13
La càmera
d'ensinistrament de l'Acadèmia de l'Ombra era buida, un enorme espai quadrat
delimitat per quatre parets que semblava badallar i esperar ser omplert. Les portes
es van tancar darrere d’en Jacen, deixant-lo confinat amb en Brakiss i
obligant-lo a enfrontar-se al que fos que el professor li tenia reservat. Les
parets eren de color gris i estaven recobertes per una graella de sensors
d'ordinador incrustats en elles. En Jacen no va veure controls ni sortides.
Va alçar la mirada
cap aquell home tan bell que romania immòbil, embolicat en la seva túnica
platejada, observant en Jacen amb un pacient somriure ple de calma.
En Brakiss va ficar
la mà entre els plecs iridescents de la seva túnica i va extreure d'ells un
cilindre negre que tindria la meitat de la longitud de l'avantbraç d’en Jacen.
En el cilindre hi havia tres botons de control d'energia i una sèrie de solcs
espaiats perquè els dits puguin empunyar-lo.
Era una espasa de llum.
- Necessitaràs això
per a l'ensinistrament d'avui -va dir en Brakiss, i el seu somriure es va fer
una mica més gran -. Agafa'l. És teu.
En Jacen va obrir
molt els ulls. La seva mà es va moure cap endavant, però de seguida es va
afanyar a retirar-la i va intentar ocultar el seu anhel.
- Què he de fer a
canvi? -Va preguntar amb veu recelosa.
- Res -va respondre en
Brakiss -. Limita't a utilitzar-lo.
En Jacen va empassar
saliva i va evitar que els seus ulls es trobessin amb els d’en Brakiss, tement
revelar quan desitjava tenir la seva pròpia espasa de llum. Però no volia
tenir-la en aquell lloc, sota aquelles circumstàncies.
- Ei, se suposa que
no he de fer-ho -va dir -. No he completat la meva formació. El Mestre
Skywalker i jo vam parlar d'això fa pocs dies.
- Ximpleries -va dir
en Brakiss -. El Mestre Skywalker està frenant els teus progressos sense que hi
hagi cap necessitat per a això. Ja saps com utilitzar una d'aquestes armes. Endavant.
En Brakiss li va
oferir l'empunyadura de l'espasa de llum, apropant-la una mica més i temptant-lo
amb la seva proximitat.
- A l'Acadèmia de
l'Ombra opinem que l'habilitat amb l'espasa de llum, està entre els primers
talents que hauria de desenvolupar un Jedi, perquè sempre hi ha necessitat de
guerrers forts i capaços. Si un Cavaller Jedi no està preparat per lluitar per
una causa, de què serveix llavors?
En Brakiss va ficar
l'empunyadura de l'espasa de llum entre les mans d’en Jacen, i aquest va
reaccionar instintivament corbant els dits al voltant d'ella. L'arma li va
semblar carregada pel pes de la responsabilitat i, a la vegada, lleugera
gràcies al poder que contenia. Els solcs dels dits estaven massa espaiats per a
la seva jove mà, però s'aniria acostumant a ella.
En Jacen va pressionar
el botó activador i un feix color safir va sorgir de l'empunyadura amb una
xiulada guspirejant, indi al nucli però blau elèctric a les vores. Va moure la
fulla d'un costat a un altre, i l'energia va fendir l'aire deixant rere seu una
feble olor d’ozó. En Jacen va llançar un altre tall amb l'espasa de llum.
En Brakiss va ajuntar
les mans.
- Molt bé -va dir.
En Jacen va girar
sobre si mateix i va alçar l'espasa de llum.
- Ei, Brakiss, què em
pot impedir acabar amb tu ara mateix? -Va preguntar -. Ets un malvat. Ens has
segrestat. Estàs ensinistrant enemics de la Nova República.
En Brakiss va riure.
No era una riallada burleta, sinó merament una expressió de seca diversió.
- No em mataràs,
jove Jedi -va dir -. Mai acabaries amb un oponent desarmat. L'assassinat a sang
freda no forma part de l'ensinistrament que el Mestre Skywalker imparteix als
seus joves estudiants..., llevat que hagi canviat el seu programa acadèmic des
que em vaig anar de Yavin IV.
El rostre llis com
l'alabastre d'en Brakiss semblava exquisidament serè, però va arquejar les
seves pàl·lides celles.
- Naturalment, si
deixessis en llibertat la teva ira i em tallessis per la meitat -va seguir
dient -, hauries fet un significatiu primer pas pel camí fosc. Encara que jo no
estaria aquí per veure els beneficis, l'Imperi sens dubte podria utilitzar les
teves capacitats d'una manera molt beneficiosa.
- Ja n'hi ha prou
-va dir en Jacen, i va apagar l'espasa de llum.
- Tens raó -va
assentir en Brakiss -. Prou de xerrada. Això és un centre d'ensinistrament.
- Què em vas a
obligar a fer? -Va preguntar en Jacen, sostenint l'empunyadura de l'espasa de
llum i mantenint-se alerta i preparat per tornar a activar-la.
- Serà una simple
sessió de pràctica, noi -va dir en Brakiss, anant cap a la porta -. Aquesta
sala pot projectar hologrames dirigits a distància per control remot, enemics
imaginaris perquè lluitis amb ells i que t'ajudaran a adquirir més habilitat en
el maneig de la teva nova arma..., la teva espasa de llum.
- Si no són més que
hologrames, per què hauria de lluitar? -Va preguntar en Jacen amb veu desafiant
-. Per què hauria de cooperar?
En Brakiss va creuar
els braços sobre el pit.
- Em sento inclinat
a demanar-te que em donis aquest petit plaer, però dubto que fossis a
fer-ho..., almenys encara no. Així que anem a expressar-ho d'una altra manera.
-La seva veu es va tornar sobtadament dura, i tan esmoladament tallant com una
navalla de vidre -. Els hologrames seran guerrers monstruosos. Però com saps
que no introduiré un monstre de carn i ossos en la sessió perquè lluiti amb tu?
Els hologrames de control remot tenen un aspecte tan real que mai percebries la
diferència. I si et quedes quiet i et negues a lluitar, un enemic real podria
fer que el teu cap deixés d'estar sobre de les espatlles.
» Probablement no
faré això en la primera sessió, és clar. Probablement no... O potser ho faré,
per demostrar que sóc sincer. Passaràs molt temps aquí, ensinistrant-te en el
costat fosc. Mai sabràs quan puc perdre la paciència amb tu.
En Brakiss va sortir
de la càmera d'ensinistrament, i les portes metàl·liques es van tancar darrere
seu amb un sorollós toc.
En Jacen va esperar
en tensió, sol a la cambra tènuement il·luminada amb les seves parets grises. La
sala estava sumida en un silenci total excepte per la seva respiració i el
batec del seu cor, com si engolís tots els sorolls. En Jacen va desplaçar el
seu pes d'un peu a un altre, i va sentir la duresa de la gemma corusca encara
amagada dins de la seva bota. El que els imperials no l'haguessin descobert i li
haguessin tret li consolava una mica, però no sabia de quina manera podria
ajudar-lo el fet de tenir-la.
En Jacen va fer
girar l'empunyadura de l'espasa de llum a les seves mans i va intentar decidir
què hauria de fer. Intel·lectualment, estava segur que en Brakiss només havia
estat jugant amb ell i que mai enviaria a un veritable monstre assassí. Però
una part del cor d’en Jacen no estava tan segur, i la lleugera punxada de dubte
va fer que comencés a posar-se nerviós.
Tot d'una l'aire
brillà. En Jacen va sentir un so grinyolant i va girar sobre si mateix per
mirar darrere d'ell. Una porta que no havia vist abans es va obrir lentament
per revelar una cel·la plena d'ombres de la qual va sorgir alguna cosa enorme i
oscil·lant que arrossegava urpes molt esmolades sobre el sòl.
A casa, la gran
afició d’en Jacen sempre havia estat estudiar plantes i animals estranys i poc
usuals. Hi havia examinat els registres de les races alienígenes conegudes i se
les havia après totes de memòria, però tot i així va necessitar uns moments per
reconèixer l’horrible monstre que estava sortint de la seva cel·la.
Era un abyssini, un
monstre borni amb la pell verda marronosa, espatlles molt amples i llargs, i
poderosos braços que penjaven fins gairebé fregar el terra i acabaven en urpes
que podien destrossar arbres.
La ciclòpia criatura
va acabar d'emergir de la seva cel·la, va grunyir i va mirar al voltant amb el
seu únic ull. L’abyssini semblava estar patint algun intens dolor i l'únic que
va veure - i, en conseqüència, el seu únic objectiu -va ser el jove Jacen,
armat amb la seva espasa de llum.
