Eclipsi Jedi (XVIII)

Anterior

CAPÍTOL 18

Les paraules de l’Arcont Thane amb prou feines podien sentir-se a causa dels crits de vergonya i desaprovació. Ell es mantenia aliè a tot davant els seus seixanta-dos pars, la majoria femenins, mostrant orgullosament els cardenals i les macadures rebudes en el seu duel d'honor amb Isolder i disculpant-se convincentment per haver compromès el vot de Vergill en el combat. L'audàcia d’en Thane no era sorprenent, però allà on la Leia esperava trobar amargor i sarcasme, les seves paraules de suport a la Nova República semblaven gairebé sinceres.

Molts dels reunits a l'enorme sala estaven segurs que el vot de Vergill proporcionaria a la Teneniel Djo la majoria que necessitava per actuar militarment contra els yuuzhan vong, però la Leia ja no tenia clars els seus propis objectius. Encara que l'entrada del Consorci en la guerra podia ser decisiva, les acusacions per interessos personals i les conspiracions internes no només amenaçaven amb soscavar el procés polític, sinó l’aliança entre el Consorci i la Nova República.

Entre bastidors, en una petita saleta que donava a la tribuna de l'orador, la Leia passejava nerviosament davant l'exasperació de C3PO, que intentava seguir els seus llargs passos i preveure als seus sobtats canvis de direcció. Almenys, es va dir ella, la votació posarà punt i final a la seva visita a Hapes, que li resultava més incòmoda a mesura que passaven els dies, tant a la Fortalesa de l’Escull com al Palau de la Font. Sentia que estava perdent l'esperança veient-se apartada d'activitats que ara eren més importants per a ella. La seva estada allà començava a semblar-li un desterrament en un planeta imaginari -una terra de dracs i gemmes arc de Sant Martí, d’arbres de saviesa i armes poderoses-, i la baralla entre Isolder i Thane era la gota que havia fet vessar el got.

Encara havia de passar algun temps en privat amb el Príncep i, si fos per ella, l’evitaria. Hi havia temut des del principi que Isolder interpretés equivocadament la naturalesa de la missió que l'havia portat fins a Hapes, i que la Ta'a Chume li digués que ella hauria estat una esposa ideal per al príncep només va contribuir al fet que les coses es tornessin encara més estranyes i complicades. El destí de la galàxia ja no es decidia en intrigues cortesanes, i la Leia no volia formar part de les intrigues dels hapanians.

Estava atrapada en el passat, en un remolí de records gairebé oblidats, anhelant més que mai rebre notícies d'en Han. Sabia que la Jaina estava amb l'Esquadró Murri, i que l’Ànakin i Jacen es dirigien al sistema corellià, si és que no estaven ja allà, però no tenia ni idea d'on estava en Han. Irrompia en els seus pensaments incomptables vegades al dia, desorganitzant-los ràpidament. Però no veia al Han dels últims mesos, sinó al pocavergonya del qual es va enamorar a poc a poc, el Han que va estar a punt de ser condecorat per la seva actuació en la Batalla de Yavin, el Han que li va fer la seva primera declaració d’amor amb una resposta a la vegada sincera i envanida, el Han que es va quedar sense parla en descobrir que Luke era germà d'ella...

Encara que la seva reputació es podria veure menyscabada si en Han demostrava estar preocupat per ella, no havia excusa per al seu continu silenci, i la Leia estava tan furiosa com angoixada per ell.

Un nou rugit va omplir la sala.

La Leia va veure que l’Isolder estava parat davant els delegats. Igual que Thane, el Príncep semblava gaudir amb la barreja d'estima i condemna que va rebre la seva arribada, amb la seva cara inflada pels cops i un braç embenat.

No hi ha tractament de bacta per a la reialesa de Hapes, va pensar la Leia.

-Tots els que han volgut donar la seva opinió sobre la possible ajuda del Consorci a la Nova República han estat escoltats -va començar Isolder quan els crits es van calmar -. És clar que no tenim consens en aquest tema i la votació estarà molt igualada. En tot cas, la decisió d'anar a la guerra mai és fàcil, i avui, aquesta decisió serà encara més difícil perquè la guerra no ens amenaça directament. Però tingueu present el consell de l'ambaixadora Organa Solo. Aquesta aparent seguretat no durarà. La llum que avui brilla en el Consorci podria eclipsar-se al matí, i les batalles que avui podem evitar, caldrà lliurar-les demà, i potser lliurar-les sols. No penso repetir els molts arguments que ja hem sentit, atacant una posició o defensant l'altra. Només us demano que tots i cadascun vosaltres deixi de banda la política i voti en nom d'aquells als quals representeu. Aquest és el nostre compromís, així que votem segons la nostra pròpia consciència per complir-lo.

El procés era meticulosament exasperant. Teneniel Djo i els seus servents van seguir des d'una balconada la votació personal, no electrònica, amb els representants de cada Casa exhibint la seva millor oratòria i la seva cal·ligrafia més barroca. Els vots, de vegades llargues missives, eren llegits i comptabilitzats per un conjunt de jutges i després portats fins al balcó real en un pergamí de fibra natural que era col·locat sobre un enorme coixí de brillant seda.

La pròpia reina mare va llegir el resultat final.

-Per trenta-dos vots a favor i trenta-un en contra, el Consorci jura ajudar a la Nova República en la seva justa i decisiva guerra contra els yuuzhan vong.

Els partidaris de l’Isolder van aplaudir i els detractors van escridassar. Va passar força temps abans que la Teneniel Djo pogués restaurar l'ordre.

-La votació ha conclòs -va anunciar per fi-. Ara us demano que apartem les nostres diferències i acceptem el resultat segons la llei perquè puguem afrontar aquests transcendentals moments amb esperit d'unió.

La remor es va anar remetent a poc a poc i els delegats es van estrènyer les mans o es van abraçar cerimoniosament entre si. Aquest sobtat companyonia li va semblar a la Leia tan fals com un matrimoni pactat.

-Mestressa, el príncep s'apropa -xiuxiuejà C3PO una mica alarmat.

La Leia va donar mitja volta i va veure un radiant Isolder dirigint-se cap a ella, tirant cap enrere i per sobre les seves espatlles la seva capa ricament brodada. Per un instant, va témer que fos a agafar-la per la cintura, elevar-la pels aires i donar voltes d'alegria, però es va aturar just davant seu.

-Hem guanyat, Leia. Malgrat tot, hem guanyat. –Buscà l'Arcont Thane amb la mirada i, quan va aconseguir localitzar-lo, el va saludar amb un sec assentiment de cap. -Has vist com d’emmurriat que està Thane? Si el seu pla hagués tingut èxit, el resultat hauria estat el contrari. -Es va girar cap a la Leia-. Ja sabràs que els seus insults no van ser fruit del moment, sinó premeditats. Volia desafiar-me a duel i derrotar-me després d'acceptar la seva aposta. Però hem vençut en tot.

La Leia el va mirar amb creixent inquietud.

-L’últim que volia és que aquesta decisió depengués d'un combat ple de rancúnia, Isolder.

-Potser no -va somriure el seu heroi-, però aquest sol ser l'estil de Hapes... A més, ja saps que no faria menys per tu.

-Però no volia que ho fessis per mi... ni que haguessis de batre't per protegir el meu honor.

Isolder la va contemplar amb un somriure burleta.

-Per qui havia de combatre si no fos per tu? Per què vas venir a mi llavors?

-No vaig venir a tu, vaig venir a Hapes, Isolder..., com enviada de la Nova República. És la veritat.

-És clar que sí. I vas fer bé venint -Isolder va alleugerir la tensió amb un somriure comprensiu -. De tota manera, ja tens el que volies. Combatrem plegats.

L'esforç de la Leia per imitar la seva expressió va fallar, mentre una cosa que havia estat rondant tota la setmana pels límits de la seva consciència va brollar sobtadament en la seva ment.

Tot just vuit anys abans, quan moltes de les naus de la flota de la Nova República eren al dic sec, reparant-se i millorant, el Senat va demanar al Luke que ajudés als bakurans a acabar amb una rebel·lió en el sector corellià. Més concretament, van demanar al Luke que truqués a la seva amiga Gaeriel Captison, encara que s'hagués retirat del servei actiu després de la mort del seu espòs, l'imperial Pter Thanas. La Gaeriel va acceptar la petició, i la crisi es va resoldre satisfactòriament amb l'ajuda de diverses naus bakuranes. Però pagant un preu terrible. La Gaeriel, l'almirall bakurà Ossilege i milers més van morir en el conflicte. En Luke encara es sentia culpable per allò, sobretot quan visitava Malines, la jove filla de la Gaeriel, a la qual havia ocultat en un lloc segur.

I al costat d'aquests records va començar a florir en la ment de la Leia quelcom més, fins i tot més terrible. El seu cor es va accelerar i el seu front s’amarà de suor. La seva vista es va ennuvolar, els sons es van anar afeblint i va haver de buscar el braç de l’Isolder per recolzar-se i seguir dreta. Va tancar els ulls un instant i, de la foscor, va sorgir una ferotge visió de naus de guerra assagetades per llances de brillant llum, d'explosions devastadores i laments agònics de milers d'éssers, de caces estel·lars vaporitzats, d’encegadores erupcions de foc, de cadàvers surant en el buit, d'un món en flames...

-Què passa, Leia? –Preguntà l’Isolder, sostenint-la. -Leia? –Recuperant-se amb la mateixa rapidesa amb la que s'havia perdut, va aspirar profundament i va deixar anar el braç del Príncep. El va mirar amb ulls desorbitats.

-No pots fer-ho, Isolder. No pots unir-te a nosaltres.

-De què parles? -Va exclamar arrufant les celles-. La votació ha acabat. Ja està decidit.

-Llavors, demana una segona votació. Digues a tothom que has reconsiderat la teva posició.

-Estàs boja? Saps el que em demanes?

-Isolder, has d’escoltar-me...

-La decisió està presa.

La Leia, desesperada, va voler seguir discutint, però es va quedar sense paraules, amb la mirada absent. Es va tocar el front amb els dits, conscient que l’Isolder la contemplava fixament.

-Estàs angoixada per si alguna cosa surt malament –va dir el Príncep- i no vols acceptar la responsabilitat de decidir el nostre destí. No et preocupis per això. Prenem la nostra decisió lliurement i sabem exactament on ens fiquem. Ho portem a la sang, Leia, no haa de témer el fet d’haver-nos influït.

-Però...

-Existeix alguna possibilitat que els yuuzhan vong ens deixin en pau?

Ella ho va pensar.

-Probablement no.

-Llavors quina opció ens queda? Unim forces contra els invasors i ens aprofitem d'això o esperem a ser atacats, veient-nos obligats llavors a defensar-nos en el nostre propi espai i únicament amb les nostres naus?

Ella va estrènyer els llavis i va assentir.

-Tens raó -va esbossar un feble somriure. -Sento haver dit el que vaig dir, Isolder.

-Les paraules no importen. El que importa és que sempre siguem amics.

-D'acord.

Ell li va oferir el braç i van donar uns quants passos junts, davant la desaprovació de C3PO.

-Crec que el teu androide està inquiet -xiuxiuejà Isolder.

-Oh, estic segura -va riure ella-. 3PO era partidari d'en Han quan tu estaves prou boig com per pretendre que fos reina mare.

L’Isolder va riure breument, i només es va aturar per mirar-la fixament.

-Puc preguntar-te una cosa com amic, Leia? Has estat preocupada per la teva estada aquí. Cada vegada que he intentat visitar-te, m'has evitat. Alguna cosa va malament entre nosaltres o amb algú més?

-He estat distreta -va concedir ella.

-Puc saber la raó?

Ella va forçar un sospir.

-No sabria per on començar.

-La meva mare em va dir una vegada que quan un Jedi està distret, quan perd la seva concentració, es torna vulnerable.

-No sóc Jedi.

-Però ets tan poderosa en la Força com qualsevol d'ells. Què passa, Leia?

-Correm perill, Isolder. Correm perill de perdre tot allò pel que hem lluitat des de la derrota de l'Imperi.

-Estàs dient que no podrem derrotar als yuuzhan vong?

La Leia va trigar un moment a respondre.

-No estic segura. Preveig que ens espera un llarg camí.

-Ho veus amb molta claredat?

Ella va agitar el cap.

-No prou com per saber on són les dificultats i evitar-les.

Van tornar a caminar sense parlar durant uns segons.

-M’acompanyaràs a Coruscant en la meva nau personal? –Preguntà l’Isolder per fi.

-I la Teneniel Djo?

-Ella es quedarà a Hapes -va tallar l’Isolder amb rotunditat.

La visió va esclatar de nou en la ment de la Leia. Quina llum he vist? Quin món he vist?

-Aniré, per descomptat –va respondre ella després d'un moment.

-OOOOO-

Un cop atracat el Falcó, Han i Droma van passar la duana de Ruan i es van dirigir a la terminal de l'espaiport. Si no fos per la multitud, haguessin anat a tota velocitat.

-Espera un moment -va dir en Han quan Droma estava a punt de començar a obrir-se pas a quatre potes. Subjectant al ryn per la part posterior de la seva armilla, el va posar dempeus i li va ajustar decorosament la seva gastada roba mentre parlava-. No crec que els teus companys de clan estiguin tan desesperats per sortir d'aquest món com per deixar-se enganyar per un grapat de pirates i mercenaris espacials. Són més intel·ligents que això, oi?

En Droma es va estirar del bigoti.

-Són bastant llestos, però quan la situació sembla desesperada, fins i tot els més intel·ligents poden ser enganyats. Gaph i Melisma detesten estar tancats. Un cop, Gaph era a la presó i...

-Aquesta no és la resposta que volia sentir -va tallar Han, sacsejant el cap.

En Droma va callar un segon i després va moure el cap comprensiu.

-Els meus companys de clan deixant-se enganyar per un grapat de pirates i mercenaris espacials? Són massa llestos. De fet, estic segur que segueixen a Ruan, en algun lloc, i que hem arribat a temps de salvar-los.

-Quin alleujament –va sospirar en Han.

Repetien la mateixa conversa des que havien deixat Tholatin. El cap de seguretat weequay va ser massa previngut com per donar-los el nom dels homes enviats a Ruan, o el de la seva nau, però el tema de Ruan va sorgir diverses vegades en converses casuals entre els mecànics de l’Espinada d’Esau, i en Han tenia una idea bastant aproximada del calibre dels mercenaris amb els que haurien de tractar Droma i ell. Encara que els mercenaris que arribaven a Ruan no treballaven directament per als yuuzhan vong, segurament anirien ben armats i serien perillosos... com els membres de la Brigada de la Pau, amb els que Han i Droma s'havien enfrontat a bord del Reina l'Imperi, i amb els que no desitjava tornar a trobar-se.

L’espaiport de Ruan tenia el seu ritme propi. Amb milers de refugiats fugint ininterrompudament dels mons ocupats, hi havia moltes més arribades que partides, però, d'alguna manera, Salliche Ag aconseguia que tot el procés funcionés amb eficàcia. Dotzenes de files, una per a cada espècie, s'alineaven davant de les terminals, i una flota de vehicles de superfície esperava per portar els refugiats a un o altre camp de refugiats. No obstant això, localitzar aquests refugiats un cop instal·lats era un altre assumpte. En una caseta d'informació amb personal humà, Han i Droma van descobrir llistes de gairebé un centenar d'instal·lacions; algunes a només uns kilòmetres de distància, i altres a l'altra banda del planeta.

Investigar tots els camps ens portaria molt més temps del que tenim -remugà Han-. Ha d'haver una manera més fàcil.

-Provi amb el banc central de dades -va dir una veu d'androide darrere d’ells-. Sigui qui sigui a qui busquen, potser el tinguin registrat allà.

En Han va girar sobre si mateix i es va trobar cara a cara amb un vell androide de forma humanoide, encara que rabassut i no més alt que Droma. La màquina, que necessitava d'una bona capa de pintura i algunes reparacions corporals, tenia braços llargs, un tors en forma de barril i un cap arrodonit d'un disseny tan antiquat com els servomotors que operaven els seus membres.

-Bollux? -Va dir en Han, incrèdul.

Els vermells fotoreceptors de l'androide es van clavar en ell.

-Perdoni, Senyor?

-Ets un androide obrer, no? Un BLX.

-Un BLX? –Repetí l’androide-. Sóc un CFS, encara que tots dos models som un producte de Serv-O-Droides Incorporada. Sóc un CFS. Digueu-me Confús, bon senyor.

-Confús? -les Celles d'en Han es van arquejar mostrant una sorpresa escèptica; llavors, els seus ulls es van entretancar-. A qui pretens enganyar? Dius que no has estat en el Sector Corporatiu?

-No, gràcies al Faedor. Mai he sortit del Nucli, excepte en el moment de la meva activació, en les drassanes de Fondor..., segons la meva memòria mecànica, és clar.

En Han es va negar a acceptar-ho. Va envoltar a Confús sota l'atenta mirada d’en Droma, fixant-se en la reixeta que formava la boca i la rígida forma de moure’s.

-Mai has estat propietat d'un tècnic anomenat Doc Vandangante?

-Aquest nom és nou per a mi.

Sense previ avís, Han va colpejar la placa pectoral de l'androide amb el puny, produint un so de buit.

-I mai has portat a un altre androide aquí dins? Un de forma cúbica, així de gran -Han va separar les seves mans uns quants centímetres-, però llest com un esquirol.

-Un altre androide? Naturalment que no! Per qui em pren?

En Han es va acariciar la barba i va moure el cap desconcertat, fins que va esclatar en riallades.

-M'estàs prenent el pèl.

-M’adula recordar-li a algú, senyor..., suposo -va dubtar Confús fent honor al seu apel·latiu.

-Bé, què deies del banc central de dades?

L'androide els va conduir fins a la pantalla d'un ordinador davant la qual esperaven diversos éssers. Han i Droma es van col·locar al final de la cua, rere d'una parella de duros, i van esperar que tots fessin les seves consultes. Quan els hi va arribar el torn, Han es va situar davant del teclat.

-Els Refugiats estan agrupats per espècies –va dir, arrufant les celles-, però els ryn ni tan sols estan a la llista.

-Provi amb "Altres" -va suggerir l'androide.

En Droma va fer una ganyota sarcàstica.

-L’androide té raó. Permet-me que faci els honors.

En Han es va apartar del teclat, però mantenint els ulls fixos a la pantalla.

-Aquí estem -va anunciar Droma-. On havíem d'estar, entre els rybetians i els saadules. I els meus companys de clan són aquí! -es va girar excitat cap al Han-. Bé, almenys cinc d'ells.

-La teva germana està amb ells?

En Droma tornà a llegir la llista i va agitar el cap.

-Em temo que la Leia tenia raó. La Sapha deu haver-se quedat a Gyndine.

Els llavis d'en Han van formar una fina línia.

-La buscarem després. On són els altres?

-Camp 17... amb trenta-dos ryn més.

-Oh, conec molt bé aquest camp, senyors! -va admetre Confús-. Alguns dels meus col·legues han tingut ocasió de treballar-hi.

-Quina és la forma més ràpida d'arribar?

-El meu taxi.

-Ets taxista?

Confús va assenyalar la finestra de l’espaiport, a través de la qual es veia un abonyegat lliscant SoroSuub.

-Allà, senyor... Aquell a qui li falta un parabrisa i necessita una mica de pintura.

En Han mirà el lliscant i una altra vegada al dentat i tacat androide.

-Crec que el teu vehicle i tu acudiu al mateix mecànic. Segur que aquesta cosa arribarà al Camp 17?

-Sense problemes, senyor. En realitat, podrien anar fins al camp caminant... si tenen temps suficient, és clar.

Els tres es van dirigir al taxi. L'androide es va situar a la cabina del conductor a l'aire lliure i va connectar el generador del camp repulsor de turbines situat a la popa. Quan Han i Droma es van cordar els cinturons de seguretat dels seients, situats sota la seva cabina, l'androide va enfilar una carretera en bones condicions que s'estenia entre camps immaculadament conreats. Han va poder veure androides d'infinites varietats a través dels buits dels arbustos que es trobaven a banda i banda del camí, encara que molts menys dels que estava acostumat a veure en mons agrícoles similars.

-Per què no hi ets fora amb els altres? –Cridà a l'androide.

-Oh, sóc massa vell per a aquest tipus de treball, senyor.

-Salliche t'ha marginat, eh?

-Bàsicament si. Des que Salliche Ag va acceptar refugiats, Ruan s'ha tornat una mica caòtic, així que vaig ser reassignat per actuar de taxista d'aquest fiable, encara que una mica atrotinat, vehicle.

-Sembla que arriben molts més dels que se’n van -va apuntar en Han.

-És molt observador, senyor. La veritat és que molts refugiats s'han enamorat tant de Ruan que prefereixen quedar-se en aquest món treballant per a Salliche Ag.

En Han i Droma van intercanviar una mirada de desconcert.

-Treballant per a Salliche? –Preguntà en Han-. En què?

-En tasques agrícoles, senyor. Gràcies a l'estació de control del clima de Ruan, aquest treball és una tasca molt agradable per a la majoria.

En Han va deixat escapar una rialleta.

-Això és una bogeria. Salliche té un exèrcit d'androides a la seva disposició.

-El té, senyor, és veritat, però Salliche Ag ha desenvolupat recentment una certa preferència pels treballadors vius.

En Han tornà a mirar a Droma, que va arronsar les espatlles.

-Només estic de pas per aquí, recordes? -Digué el ryn.

En Han podia haver seguit estirant de la llengua a l'androide, però en aquell moment van prendre una àmplia corba i el camp de refugiats va aparèixer a la vista.

-El Camp 17, bons senyors.

L'androide els va portar fins a la reixa d'entrada, des d'on es podia accedir a l'interior a través d'una mena de torretes de seguretat. Han va colpejar la finestra de transpariacer amb els artells, atraient l'atenció d'un fornit guàrdia que es trobava dins. L'home uniformat va enganxar la cara plena de cicatrius a la finestra, va estudiar detingudament a Han i Droma i va arrufar les celles.

-Fes-li un cop d'ull a això -va dir a una altra persona de la torreta. Una dona es va unir al guàrdia, clavant també la seva mirada en la parella de forasters.

-Què volen?

-Estem buscant un parell d'amics -va explicar en Han.

-No ho som tots? -Respongué l'home, rient-se del seu propi acudit.

-Són un grup de ryn -va insistir en Han-. Van arribar fa aproximadament dues setmanes estàndard.

-Un grup de ryn dius -el guàrdia va assenyalar amb el seu polze a Droma-. Com aquest.

En Han va posar els ulls en blanc.

-Correcte, com aquest. Si té algun problema amb ell, igual hauria de sortir fora perquè ho discutim.

-Jo no en tinc cap problema, tipus dur –va dir el guàrdia somrient àmpliament-, però potser el teu amiguet sí els tingui.

En Han va sentir el brunzit de làsers carregant-se i va donar mitja volta per trobar-se amb mitja dotzena de guàrdies uniformats sorgint de tres costats de la torreta. Va aixecar les mans amb molta precaució fins a la part superior del cap, i Droma el va imitar.

-No busquem problemes -va assegurar en Han-. Tal com li he dit al comitè de benvinguda, només estem buscant a un parell d'amics.

Un dels guàrdies el va ignorar i va apuntar directament a Droma.

-Fes-te a un costat -Droma va obeir, i el guàrdia va afegir: -Estàs arrestat.

En Han es va quedar gelat.

-Arrestat? Amb quins càrrecs...? No hem estat aquí temps suficient ni per tirar les escombraries!

Amb quatre rifles làser apuntant a Droma i dos al Han, el guàrdia col·locà un parell de manilles cilíndriques al voltant dels canells d’en Droma.

-El càrrec és falsificació de documents oficials -va dir al Han-. I, si tens sentit comú, fotràs el camp de Ruan abans que t’arrestem per còmplice.

Següent