14
En Lowie estava ajupit
sobre la plataforma per a dormir de la seva cel·la, amb l'esquena enganxada al
racó i els peluts genolls pujats fins al pit. Estava rebolcant-se en la
desgràcia i l’autorecriminació, i deixava anar un gemec de tant en tant.
Com podia haver
estat tan estúpid? Hi havia permès que l'onatge dels ensenyaments d’en Brakiss
fora arrossegant-lo més i més cap a les profunditats del seu mar d'ira, fins
que s'havia vist submergit en ell i havia estat portat a la deriva pel seu
corrent.
En Jacen s'havia
mantingut ferm. I per molt seductors que fossin els ensenyaments d’en Brakiss,
en Lowie es negava a pensar en ell com el Mestre Brakiss, la Jaina tampoc havia
sucumbit a ells. S'havia limitat a aixecar-se per parlar, defensant el que
creia.
Un grunyit de retret
dirigit contra si mateix retrunyí a la gola d’en Lowie. Només ell, que sempre
s'havia enorgullit de la seva capacitat per pensar abans d'actuar irreflexivament,
de la seva dedicació a l'estudi, l'aprenentatge i la comprensió, s'havia deixat
influir pels verinosos ensenyaments. En el futur hauria de tenir més cura.
Hauria de resistir i rebutjar les paraules.
Si en Jacen i la
Jaina podien aguantar, llavors també podia fer-ho ell. La Jaina no s'havia
rendit. Havia dit que tenia un pla, i en Lowie hauria d'estar preparat per fer
la seva part quan arribés el moment d'escapar. Pensar en la fortalesa dels seus
amics va fer que en Lowie se sentís una mica reconfortat. Podia resistir la
temptació de deixar-se portar per la seva ira. Va colpejar la paret al costat
d'ell amb un puny pelut i va cridar el seu desafiament. Resistiria.
La porta es va obrir
de sobte com en resposta al seu desafiament, i dos soldats de les tropes
d'assalt van entrar a la cel·la, seguits per la Tamith Kai. En Lowie va arrugar
el nas percebent que alguna cosa més hi havia entrat en aquell cubicle sense
ser convidat: l'olor desagradable que surava al seu voltant, una olor de foscor.
Els soldats empunyaven vares atordidores activades, i en Lowie va suposar que
esperaven que els hi causés més problemes.
- T’aixecaràs -va
dir la Tamith Kai.
En Lowie es va
preguntar si s'atreviria a resistir. Un frec d'una de les vares atordidores
dels soldats es va encarregar de donar-li la resposta en aquesta pregunta.
La mirada violeta de
la Tamith Kai va recórrer al Lowie des del cap fins als peus durant un moment i
després la seva boca va deixar escapar una curta exhalació, com si es disposés
a iniciar una tasca difícil que s'havia imposat a si mateixa.
-Encara et queda
molt per aprendre sobre els secrets de la Força -va dir, en un to de veu quasi
afable -, però tens la capacitat per sentir una gran ira. – La Tamith Kai va
assentir amb aprovació -. És el teu major recurs. Ara t'ensenyaré a recórrer en
aquesta ira perquè tregui a la llum tot el teu poder sobre la Força. Et sorprendrà
tot el que això accelerarà el teu aprenentatge.
Es va tornar cap als
soldats.
- Preneu-li el
cinturó.
En Lowie va posar
una mà protectora sobre les llustroses fibres brillants que li envoltaven la
cintura i es creuaven per sobre de la seva esquena. Hi havia arriscat la vida
per adquirir aquelles fibres de la planta Syrena com a part dels seus ritus de
pas a l'edat adulta wookiee, i després havia anat trenant-les laboriosament
fins a obtenir un cinturó que simbolitzava la seva independència i la seva
confiança en si mateix.
Va obrir la boca per
rugir una irritada objecció, però la va tornar a tancar de seguida comprenent
que era just el tipus de resposta que la Tamith Kai esperava obtenir: volia
portar-lo cap a la ira. Aquesta vegada en Lowie no es deixaria enganyar amb
tanta facilitat. Va romandre immòbil, decidit i sense fer res, mentre els
soldats li treien el preuat cinturó.
La Tamith Kai va
moure una mà per indicar-li que sortís de la cel·la caminant davant d'ella. Un
soldat li va administrar una empenta amb la vara atordidora per animar-lo a
moure’s. El somriure de la Tamith Kai es burlava d’en Lowie.
- Sí, jove wookiee -va
dir -, la teva ira serà el teu gran recurs.
El van portar fins a
una gran càmera buida. Una brillant claredat vermella i ataronjada brollava
dels panells lluminosos sense filtres instal·lats al sostre. L'aire fred feia
pudor de metall i suor. Quan la porta es va tancar darrere seu amb un xiuxiueig
i un toc metàl·lic, en Lowie va mirar al seu voltant. Estava sol.
En Lowbacca va romandre
immòbil i esperant durant el que li van semblar hores, alerta i preparat per al
que fos que la Tamith Kai pogués utilitzar per tal de provocar-lo. Els seus
ulls daurats van recórrer les parets nues amb suspicàcia.
No va passar res.
Mentre esperava, els
llums del cubicle van semblar tornar-se més potents i l'aire es va anar
refredant. En Lowie va acabar asseient-se amb l'esquena enganxada a una paret,
encara recelós, encara vigilant.
Res.
Passada una bona
estona, en Lowie es va aixecar amb una brusca sacsejada i es va adonar que
havia estat a punt de quedar-se adormit. Va tornar a escrutar les parets
buscant qualsevol canvi, i es va trobar desitjant tenir amb ell fins i tot a l’irritant
TM2 perquè li mantingués despert..., i perquè li fes companyia.
El so va esclatar
sobtadament dins del cap d’en Lowie, estrident i insuportable, fent que
despertés d'un somni inquiet. Uns llums molt potents brillaven al sostre,
encegadors en la seva intensitat. En Lowie es va aixecar d'un salt.
Va intentar centrar
la vista i va mirar al seu voltant, buscant la font de la sirena, i es va
estrènyer les orelles amb les mans mentre gemegava de dolor. Però no va poder
bloquejar el so que s'obria pas a través del seu cervell com un làser tallaria
la fusta tova.
De sobte tots els
sons van cessar sense cap avís previ, deixant un buit de silenci al seu lloc. Els
panells lluminosos es van estabilitzar, tornant al seu nivell de brillantor
anterior.
La cara de la Tamith
Kai va aparèixer darrere d'un gran panell de transpariacer incrustat a la paret
que en Lowie no havia vist abans. El jove wookiee, encara una mica atordit a
causa del seu somni interromput, es va llançar contra el panell impulsat per la
frustració. La rialleta complaguda de la Tamith Kai va fer que es calmés a l'instant.
- Un començament
magnífic -va dir.
En Lowie va retrocedir
fins al centre de la sala i es va asseure, amb els seus llargs braços peluts
envoltant les cames i sense atrevir-se a permetre qualsevol altra resposta per
por de perdre els estreps de nou.
La veu burleta de la
Tamith Kai va ressonar a la cambra buida i la va omplir d'ecos.
- Au, ens trobem
molt lluny d'haver acabat la nostra lliçó, wookiee. Estaràs dempeus.
En Lowie va pegar el
front als genolls, negant-se a mirar-la i a moure’s.
- Ah, potser és el
millor -va seguir dient la veu -. El foc de la teva ira cremarà amb més
intensitat com més combustible hi afegeixi.
El so estrident va
tornar a trepar-li el cervell i els llums encegadors li van agredir els seus
ulls. En Lowie es va concentrar i va dirigir la seva ment cap a les
profunditats del seu ésser, i ho va suportar tot en silenci.
Els llums i el so
van cessar quan un pesat objecte negre va caure des d'una comporta d'accés a
terra davant d'ell. En Lowie estava tan sumit en la seva concentració que no es
va sobresaltar, però va alçar la mirada per veure de què es tractava.
-És un generador
sònic -va anunciar la veu greu i plena de matisos de la Tamith Kai -. Produeix
la bella música de la que has estat gaudint avui. - Una ombra de cruel diversió
ondava a través de les seves paraules -. També conté el relé estroboscòpic
d'alta intensitat que controla els panells lluminosos. Per completar la teva
lliçó del dia d'avui, l'únic que has de fer és destruir el generador sònic.
En Lowie contemplà
aquella mena de caixa: mesurava menys d'un metre de costat, estava feta d'un
metall desllustrat amb les vores i les cantonades arrodonides, i no tenia cap
agafador per agafar. En Lowie allargà les mans cap a ella.
- Tingues la
seguretat que ni tan sols un wookiee adult pot aixecar-lo sense utilitzar la
Força -va tornar a dir la veu de la Tamith Kai.
En Lowie intentà
aixecar l'objecte i va descobrir que la Tamith Kai tenia raó. Va tancar els ulls
i es va concentrar, recorrent a la Força, i va tornar a intentar-ho. El
generador amb prou feines es va moure. En Lowie va moure el cap, sentint-se
cada vegada més confós. Es va dir que el pes en si, o la mida de l'objecte, no
haurien d'haver tingut cap importància. Després va raonar que potser
senzillament estava massa cansat, o que potser la Tamith Kai estava utilitzant
la Força per mantenir immòbil el generador.
- Pensa, el meu jove
Jedi -es va burlar la Tamith Kai -. No pots esperar aixecar l'objecte més pesat
amb els teus febles músculs.
Els llums van tornar
a brillar, i una daga de so li va travessar les orelles. Però només per un
moment.
- No mantinguis
reprimida la teva ira -va seguir dient la veu de la Tamith Kai com si no
s'hagués produït cap interrupció -. Has d’utilitzar-la..., deixar-la en
llibertat. Només llavors podràs ser lliure.
En Lowie va comprendre
el que estava fent la Tamith Kai, i el coneixement li va donar noves forces. Va
tancar els ulls, va respirar fondo i es va concentrar, preparant-se per
resistir els llums i el so.
Però no estava
preparat per al que va passar a continuació.
Dolls d'aigua gelada
van sorgir sobtadament de les parets, colpejant-lo des de totes les direccions
amb dolorosa potència. En Lowie va quedar xop i no va trigar a estar tremolant,
però els dolls d'aigua a gran pressió van seguir envestint-lo i envaint-ho tot.
El líquid es va ficar per la força sota de les seves parpelles, dins de les
seves orelles i la boca, i va baixar regalimant pel seu cos, gelant-lo fins a
la medul·la dels ossos.
L'atac aquós acabà
tan inesperadament com havia començat. En Lowie, que estava tremolant
convulsivament de fred, va baixar la mirada per trobar-se ficat fins als
turmells en aigua que estava gairebé tan freda com un desglaç glacial. La ira
bombollejà dins d'ell, però en Lowie la va reprimir i va deixar que sortís del
seu ésser en un lent fluir tal com l'aigua havia baixat pel seu cos. Després va
intentar tornar a moure el generador sònic, però no ho va aconseguir.
Com si l'esforç d’en
Lowie l'hagués posat en marxa, el generador sònic va iniciar una nova ofensiva
contra els seus sentits, desencadenant l'efecte estroboscòpic dels panells
lluminosos i inundant la sala amb un estrident gemec fins que en Lowie va
pensar que acabaria ofegant-se en ell.
El que va fer va ser
concentrar-se en pensaments dels seus amics, en Jacen i la Jaina. Seria fort.
Quan el generador va
callar, més punys d'aigua gelada colpejaven el seu cos des de totes les
direccions.
En Lowie no hagués
pogut dir durant quant de temps es van alternar les tortures. Passada una
estona, semblava com si la seva vida sempre hagués estat una lletania de llums,
so, aigua, llums, so, aigua...
Però en Lowie va
seguir mantenint-se ferm i no es va deixar dominar per la seva ira.
Quan la Tamith Kai
va tornar a parlar, el jove wookiee s'havia fet un atapeït cabdell gelat d’amarada
incomoditat i tremolava sobre del generador sònic, en un esforç per tornar una
mica de sensibilitat a les cames i peus entumits.
- Tens dins teu el
poder de posar fi a la teva tortura -va dir la veu de la Tamith Kai fingint
compassió -. Ai, jove Jedi, la resistència només és admirable quan
aconsegueixes alguna cosa a canvi d'ella.
En Lowie no va alçar
el cap ni va donar cap senyal d'haver sentit les seves paraules.
- No pots ajudar-te
a tu mateix d'aquesta manera. No pots ajudar als teus amics. Els teus amics ja
han après la veritat de les meves paraules -va seguir dient la Tamith Kai.
En Lowie va alçar el
cap i va deixar escapar un grunyit d'incredulitat.
- Ah, però així és
-va dir la Tamith Kai, semblant voler donar-li ànims -. T'agradaria veure’ls?
Un parell d'imatges
hologràfiques van aparèixer davant dels ulls d’en Lowie abans que pogués
llançar un lladruc d'assentiment. Una mostrava al Jacen empunyant una espasa de
llum amb una expressió de salvatge i alegre plaer il·luminant els seus joves
trets. En l'altra, la Jaina utilitzava la Força per llançar a un costat
objectes molt pesats, i tenia el cap tirat cap enrere amb un somriure desafiant
als llavis.
En Lowie va estendre
els braços cap a les imatges luminescents amb un xiscle de perplexa
incredulitat..., i va caure de cara a l'aigua gelada que cobria el terra. Es va
incorporar, i el generador sònic va reprendre el seu torturant ploriqueig.
L'horror es va
barrejar amb la ràbia i la sensació d'haver estat traït en les profunditats del
seu ésser, i va avivar les brases que portaven tant de temps fumejant dins
d'elles. Les flames de la ira es van alçar dins d’en Lowie, escalfant-lo amb el
seu innegable calor, i van anar fent-se cada vegada més i més altes fins que
van brollar de la seva gola sota la forma d'un udol de fúria.
I després ja no va
ser conscient de res més.
En Lowie despertà
embolicat en la tranquil·litzadora foscor de la seva cel·la. El cubicle estava
calent i en Lowie jeia sobre la seva plataforma per dormir, cobert amb una suau
manta. Li feien mal els músculs, però se sentia descansat. Es va dur una mà a
la cintura i va descobrir que tornava a portar el seu cinturó de fibres
trenades.
La veu de la Tamith
Kai va ressonar de sobte al seu costat. En Lowie no es va sorprendre de
descobrir que l'alta i esvelta Germana de la Nit de cabells foscos estava dreta
al seu costat. La tènue claredat dels panells lluminosos de la cel·la li va
permetre veure que sostenia a les mans un objecte metàl·lic de forma irregular.
- Ho has fet molt
bé, jove wookiee -va dir la Tamith Kai.
En Lowie va deixar
anar un gemec ple de tristesa quan el record del que havia fet tornà a la seva
ment.
-La teva ira va fer
que superessis les meves màximes expectatives -va dir la Tamith Kai,
contemplant-lo amb obvi orgull -. Com a recompensa, t'he portat el teu
androide.
En Lowie es va
sentir ple de confusió. Hauria de
sentir-se orgullós del que havia fet? Hauria de sentir-se avergonyit? Va
rebre el TM2 de les mans de la Tamith Kai amb alleujament, i va tornar a
subjectar el petit androide en el seu lloc de costum en el seu cinturó.
- Seràs un Jedi
magnífic -va dir la Tamith Kai, i li va somriure com si els dos ja formessin
part de la mateixa conspiració -. Després que deixessis en llibertat la teva
ira, ni tan sols vam poder reparar el generador sònic com havíem pogut fer en
totes les ocasions anteriors.
Després la Tamith
Kai va sortir de la cel·la, deixant-lo a soles amb els seus pensaments.
En Lowie es va posar
dret i va gemegar quan els seus músculs es van negar a cooperar, i va tornar a
esfondrar-se sobre la plataforma.
- Bé, si vol saber
la meva opinió -va dir l'aguda veueta de TM2 -, vostè mateix va ser la causa
d'una gran part del seu dolor a través de la seva innecessària resistència.
En Lowbacca va grunyir
una rèplica sorpresa.
- Que qui m'ha
demanat la meva opinió? -Va replicar TM2 -. Bé, la veritat és que no sé per què
ha d'estar tan preocupat i nerviós. Després de tot, es troba a l'Acadèmia de
l'Ombra per aprendre. Vaja, té molta sort que s'hagin pres tant interès per
vostè.
» Els imperials són
molt perceptius, sap? De fet, ho són fins a tal extrem que van saber veure el
meu potencial i m'han inclòs en els seus plans. Em sento molt honrat.
En Lowie, que havia
començat a sentir una inquietant sospita, va bordar una pregunta.
- A què ve això de
si estic avariat? -Va preguntar TM2 -. No estic avariat. Tot el contrari. Com a
expressió de la seva completa confiança en mi, en Brakiss i la Tamith Kai han
millorat i refinat la meva programació. Ara em sento molt millor del que
m'havia sentit mai. Vaig a ser una part imprescindible de la instrucció a què
serà sotmès aquí. Ha de comprendre que només volen el millor per a vostè. L'Imperi
és el seu amic.
En Lowie va emetre
un so pensatiu, com si acceptés les paraules de TM2..., i després va baixar la
mà per desconnectar el petit androide.
El cap se li havia
buidat de sobte. Les paraules de TM2 havien fet cristal·litzar alguna cosa en
la seva ment. En Lowie podia haver caigut una vegada, però no s'havia rendit. I
si sabia una cosa sobre en Jacen i la Jaina, el mateix era veritat per a
ells..., o almenys aquesta era l'esperança a la que s’havia d’aferrar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada