, no us arrisqueu.
-Sabia que diries això. On són els presoners?
-Els estan portant al mòdul pel qual vam entrar.
-Quants són?
-cent, més o menys.
Solo va maleir en veu baixa.
-El Trevee ja no pot defensar-se. Haurem d’embarcar-los a tots en el Falcó.
-Pots apropar el Falcó prou per estendre un túnel de connexió?
-Aquest és el menor dels nostres problemes.
-Hi ha una resclosa en el mòdul central, però potser no pots identificar-la des de l'exterior. Cerca el nostre senyal. De tota manera, faré que Deak o qualsevol altre et guiï.
-No et preocupis, la trobaré.
-Sabia que diries això –es va burlar en Kyp-. A propòsit, creus que hi cabrà un hutt?
En Han va llançar una riallada.
-Un Hutt? És clar, com més siguem, més riurem.
-Aleshores, t’alegrarà saber que un dels presoners em va demanar que et donés records.
-Qui?
-Roa.

-OOOOO-

-Dispara! -va Xiuxiuejar Sal-Solo a través de les seves dents premudes-. Fes-ho!
-Pels Mrlssi –va afegir una veu més planyívola.
-Pel bé de la Nova República -va dir el capità.
-No, noi, no ho facis –van contraatacar l’Ebrihim i Q-9.
Però altres veus que no eren les de la sala de control ressonaven en la ment de l’Ànakin. Sentia les paraules amables del seu pare i de la seva mare, la veu aspra d’en Jacen i la comprensiva Jaina, els consells del seu oncle Luke... L’Ànakin les va ignorar totes i va mirar a Jacen.
-Què faig? -Preguntà.
Jacen va respondre tranquil·lament i serenament, gairebé com si subvocalitzés la resposta.
-Ets el meu germà i ets un Jedi, Ànakin. No pots fer-ho.
L’Ànakin va aspirar profundament i va deixar anar el gallet del disparador. La tensió de la sala es va trencar amb una exclamació col·lectiva de desil·lusió. Els tècnics van remugar i els mrlssi van ajupir els caps admetent la derrota.
El següent que va saber l’Ànakin era que algú l'empenyia violentament, tirant-lo del seient.
-Jo dispararé -cridà furiós Thrackan Sal-Solo, mentre la seva es tancava sobre el gallet.