L’abyssini va rugir,
però en Jacen es va mantenir on era. Va alçar la mà lliure amb el palmell voltat
cap a fora, i va intentar utilitzar les tècniques de relaxació Jedi que havien
demostrat tenir tant èxit quan domesticava nous animals perquè fossin les seves
mascotes.
- Calma't -va dir -.
Apa, calma't, no vull fer-te mal... No estic amb ells.
Però l’abyssini no
volia calmar-se i va començar a avançar, balancejant els seus llargs braços com
pèndols acabats en urpes. En Jacen, per descomptat, sabia que si el monstre
realment no era més que un holograma les seves tècniques Jedi no servirien de
res.
L’abyssini empunyava
un llarg garrot d'aspecte molt amenaçador que havia portat subjecte a l'esquena.
El garrot semblava una branca retorçada amb punxes en un extrem, i la seva
longitud li permetia arribar molt més lluny que l'espasa de llum. El monstre
borni podia fer xixines al Jacen i no ser tocat mai per la fulla Jedi.
- Raigs
desintegradors! -Va murmurar en Jacen.
Va encendre l'espasa
de llum i va sentir el poder de la fulla d'energia que va començar a bategar
davant d'ell amb una encegadora resplendor blavosa.
L’abyssini va obrir
i va tancar lentament el seu enorme i únic ull i després es va llançar a la càrrega
amb la boca plena d'ullals oberta. La criatura va fer girar el seu garrot de
punxes com si fos un ariet.
En Jacen va moure
instintivament l'espasa de llum davant seu en un cop defensiu. La fulla
resplendent va tallar la punta del garrot amb tanta facilitat com si fos un
tros de formatge tou. L'extrem amb punxes va caure sorollosament sobre el sòl
metàl·lic.
El monstre va
contemplar la punta fumejant del seu garrot durant un segon, i després udolà i
va tornar a atacar. Aquesta vegada en Jacen es trobava preparat. El seu cor
bategava a tota velocitat i l'adrenalina fluïa pel seu cos, i tot el seu ésser
estava sintonitzat amb la Força i concentrat en el seu enemic.
L’abyssini va deixar
caure el seu garrot, i l'atac va passar massa a prop d'ell perquè en Jacen
pogués colpejar-lo amb l'espasa de llum. Va esquivar l'escomesa fent-se a un
costat i la criatura va tornar a atacar, aquesta vegada amb un cop de mà ple
d'urpes.
En Jacen es va
llançar a terra i rodà sobre si mateix, sostenint l'espasa de llum lluny del
cos amb el braç estès per evitar ferir-se a si mateix amb la fulla mortífera.
L’abyssini va saltar
sobre ell i va intentar copejar-li amb l'extrem més gruixut del garrot. Però en
Jacen es va posar sobre l'esquena i va alçar l'espasa de llum, fent girar els
seus canells per tallar la resta del garrot fins a reduir-lo a un monyó
fumejant a les mans del monstre, i després va rodar sobre el seu costat per
esquivar el pesat tros de fusta quan va caure a terra.
L’abyssini va
llançar a un costat la inútil resta de garrot, va tornar a udolar i després es
va llançar sobre en Jacen per arrencar-lo del sòl. Però en Jacen va sostenir
l'espasa de llum davant d'ell i la va moure cap endavant com si fos una llança.
La punta lluent es va enfonsar en l'ample pit del monstre quan aquest baixava
sobre en Jacen, calcinant-lo fins que va desintegrar al cor de l’abyssini.
La criatura es va
encongir sobre si mateixa amb un ensordidor crit de dolor que es va anar
debilitant ràpidament, i es va ensorrar cap endavant. En Jacen torçà el gest,
sabent que seria aixafat per la bèstia..., però el ciclop va brillar i es va
dissoldre en un esclat d'estàtica primer i de buit després quan els projectors
de l'holograma van deixar de funcionar.
En Jacen, suat i
panteixant, va apagar l'espasa de llum. El xiuxiuejant feix d'energia va ser
engolit per l'empunyadura amb un thwoop que va durar tot just una fracció de
segon. En Jacen es va incorporar i es va treure la pols de la roba.
La porta va tornar a
obrir-se i en Jacen girà sobre si mateix, preparat per enfrontar-se amb un
altre horrible enemic. Però en el llindar només estava en Brakiss, aplaudint
sense fer cap soroll.
- Molt bé, el meu
jove Jedi -va dir -. No ha estat tan malament, oi? Mostres un gran potencial. L'únic
que necessites és l'ocasió de practicar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada