3
En Lando va teclejar
unes quantes instruccions al tauler de control.
- Li estic dient a
Lobot que estem preparats per a la partida -va explicar.
Uns llums vermells van
brillar de sobte a les parets de l'hangar, indicant la situació dels sistemes
de la Mà Veloç mentre es preparava
per a ser llançat a l'atmosfera de Yavin. Tres tècnics van sortir trotant de la
càmera, i les portes de l'escotilla van quedar segellades darrere d'ells.
- Prepareu-vos -va
dir en Lando.
El sòl va desaparèixer
sota de la Mà Veloç. En Jacen va
sentir que l'estómac li donava un tomb quan la campana d'immersió blindada es
va precipitar des de l'Estació Cercadora de Gemmes cap a l’enfurismat remolí de
gasos. En Lowie va quedar tan sorprès que va deixar anar un xiscle. El pols d’en
Jacen s'havia accelerat. La Jaina s'agafava als braços del seu seient.
La Mà Veloç va seguir caient a tota
velocitat, però en Jacen no va trigar a notar com el seu descens s'estabilitzava,
fent-se més lent i tornant-se més controlat.
- Puc sentir la
connexió d'energia sostenint-lo - va dir la Jaina.
En Jacen va desplegar
els seus sentits Jedi i va detectar un bri de freda iridescència que els unia a
l'estació que orbitava molt per sobre d'ells. Va obrir els tancaments de les
tires de seguretat, sentint-se ple d'un nerviós interès, i es va tornar cap a
la finestreta més propera per veure com els núvols en contínua agitació
s'acostaven cada vegada més i es llançaven sobre ells.
En Jacen va veure
una flotilla de diminutes naus que semblaven unitats agrícoles lliscant sobre
els cims de les masses de gasos. Les petites naus remolcaven darrere d'elles
una teranyina de lluents fils daurats, com una xarxa gairebé invisible que
anava sent arrossegada a través dels núvols.
- Què són? -Va
preguntar la Jaina, amb la seva curiositat habitual referent al funcionament de
les màquines.
-Els meus
contractistes -va dir en Lando -. Són pescadors de gemmes corusca. Dirigeixen
una flota d’esquifs al llarg de les parts superiors dels núvols, i porten una
draga d'energia darrere d'ells. A mesura que van volant a través dels núvols,
el diferencial d'energia de la xarxa reacciona a la presència de diminutes
pedres corusca. Només recull les pedres més petites i pols corusca. Pot ser que
no sembli gran cosa, però tot i així segueix sent francament valuós i mereix
l'esforç.
» Jo els hi dono
suport en les seves operacions, i ells em lliuren un percentatge de les seves
captures. Però les gemmes corusca més grans estan més avall. Les enormes
pressions que hi ha prop del nucli fan que sigui gairebé impossible recollir
aquestes grans gemmes, però amb aquesta nova armadura quàntica podem portar la Mà Veloç fins al fons.
- Bé, i a què estem
esperant? -Va preguntar la Jaina.
- Tens tota la raó.
Anem allà -va dir en Jacen, refregant-se les mans -. Ei, Lando -va afegir
després amb un somriure maliciós -, l'altre dia vaig sentir parlar a dos
androides. El primer li va preguntar al segon si havia guanyat el wookiee en aquella
partida de sàbacc, i el segon va respondre...
- «Sí, però em va
costar un braç i una cama» -va acabar en Lando per ell -. És un acudit molt
vell, noi.
En Jacen va arrufar
les celles un moment, però després va acabar deixant anar una rialleta.
- Potser per això la
Tenel Ka no va riure en sentir-lo -va dir.
La Jaina va mirar al
seu germà.
- No crec que
aquesta fos la raó per la qual no va riure.
La campana
d'immersió va prosseguir el seu descens. En Lando manipulava els controls,
deixant anar la connexió d'energia a mesura que baixaven. Les denses boires
orgàniques i aerosols de colors van anar formant plecs al seu voltant i els
vents es van convertir en dits que tamborinaven suaument sobre les parets,
tornant-se més i més sorollosos i insistents a poc a poc.
Els sistemes
tempestuosos van incrementar la seva fúria. Feixos de raigs blaus travessaven
el cel tenebrós fins allà on podia veure en Jacen. L'electricitat estàtica
lliscava sobre el blindatge exterior com un exèrcit d'erugues zigzaguejants,
cruixint i espetarregant sobre el punt d'unió de la connexió d'energia.
En Lowie va deixar
anar una llarga frase en llenguatge wookiee que semblava estar bastant plena de
preocupació, i el seu androide traductor va parlar un instant després.
- Una bona pregunta,
amo Lowbacca. Què passa si la connexió d'energia es trenca? Com tornaríem?
- Ah, disposem de
subministraments i equip de suport vital a bord -va dir en Lando, tornant a
bellugar la mà -. Podríem sobreviure durant molt de temps aquí baix fins que
organitzessin una missió de rescat a l'Estació Cercadora de Gemmes. També tenim
sistemes d'energia i comunicació d'emergència..., però això no passarà, així
que no us preocupeu.
Una sobtada ràfega
de vent els va colpejar de costat en aquell mateix instant com si volgués
desmentir les seves paraules, i l'impacte va fer que en Jacen caigués del seu
seient. El jove es va aixecar i va tornar a posar-se l'arnès de seguretat amb
expressió una mica avergonyida.
La Mà Veloç va semblar deixar-se anar
sobtadament de la seva connexió energètica. Van caure com una bala de canó,
descendint a tota velocitat durant deu segons. En Lowie udolà, i en Jacen i la
Jaina van xisclar. En Lando va augmentar els nivells d'energia fins que per fi
va aconseguir tornar a connectar el cable.
- Veieu? No hi ha
cap problema -va dir amb un somriure despreocupat, però en Jacen va poder veure
les gotetes de suor que amaraven el seu front -. Però potser seria millor que
us preméssiu més l'arnès de seguretat -va afegir -. Aquestes tempestes creen
grans turbulències en els nivells inferiors de l'atmosfera. Això és el que
remou la interfície i dóna una empenta a les gemmes corusca. Començarem la
cacera quant hàgim baixat una miqueta més.
- M'agradaria provar
sort -va dir la Jaina.
- Deixaré que cada
un de vosaltres tingui un torn en els controls, però he d’advertir-vos que les
gemmes corusca són molt rares fins i tot aquí baix. No espereu trobar res.
- Si estem en els
controls i trobem una gemma corusca, podem quedar-nos-la? -Va preguntar en Jacen.
En Lando va somriure
amb indulgència.
-Bé, suposo que
sí..., però no podem passar molt de temps allà baix buscant gemmes.
- Oh, no ho farem
-va dir en Jacen -. Però així i tot és bo tenir algun incentiu.
En Lando va riure.
-Ets igual que el
teu pare -va dir.
En Jacen va somriure
i va pensar en totes les vegades que en Lando Calrissian i Han Solo havien
treballat junts -o competint l'un amb l'altre- durant els anys de la seva
llarga amistat.
En Lando tornà a
examinar els seus controls i va obrir més panells de finestres a terra perquè
poguessin veure els remolins de gasos supercarregats d'energia que hi havia
sota d'ells.
- Bé, probablement
ja haurem baixat prou -va dir -. Comencem a pescar. - Va fer un cop d'ull al
cronòmetre que portava al canell -. Aviat haurem de tornar a pujar.
Va empassar saliva,
i en Jacen es va adonar de com de nerviós que li posava realment estar tan
avall. Normalment totes les immersions profundes corrien a càrrec de temeraris
cercadors de gemmes disposats a arriscar les seves vides per les fabulosament
cares pedres corusca.
La Mà Veloç s'havia endinsat tant en
l'atmosfera planetària que els vents eren corrents foscos que giraven al seu
voltant, i s'havien tornat tan densos que ni tan sols la llum del sol de Yavin els
podia travessar. En Lando va encendre els reflectors de la campana d'immersió,
i cons d'una llum lletosa van intentar obrir-se pas a través de les tempestes i
els remolins de gasos.
- Vaig a desplegar
els nostres cables de remolc -va dir en Lando -. Són cordes electromagnètiques
que pengen del casc per atrapar les gemmes corusca que són llançades d'un
costat a un altre per les tempestes. Aviat haurem de tornar a l'estació, així
que només podreu disposar d'uns quants minuts cada un. Aquests sistemes de
tempestes estan empitjorant.
Al Jacen no li havia
semblat que les tempestes haguessin estat empitjorant, al començament ja eren
prou dolentes, però la tensió visible en el rostre d’en Lando va fer que també
desitgés posar fi a la seva expedició el més de pressa possible.
- Per què no proves
sort primer, Lowbacca? - Va suggerir en Lando -. Vine aquí i pren els controls.