-OOOOO-

La força d'assalt de Commenor liderada pel Yald va aparèixer prop de l'òrbita de la lluna més allunyada de Fondor. Darrere de la seva estela, van arribar els Dracs de Combat i els creuers de la flota hapana, situant-se en ventall per presentar batalla a l'armada yuuzhan vong.
El Comodor Brand havia permès que la Leia s'unís a ell al pont, i aquesta es trobava ara rere la butaca de comandament, mirant a través de la pantalla frontal com apareixien els vaixells de guerra hapanians. Entre ells i Fondor, una miríada d'explosions il·luminaven la nit mentre naus i drassanes sucumbien davant l'assalt enemic.
-El Comandament de la flota informa que les baixes superen el cinquanta per cent -va llegir Brand en una pantalla que actualitzava constantment els dades-. Algunes de les drassanes han aconseguit defensar-se dels atacs suïcides dels coralites, però la flota ha estat incapaç d'atenuar el bombardeig dels vaixells de guerra enemics.
El Comodor va girar la cadira per estudiar diverses pantalles que analitzaven l'amenaça i diversos panells verticals que suggerien opcions.
-Les naus dels hapanians els hi ficaran la por al cos -assegurà en veu prou alta com perquè ho sentissin per tot el pont.
La Leia va amagar la seva tremolosa dreta sota la capa i va estudiar els panells. Va intentar arribar amb la Força fins a l’Ànakin i Jacen. Les altres vegades, l'esforç només va contribuir a augmentar el seu desassossec, però aquesta vegada experimentà cert alleujament. La va embolicar una calma transcendent i l'aprensió que havia sentit des de Hapes va desaparèixer sobtadament.
Però la serenitat era volàtil. Un instant després, quelcom ferotge i incontrolable va fluir en la seva consciència. Va tornar a buscar l’Ànakin i a Jacen i va comprendre que la seva preocupació per ells havia ocultat un temor més profund però menys personalitzat, i que ara, de sobte, l'ofegava.
Va tornar a mirar a través de les pantalles davanteres per veure com la flota hapana es dividia en grups d'assalt i s'acostava als vaixells de guerra enemics per entaular combats individuals.
-Ataquin quan estiguin preparats -va sentir que li deia Brand al Príncep Isolder, però com si estigués molt lluny d'ella.
De sobte, una flamarada de radiant energia va il·luminar l'espai local. Un torrent de foc estel·lar de mil quilòmetres d'amplada va brollar de Fondor, de la seva lluna exterior, potser des del mateix hiperespai. Convertit en un raig de salvatge aniquilació, va passar pel mig de la dispersa flota hapana, consumint totes i cadascuna de les naus que trobava en el seu camí, atomitzant unes en un obrir i tancar d'ulls i foradant altres amb llances de llum bullent. Les armes, les superestructures i les antenes van quedar vaporitzades pel raig abrasador; les naus van explotar, desapareixent entre globus de brillants conversions de massa-energia.
Fins i tot les naus situades fora dels límits del llamp van ser desviades violentament del seu curs amb els costats convertits en ferralla, o empeses fins xocar entre si. Els platerets dels Dracs de Combat es van separar i es van desintegrar, i els creuers es van partir com si fossin branquetes seques. Esquadrons sencers de caces van desaparèixer sense deixar rastre.
La Leia estava muda de sorpresa. Res de tot el que havia vist de l'arsenal yuuzhan vong l'havia preparat per a una devastació a tan immensa escala. Per un instant, va estar segura que només es tractava d'una altra terrible visió, però ràpidament va quedar clar que aquella violència era real.
La seva estupefacció va augmentar quan el raig no va disminuir mentre s'obria pas a través de la flota hapana. La sageta d'energia pura va penetrar més profundament en l'espai de Fondor, va fregar la penúltima lluna del planeta, evaporant part del planetoide ple de cràters com un làser quirúrgic seccionaria un tumor. Llavors va colpejar el cor de l'armada enemiga, aniquilant milers de coralites i polvoritzant la major part dels vaixells de guerra més gran. Acabat el seu treball, o no, el raig va passar prop de Fondor, socarrimant l'hemisferi nord al seu pas, i va desaparèixer en les profunditats de l'espai, potser per destruir algun blanc encara més distant.
En el pont, tots els sistemes havien fallat i, per un llarg segon, mentre les consoles i les pantalles parpellejaven tornant a la vida gracies al subministrament d'energia d'emergència, tothom va estar massa atordit per parlar o cridar, i molt menys per buscar un sentit a allò presenciat.
-Era una mena de raig repulsor –va dir per fi un tècnic incrèdul-. I va arribar a través de l'hiperespai.
-CentràliaDigué la Leia, encara impressionada.
En Brand i alguns altres es van girar cap a ella.
-Algú ha disparat l'estació Centràlia.

-OOOOO-

En Han va abraçar a Roa quan aquest va entrar a través de la resclosa d'aire del braç del Falcó.
-Fasgo ha mort -va anunciar Roa quan Han el va deixar anar.
En Han va agitar el cap pesarosament.
-Podria haver arribat a ser un bon amic.
-Com vaig dir en la Roda del Jubileu, la fortuna et somriu i després et dóna l'esquena..., fins que torna a somriure't un cop més.
-Saps? No tens tan mal aspecte -va dir en Han estudiant al seu amic i forçant un somriure.
-I allò que estigui malament, faré que m'ho arreglin. Ha sobreviscut la meva nau?
-T’espera a Bilbringi.
En Roa va sospirar i es va girar per ajudar a què una femella ryn sortís de la resclosa d'aire.
-Han, m'agradaria presentar-te a...
-Hi ha alguna possibilitat que tingui un company de clan anomenat Droma? -el va interrompre en Han.
La femella va semblar sorpresa.
-Jo tinc un germà que es diu Droma.
El somriure d'en Han es va eixamplar.
-Doncs es reunirà amb ell ben aviat.
-Crec que m'he perdut moltes coses .exclamà Roa gratant-se el cap.
-Ni t'ho imagines.
La nau-raïm començava a desintegrar-se. Han va tenir por que una separació prematura de la tremolosa nau li obligués a treballar més durament per pujar a bord a tots els presoners rescatats. Quan va rescatar a l'últim, el celler davanter, els dormitoris, els passadissos, fins i tot els compartiments ocults per al contraban estaven atestats. Al Han només li cabia esperar que els purificadors d'aire del Falcó resistissin el suficient per mantenir-los a tots amb vida mentre realitzaven un salt a Mrlsst o a qualsevol altre planeta del sector Tapani. Quan per fi arribessin a un destí, tots estarien famolencs i gairebé deshidratats, per molt bé que funcionés el sistema de suport vital.
Van tancar la comporta, i Han, Roa i dos dels ryn es van dirigir a la cabina de pilotatge. Han es va acomodar al seient del pilot i va maniobrar a Falcó per allunyar-se de les naus yuuzhan vong. A través del finestral davanter va poder veure com els supervivents de la Dotzena d’en Kyp sortien a través del forat que ells mateixos havien creat en el mòdul desinflat.
Mentre en Han s'allunyava del mòdul esfèric, Roa va ajudar a connectar els làsers quàdruples. Estaven segurs que s’haurien d'enfrontar als vaixells de guerra enemics que s'havien separat del gruix de la seva armada per ajudar al transport del yammosk. En canvi, va veure una cosa que li va fer llançar un crit d'alegria.
-Els Dracs de Combat hapanians! –udolà mirant a Roa-. Per fi arribem a algun lloc.
Estava a punt d'afegir que la Leia devia ser la responsable d’aconseguir l'ajuda dels hapanians, quan li va enlluernar un fulgor intens, blanc. El Falcó es va apagar, veient-se arrossegat en una espiral infinita que el va escopir a dos mil quilòmetres d'on estava abans.
Els yuuzhan vong han convertit el sol de Fondor en una nova, es va dir Han. Havien aniquilat tot el sistema.
Quan la seva visió es va aclarir i els gemecs i els grunyits dels seus marejats passatgers es van apagar, en Han va veure que les tres quartes parts de la flota hapana i la meitat de la flota yuuzhan vong havien desaparegut.

-OOOOO-

En el seu vaixell insígnia, Nas Choka va recuperar el suficient autocontrol per no transmetre la incredulitat que sentia per dins en mirar a Malik Carr i Nom Anor. Contra el teló de fons d'una lluna arrasada, el camp del víllip mostrava els esquelets i els cascos ennegrits d'un nombre incalculable de naus yuuzhan vong i republicanes.
-Han matat la majoria dels seus reforços per eliminar la meitat de la nostra flota –va dir el Comandant Suprem-. És normal un salvatgisme així?
En Nom Anor va agitar el cap, tant per aclarir-se’l com contestant.
-Un error. Hi ha d'haver estat un error. El seu respecte per la vida sempre ha estat la seva major debilitat.
-Aleshores, potser hem aconseguit treure el seu costat més primitiu -sentencià Malik Carr amb veu atordida.
Va arribar un missatger. El víllip que portava en les seves tremoloses mans tenia els trets d’en Chine-kal.
-El Yammosk ha estat assassinat i la nau es mor -va dir Chine-kal a través del seu comunicador-. Els hutt ens van trair i van informar als Jedi dels nostres plans. El qui capturem a Gyndine morirà amb nosaltres, però dos dels seus companys i Randa Besadii Diori, els assassins del yammosk, han escapat. Nosaltres...
El víllip va quedar silenciós de sobte, abans de revertir a la seva forma sense trets. Chine-kal havia mort.
Fastiguejat, Nas Choka va fer mitja volta.
-Que tornin tots els coralites operatius -va ordenar al seu subaltern-. I ordeneu a la resta que causin tanta destrucció com els sigui possible. Que tots els comandants de naus de guerra es preparin per partir. Hem complert amb el nostre objectiu. Ara hem de saldar un compte amb els hutt.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada