Eclipsi Jedi (XXIII)

Anterior

Més gran que l'Estrella de Mort, l'estació Centràlia penjava entre Talus i Tralus com un ominós fantasma blanc grisenc, extraient energia de la interacció gravitatòria dels anomenats Mons Dobles. L'estació rotava lentament al voltant d'un eix definit per dos gruixuts cilindres polars, dissenyada per actuar com una lent de gravetat capaç de dirigir esclats amplificats d'energia repulsora a través de l'hiperespai, suficients per capturar mons distants o destruir estrelles. La seva superfície era un batibull d'estructures en forma de blocs, algunes tan altes com gratacels, i de ports d'accés pressuritzats amb forma de bombolles de força i de la grandària de cràters. Un desconcertant embolic de canonades, cables i conductes s'estenia en totes direccions, serpentejant entre selves d'antenes parabòliques i formacions còniques i eriçat de projeccions. Un dels seus trets prominents eren les restes d'una nau espacial estelada que es va fondre amb el casc i es va convertir en habitacle.

-Vaig ser la primera persona que va saludar al teu oncle Luke, a Lando Calrissian, a la Belindi Kalenda i a la Gaeriel Captison quan van pujar a bord –va dir la Jenica Sonsen a l’Ànakin, Jacen i Ebrihim mentre un turboascensor que feia olor de pintura fresca els portava cap al centre de l'estació per un llarg túnel rosa fosc.

-Crec que la vam conèixer després, a Corèllia -va suggerir Jacen.

-Sí, és cert. M'afalaga que em recordis.

-La gravetat simulada està incrementant –va interrompre Q-9 en bàsic, parlant per mitjà d'un codificador de veu que l'androide havia adaptat per formar paraules com si fos una boca-. Òbviament, l'increment és conseqüència del nostre allunyament de l'eix de rotació.

-Gràcies, Q-9 -va dir l’Ebrihim, en deferència a l'opinió de l'androide que les màquines havien de ser útils en tot moment i en tot lloc.

Sonsen va somriure davant l'intercanvi de paraules.

-Fa temps que intentem dotar a Centràlia de gravetat artificial, però en el futur pròxim haurem de dependre de la gravetat centrífuga. Si aconseguim contribuir amb èxit a l'esforç de guerra, potser la Nova República ens doni per fi els fons necessaris per aconseguir que l'estació deixi de rotar. Però els mrlssi han fet meravelles fins i tot sense gravetat artificial per aconseguir que Ciutat Buida i moltes altres zones siguin completament habitables.

Sonsen era una dona bella i optimista, amb els cabells negres arrissats, una cara llarga i prima i unes celles expressives. Havia quedat a càrrec de l'estació vuit anys abans, després de les inesperades flamarades de Centràlia, que no només havien destruït dos sols distants mitjançant precisos trets hiperespacials, sinó també incinerat a milers de colons que vivien a Ciutat Buida, mentre els supervivents fugien a Talus i Tralus buscant la seguretat que no trobaven al satèl·lit. Des de llavors dirigia l'equip cartogràfic dedicat a mapejar a poc a poc complex interior de l'immens orbe, una tasca que la pròpia Sonsen dubtava poder completar dintre del lapse de la seva vida.

-L’equip treballa amb els arqueòlegs que van ser deportats? –preguntà en Jacen.

-No van ser deportats, només se'ls va allunyar per la seva pròpia seguretat –explicà la Sonsen arrufant les celles -. Però sí, clar que treballem conjuntament. Totes volem aprendre el que puguem sobre l'espècie que va construir Centràlia i va crear el sistema corellià. Però em temo que els arqueòlegs s'han equivocat en convertir la seva evacuació en un problema polític. Si, com defensa el Partit de Centràlia, cal tractar cada un dels cinc mons de Corell com una entitat separada, estan posant les bases perquè aquesta estació, que tampoc és autòctona del sistema, també pugui ser considerada independent. El resultat serà que Centràlia seguirà en mans de la Nova República en el futur.

Ebrihim va obrir la boca per dir alguna cosa, però s'ho va pensar millor i va callar durant la resta del viatge a través dels dos mil nivells de l'estació.

Concebuda originalment com una bateria d'energia, Ciutat Buida era una esfera oberta de seixanta quilòmetres de diàmetre. Les seves parets corbes havien contingut cases, parcs, llacs, horts i terres de conreu, escalfades pel radiant Punt de Calor, una mena de llum pilot per tota l'estació. Però s'havien desmantellat totes les cases, excepte les que utilitzaven uns quants científics, i l'equip arqueològic abans que ells. L'única concessió al que una vegada va existir eren els escuts-ombra ajustables, instal·lats per simular les hores nocturnes.

A banda i banda de Ciutat Buida, al llarg de l'eix de gir, s'alçaven enormes cons envoltats per sis cons més petits, als quals havien anomenat Muntanyes Còniques Nord i Sud. La disposició dels cons era la geometria necessària per a un particular tipus de repulsor al vell estil.

Sonsen va assenyalar les vistes mentre els portava fins a una petita sala de control ben escudada, oculta durant l'ocupació de l'estació i descoberta per accident quan un grup de mrlssi buscava un lloc adequat per instal·lar un monitor de suport vital.

Els diminuts mrlssi d'ulls límpids eren coherents amb les plomoses aus de les que descendien i posseïen un talent especial per fer habitables espais summament grans, com li havien demostrat al doctor Ohran Keldor, que va utilitzar un centenar d'ells per instal·lar el Cep Imperial a prop de Késsel. Els mrlssi abundaven a Ciutat Buida més que qualsevol altra espècie, però no n'hi havia cap a la sala de control quan van entrar la Sonsen i els seus convidats.

A la sala atapeïda d'instruments es podia veure a diversos humans, un selonià, dos verpins i un duro. Malgrat tanta diversitat, la curiosa barreja de Jedi, drall i un androide amb cap de bala va aconseguir que s'aturés tota activitat i que tots els caps es giressin en la seva direcció. Des de la seva arribada a l'estació, l’Ànakin s'havia acostumat a ser el centre de la curiositat i d'un intens escrutini, però l'home de pèl gris que es va obrir camí a través de la multitud congregada a la sala de control va fer que se li posessin els pèls de punta. Tenint en compte que l'última vegada que va veure al seu pare, aquest s'havia deixat la barba, l'home s'assemblava al Han més que el propi Han..., encara que era uns centímetres més alt i tenia una constitució més gruixuda.

-Tu ets en Jacen..., i tu, l’Ànakin -va dir, assenyalant a cada un per torn. Centrant-se en l’Ànakin, va afegir-: No et recordes de mi, oi? Això em fa mal. Segur que fins i tot el teu androide em recorda.

-Vostè va ser el responsable del confinament de l'amo Ebrihim i dels amos Ànakin i Jacen dins d'un camp de força a Drall -va recitar Q-9-. I jo vaig ser el responsable del seu alliberament.

L'home va plantar les mans en els seus malucs i va deixar anar una riallada.

-M'havia oblidat de tot això.

-Vostè és Thrackan Sal-Solo -va reconèixer l’Ànakin per fi-, un cosí del pare.

-I també vostre, nois –va agregar Thrackan amb tota serietat.

-No només ens va prendre com a ostatges -va seguir dient Jacen-, sinó que va obligar al nostre pare a lluitar contra una femella seloniana... només per a la seva diversió.

En Thrackan va estendre les mans en gest d'apaivagament.

-Han i jo tenim una llarga història en comú. Probablement mai us ha parlat dels temps en què m’estomacava de valent quan érem nens. Es podria dir que només li tornava el "favor". Però teniu raó, el que vaig fer va estar malament. A vegades, quan recordes una injustícia durant molts anys, la venjança acaba formant part de tu.

Els ulls d’en Thrackan es van entretancar.

-Vaig passar vuit anys a la presó de Dorthus Tal, a Sacòrria, i vaig trigar gairebé tot aquest temps a entendre això, però ho vaig aconseguir. I ara sóc un home nou -va fer un gest ampli-. Aquest és l'únic motiu pel qual sóc aquí, a Centràlia. Les altes instàncies van creure que podria demostrar el meu recent penediment posant els meus coneixements tècnics al servei de la causa com a part de la meva rehabilitació i lluitant braç a braç al costat de la Nova República contra els yuuzhan vong.

Va deixar escapar un riure irònic.

-Per suposat, vosaltres no podeu saber com el passat pot arribar a turmentar a algú. Sou Jedi. No esteu dominats per les emociones trivials que afecten la gent normal. Ràbia, odi, culpa, venjança... Aquestes coses no signifiquen res per a vosaltres. Fins i tot els yuuzhan vong es deixen dominar per les emocions i probablement poden ser atrets a aquest costat de la Força, oi? És clar que vosaltres esteu al nostre costat en les trinxeres, preparats per lluitar..., disposats a vessar aquesta part de sang corelliana que corre per les vostres venes.

-Hem vingut a ajudar –va dir l’Ànakin amb fermesa.

-De veritat? -Thrackan va agitar el seu cap divertit-. És una ironia meravellosa que hagi calgut una guerra galàctica per reunir la vella colla –va fer senyals a un dels humans i al selonià- i fer-los tornar a l'estació que vau ajudar a desconnectar. -Va tornar a centrar la seva atenció  a l’Ànakin-. He d’agrair-te personalment que destruïssis les nostres il·lusions d'aconseguir una Corèllia lliure i independent, però, digues-me, segueixes pensant que ens equivocàvem intentant ser lliures?

-Els seus mètodes eren els equivocats –rectificà en Jacen, abans que l’Ànakin pogués respondre.

Thrackan va fer un gest vague amb la mà.

-Ah, els meus mètodes! Per descomptat sabreu que, des que va començar la crisis, la Nova República ha abandonat pràcticament Corèllia. I coneixent a Ebrihim -Mirà al drall amb obvi desgrat-, segur que us ha informat del pla de Coruscant per utilitzar Corèllia com a camp de batalla.

-Hem sentit els rumors -va acceptar Jacen.

Thrackan va somriure amb menyspreu.

-Aquesta és una resposta digna de la teva mare. I tu, Ànakin? Estàs aquí de visita o faràs tot el necessari per protegir Corèllia d'un atac?

L’Ànakin va pensar la seva resposta detingudament.

-Això depèn del que hagi planejat per a Centràlia.

-El que hem planejat és crear un camp de contenció –va respondre Thrackan amb una mirada de perplexitat-. Què més podem fer?

-Què tal vaporitzar tota nau que entri en el sistema, sigui yuuzhan vong o no? –Respongué en Jacen-. El Guardià va ser destruït per un tret del repulsor de Selònia, i Centràlia té mil vegades la potència de foc que els cinc repulsors planetaris combinats. Podeu crear una ona de compressió prou potent com per fer explotar un sol.

Thrackan va mirar a un tècnic pàl·lid i de rostre prim.

-Aquest és l’Antone -el va presentar-. També va estar aquí durant la crisis. De fet, tenia família a Bovo Yagen, l'estrella que ha resultat destruïda si l’Ànakin no hagués intervingut a temps.

-Centràlia pot fer que una estrella es converteixi en nova –va reconèixer Antone-. La Tríade va provocar les explosions d'EM-1271 i de Thanta Zilbra, però aquest resultat no pot reproduir-se.

-Està dient que Centràlia no pot usar-se com a arma? –preguntà en Jacen.

-Francament, no estem segurs -Antone va arronsar les espatlles. Per llançar una descàrrega d'energia del repulsor del pol sud, l'estació ha de reorientar el seu eix de gir i passar per una sèrie de concentracions d’energia, polsos i descàrregues de radiació abans de realitzar el tret en si. Quan Centràlia va destruir EM-1271, els pics d'energia van matar a milers de colons.

-Ningú vol arriscar-se a repetir aquesta catàstrofe -va afegir Thrackan. Jacen va clavar la mirada en el seu parent.

-Si de veritat només busquen crear un camp de contenció, haurien de poder fer-ho vosaltres sols. Durant la crisi, vostè controlava el lloc de comandament de Centràlia i la seva capacitat per crear camps de contenció.

-Sí -va reconèixer en Thrackan-, però la crisi ja estava resolta quan vaig intentar fer operativa l'estació. És més, les coses han canviat des que el vostre oncle Luke i els altres van desconnectar Centràlia. Cap d'aquests sistemes respon ara com ho feia abans.

L’Antone es va aclarir la gola reclamant atenció.

-Un problema és que el baricentre de l'estació ja no és estable. Centràlia sempre es va moure de forma autònoma per mantenir-se posicionada i orientada, però les seves maniobres de recalibratge s'han tornat erràtiques.

-En altres paraules -va aclarir en Thrackan-, no hem pogut crear un camp de contenció quan el necessitàvem.

-Només l’Ànakin pot fer-ho -va afegir Antone nerviosament-. Quan va activar el repulsor Drall, tot el sistema va rebre la seva empremta -Mirà cap a l’Ànakin-. A través de les seves petjades digitals, del seu ADN, potser inclús de les seves ones cerebrals. Fa vuit anys que ho vinc avisant, però fins ara ningú es va preocupar per fer-te tornar.

-Només hi ha una manera d'esbrinar si la teoria de l’Antone és digna d'un examen més a fons -va dir Thrackan. Gesticulant cap al que òbviament era una consola especial. -Pren els comandaments, Ànakin, i vegem què passa.

Jacen i Ebrihim van llançar una mirada preocupada a l’Ànakin, a la qual aquest va respondre amb una inclinació de cap que els pretenia tranquil·litzar. Però quan es va acostar a la consola, amb tots els tècnics atents, va notar que el sistema començava a respondre-hi.

Vagues records de la seva experiència dins del repulsor de Drall van acudir a la seva ment mentre s'asseia i portava les mans a la consola. Un instant després, tal com li va passar llavors a Drall, va albirar tot un conjunt virtual d'interruptors, comandaments i controls que no tenien res a veure amb les palanques i els dials que cobrien el panell de control.

Vacil·lant, va posar les mans sobre la consola.

Un to musical va ressonar i una tecla plana del tauler va començar a retòrcer-se i brillar, a créixer fins a assumir la forma de l'empunyadura de la palanca de comandament d'una nau espacial.

Quan l’Ànakin va intentar agafar-la, la palanca va tornar a canviar el seu perfil per encaixar a la seva mà esquerra, i tots els presents a la sala, inclòs Jacen, van contenir una exclamació.

Tot d'una, i tan clarament com si fos en una pantalla, l’Ànakin va poder veure en la seva ment lectures d'energia, capacitat d'emmagatzematge, control de calibratge, subsistemes de localització de blancs, nivells de seguretat, potència d'escuts, compensació d’impulsors , nivells de transferència d'energia gravitatòria...

Inesperadament, un esquema gràfic va aparèixer sobre la palanca, en l'aire: un cub esquemàtic compost per cubs transparents més petits, cinc d'alçada per cinc de profunditat. Quan l’Ànakin va manipular la palanca, la reixeta formada pels cubs petits va començar a acolorir-se, uns de verd i altres de porpra, acompanyant els tons d'activació.

Tots excepte Thrackan van romandre muts.

-Ho has aconseguit, noi, ho has aconseguit -cridava entusiasmat.

L’Ànakin va moure la palanca cap endavant i va aparèixer un flamejant cub taronja. Va experimentar amb petits ajustos que van fer que el cub parpellegés o brillés encara més. Llavors, va tirar de la palanca tot el que va poder.

Els indicadors van registrar un increïble esclat d'energia i la sala de control va començar a tremolar. A Ciutat Buida, Punt de Calor va cobrar vida i un desplegament encegador de raigs van brollar de les Muntanyes Còniques Sud.

-L’Estació s'està orientant! -va dir un tècnic.

-Està armada! –Cridà l’Antone, bocabadat-. És capaç de disparar!

Una dotzena de converses diferents va esclatar a la sala de control, únicament silenciades per l'arribada de l'oficial de la Nova República a càrrec del projecte.

-Missatge urgent de Commenor -va anunciar el coronel a Sal-Solo i Antone-. Naus yuuzhan vong han deixat l'Espai Hutt. El Servei d'Intel·ligència calcula que en trenta-sis hores estàndard els tindrem davant les nostres portes.

-OOOOO-

Les naus de guerra de la flota hapana van revertir a l'espai real sobre el planeta Commenor, a la vora del Nucli, en grups de tres i quatre, de vegades escortats per canoneres i esquadrons de caça miy'til o vells Ala-X. Els creuers de combat classe Nova i els Dracs de Combat Olanjii / Charubah de doble plat van formar un ampli arc que era un contrapunt de vibrant color davant els destructors estel·lars de la Nova República, les pesades naus Mon Calamari i els poc atractius vaixells de guerra bothans.

Contemplant l'armada des del transbordador que la portava, al costat de l’Isolder, des de la nau corelliana Cançó de Guerra a la nau insígnia del comodor Brand, la Leia va sentir com si tots els seus éssers estimats estiguessin atrapats en el corrent d'un riu tumultuós que els arrossegava cap a regions desconegudes, deixant a alguns abandonats en les seves ribes i portant-se a altres a les cataractes de l'oblit... Aquesta sensació l'acompanyava des de Hapes, assetjant-la durant les llargues hores de conversa amb l’Isolder, que semblava tan absorbit per la perspectiva de combatre contra els yuuzhan vong com ho va estar en l'intercanvi de cops de puny i puntades de peu durant el seu duel amb Beed Thane.

-Fidels a les nostres arrels pirates, els hapanians preferim els atacs ràpids i despietats -havia dit més d'una vegada a la Leia durant el viatge-. Fereix un enemic al principi del teu enfrontament i és teu. Perquè, a mesura que progressi la lluita, la seva por cap a tu s'intensificarà i es convertirà en el teu aliat.

-Els Yuuzhan vong han transformat el planeta, amb permís dels hutt, perquè sigui una mena d'hort d'armes, similar als que hi ha a Belkadan i Sernpidal, on aquests caces són recollits i equipats amb els dispositius orgànics que els propulsen i els escuden a la vegada.

Una nova imatge va prendre forma en el con de llum projectada: un primer pla dels coralites arraïmats com percebes en els braços d'un enorme transport yuuzhan vong. Els vaixells de guerra maniobraven per totes parts formant esquadrilles de combat, envoltats per eixams de coralites.

-L’enemic està preparant un atac -va assenyalar en Brand, encara que era evidentment. I, a jutjar pel nombre de naus involucrades, tenen el punt de mira posat en un objectiu de major importància que Ithor, Obroa-skai o Gyndine. Hem deduït que l'objectiu serà Corèllia, sistema que s'ha deixat deliberadament desprotegit amb l'esperança que això els inciti a atacar-lo.

Els ulls de la Leia es van obrir alarmats, mentre una imatge hologràfica d'una esfera de la mida d'una lluna apareixia sobre el projector.

-L'estació Centràlia és el cor del sistema defensiu de Corèllia -va dir en Brand-. És una lent repulsora i gravitatòria capaç de crear un camp de contenció que abasta des de Corell fins a la frontera dels sistemes exteriors. En aquest moment, l'estació està en estat d'alerta i preparada per crear el camp quan li donem l'ordre.

-Comodor... -Li va interrompre la Leia.

En Brand es va girar cap a ella i va fer un assentiment de cap.

-Sí, ambaixadora, els seus fills ja són a Centràlia. Em disculpo si això representa una sorpresa per a vostè, però tota la informació sobre Centràlia havia estat classificada com a secreta.

La Leia va apartar els ulls d’en Brand per ocultar el seu desassossec. També es va negar a admetre la mirada inquisitiva de l’Isolder.

Quan la flota yuuzhan vong emergeixi de l’hiperespai en el sistema corellià, el camp de contenció l’envoltarà i impedirà que viatgi a major velocitat que la llum. Quan ho hàgim aconseguit, moltes de les naus de guerra ancorades aquí, a Kuat i a Bothawui, les quals han estat equipades amb mantenidors inercials d’hiperona fabricats en les drassanes de Fondor, seran llançades, penetraran en el camp de contenció pel seu extrem més llunyà i, mitjançant una sèrie de microsalts, cauran sobre l'enemic.

En Brand es va girar cap a un l’holoprojector auxiliar sobre el qual es va desplegar un esquema del MIHO.

-Per aquells de vostès que no estiguin familiaritzats amb el mantenidor inercial d’hiperona, aquest dispositiu es basa en un sensor gravitatori que alerta a una nau de la proximitat d'un camp de contenció i permet una desconnexió ràpida del motor hiperespacial. Simultàniament, el mantenidor possibilita la creació d'una bombolla hiperespacial estàtica que, malgrat ser incapaç de proporcionar impuls, manté a la nau a l’hiperespai, on és capaç d'aprofitar la velocitat adquirida.

El Comodor es va tornar cap al seu públic.

-Les nostres naus s'ho passaran malament intentant mantenir la formació, però seran capaces d'agafar per sorpresa a la flota enemiga.

Va passejar la mirada pels sorpresos hapanians.

-Príncep Isolder, atès que les seves naus no estan equipades amb el MIHO, seran responsables de què els yuuzhan vong no intentin escapar a través dels sistemes exteriors. La raó per assignar-los aquesta tasca és doble. Els seus Dracs de Combat porten mines de polsos que poden ampliar eficaçment els límits del camp de contenció de Centràlia. Els hi donarem suport posant a la seva disposició quatre creuers Immobilizer 418A. I el que encara és més important, els ordinadors que controlen l'armament de les seves naus els dotaran d'una precisió extraordinària contra blancs simples, que és precisament el que es necessita per eliminar els dovin basal que protegeixen els vaixells yuuzhan vong.

-Normalment preferim els combats ràpids i despietats –va dir l’Isolder-, però si és necessari un atac d'alta precisió el tindrà, comodor.

La Leia va intentar controlar una ganyota de dolor, però sabia que no podia seguir suportant el que es deia a la reunió. Cada gest i cada decisió l'omplien de por, així com el àvid entusiasme de l’Isolder i la seva confiança en si mateix.

Es va distanciar del xivarri circumdant per buscar a l’Ànakin i Jacen mitjançant la Força, després a la Jaina, Luke, Mara i algun altre Jedi. Cada un li va tornar una subtil ressonància que almenys va calmar temporalment la seva preocupació. Però quan la Leia va intentar arribar fins al Han, al qual de vegades podia sentir malgrat el seu rebuig a la Força, l'únic que va aconseguir van ser imatges d'un torrent furiós i de la capbussada en una foscor infinita.

 Següent