2
La Dama Afortunada va deixar enrere la
lluna selvàtica que brillava amb les espurnes verdes d'una joia, i em Lando
Calrissian i el seu fidel company Lobot van pilotar la nau a través de l'espai
cap a la bola gasosa de Yavin.
- Això hauria d’agradar-vos,
nois -va dir en Lando -. Crec que mai heu vist res semblant a una explotació
minera de gemmes corusca abans.
La Dama Afortunada es va anar aproximant al
planeta gegant i l'estació industrial en òrbita no va trigar a fer-se visible.
Les instal·lacions mineres de joies corusca d’en Lando, l'Estació Cercadora de
Gemmes, eren una simfonia de llums en continu moviment i graelles transmissores
envoltades per dotzenes de satèl·lits defensius automatitzats. Els satèl·lits
de seguretat van centrar els seus sistemes detectors a la Dama Afortunada i van activar les seves armes quan la nau es va
aproximar a ells. Però quan en Lando va teclejar un codi d'autorització
d'accés, els satèl·lits van reconèixer el seu senyal i de seguida van tornar a
patrullar el seu perímetre robòtic a la recerca d'intrusos i pirates.
- Quan tractes amb
una cosa tan valuosa com aquestes gemmes corusca tota la seguretat que tinguis
és poca -va dir en Lando.
En Lobot, l'humà
calb cibernèticament millorat, continuava amb la seva impassible vigilància
dels controls.
Petits llums van
centellejar i parpellejar en l'aparell implantat al clatell d’en Lobot mentre
estudiava la brúixola i la graella de guia. En Lobot va portar la Dama Afortunada fins a l'hangar principal
de l'Estació Cercadora de Gemmes, pilotant la nau en una impecable exhibició de
destresa.
- M'alegra molt que
en Luke us hagi deixat venir aquí -va dir en Lando, tornant la mirada cap en
Lowie, en Jacen i la Jaina -. No podeu aprendre-ho tot sobre l'univers si us
limiteu a quedar-vos asseguts a la jungla aixecant roques del terra amb la
vostra ment. –Els va obsequiar amb un gran somriure -. Heu d’eixamplar els
vostres horitzons i saber com funciona el comerç en la Nova República. Això us
proporcionarà alguns coneixements útils en el cas que les vostres espases de
llum fallin mai.
-Encara no tenim
espases de llum -va dir en Jacen posant cara d'abatiment.
-Bé, doncs llavors
serà millor que aprengueu alguna cosa útil mentre espereu a tenir -va respondre
en Lando -. El vostre oncle Luke està preocupat per la vostra seguretat -va
afegir, percebent la frustració d’en Jacen -. En Luke pot arribar a ser molt
cautelós, però jo confio en el seu bon judici. No us preocupeu: tard o d'hora
acabareu aconseguint aquestes espases de llum. Aposto a què si et relaxes i
deixes de pensar-hi, estaràs practicant amb una espasa de llum abans que puguis
adonar-te’n del que ha passat.
Un cop dit això, va
ajudar a Lobot a acabar les comprovacions de descens mentre la Dama Afortunada es posava a l'hangar
buit.
En Lando baixà de la
nau somrient d'orella a orella i els va mostrar la seva estació, movent les
mans amb gran entusiasme per assenyalar en totes direccions. Amb Lobot
seguint-li en silenci, en Lando va portar als tres joves Cavallers Jedi fins a
un finestral d'observació de transpariacer que donava a la tempestuosa sopa
ataronjada del gegant gasós.
En Jacen va pegar la
cara a l'enorme finestral i va abaixar la mirada cap als sistemes de tempestes
que s'entrellaçaven formant cadenes a través dels núvols. Des d'aquella
distància Yavin oferia un panorama enganyosament tranquil de suaus tons grocs,
blancs i ataronjats. Però en Jacen sabia que fins i tot en els nivells
superiors de l'atmosfera ja hi havia vents d'una temible potència destructiva,
i que la pressió dels nivells inferiors era prou gran com per poder aixafar una
nau deixant-la reduïda a un grapat d'àtoms.
La Jaina, immòbil al
seu costat, va estudiar les pautes meteorològiques amb intensa atenció. En
Lowie es va col·locar entre els bessons, elevant-se sobre ells amb la seva
desmanegada alçada. El jove wookiee va deixar escapar un grunyit de sorpresa.
- Opino que és molt
impressionant -va dir TM2 des del cinturó d’en Lowie -. I l'amo Lowbacca opina
el mateix.
L'Estació Cercadora
de Gemmes orbitava als límits de l'atmosfera exterior. L'òrbita inclinada de
l'estació la feia moure’s molt per sobre del planeta, i després descendia
bruscament per fregar els nivells gasosos de tal manera que els miners de
gemmes corusca d’en Lando podien submergir-se en els profunds corrents plens de
remolins del planeta.
En Lando donà uns
copets sobre el finestral de transpariacer amb la punta d'un dit.
- Molt per sota de
nosaltres, allà on acaba l'atmosfera, el nucli metàl·lic xoca amb l'aire liquat
-va dir -. Les pressions són prou grans per aixafar els elements i fer que
s'uneixin, formant cristalls quàntics extremadament rars anomenats gemmes
corusca.
En Jacen va alçar la
mirada cap a ell amb gran interès.
- En podem veure
una?
En Lando s'ho va
pensar durant uns instants abans de respondre i va acabar assentint.
-És clar. Tenim un
carregament a punt per enviar -va dir -. Seguiu-me.
En Lando va avançar
pels corredors impecablement nets amb la seva capa verda maragda surant darrere
d'ell. La Jaina es va dedicar a contemplar les mampares metàl·liques, les
càmeres i els despatxos plens d'ordinadors.
Les parets estaven
formades per panells de plastiacer pintats amb colors suaus i adornades per
lluents tubs òptics que formaven una gran varietat de dibuixos. En Jacen podia
sentir els febles murmuris de boscos, oceans i rius com a teló de fons sonor. Els
colors relaxants i els afables sons convertien l'Estació Cercadora de Gemmes en
un lloc agradable, còmode i atractiu que no s'assemblava en res al que havia
esperat trobar.
Van anar cap a unes
enormes portes blindades, i en Lando va prémer diversos botons en el seu
comunicador de canell i es va tornar cap en Lobot.
- Sol·licita accés
al nivell de seguretat.
En Lobot va murmurar
alguna cosa pel micròfon que duia al coll. Els segells de les portes
metàl·liques es van obrir amb un xiuxiueig, i després aquestes es van fer a un
costat per revelar una càmera del tipus resclosa, el seu fons formava una
entrada aïllada que proporcionava accés a l'espai. Quatre projectils blindats
de forma cònica estaven alineats damunt d'un suport: cada mòdul mesurava un
metre de longitud i estava estarrufat de canons làser de punteria automàtica.
- Aquestes són les
càpsules de carregament automatitzades -va dir en Lando -. Les gemmes corusca
són tan valuoses que hem d'adoptar precaucions de seguretat extra.
Diversos androides
dotats de molts braços estaven treballant diligentment al costat de la primera
càpsula de càrrega, un mòdul obert amb l'interior recobert per un gruix
encoixinat. Els exosquelets de coure dels androides relluïen com si acabessin
de ser fregats.
- Estan preparant el
nostre proper enviament -va dir en Lando -. Fem una ullada.
Els companys es van
inclinar sobre la petita obertura de la càpsula de càrrega, on un dels
androides de coure d’àgils dits acabava de col·locar quatre gemmes corusca de
la grandària aproximada de l'ungla del polze d’en Jacen. En Lando va allargar
el braç i va agafar una gemma.
L'androide va
començar a agitar totes les seves mans en l'aire.
- Disculpi’m,
disculpi’m! -Va exclamar -. Tingueu la bondat de no tocar les gemmes. Disculpi’m!
- vinga, no passa
res -va dir en Lando -. Sóc jo, Lando Calrissian.
Els frenètics
moviments de braços de l'androide de coure van cessar bruscament.
- Ep. Li presento
les meves disculpes, senyor -va dir.
En Lando va moure el
cap.
- He de recordar de
canviar aquests sensors òptics.
Va sostenir la gemma
corusca entre el polze i l'índex, i la joia va brillar com foc líquid a la mà.
Feia molt més que limitar-se a reflectir la claredat dels panells lluminosos
del sostre: la gemma corusca semblava contenir un forn en miniatura, i la llum
atrapada rebotava incessantment en les facetes cristal·lines durant eternitats
fins que la llei de les probabilitats feia que uns quants fotons aconseguissin
trobar una sortida.
- No s'han trobat
gemmes corusca en cap altre lloc de la galàxia a part del nucli de Yavin -va
dir en Lando -. Els prospectors continuen buscant altres gegants gasosos, és
clar, però de moment totes les gemmes corusca del mercat surten de la meva
estació minera. Fa molt de temps l'Imperi tenia una estació aquí, però va fer
fallida molt de pressa quan l’Imperi va deixar de mantenir uns preus fixos. La
mineria de gemmes corusca és un treball molt arriscat que exigeix una
elevada inversió des del principi..., però m'està donant enormes beneficis.
En Lando va permetre
que Lowie, en Jacen i la Jaina sostinguessin la gemma a les mans i es meravellessin
davant la seva bellesa.
- Les gemmes corusca
són la substància més dura coneguda -va dir -. Poden obrir-se pas a través del
transpariacer amb tanta facilitat com un làser a través de la gelea sullustana.
El nerviós androide
empaquetador va agafar la gemma de la peluda mà d'en Lowbacca i va tornar a
col·locar-la dins de la càpsula de càrrega, posant una capa segelladora extra
al voltant de les pedres precioses abans de tancar el panell d'accés. Després
l'androide va manipular una seqüència de controls a la part de darrere de la
càpsula de càrrega i les espines dels làsers de punteria automàtica es van
alçar per si soles fins a adoptar la seva posició de vigilància.
- Càpsula de càrrega
preparada per al llançament -va dir l'androide de coure -. Tinguin la bondat de
sortir de l'hangar de llançament.
En Lando va treure
als tres nois de la sala i les gruixudes portes metàl·liques es van tancar
darrere d'ells mentre els androides s'afanyaven a seguir amb les seves tasques.
- Veniu aquí -va dir
en Lando -. Podrem veure el llançament a través de l'espiell exterior. Aquesta
càpsula de càrrega és un projectil hiperespacial dirigit al meu agent de Borgo
Prima, que distribueix les gemmes corusca a canvi d'un percentatge en els
beneficis.
Els quatre es van
col·locar davant d'un gruixut espiell rodó que apuntava en direcció oposada al
planeta i permetia contemplar l'espai. Mentre miraven, la càpsula de càrrega va
sortir disparada de l'hangar de llançament i després va quedar suspesa en el
buit per reorientar i ajustar les seves coordenades. La potent claredat que
brollava de les seves toveres va traçar una línia sobre la negror de l'espai.
Els satèl·lits que
envoltaven l'Estació Cercadora de Gemmes va girar mentre els seus sensors
percebien la presència de la càpsula i apuntaven el seu armament, però pel que
sembla la càpsula de càrrega va enviar senyals d'identificació adequades, i els
satèl·lits defensius la van deixar en pau. Després, en un moviment tan veloç
que amb prou feines podia ser vist, la càpsula es va llançar cap endavant i va
entrar a l’hiperespai amb tot un tresor de gemmes corusca en el seu ventre.
- Ei, Lando, podem
ajudar-te en alguns dels treballs de mineria de les gemmes? -Va preguntar en Jacen.
- Sí, ens agradaria
molt veure com es fa -va afegir la Jaina.
- No ho sé... -Va
dir en Lando -. És un treball dur, i una mica arriscat.
- Igual que l'ensinistrament
per arribar a convertir-se en Cavaller Jedi, com ja hem vist -va observar la
Jaina -. No creus que l'aprendre bé mereix una mica de risc?
En Lowbacca va
grunyir un comentari.
- Què vol dir amb
això que està disposat a córrer el risc? -Va preguntar TM2 -. Estrelles, crec
que en realitat l'amo Calrissian estava posant tant èmfasi en els riscos perquè
esperava que això faria que no volguessin anar.
- Bé, doncs ens
agradaria anar de totes maneres -va intervenir en Jacen.
En Lando va alçar
una mà i va somriure com si acabés de tenir una idea, encara que en Jacen es va
adonar que ho havia tingut planejat des del començament.
-Bé, potser ja va
sent hora que em dediqui a fer algun treball de veritat en comptes de totes
aquestes tasques d'executiu -va dir -. D'acord: jo mateix us acompanyaré.
En Jacen va pensar
que l'Entorn Submergible de Mineria semblava una gran campana d'immersió. El
seu casc estava fortament blindat, i era d'un gris fosc amb taques olioses de
color que acomiadaven estranys reflexos sota les llums. La comporta semblava
prou gruixuda i sòlida per poder suportar les andanades d'un turbolàser.
- En diem Mà Veloç -va dir en Lando -. És un petit
navili que hem dissenyat exclusivament per anar a les grans profunditats de Yavin
IV. Ha recorregut gairebé tota la distància fins al nucli, on podem trobar les
gemmes corusca més grans.
En Lando va lliscar
els seus dits sobre les planxes d'aspecte oliós.
-El Mà Veloç està recobert per una fina pell
d'armadura quàntica, que és un truc desenvolupat per l'Imperi - va seguir
dient, i el to de la seva veu deixava ben clar com d’impressionant que li
semblava aquell blindatge -. Però nosaltres hem dirigit les aplicacions
militars cap als nostres propis usos, i hem obtingut el màxim en tecnologia
comercial derivada. -En Lando semblava estar pronunciant un discurs davant un
consell de direcció, però un instant després es va recordar de quin era el seu
públic -. Bé, oblidem-ho -. El blindatge d'aquest petitó és prou fort per
suportar fins i tot les pressions existents al nucli de Yavin. Ens aniran
baixant i estarem units a l'Estació Cercadora de Gemmes mitjançant una connexió
d'energia..., com un cable magnètic irrompible.
- Ni tan sols les
tempestes poden partir-lo? -Va preguntar la Jaina.
En Lando va estendre
les mans davant d'ell, descartant la preocupació de la jove.
-Potser hàgim
d'aguantar unes quantes sacsejades, però... - Va riure -. Els seients estan
encoixinats. No ens passarà res.
En Lowbacca es va
inclinar, però tot i així es va colpejar el cap amb el marc de la porta quan va
entrar a la campana d'immersió. En Jacen i la Jaina van entrar d'un salt
darrere d'ell. En Lando els va seguir fins a l'interior de la Mà Veloç i va tancar la comporta.
Després va colpejar
el mur interior amb els artells, produint un sord so metàl·lic.
- Sòlid, segur i
resistent -va dir.
Es va instal·lar al
seient encoixinat que hi havia davant dels controls de pilotatge. En Jacen es
va posar l'arnés del seient del copilot contigu al d’en Lando, i la Jaina i en
Lowie van ocupar els seients del darrere. Gruixudes finestretes quadrades
cobrien les parets i el terra, proporcionant-los una bona visió miressin on
miressin.
- Oh, vaja. Això és
molt emocionant, no? -Va exclamar TM2.
En Lowie va llançar
un grunyit d'assentiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada