CAPÍTOL 24
En Han va lluitar per no ofegar-se. Va trencar l'agitada
superfície del torrent ple de fang amb els
pulmons reclamant oxigen a crits, vomitant
aigua com una gàrgola de Coruscant i agitant
els braços per
no tornar a ser absorbit
pel corrent. El nivell d'aigua en el canal de desaigües
creixia ràpidament. Era probable que el
diluvi el fes créixer fins a quedar a menys d'un metre del cim dels
murs que encaixonaven el corrent, però no
abans que l'aigua l'arrossegués
fins al riu que, suposadament,
fluïa fins més
enllà del Camp 17.
La
pluja
continuava caient del ventre de granit que era el cel, agullonant la
cara d'en Han i dificultant-li la visibilitat. Sostenint-se amb prou feines amb una mà, va portar l'altra
fins a la seva boca per fer pantalla i va cridar a Droma
a veus, però no
va rebre cap resposta. Un fort xapoteig va
cridar la seva atenció i va
descobrir que el destrossat
lliscant es dirigia cap a ell arrossegat pel
corrent.
L'estretor del
canal jugava tant a favor com en contra.
En no poder estar segur de si el lliscador acabaria arribant fins a ell i arrossegar-lo, en Han
va intentar frenèticament dirigir-se cap a la llisa
paret oriental i
aferrar-se a ella. Un cop allà, va aconseguir aturar la seva carrera el temps
suficient perquè el
lliscant arribés a la seva altura.
Aprofitant que la
proa estava mig submergida,
Han es va impulsar amb les cames contra el mur i es va aferrar a la porta del conductor, va passar una cama per sobre i es va
deixar caure en la cabina,
que semblava plena de farinetes causa de la barreja de gra i pluja. Amb el cos enganxós
per aquest engrut, es va arrossegar fins al seient del conductor i
va prémer repetidament l'interruptor que connectava els repulsors del
vehicle, però la col·lisió
va haver de destrossar el sistema d'ignició. Recolzant-se
amb les dues mans en el marc que
abans subjectés el
parabrisa retràctil, estudià
el torrent que rugia al seu voltant. Per fi
va poder veure la cua d’en
Droma sorgint de
l'aigua com l'asta d'una bandera.
Abans que
en Han pogués cridar-li,
el lliscant es va elevar per sobre d'una comporta del canal i va començar a caure a través d'una sèrie
de cataractes, ja que el paisatge estava escalonat
en forma de terrasses. Droma va desaparèixer sota
els ràpids, va tornar a
reaparèixer i va desaparèixer una
vegada més. Per
fi va sentir la crida d'en Han per sobre del brogit
de la pluja i dels trons, i va alçar un braç per
sobre del corrent en una muda
i terroritzada crida
d'auxili.
Guardant
un
precari equilibri contra el capcineig del
vehicle, en Han va estirar
les dues mans i
va aconseguir subjectar a Droma quan el lliscant
passava pel seu costat. El pes del ryn gairebé arrenca
al Han de la cabina, però Droma el va ajudar
aferrant-se amb la
cua al reposacaps del seient del darrere i
impulsant-se a l'interior.
-Pots deixar-me
en la propera cruïlla -balbucejà, esfondrant-se al seient i panteixant.
-Quant creus
que falta per arribar al riu? –Cridà en Han.
-Poc –Digué
en Droma, incorporant-se fins a quedar assegut-, però em dono per
content d'haver pogut...
Un retruny
persistent va ofegar la resta de la frase. Han
mirà cap al cel, es
va posar la mà al front a manera de para-sol i
va intentar veure més enllà de la proa del
lliscant.
La
pluja
i les altes
tiges de gra que creixien
a banda i banda del canal feien difícil albirar
res, però els
camps semblaven acabar
bruscament una mica més endavant.
-Què és
aquest soroll? –Preguntà en
Droma de sobte.
-Vas
dir que,
segons el mapa, aquest canal desembocava directament al riu, oi?
En Droma va assentir, però no
semblava molt segur.
-Era un
mapa topogràfic? -va dir
en Han-. Vinga, pensa-ho
bé.
En Droma es va retorçar el bigoti, concentrant-se.
-Crec
que
sí.
-I no
tenia un munt de línies paral·leles molt juntes
allà on s'unien el
canal i el riu?
Els ulls
d’en Droma es van
obrir com plats.
-Llavors, subjecta't!
–Cridà en Han mentre
el lliscador s'inclinava cap endavant.
La
cascada
no tenia més de
quinze metres d'altura, però la força del corrent
era tal que quan el
lliscador va sobrepassar el
punt on l'aigua començava
a caure es va veure propulsat gairebé horitzontalment
pels aires. Durant el més breu dels moments,
amb el vehicle descendint
en un angle de 45 graus, van creure tornar
a caure al riu de
cara, però la popa del lliscador va girar cap
endavant inexorablement i un
batec després el
vehicle estava del revés, boca baix,
abocant tot el seu contingut, passatgers i gra,
en un altre diluvi impregnat de fang.
En Han va
posar el cos rígid
mentre queia i
va trencar la superfície de l'aigua
amb els peus,
deixant que la inèrcia l’enfonsés sense resistir-se.
Va sentir sobre d'ell com el lliscador impactava
cap per avall contra la superfície. Va ascendir, tement trobar-se amb el
lliscant en el seu camí, però
emergint es va adonar que aquest
es trobava lleugerament davant
d'ell, separant-ho d’en Droma.
En Han va
aixecar la mà i
va assenyalar la ribera sud, que no només estava
més a prop, sinó que també semblava molt
menys costeruda.
-Podràs aconseguir-ho?
-No sóc
un gran nedador! –Contestà en Droma amb
una nota de desesperació en la seva veu.
En Han va
nedar fins a arribar al seu costat i va passar el braç esquerre per la
cintura d’en Droma.
-Simplement mou
les cames com
un boig i em deixes
la direcció a mi.
-Simplement assegura't
d'esquivar aquestes pedres.
En Han es va girar per veure
com eren arrossegats veloçment cap als ràpids,
més perillosos encara
a causa dels penyals que sobresortien entre la superfície. Va deixar anar a Droma
i va rodar sobre
si mateix per mirar el cel i intentar mantenir el cap per sobre de l'aigua. Atrapat
pel corrent, no va poder fer res excepte rendir-se i
esperar el millor.
La
primera
caiguda els va
fer lliscar per la superfície d'un penyal
suavitzat per la
constant erosió de l'aigua i
van caure en una petita bassa de la qual van
ser ràpidament arrossegats
cap a una altra cascada. Esquivant per poc un remolí
cobert d'escuma, van
traçar un sinuós recorregut entre
altes pedres i
van tornar a caure diversos metres, fins a una mena d’estany regirat. A
l'esquerra d'en Han, el lliscador
va xocar contra una
roca, va fer un salt mortal
sobre si mateix per
l'aire i va acabar empalat
en un altre penyal punxegut. Droma va esquivar
aquest mateix penyal per poc i va caure com
una pedra al següent recés.
Les cataractes
van quedar enrere tan sobtadament com van
aparèixer, però el corrent
seguia sent prou
fort com per impedir que els nedadors arribessin la
riba. Deixant que el corrent
l'arrossegués, Han estirà el coll per
intentar veure el que tenien
davant. L'aigua seguia
coberta d'escuma blanca,
però no semblava que
hi hagués més ràpids. En canvi,
una línia de turbulències travessava el riu, com
si alguna cosa situada per sota de la superfície interrompés
el lliure flux de l'aigua. Pestanyejant per expulsar
l'aigua dels seus ulls, Han va veure a través
de la cortina de pluja que es dirigien cap a una xarxa
que anava de riba a riba.
La
xarxa
era elàstica i
va cedir i es va
estirar quan van xocar amb ella, però la força
del corrent els va mantenir clavats a ella. Han
es va aferrar a la xarxa per agafar impuls i
apropar-se a la riba
més propera, quan
un nou so riu
amunt el va fer mirar
cap enrere, per sobre l'espatlla.
Volant cap a ells, i a un metre d'alçada gràcies
als seus repulsors, va veure el que, si no fos pel parell de braços articulats que acabaven en una mena de pinces encoixinades, podria
ser un contenidor volant d'escombraries. Les llums
del morro del contenidor parpellejaven i emetien
tons musicals, com
si estigués excitat per haver localitzat allò
que havia estat enviat a recuperar.
En
el mateix
morro es podia veure el logotip corporatiu de Salliche Ag.
El
contenidor,
d'uns tres metres d'altura, va frenar i
va quedar flotant directament a sobre
de la xarxa. Han
i Droma es
van retorçar per evitar
els braços estesos de la cosa, però les
pinces es van tancar al voltant de les seves cintures i els van arrencar
de la malla sense gaire esforç. Els braços
van girar cap al centre
un cop van treure les seves
preses fora de l'aigua. Unes
comportes situades al dors de la màquina van
xiuxiuejar en obrir-se, revelant una
fosca cambra interior que
semblava ansiosa per rebre'ls.
Les pinces
es van obrir i ells
van caure en un sòl encoixinat. Les comportes
es van tancar abans que cap dels dos pogués enfilar-se
fins a elles, i el
contenidor d'escombraries es va
allunyar del riu en direcció
sud. Sota la llum
ambarina d'uns indicadors,
en Han va temptejar les parets amb les mans, detenint-se
quan va palpar un conjunt de filtres amb polvoritzadors.
Va maleir en reconèixer què els havia capturat.
- És
un explorador-recol·lector!
-Un explorador
què? -Preguntà Droma,
nerviós malgrat la seva ignorància.
-Un recol·lector
d'espècimens biològics. Se suposa que els
congela per a un posterior
estudi!
Van
començar
a fer salts, colpejant inútilment amb les
mans la part interna
de les comportes. Esgotat per l'esforç, Droma es
va asseure a terra, respirant
entretalladament i esperant que en Han es
rendís.
-Coses del
Destí -va exclamar Droma malhumorat-. Però em segueixes
devent una vida.
-De
què
parles? –Preguntà en Han tornant-se cap a
ell.
-Et vaig
salvar a bord del Reina de l’Imperi quan Reck et va fer saltar,
i després et
vaig alliberar de la càpsula de salvament del Falcó quan l’Elan
intentava matar-te.
-Sí, i què
em dius quan et vaig treure del
canal de desguàs?
-Aquesta és
la que he comptat -va dir Droma.
-I
el
fet d’haver-te tret d'una peça de la seu
no compta?
-M'has rescatat,
no m'has salvat
la vida. No sabem si la meva vida
estava en perill, així que el millor que podem
dir és que m'has lliurat
dels treballs forçats.
-Està bé,
et dec una -va
acceptar Han rient.
-Aleshores, paga-me-la
ara... treu-nos d'aquí!
En Han li va donar uns copets a
l'esquena abans de posar-se
seriós.
-Escolta, per
si no sortim d'aquesta..., ha estat un plaer volar amb tu.
-Ho sé –va dir Droma
inexpressiu, per després agregar-: Què vols dir
amb això de volar
amb mi?
-Exactament això.
Però ara ja no estic
tan segur.
En Han va
sentir com reduïen la seva intensitat els repulsors
de l'explorador-recol·lector i es va aixecar.
-Estem aterrant.
Si obren les
comportes abans de
congelar-nos, anem a per ells, d'acord?
En Droma va estendre la mà i Han
la va estrènyer.
L'explorador va quedar
immòbil i es van
sentir sorolls a l'exterior,
abans que les comportes
comencessin a obrir-se. Han i Droma es van preparar.
-Gràcies al
Faedor que estan vius –va dir
una veu d'androide. Han va intentar que els
seus ulls s'acostumessin a
la llum procedent de l'obertura.
-Confús?
Una
escala
va baixar a l'interior, i Han i Droma es van
enfilar cap a fora. L'explorador es trobava
a l'espaiós interior d'una instal·lació.
Els retrunys que
s'escoltaven sobre els seus caps
va indicar al Han que estaven sota terra. Els envoltaven dotzenes d'androides, cadascun saludant-los al seu propi estil.
-Aquests deuen
ser els amics que vas esmentar, no? -conjecturà
Droma, espolsant-se l'aigua com si fos un
gos.
-Com dimonis
ens has trobat? -es
va interessar Han.
-Hem seguit
tots els esdeveniments
gràcies a les
comunicacions va explicar Confús-. Escàners de seguretat,
els intercanvis de informació entre els equips
de seguretat, imatges en temps real transmeses
via satèl·lit, fins
i tot el sistema de control
dels canals d'irrigació i de desguàs. Quan vam
estar segurs que estàveu a punt d'arribar
al riu, vam desplegar la xarxa i l'explorador-recol·lector, un vehicle que fa temps que no
s'utilitza.
-On estem?
-Preguntà Droma, ja
refet de la sorpresa.
-A
sota de
l'espaiport -va explicar Confús assenyalant un
túnel proper-. Per aquí s'arriba directament a l'hangar d'atracada on es troba
la vostra nau.
En Han va
mirar a Droma i
va somriure obertament.
-Gràcies per
tot el que heu fet per nosaltres –va dir Confús,
parlant en nom de
tots els androides.
En Han va moure el cap nerviós
i va aclucar els
ulls.
-Escolta, si
ens heu estat seguint, Salliche també ho haurà
fet. I probablement
tindran imatges de
tot el que ha passat al riu.
Heu de fugir d'aquí... i ràpid!
-Que ens
capturin no importa; ja hem aconseguit el
nostre objectiu. En aquests
moments estem traient el mecanisme de desactivació de molts dels androides que
has alliberat, i la nostra
protesta ha passat
de l'estadi de planificació a una realitat immediata.
-Protesta? –Preguntà
en Droma.
-Ja t'ho
explicaré després -Han es va girar cap a Confús-. Després de tot el que heu
fet, gairebé em fa
vergonya preguntar-t'ho, però,
heu aconseguit reunir més dades sobre el Trevee?
-Sí. La
nostra suposició original que la nau tenia com a
destinació registrada Abregado-rau era correcta. No
obstant això, el veritable destí
no és ni Thyferra
ni Yag'Dhul, sinó
el mateix lloc on em van activar: Fondor.
El
nom va ser
gairebé un crit per
al Han. Fondor era un planeta industrial
al sistema del mateix nom, famós per les
seves enormes fàbriques orbitals.
Durant la Rebel·lió, les drassanes de Fondor van agrupar a diversos destructors
estel·lars classe Súper.
En Han es va tornar cap a Droma.
-Els
teus
companys de clan es
troben a Fondor.
-Llavors... no
són al Camp 17?
-Droma semblava confós.
Han va negar amb
el cap.
-Vam
arribar massa
tard. Van fer un
tracte amb els homes de Tholatin. La
seva nau era el Trevee.
-Senyors, si
em permeten un suggeriment
–va dir Confús-, poden estalviar-se tres salts hiperespacials utilitzant una hiperruta poc transitada,
la de Gandeal-Fondor.
Va ser establerta per l'Imperi per moure naus entre Fondor
i Coruscant, i
estic segur que
podrem proporcionar-los les
coordenades de salt necessàries.
-Ets tot
un androide, Confús -va somriure Han alegrement-.
Espero que el teu missatge arribi a tot
arreu.
-Tant de bo, senyor. Amb el ressò que l'HoloRed ha
donat a la nostra protesta, els androides de tota la
galàxia lluitaran pels seus
drets.
-Tenen molt
que agrair-te.
-Només sóc
una peça més d'una
enorme maquinària -va assegurar
Confús sense afectació-.
El meu deure és fer tot el que pugui pels
meus camarades.
En Han i Droma van intercanviar
una breu mirada.
-I
el
nostre -va confirmar en Han.
-OOOOO-
En
Wurth
Skidder, immobilitzat per un pegot d’adhesiu orgànic,
va seguir amb la mirada a Chine-kal mentre el
comandant completava el segon cercle al seu
voltant. Concèntrics al cercle
que traçava Chine-kal
es trobaven una dotzena de guàrdies armats amb
amfibastons i altres
armes.
-Em sorprèn
que els teus poders no et permetin alliberar-te
de la nostra gelatina blorash -mussità Chine-kal fixant-se en els
immobilitzats peus de l’Skidder-. Potser
no siguis tan poderós com pensàvem.
En
un
esclat de ràbia, Skidder va utilitzar la Força
per crear una bombolla
de buit al voltant
del cap del yuuzhan vong.
En Chine-kal boquejà i es va posar les mans a
la gola.
-Molt bo
-va exclamar en to aspre quan la bombolla
de Força es va dissipar -. Sí, molt
bo -aspirà profundament-.
Mostreu-me quelcom més.
La verinosa
mirada dels ulls de
l’Skidder era la
prova que, almenys, estava pensant fer-ho. Però aquesta mirada
va durar poc, i
aviat va ser reemplaçada per un somriure desdenyós.
-No vols
elevar-te del sòl? -Preguntà Chine-kal-.
Posar paraules en
la meva boca? Enderrocar-me sobre coberta com jo vaig fer amb tu?
L’Skidder
no va respondre.
-Pots levitar
tan fàcilment com
fas levitar objectes?
-Com Skidder seguia
sense respondre, Chine-kal va emetre un
profund sospir-. La teva reticència a lluitar és
tan decebedora com incomprensible. Els Jedi
representeu una amenaça per a nosaltres, una amenaça que estem disposats a
exterminar. I encara
que nosaltres som una clara
amenaça per a vosaltres, no feu més que actuar
furtivament, oferint suport o informació,
però sense participar en la lluita com guerrers.
Per això us
agrada definir-vos més com a guardians que com
a soldats?
En Chine-kal va fer un moviment
amb la mà per
indicar que estava sent retòric.
-Atès que
el nostre yammosk i tu heu establert una
forta relació, hauré
de pensar en una forma diferent
de trencar la teva voluntat.
Però al final ho aconseguiré
-callà un moment abans
de prosseguir-. Deixa
que et mostri una cosa.
El
comandant
es va acostar al mur membranós que era el
casc exterior de la nau i va cridar una ordre que
va fer que una part d'ell es tornés transparent. Un
planeta de mars blaus i masses de terra
verdes i marrons
flotava enmig de la negror de l'espai. Més
propera estava una
lluna de bona mida, en el hemisferi
il·luminat es podia veure una ciutat sota un dom
transparent.
-La reconeixes?
-Preguntà Chine-kal-.
El planeta és Kalarba,
i la lluna és
Hosk. Aquesta ciutat
es diu Estació Hosk i, pel que sembla, és
una meravella tecnològica plena d'androides i
altres aberracions mecàniques. -Es va tornar
cap a l’Skidder-. Per a nosaltres, els Jedi
no sou millors
que les màquines que moltes espècies d'aquesta galàxia tracten com si
fossin éssers vius. Els Jedi sou una
profanació per a la
natura, com l'Estació Hosk
és una profanació per a la lluna que l'acull.
Vaig a ordenar que
destrueixin aquesta lluna. Pots considerar aquesta destrucció com una mostra
dels horrors que li esperen
a la teva ment.
En Chine-kal es va girar cap a
un dels seus funcionaris menors. Però, abans que
pogués dir una
sola paraula, el casc va
recuperar el seu estat opac
i la nau es va
sacsejar prou com perquè tots els presents,
excepte l’empresonat Jedi, caiguessin al terra gelatinós.
Un yuuzhan vong
va entrar trontollant a la sala mentre Chine-kal i els guàrdies
s'esforçaven per recobrar
la vertical.
-Comandant, ens
ataquen!
En Chine-kal es va quedar blanc.
-Ens ataquen?
Quan vam entrar en el sistema no vam trobar cap rastre de cap nau de guerra
de la Nova República.
-Els atacants
són caces estel·lars,
comandant. Estaven ocults rere de la segona
lluna de Kalarba.
- Aleshores, per què no els rebutja la nostra escorta?
-Ja han destruït a vuit coralites, i
alguns caces estan
aconseguint arribar fins a la nau.
- On és la nau que va
enviar el comandant suprem
Choka?
- Encara no ha arribat.
Una
altra
poderosa explosió va sacsejar la nau. El
yuuzhan vong va
córrer per ajudar a Chine-kal, però amb
prou feines va aconseguir mantenir
l'equilibri.
-Els Pilots
apunten als nostres impulsors dovin basal,
comandant.
-Als
nostres
impulsors?
-Intenten destruir-los.
En Chine-kal es va girar cap a
l’Skidder, que semblava sumit en una profunda meditació.
-Han vingut
a per tu. Però com
han sabut on trobar-nos? A menys, és
clar, que siguin Jedi. –Mirà fixament a l’Skidder
i va moure el cap-. No, ni
tan sols tu tens
l'habilitat de cridar als teus companys a
través de l'espai... Però aquest atac no és casual!
-Comandant -Digué
cautament l'oficial yuuzhan vong-, l'origen
de la comunicació víllip del comandant suprem Choka
és Nal Hutta.
Chine-kal va trigar
un moment a comprendre;
llavors, va arrufar les celles.
-Els Hutt
els han informat de la nostra situació –va quadrar les
espatlles i va ajustar la caiguda de la seva capa-. Prepareu la nau per
a la velocitat-llum. Ens unirem a la flota
en el sistema designat com a objectiu.
Les mans
del seu subaltern van volar
fins a les seves espatlles, però no es va moure.
-Comandant, és
aconsellable arribar abans que la flota?
En Chine-kal el va mirar sorrut.
-Prefereix arriscar-se
que el yammosk pateixi danys romanent
aquí, a l'abast dels trets d'uns suposats rescatadors?
-No, comandant
-va assegurar l'altre, saludant per segona vegada.
-Aleshores, compleix
les meves ordres. I una cosa més, procura que
Randa i els seus
guàrdies personals quedin confinats a les seves cabines. Ens encarregarem d'ells
quan estiguem sota la protecció de la flota.
-OOOOO-
Prop
de
Hosk, Kyp Durron
va accelerar el seu Ala-X, encara que sabia que
no atraparia a la nau-raïm yuuzhan vong.
-Va a
saltar a l'hiperespai -li va dir
Ganner per la
xarxa interna.
-El
meu
androide diu el mateix
-va confirmar Kyp. Va obrir la xarxa a la
resta de la seva Dotzena-.
Escolteu, tots. Que
els vostres ordinadors de navegació gravin la
trajectòria d'aquesta nau i calculeu els
seus possibles cursos. Deak, intenta marcar-lo
amb una balisa hiperespacial
abans que desaparegui.
-Estic en això, Kyp.
Un
instant
després, la nau enemiga
desapareixia. Kyp va clavar la mirada a
la pantalla de la seva cabina, mentre
el seu astromecànic intentava
traçar els possibles destins. Poc després,
una llista de sistemes estel·lars, el més probable
ressaltat en blau i parpellejant, va aparèixer a la pantalla.
- Tinc una destinació bastant
fiable -va dir Ganner.
- Jo també -van afegir Deak
i un parell dels
altres.
- Estic esperant –digué
en Kyp.
-Fondor -van
repetir cinc veus a l'uníson.
-OOOOO-
A
l'Espai
Hutt, Nas Choka,
Malik Carr i
Nom Anor estaven
dempeus al pont del
cuirassat del Comandant Suprem,
contemplant el desplegament de la seva
flota en un conjunt de víllip.
Un subaltern
els va interrompre.
-Comandant Suprem
-saludà-, un missatge del comandant de la nau enviada a recollir al
Jedi capturat. Pilots coralites trobats en Kalarba
informen que el Guarderia va ser atacat
per una esquadrilla de caces estel·lars de
la Nova República. Com estava
en perill, la nau del comandant Chine-kal
va fugir de la batalla.
Nas Choka
el va mirar fixament sense comprendre.
-Que va fugir? On?
-A
l’objectiu,
Comandant Suprem. A Fondor.
Nas Choka
es va girar alarmat cap a Malik Carr.
-Quant trigarà
la nostra avançada en arribar a Fondor?
-Aviat –Va respondre el comandant sense
voler-se comprometre.
-El Yammosk
no estarà adequadament protegit fins que arribem
-va assenyalar Nas Choka més per a si
mateix que per als altres-. Quina és la
situació de la flota de la Nova República?
-Segueix ancorada
a Commenor, Kuat i Bothawui.
-I les
rutes hiperespacials que uneixen Bothawui amb
Fondor?
-Sembrades d'obstacles.
Nas Choka
es va girar lleugerament per somriure dèbilment
a Nom Anor.
- Sembla que ha aconseguit convèncer-los que planejàvem atacar Corellia.
En Nom Anor va inclinar el cap
fent una reverència.
-Llavors, no
importa que avancem l'atac.
-Nas Choka es
va dirigir al seu subaltern -. Informi a
tots els comandants que atacarem Fondor
quan hagi atracat
l'últim coralita.
-OOOOO-
Al
celler
de passatgers del Trevee, Gaph ballava
mentre cantava a
la vegada:
La
vida és un
viatge interminable,
Sobretot per
als ryn.
D'una
llar
desconeguda partim,
D'estrella a
estrella vaguem,
Avorrim les
estrelles pel que ens han donat,
Instigadores són
de la nostra mala fortuna,
Sentinelles del
nostre destí.
Però carreguem
el nostre equipatge d'alegria, de cançons i
danses l'omplim. Ara,
Abregado-rau ens
espera,
La
nostra llar
serà per un temps,
Fins
que
ens obliguin a
vagar de nou.
La
Melisma
i un altre ryn ballaven
amb ell o acompanyaven
la seva improvisada cançó amb instruments
musicals. Alguns brunzien
o piulaven a
través dels seus perforats pics,
mentre la resta tocava tambors, címbals i
flautes tallades amb
parts de maquinària recollides de les escombraries, de canonades descartades o de qualsevol altra cosa útil.
El
fet que
la festiva melodia d'en Gaph ocultés una
melancolia soterrada quedava
ocult per a tots els
refugiats que no eren
ryn, i que aplaudien
tant la música com
els salts elegants
i les piruetes
dels ballarins.
Gaph anava
a cantar una segona estrofa quan el Trevee es va estremir sobtadament.
-Estem sortint
de l’hiperespai -va anunciar un
dels refugiats quan els músics van deixar de tocar.
Melisma, Gaph
i altres ryn van córrer
fins a un dels finestrals d'observació, ansiosos per donar-li el primer cop d'ull a Abregado-rau. Però, en lloc de
l'esfera verdosa que esperaven,
només van veure un
món terrós parcialment eclipsat per un mantell
de núvols plens de
contaminants industrials i
envoltat per centenars
d'enormes plataformes orbitals.
-Això no és Abregado-rau
-va dir algú rere
la Melisma.
- Aleshores, on som? -Va preguntar ella.
-A Fondor -va assegurar un
humà visiblement sorprès.
Els murmuris
van començar a estendre’s entre tots els refugiats. Llavors, les
comportes del celler es van obrir amb un xiuxiueig,
donant pas a un grapat de tripulants fortament armats. Agitats pel
dubte i la preocupació, els refugiats van
retrocedir apartant-se de les
mampares i formant un cercle al centre
de la sala.
-Lleuger canvi
de plans, amics –va anunciar el portaveu de la tripulació quan van
cessar els murmuris. Era el mateix humà que la Melisma i els altres ryn del Camp 17 havien
anomenat Alt-. Em temo que hem
de deixar-vos aquí.
- Però vau prometre portar-nos
fins Abregado-rau
–va protestar algú. Alt va somriure de manera sinistra.
-Diguem que simplement ens em passat de parada.
Van
esclatar
protestes apassionades. En certs aspectes, Fondor
era preferible a
Abregado-rau, però
els rifles làser dels tripulants i el to
de veu d'Alt no presagiaven
res de bo.
-Fondor ha
acceptat acollir-nos? -Preguntà un.
- Això no és cosa nostra.
-Llavors en quina part de Fondor desembarcarem?
Alt mirà
fixament al bimm que havia fet la
pregunta.
- Qui ha parlat de Fondor?
-Es va acostar a la finestra d’observació i
va assenyalar una plataforma drassana en forma de mitja lluna-. Us deixarem
allà. Aquesta instal·lació
està temporalment desocupada, però almenys tindreu aire respirable i gravetat artificial.
-I provisions?
-Preguntà un humà per sobre del creixent tumult.
-Planegen informar
a les autoritats? -va insistir un altre.
Alt va fer
senyals perquè tots callessin.
- No som bàrbars. Us deixarem suficients
nutrients deshidratats perquè us durin un parell de dies locals.
-Un parell
de dies? -es va
escoltar-. Poden passar mesos abans que algú
ens trobi!
-Oh, ho
dubto molt! –Digué Alt-. El sector
Tapani aviat estarà
molt concorregut. Algú es fixarà en vosaltres.
-No podria almenys
desembarcar-nos a Fondor? –pregà una dona humana.
Alt va negar
amb el cap.
- No podem permetre'ns el
luxe de seguir aquí quan comencin els focs
artificials.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada