6
La Jaina va tornar a
la consciència amb Lowie sacsejant-li les espatlles. El gran i llargarut wookiee
va seguir deixant anar ploriquejos queixosos fins que la Jaina gemegà i es va
despertar, obrint i tancant els ulls.
Una onada de
sensacions desagradables va recórrer tot el seu ésser: estómac regirat, cap
palpitant, articulacions adolorides... Eren els efectes residuals dels feixos
atordidors dels soldats de les tropes d'assalt. El cos humà no estava dissenyat
per quedar inconscient sota l'impacte d'un raig d'energia. A més li brunzien
les orelles, però els seus instints li van dir que els sons eren reals i que es
tractava de les profundes vibracions d'una gran nau movent-se en hiperimpulsió.
La Jaina, no molt
segura de si s'atrevia a córrer el risc d'adoptar una posició més vertical, va
tornar cautelosament el cap. Va veure que ella, en Jacen i en Lowbacca estaven
junts en una petita habitació que no tenia res de particular. La Jaina va respirar
fondo, es va gratar la seva làcia cabellera castanya i lliscà les mans per la
seva granota de vol tacada de greix per assegurar-se que tot seguia estant
intacte.
Un instant després
la Jaina va recordar sobtadament l'atac a l'Estació Cercadora de Gemmes, i es
va aixecar tan de pressa que una nova onada de nàusees va recórrer tot el seu
cos i va sentir un esclat de dolor a les seves temples. Va panteixar, i després
es va obligar a relaxar-se i a deixar que una part del dolor es dissipés.
En Jacen ja estava
asseient-se sobre d'un estret catre, fregant-se els ulls castany daurats i passant-se
els llargs dits a través de la seva embullada cabellera. Semblava molt confós,
i la Jaina va captar la profunda agitació que emanava del seu germà.
- No tinc ni idea
d'on estem -va dir en Jacen.
En Lowbacca també va
emetre un so interrogatiu ple d'abatiment.
-Almenys estem tots
junts -va dir la Jaina -, i no ens han posat cap mena de lligams.
Va alçar les mans,
sorpresa de veure que els imperials no havien separat als seus presoners ni els
havien lligat. Un petit nínxol de la paret contenia aigua i una safata de
menjar. A jutjar pel seu aspecte, en Lowie ja havia provat part de la fruita.
- Ei, em pregunto
què li haurà passat a tota la gent de l'Estació Cercadora de Gemmes... Què
suposeu que li van fer al Lando? -Va preguntar en Jacen.
La Jaina va arronsar
les espatlles, sentint-se encara una mica marejada.
- Vaig veure en Lando
jaient inconscient a terra un instant abans que ens deixessin sense sentit. Però
no crec que planegessin matar-lo. Tampoc estaven buscant gemmes corusca. Sembla
que només ens volien a nosaltres tres.
-Sí -va assentir en Jacen
amb abatiment -. Això fa que et sentis prou valuós, eh?
En Lowie va deixar
anar un grunyit.
La Jaina es va
aixecar i es va estirar, sentint-se millor a mesura que anava movent-se.
-Però suposo que
estic bé -va dir -. Com esteu vosaltres dos?
En Jacen li va
dirigir un somriure tranquil·litzador, i en Lowie va inclinar el seu pelut cap
en un gest d'assentiment. La franja de pelatge negre que passava per sobre de
les seves celles estava eriçada per la inquietud. El jove wookiee se la va
allisar i va deixar anar un grunyit.
Va ser llavors quan
la Jaina es va adonar que hi havia una altra cosa que anava malament. Va baixar
la mirada cap a la cintura d’en Lowie, però l'androide traductor miniaturitzat
ja no hi era.
- Lowie! Què li ha
passat a TM2?
En Lowie va emetre
un estrany so ple de tristesa i es va donar uns copets a la cintura.
- Els imperials
deuen haver-li tret -va dir la Jaina -. Què volen?
- Oh, només
apropiar-se de la galàxia, causar un munt de problemes..., fer mal a un munt de
persones. Ja saps, el de sempre -va respondre en Jacen amb burleta jovialitat.
Va anar fins a la llisa porta metàl·lica -. Hmmmm... Probablement està tancada,
però no veig què hi ha de dolent a intentar-ho -va afegir, i va pressionar els
controls amb els dits.
La Jaina, molt
sorpresa, va veure com la porta lliscava a un costat amb un brunzit per revelar
un guàrdia en posició de ferms a l'altra banda del llindar. Un soldat de les
tropes d'assalt amb un casc blanc que semblava una calavera es va tornar cap a
ells.
- Caram! - Va
exclamar en Jacen, i de seguida va baixar la veu -. Bé, si més no la porta
s'obre.
-Potser no són
capaços d'esbrinar com cal tancar una porta -va dir la Jaina -. Recordeu de com
de poc fiable i tosca que és la tecnologia imperial. - Va permetre que el
sarcasme s'anés infiltrant en la seva veu en benefici del guàrdia -. I ja saps com
de pèssimes que són les armadures dels soldats de les tropes d'assalt.
Probablement ni tan sols aconseguiria aturar un desintegrador d'aigua.
- Provem a sortir i
passar al costat d'ell - va suggerir en Jacen en un murmuri d'actor de
melodrama, veient que el soldat no s'havia mogut -. Potser no ens aturi.
El soldat de les
tropes d'assalt es va emportar el rifle desintegrador a l'espatlla.
- Espereu aquí.
La veu filtrada que
sorgia del casc blanc no tenia inflexions, però tot i així aconseguia sonar
amenaçadora. El guàrdia va parlar en veu baixa pel comunicador del seu casc, i
després va tornar a tancar els tres joves Cavallers Jedi dins de la seva cel·la.
Els tres van
romandre immòbils en un nerviós silenci durant un instant.
- Podríem explicar-li
acudits -va acabar suggerint en Jacen.
La porta de la cel·la
es va tornar a obrir abans que la Jaina pogués pensar en una resposta adequada.
Aquesta vegada al costat del soldat s'alçava la imponent i sinistra dona que
havia dirigit l'assalt a l'Estació Cercadora de Gemmes. La Jaina va fer una
ràpida inspiració.
La negra cabellera
d'aquella dona alta i prima fluïa com onades de foscor sobre les seves
espatlles, i la seva capa color banús guspirejava amb espurnes de petites
gemmes polides que s'arremolinaven al seu voltant com un cel nocturn ple
d'estrelles. Els seus llavis eren d'un fosc color vi, com si acabés de menjar
una fruita massa madura. La dona era bella, però la seva bellesa era cruel i
amenaçadora.
- Bé, Cavallers
Jedi, així que per fi esteu desperts -va dir secament. La seva veu era greu i
una mica pastosa, sense un sol rastre del xiuxiueig que la Jaina havia esperat
sentir -. He de començar dient el molt que m'heu desil·lusionat. Hi havia
esperat més resistència per part d'uns estudiants tan poderosos ja ensinistrats
en la Força. Les vostres defenses Jedi van ser lamentables! Però nosaltres
canviarem això. Se us ensenyaran nous camins... realment efectius.
La dona va girar
sobre un taló i la seva capa negra onejà al seu voltant com un núvol de fum.
- Seguiu-me -va dir,
i va sortir al passadís.
- No -va respondre
la Jaina -. Qui et penses que ets? Per què ens has portat aquí contra la nostra
voluntat?
- He dit que em
seguiu! -Va repetir la dona.
Quan no van fer cap
moviment per obeir, la dona els va assenyalar amb les seves brillants ungles i
va moure els dits.
Tot d'una la Jaina
va tenir la sensació que un llarg i elàstic cordó invisible s'havia enroscat al
voltant del seu coll. La dona va corbar el dit, tirant de la Jaina com si fos
un animalet domèstic subjecte a una corretja. La Jaina va trontollar quan la
corda invisible la va treure de la cel·la.
En Lowbacca i en Jacen
estaven lluitant contra lligams de Força similars, i el wookiee udolava el seu
desafiament. Malgrat els seus esforços, els tres joves van ser arrossegats per
corretges de Força que els van obligar a anar pel passadís trontollant i
ensopegant.
- Si us agrada, puc
seguir fent-ho durant tot el trajecte fins al pont - va dir la dona, amb els
seus llavis vermell fosc corbats en un somriure burleta -. O podeu estalviar
les vostres energies per oferir una resistència més productiva després.
- Molt bé -va
grallar la Jaina, percebent que aquella dona tenia poders Jedi que ella no
podia igualar..., almenys de moment.
Els llaços de la
Força es van esfumar i els companys es van quedar immòbils, panteixant i
tremolant. Es van mirar els uns als altres amb els ulls plens d'ira i
humiliació, sabent que havien estat vençuts.
La Jaina ser la
primera a recuperar-se. Va empassar saliva, es va aixecar, va aixecar el mentó
i va seguir a la dona de negre. El seu germà i Lowie van començar a avançar
darrere d'ella.
- Qui ets? -Va
preguntar la Jaina passada una estona.
La dona es va aturar
a meitat d'un pas, com si estigués pensant quina resposta havia de donar, i va
acabar contestant a la seva pregunta.
- Em dic Tamith Kai.
Sóc d'una nova ordre de Germanes de la Nit.
- Germanes de la
Nit? Vols dir com les de Dathomir? -Va preguntar en Jacen.
La Jaina va recordar
les històries que els hi havia explicat la seva amiga Tenel Ka quan li tocava
el torn d’espantar abans que practiquessin les tècniques de relaxació Jedi,
aquestes històries sobre les horribles dones malignes que havien deformat la
civilització del seu món en temps passats.
La Tamith Kai va mirar
en Jacen amb els seus llavis color vi arrufats en una ganyota a mig camí entre
un grunyit i un somriure.
- Has sentit parlar
de nosaltres? Excel·lent. El meu planeta és ric en capacitats per emprar la
Força, i l'Imperi ens ha ajudat a ressorgir. Ara potser comprendràs que no us podeu
resistir. La cooperació, d'altra banda, serà recompensada.
-No cooperarem amb
tu -la va desafiar la Jaina.
- Sí, sí, és clar
-va dir la Tamith Kai, com si s’avorrís -. Tot al seu temps.
- Ei, on ens portes?
-Va preguntar en Jacen.
El jove Cavaller
Jedi va prémer una mica el pas per mantenir-se a l'altura de la seva germana. En
Lowie avançava darrere d'ells, grunyint i tocant-se la cintura com si realment
trobés a faltar a TM2.
- No trigareu a
veure-ho -va dir la Germana de la Nit -. Ja gairebé estem preparats per sortir
de l’hiperespai.
Els quatre van pujar
a una plataforma elevadora que els va portar fins a un nivell que donava accés
al pont de la nau que solcava veloçment l'hiperespai. L'únic pilot que hi havia
present estava assegut en una butaca encoixinada, encorbat sobre els controls i
donant-los l' esquena. Davant d'ell la Jaina va poder veure els remolins de
colors de l’hiperespai a través dels finestrals del pont.
El pilot va estendre
la seva mà esquerra i va agafar una palanca mentre un compte enrere anava
arribant al zero. Després va tirar de la palanca i l'hiperespai es va desplegar
de sobte, esfumant-se per convertir-se en la negror tatxonada d'estrelles de
l'espai normal.
- Estem a prop dels
Sistemes del Nucli -va dir la Jaina immediatament, contemplant els grans camps
d'estrelles i les cintes de gas interestel·lar que s'amuntegaven a prop del
centre de la galàxia.
Els Sistemes del
Nucli, molt nombrosos i propers els uns dels altres, eren els últims bastions
del poder imperial i ni tan sols les forces de la Nova República havien
aconseguit acabar del tot amb ells. Però no havien emergit a prop de cap
sistema. Es trobaven suspesos en l'espai, flotant al centre de la negror
esquitxada d'estrelles.
- Hem arribat al
nostre destí, Tamith Kai -va dir el pilot mentre feia girar la seva butaca fins
a quedar de cara a ells.
La Jaina va sentir
que el cor li feia un tomb quan va reconèixer el rostre cansat i ple d'amargor
i la cabellera color gris ferro de l'antic pilot de caces TIE que havia estat
atrapat a Yavin IV durant tants anys.
- Qorl! -Va exclamar
en Jacen.
En Lowie va deixar
anar un rugit d'ira.
En Qorl havia atacat
els joves Cavallers Jedi a les jungles quan aquests van trobar el seu caça TIE
estrellat i van intentar reparar-lo. El pilot imperial havia disparat contra Lowie
i la Tenel Ka, que havien aconseguit fugir a l'espessor, però en Qorl havia fet
presoners al Jacen i la Jaina.
- Salutacions, els
meus joves amics. Mai us vaig donar les gràcies per reparar la meva nau i
permetre’m tornar al meu Imperi.
- Ens has traït! -Va
cridar la Jaina.
Una onada d'ira
dirigida contra l'home del cervell rentat va inundar tot el seu ésser. Mentre
estaven captius, els bessons havien intentat fer-se amics d’en Qorl i havien
intercanviat històries amb ell al voltant del foc del campament. La Jaina havia
estat segura que el pilot del TIE s'estava estovant a poc a poc, i que anava
comprenent que els designis de l'Imperi estaven plens de mentides. Però al
final el condicionament militar d’en Qorl havia resultat ser massa fort.
- Vaig tornar tal
com hauria fet qualsevol soldat i vaig presentar el meu informe -va dir en Qorl
amb veu àtona -. Aquestes persones em van acceptar i... van tornar a adoctrinar-me.
Els vaig parlar de la vostra existència: joves i poderosos Cavallers Jedi que
només esperaven ser ensinistrats per servir a l'Imperi.
- Mai -van replicar
secament en Jacen i la Jaina a l'uníson, i en Lowbacca es va unir a les veus
dels bessons amb un rugit.
La Tamith Kai va
abaixar la vista cap a ells i els va llançar una mirada burleta. Immòbil al
costat d’en Qorl, la dona de cabells foscos semblava encara més alta que abans
i més temible i amenaçadora que mai.
- La vostra ira és
bona -va dir -. Alimenteu-la. Deixeu que creixi. La utilitzarem quan comenci el
vostre ensinistrament. Però per ara... hem arribat al nostre destí.
En Lowie va deixar
escapar un grunyit d'incredulitat.
La Jaina va mirar
pels finestrals davanters del pont i va intentar calmar-se. El Mestre Skywalker
els havia dit que deixar-se dominar per la ira era un camí que portava al
costat fosc de la Força. Sabia que no havia de perdre el control de si mateixa,
i que havia de pensar en alguna altra forma de lluitar.
-Estem enmig de
l'espai buit -va dir -. Què hi ha aquí per veure?
- L'espai no sempre
està buit -va dir la Tamith Kai. La seva veu ronca i una mica pastosa havia
adquirit una qualitat cantadora, com si la seva ment estigués pensant en una
altra cosa -. La realitat no sempre és el que aparenta.
En Qorl va verificar
les coordenades al seu lloc de control, i després teclejà un codi de seguretat.
- Transmetent -va
dir.
La Tamith Kai va
tornar els seus penetrants ulls violeta cap als joves Cavallers Jedi.
- Esteu a punt
d'iniciar una nova fase de les vostres vides -va dir, assenyalant les pantalles
supervisores -. Mireu.
L'espai va tremolar
i va brillar com una manta d'invisibilitat sobtadament apartada. Tot d'una una
estació espacial va aparèixer suspesa davant d'ells, una gran massa metàl·lica
que tenia la forma d'un dònut. Hi havia emplaçaments d'armes espaiats per tot
el perímetre de l'estació, apuntant en totes direccions i fent que semblés un
collaret disciplinari eriçat de punxes per a alguna bèstia ferotge. Altes
torres d'observació brollaven com pinacles a un extrem de l'estació.
La Jaina va empassar
saliva.
- Sistema de
camuflatge desconnectat -va anunciar en Qorl.
- Vinga, mireu -va
dir la Tamith Kai, però no va tornar la vista cap a les pantalles supervisores.
Els seus ulls estaven clavats en els joves i relluïen amb fervor violeta -.
Aquí sereu ensinistrats com Jedi Foscos..., per a l'Imperi.
En Qorl va parlar de
sobte, recordant el proper pas a donar.
- Hem d’iniciar l’atracada
immediatament i reactivar l'escut d'invisibilitat.
La Germana de la Nit
va assentir però no va semblar sentir-lo, i no va apartar els ulls ni un sol
instant dels joves Cavallers Jedi.
- Benvinguts a
l'Acadèmia de l'Ombra -va xiuxiuejar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada