Eclipsi Jedi (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

El ritme de la marxa que va rebre al comandant suprem Nas Choka a bord de la nau de guerra Yammka era mantingut pels guerrers mitjançant tambors, però la melodia la proporcionava tot un zoològic d'insectes i aus biocreades que brunzien, trompetejaven i xiulaven des les seves gàbies i penjadors situades al llarg de la gran celler.

Enormes transparències víllip trencaven la monòtona obsidiana de la mampara d'estribord, proporcionant un panorama estel·lar de la flota ancorada, a més d'una distant imatge del món hutt conegut com Príncep Fugitiu, modificat per sembrar corall Yorik, arbustos víllip i altres necessitats bèl·liques. Les naus que s'assemblaven a asteroides, els gegants marins i les gemmes facetades estaven ara acompanyades d'un espècimen encara més gran i sinistre. Un orbe llis de lluent negre, on en el seu dens centre girava mitja dotzena d'extremitats, en fosca imitació de la galàxia que els yuuzhan vong volien conquerir.

El comandant suprem Choka es va desplaçar sobre flotants matalassos de dovin basal situats a diferents altures sobre la coberta, acompanyat pels seus comandants i principals subalterns. Davant d'ells suraven quatre matalassos més petits, i els seus diminuts creadors anaven gairebé tapats per aletejants criatures semblants a requadres dibuixats de tela. A banda i banda del grup hi havia cinc mil guerrers vestits amb túnica de combat, armats amb amfibastons i ganivets.

En un petit espai enmig del grup congregat a estribord hi havia dos-cents presoners espantats, capturats a Gyndine i ja purificats per al sacrifici. Excrescències òssies subjectes a les seves laringes i mandíbules els hi impedien donar veu a les seves pors.

Darrera d’en Choka marxaven les tropes al seu comandament, i les seves petjades precises aixafaven una catifa composta per flors marrons que els hi arribaven als turmells i l'aroma, agitat pel rítmic batre de les ales, induïa als insectes a cantar. Els seus sonors fregaments d'ales s'intensificaven i disminuïen, emetent notes sorgides d'una escala musical d'un altre món. En un moment, la marxa era aguerrida i inspiradora, baratant-se al següent en un ombrívol lament fúnebre.

A l'altre costat de l'hangar d'entrada, al final del perfumat passadís de la desfilada esperava el comandant Malik Carr amb els seus subalterns en cap, un conclau de Sacerdots i, a un costat, l’Executor Nom Anor, exhibint tota la seva tatuada i alterada esplendor.

Quan la comitiva de guerrers d'elit va arribar fins a ells, va cessar el tamborineig i el so d'insectes i Malik Carr va avançar fins a la vora de la plataforma on estava.

-Benvingut, Comandant suprem Choka –va dir amb un grall; la seva veu va ressonar en les mampares i el voltat sostre-. El Yammka i tots els aquí reunits estem al seu servei.

Un brunzit iracund va omplir l'hangar. Deu mil punys van saludar colpejant simultàniament la seva espatlla oposada.

El comandant suprem Choka, comandant militar de la nouvinguda mónnau espiral, es va desplaçar des del coixí del dovin basal fins a un seient elevat situat al centre de la plataforma. Mentre els quatre matalassos flotants que el seguien s’alienaven darrere seu, els sacerdots, els cuidadors i els altres se situaven a banda i banda d'ell. Només quan tots van estar asseguts els va imitar Malik Carr i el seu contingent. En coberta, els guerrers van ordenar als seus amfibastons que s’enrosquessin al voltant del nu braç dret i van clavar cerimoniosament un genoll a terra, inclinant els caps en reverència.

El tamborineig i les estridències es van reprendre, tocant tant per al cos com per a l'oïda. Alguns dels insectes van callar després de cinc sonores fanfàrries, però altres van emetre immediatament heroics xiscles, com en resposta als anteriors. El contrapunt va continuar durant alguns moments. Llavors, Choka va alçar un bastó ofidiforme del mantell i l’hangar es va sumir en un silenci sobrenatural.

-Us porto salutacions del mestre bèl·lic Tsavong Lah -cantussejà-. Us felicita per la feina que heu fet preparant el camí, i espera impacient el moment de poder-se unir a vosaltres en el combat.

La modesta alçada d’en Choka no li treia presència. De malucs estrets però cames gruixudes i musculoses, s'asseia amb rigidesa a la cadira de corall tallat i polit, com si fos una estàtua al seu torn, mentre aus de plomes negres refrescaven amb les seves grans ales l'aire que l'envoltava. Els tatuatges facials, el nas aplanat i els ulls caiguts sobre grans bosses blavoses li proporcionaven un aspecte regi. La seva túnica sense adorns anava coberta per una capa de comandament vermell sang que li queia de les espatlles, i anells de diferents colors creixien des dels seus dits per envoltar-li canells i avantbraços. Els seus llargs i fins cabells, completament negres, estaven pentinats cap enrere des de l'ampli front i li arribaven gairebé a la cintura.

-Jo també us felicito per l'èxit de la vostra collita -va continuar dient al cap d'un moment-. Us heu portat bé. Els captius que vau agafar a Obroa-skai, Ord Mantell i Gyndine ensangonaran la vostra nominació. Però abans he de dur a terme el sacrifici dels captius, o que el comandant Malik Carr ens informi de l'estat de la invasió, hem d’emprar aquest moment per recompensar alguns de vosaltres pel compromís demostrat.

El gran sacerdot que acompanyava Choka es va aixecar i va parlar.

-Donem Gràcies als déus per portar-nos a aquest domini promès. Que la sang que derrameu el netegi i purifiqui per quan arribi el súmmum senyor Shimrra. Honrem als déus amb la saba nutritiva que flueix en nosaltres perquè puguin créixer i permetre'ns continuar com a marmessor albacea de les seves creacions. Tot el que fem, és a imitació i veneració d'ells.

El Sacerdot es va tornar cap als matalassos que suraven darrera d’en Choka i va fer un gest amb la mà. Les aus van alçar el vol, descobrint quatre estàtues religioses de quatre metres d'alt. La primera representava Yun-Yuuzhan el Senyor Còsmic, sense les parts del seu ésser que va sacrificar per crear als déus menors i als yuuzhan vong. La segona i tercera estàtues representaven Yun-Yammka l’Aniquilador i Yun-Harla la Deessa Oculta. La quarta estàtua, i sens dubte la més grotesca, era Yun-Shuno, la deïtat dels molts ulls patrona dels Avergonyits, aquells a qui els seus cossos rebutgen els implants vivents per falta de preparació o excessiva ambició.

Aquesta vegada es va aixecar el comandant subordinat.

-Subaltern Doshao -començà-, pels seus actes en el món anomenat Dantooine. Subaltern Sata'ak, pels seus actes en el món anomenat Ithor. Subaltern Harmae​​, pels seus actes en el món anomenat Obroa-skai. I Subaltern Tugorn, tant per la seva tasca sembrant el món anomenat Belkadan com pels seus actes en el món anomenat Gyndine. Va fer una pausa abans d’afegir-: Donin un pas per a ser ascendits.

Quan els quatre oficials de menor grau van ascendir als coixins, un quartet d’implantadors van sortir d'entre les esquerdes de la sala del tron. Quan els candidats es van aturar en fila, mirant al Comandant Suprem, els implantadors van assumir la seva posició darrere de cada un d'ells.

Els implantadors eren una variant de la criatura responsable de les excrescències que capturaven als captius, i eren petits, grisos i de sis cames. Igual que els seus parents estaven equipats amb òrgans òptics botrioidals i un quartet d'apèndixs que podien tallar la carn i inserir corall en ferides obertes. Però si el calcificador emprava parts del seu ser en el seu treball, l’implantador transportava tot el necessari per a l’escalada ritual. Cadascun dels quatre que començava a enfilar-se lentament per l'esquena nua dels subalterns carregava amb banyes de corall de dos dits de llarg, de puntes lleugerament engarfiades.

Els implantadors no van començar el seu treball fins reafirmar-se en el clatell dels subalterns, des d'on podien arribar a les dues espatlles. Van emprar els apèndixs més esmolats per fer talls profunds a la part superior dels músculs de l'espatlla, fins arribar als ossos que conformaven l'articulació. Un cop completades les incisions, mentre els acòlits recollien en bols la sang vessada, els implantadors inserien les banyes engarfiades en el tall, emprant una exsudació resinosa per unir les banyes als ossos de l'home i segellar les ferides al seu voltant. Al mateix temps, un ngdin babosoide va dibuixar entre els peus dels candidats un rastre en hèlix, eixugant la sang que no van poder recollir els acòlits.

Encara que la suor corria lliurement i les cames els hi tremolaven, ni un sol dels oficials va cridar de dolor o fer la menor ganyota. Complagut amb la seva sang freda, Choka va fer un senyal a quatre dels seus ajudants, que es van apressar a avançar cap a ells amb capes de comandament de diferents colors plegades amb cura.

En aquells dies, els acòlits ja havien portat al gran sacerdot els bols plens de sang, i mentre aquest buidava el contingut dels bols sobre els ídols, els ajudants d’en Choka van desplegar les capes i les va penjar de les protuberàncies recentment implantades.

Els tabalers van tocar un redoblament curt i es van aturar.

-Heu ascendit i estat refets –va pronunciar Choka-, i ara que porteu la capa de comandament, se us farà lliurament de la vostra pròpia nau, se us nomenarà caps de sector i se us encomanarà la tasca de supervisar i reeducar al populatxo dels mons que conformin el vostre domini.

-Per la glòria dels déus! -cridaren guerrers i oficials per igual. Choka va contemplar com els guerrers ascendits van baixar dels coixins, tornant-se lleugerament cap a Malik Carr.

-Un assumpte més abans de procedir, comandant. –Mirà més enllà d’en Malik Carr, on era assegut Nom Anor. -Vingui cap aquí, Executor.

En Nom Anor, vestit de forma més cridanera que qualsevol altre a la bodega, es va aixecar i va caminar a poc a poc per la plataforma. Es va aturar davant Nas Choka i va inclinar el cap en gest d'assentiment. En ser membre de la casta Administrativa no estava obligat a saludar-lo, tot i ser de rang inferior.

-Atès que no pertanyem al mateix Orde, no tinc autoritat per ascendir-lo. Però sapigueu això, Executor: De tenir jo aquesta autoritat, estaria més inclinat a degradar-lo que a ascendir-lo.

Clarament sorprès, Nom Anor no va respondre, encara que la seva boca es va contraure diverses vegades en ràpida successió.

-Els seus actes, Executor, han estat vigilats de prop i àmpliament discutits, i en la cort de Shimrra hi ha molts que opinen que s'ha desviat del rumb encomanat. Primer es va aliar a la Pretòria Vong, que va creure poder dirigir una invasió d'aquesta magnitud sense patir tràgiques conseqüències.

-No em vaig aliar amb ells -va dir Nom Anor quant va poder-. La meva missió era desestabilitzar la Nova República en la forma que ell considerés més adequada. Això és el que vaig fer entre els Moff imperials i en el sistema Osarià, i el que he fet des d'aleshores, en mitja dotzena més de sistemes.

Choka el va mirar fixament.

-Qui va ajudar a la Pretòria Vong a obtenir un yammosk, i a més un imperfecte?

En Nom Anor va empassar saliva.

-Puc esmentar alguna cosa...

-Els hi vas facilitar tu.

-Només des de cert punt de vista.

-No intenti jugar amb les paraules, Executor. Potser aconseguís distanciar-se del prefecte Da'Gara i dels altres escapant el preu que van pagar ells pel seu error de càlcul, però no pot negar que va concebre el pla que va acabar amb la mort de la sacerdotessa Elan, filla del gran sacerdot Jakan, el qual, he d'afegir, està molt disgustat amb vostè.

-No hi ha proves que l’Elan o la seva mascota Vergere hagin mort. I en cas de ser així, difícilment se’m pot fer responsable del que els hi va passar.

-No assumeix la culpa per emprar agents que van actuar sense ordres seves?

En Nom Anor va afegir força al seu to de veu.

-Els meus agents pretenien complaure’m, complaer-nos, recuperant l’Elan. No vaig tenir coneixement dels seus plans fins que va ser massa tard.

-És cert que l’Elan havia d’assassinar a diversos Cavallers jedis?

-Ho és.

Choka va temperar la seva veu amb curiositat.

-A què ve aquesta fascinació pels Jedi, Executor? Jo, per exemple, no estic convençut que suposin una amenaça seriosa a la nostra conquesta.

-L’amenaça no són els Jedi, sinó la Força, el poder místic que encarnen.

-La Força no és més que una idea –va dir Choka sonorament -, i la millor forma d'acabar amb una idea és reemplaçant-la amb una altra millor, com la que nosaltres portem.

En Nom Anor es va arriscar a deixar anar un esbufec ​​complaent.

-Com digui, Comandant Suprem.

-I ara el comandant Malik Carr em diu que ha estat vostè bàsic per obtenir l'aliança de les criatures que ocupen aquest espai, aquests hutt.

L'ull sa d’en Nom Anor es va estrènyer.

-Els hutt són vitals per a un pla concebut pel comandant Malik Carr i per mi per infligir una derrota significativa a la Nova República. De fet -inclinà el cap a un costat-, arriba en un moment de molt bon auspici, doncs aviat posarem en acció part del pla. Si ens acompanya en combat, podrà veure de primera mà com es desenvolupa el nostre pla per conquistar els mons del Nucli abans de l'arribada del mestre bèl·lic Tsavong Lah.

Choka es va prendre un moment per sospesar les conseqüències d'una acció semblant, i després va grunyir afirmativament.

-Aniré. Però deixeu que li previngui contra els perills de l'ambició, Executor. Resulta evident que està assedegat d'ascens, però no hi ha dreceres per aconseguir el rang de Cònsol, i molt menys per al de Prefecte. -Va fer un gest sobre la seva espatlla-. Demani consell a Yun-Shuno, Executor. L'ascens només es concedeix a qui compleix amb les seves obligacions envers els déus. Sembla actuar en el seu propi benefici, com si es jugués alguna cosa personal en els resultats. -Es va inclinar lleugerament cap a davant-. O és que li han corromput aquesta galàxia i les creences paganes dels que la poblen?

En Nom Anor va sostenir la seva mirada, desitjant portar a la conca buida del seu ull un plaeryin bol escopidor de verí.

-Només m'importa el que aquesta galàxia pot proporcionar als yuuzhan vong. –Clavà la mirada en Malik Carr-. Amb el degut respecte, comandant, el nostre objectiu ens espera.

En Malik Carr va assentir en direcció a Choka.

-Diu la veritat.

El Comandant Suprem va creuar els braços.

-Realitzem els sacrificis i vegem el que han pensat el comandant Malik Carr i l’Executor Nom Anor. -Va assenyalar al grup de presoners-. Que avancin els captius. Potser el seu sacrifici ajudi a què l'Executor Nom Anor obtingui la victòria que tant necessita.

Següent