El jove wookiee es
va incrustar en un seient que era massa petit per a ell, va posar les mans
sobre les moltes palanques dels controls i va començar a dirigir els xiuxiuejants
cables d'energia que penjaven del casc com tentacles magnètics, movent-los a
través de la tempestuosa atmosfera.
En Jacen va tornar a
obrir els tancaments del seu arnès de seguretat i es va arrossegar sobre el sòl
per mirar per les finestretes quadrades. Va poder veure els fuets magnètics
grocs que brollaven de la Mà Veloç,
anant d'un costat a un altre a través dels núvols gasoses, però no van capturar
res.
Passats uns moments,
en Lowie va deixar escapar un gemec de frustració.
- L'amo Lowbacca vol
oferir un torn a una altra persona -va dir TM2.
En Lowie li va cedir
els controls a la Jaina, que es va asseure davant d'ells amb la cara tensa per
la concentració i la punta de la llengua atrapada entre els llavis en una
comissura de la boca. Els seus ulls, dos estanys d'un marró daurat clavats en
el no-res, es van entretancar mentre manipulava els controls. En Jacen va contemplar
com els cables d'energia es retorçaven sota d'ells, furgant i buscant entre els
núvols.
- No us desil·lusioneu
massa -va dir en Lando -. Ja us vaig dir que trobar ni que sigui una gemma
exigeix moltíssim treball. Són molt rares. Si
no ho fossin, no serien tan valuoses.
La Jaina va seguir
buscant durant uns minuts més i va acabar rendint-se. En Jacen es va posar dret
i va anar cap als controls, havent d’esforçar-se per conservar l'equilibri sota
aquells vents que tenien la força de galernes. Es va agafar al braç del seient,
es va instal·lar i va deixar que les seves mans es posessin sobre els controls.
Va moure les
palanques i va poder sentir la resposta dels cables d'energia que s'agitaven
d'un costat a un altre, balancejant com àgils dits que s'introduïssin a la
sorra per trobar or. En Jacen va desplegar la seva ment, concentrant-se tal com
ho havia fet la Jaina i usant el que sabia dels poders Jedi per buscar les
preuades gemmes. No sabia quina sensació produiria la presència d'una pedra
corusca, però esperava saber reconèixer-la si es trobava amb una. Els remolins
de núvols semblaven estar buits, saturats de gasos inútils i restes aixafades i
sense contenir gens d'interès.
La seva germana
bessona estava asseguda darrere d'ell, i en Jacen va poder sentir les seves
esperances que tingués èxit. Es disposava a rendir-se quan de sobte va sentir
una espurna, una resplendor en la seva ment. Va moure les palanques cap a un
costat, estirant els llargs dits elèctrics, buscant i desplegant-los tot el
lluny que podien arribar. Furgar per entre els núvols amb una punta resplendent,
estirant, estirant..., i va acabar aconseguint atrapar el centelleig que havia
percebut en la seva ment.
Els panells de
control es van il·luminar.
- En tinc una! -Va
cridar.
En Lando semblava
estar tan sorprès i impressionat com els altres.
- Sí, la tens! -Va
exclamar -. D'acord, anem a pujar de pressa. Ja és hora que ens anem.
En Lando va agafar
els controls i va fer tornar els tentacles magnètics al casc de la Mà Veloç, portant la captura amb ells.
Va tornar a estabilitzar la connexió energètica, i després va obrir un petit
panell d'accés a terra i va treure d'ell una caixa de càrrega de duracer
recoberta de gebre. En Lando va extreure una gemma corusca irregular però molt
bonica, i més gran que la que els havia ensenyat abans. La joia relluïa amb el
foc atrapat al seu interior.
En Jacen la va agafar
entre els dits d’en Lando contenint l'alè i la va sostenir sobre els palmells
de les mans.
- Mireu el que he
trobat! -Va exclamar.
La Jaina i en Lowie
li van oferir les seves felicitacions. En Lando, sabent que havia promès donar
el trofeu als nois, va moure el cap amb reàcia admiració.
- Guarda-la en un
lloc segur, Jacen -va dir -. Aposto a què n'hi hauria prou per comprar mig bloc
de ciutat a Coruscant.
- Tant valor té? -En
Jacen va lliscar els dits sobre la llisa i increïblement dura superfície de la
gemma -. I si la perdo? -Va preguntar.
- Fica-te-la a la
bota -va dir la Jaina -. Ja saps que mai perds el que guardes allà.
- Ho faré -va
assentir en Jacen -. Crec que la donaré a la mare per al seu pròxim aniversari.
En Lando es va donar
un copet al front.
- Ni tan sols en Han
li ha regalat mai res tan valuós a la Leia! Gairebé em fa desitjar tenir un
parell de criatures -va murmurar -. D'acord, tornem amunt.
Un altre cop de puny
de vent va colpejar el flanc de la Mà
Veloç com si volgués animar-la a donar-se pressa, i tots van trontollar. En
Jacen va intentar conservar la seva gemma corusca, va estar a punt de deixar-la
caure a terra, va aconseguir aferrar-la i la va envoltar amb el puny. Després se
la va ficar immediatament a la bota, on no hauria de preocupar-se tement que
caigués.
En Lando Calrissian,
amb el front encara arrugat per la preocupació, va anar recollint la connexió
d'energia i va portar la Mà Veloç de
tornada als nivells més segurs de l'atmosfera de Yavin.
Les tempestes els
van sacsejar d'un costat a un altre. En un moment donat van sentir un sorollós
Spang! al casc blindat amb l'armadura quàntica. En Lando va deixar anar un
xiscle i va donar un cop d'ull a la paret.
- Una altra! Jaina,
vés aquí i comprova aquesta juntura -va dir.
- Què ha passat? -Va
preguntar en Jacen.
La Jaina va anar de
quatre grapes per terra fins a la juntura per inspeccionar.
- Sembla estar bé -va
dir.
- Què ha estat això?
-Va insistir en Jacen.
Va veure un bony
gairebé imperceptible a la paret, però no va percebre cap pèrdua d'atmosfera.
- Acabem de ser
colpejats per una gemma corusca que els vents impulsaven a una gran velocitat.
És com si haguéssim rebut l'impacte d'una arma de projectils, i només
l'armadura quàntica ens va salvar. És una sort increïble. -En Lando va moure el
cap -. Em passo hores i més hores buscant aquestes gemmes pel meu compte i pujo
amb les mans buides. Però quan us porto aquí baix, en Jacen aconsegueix agafar-ne
una quasi de seguida i després xoquem amb una altra quan estem pujant.
En Lowie va cridar
un comentari.
- Estic ferventment
d'acord amb vostè, amo Lowbacca -va dir TM2 -. Esperem no trobar-nos amb cap
més.
Feixos de llampecs
cremaven al voltant del nucli, llançant espurnes de claredat blavosa entre els
foscos núvols. Però els vents de tempesta es van anar calmant a poc a poc, i es
van tornar menys insistents a mesura que anaven pujant cap al refugi de
l'Estació Cercadora de Gemmes. En Lando es va relaxar visiblement.
Quan per fi van
pujar fins a la resplendent Estació Cercadora de Gemmes i el sòl es va segellar
sota d'ells, en Lando va deixar escapar un sospir d'alleujament i es va
recolzar en el seient de pilotatge.
L'hangar
pressuritzat va tornar a omplir-se d'atmosfera, i en Lando va manipular els
controls per obrir els tancaments de l'escotilla blindada.
- Ja està. Hem
tornat sans i estalvis -va dir, incorporant-se sobre unes cames una mica
tremoloses -. Crec que ja hem tingut prou aventures per avui. Què us sembla si
descansem una estona i mengem alguna cosa?
Però en Lando tot
just havia acabat de fer aquest suggeriment quan el sobtat gemegar de les
alarmes de l'estació van ressonar estridentment pels sistemes
d'intercomunicació.
- I què passa ara?
-Va preguntar -. Què està passant?
Els tres joves
Cavallers Jedi van sortir a corre-cuita de la Mà Veloç i van seguir al Lando mentre aquest corria cap a un lloc
de comunicacions de la paret.
- Aquí Lando
Calrissian. Vull un informe de situació actual.
- Una flota no
identificada acaba de sorgir de l’hiperespai - va dir la tensa veu d'un cap de
seguretat de l'estació -. No contesten als nostres senyals, i vénen cap a
l'Estació Cercadora de Gemmes a gran velocitat amb intencions desconegudes.
La veu va deixar de
parlar i la comunicació acabà amb un espetec.
En Jacen i la Jaina
van anar corrent fins a una espiera i van clavar els ulls en la foscor de
l'espai. Llavors en Jacen va veure les naus, com un lluent eixam de meteors que
avançaven ràpidament en la seva direcció. No hauria sabut explicar de quina
manera es va adonar, però va percebre que estaven activant els seus sistemes
d'armament..., i que no estaven tramant res de bo. En Jacen va empassar saliva.
- A mi em sembla que
això és una flota imperial -va dir la Jaina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada