11
Dathomir relluïa com
una bella joia color topazi, donant la benvinguda a la Tenel Ka mentre en Luke
pilotava el Casualitat fent-lo baixar
per l'atmosfera. La Tenel Ka va sentir un pessigolleig d'expectació per tot el
cos. Tot i les tristes circumstàncies que els havien portat fins allà, la Tenel
Ka no va poder evitar les sensacions de plaer i alegria que palpitaven per les
seves venes amb cada batec del seu cor. «La teva llar, la teva llar - li deien
-. La teva llar, la teva llar...»
Les turbulències van
bufetejar la vella nau que havia burlat tants bloquejos portant contraban
mentre descendien. En Luke examinava les lectures de la consola de navegació, i
introduïa correccions en el seu rumb.
- Ha passat molt
temps des de la darrera visita al clan de la Muntanya del Càntic -va dir en
Luke -. No recordo exactament com s'hi arriba allà. Crec que puc portar-nos
bastant a prop, però a menys que coneguis les coordenades...
La Tenel Ka va recitar
ràpidament els números abans que en Luke hagués pogut acabar de parlar. Alhora,
es va inclinar cap endavant i va introduir les coordenades a l'ordinador de
navegació.
- Vinc aquí amb
freqüència -va explicar la Tenel Ka -. És la meva segona llar a la galàxia,
però és la primera llar del meu cor.
-Sí -va dir en Luke
-. No em costa gens entendre-ho.
El Casualitat va anar portant-los cap a la
llar del clan de la Muntanya del Càntic, i van passar per sobre d'oceans
lluents, frondosos boscos, vasts deserts, turons de suaus vessants i grans
planes fèrtils. La Tenel Ka va sentir que l'energia i la força fluïen a través
d'ella, com si l'atmosfera del planeta tingués el poder de recarregar el seu
organisme.
- Mira -va dir en
Luke, i va assenyalar un ramat de rèptils de pell blavosa que corrien a una
velocitat increïble per una plana sota d'ells.
-És el Poble Blau
del Desert -va dir la Tenel Ka -. Fan aquesta migració cada alba i cada
crepuscle.
En Luke va assentir.
- Un d'ells em va
permetre viatjar muntat sobre la seva gropa en una ocasió.
-És un rar honor,
Mestre Skywalker -va dir la Tenel Ka -. Ni tan sols jo he tingut aquesta
oportunitat.
El sol d'un rosa
pàl·lid estava bastant per sobre de l'horitzó quan van arribar a la gran vall
en forma de bol del clan de la Muntanya del Càntic, la segona llar de la Tenel
Ka. Un entrellaçat de taques verdes i marrons que eren camps i horts es va
desplegar sota d'ells, banyat per la claredat rosada del sol. Petits grups de
cabanes puntuaven la vall, i els focs per cuinar del matí centellejaven aquí i
allà.
En Luke va
assenyalar la fortalesa de pedra construïda el cingle que s'alçava molt per
sobre del sòl de la vall.
- Augwynne Djo
segueix governant allà?
- Sí, la meva
besàvia encara governa.
- Excel·lent. Llavors
anirem directament a veure-la. Preferiria que només unes poques persones
sàpiguen per què estem aquí i m'agradaria mantenir el més secret possible la
nostra presència -va dir, i després va guiar el Casualitat en un impecable descens fins posar-lo a la vall al
costat de la fortalesa.
-Això no hauria de
ser molt difícil -va replicar la Tenel Ka -. La meva gent no parla si no hi ha
necessitat de fer-ho.
En Luke va deixar
anar una rialleta.
-Sí, ho crec.
La Tenel Ka es va
detenir a meitat del costerut sender que portava fins a la fortalesa. No sentia
cap fatiga, i es limitava a assaborir el moment.
En Luke, que havia
estat seguint-la a la mateixa velocitat amb què caminava la Tenel Ka, es va
aturar sense una paraula i va esperar que continués caminant. No hi havia cap
senyal que li faltés l'alè i la seva respiració era lenta i regular, la qual
cosa ja era una petita gesta considerant el de pressa que caminava la Tenel Ka.
Com més temps
portava coneixent al Mestre Skywalker, més l'admirava i millor entenia per què
la seva mare, que no solia parlar bé de cap home excepte el seu marit Isolder, sempre
havia tingut en tan alta estima al Luke Skywalker.
La Tenel Ka va
respirar fondo. L'aire era deliciós, però no només per les suculentes olors de
carn rostint-se i verdures que brollaven dels focs per cuinar. Era finals
d'estiu a la vall, i la càlida brisa estava impregnada per les aromes de les
fruites que maduraven, les herbes daurades i el començament de la collita. Tot
i la barreja d'olors que sorgien de les pletes per als llangardaixos i els
ramats de rancors domesticats, l'aire estava impregnat per una dolça neteja que
omplia d'alegria el seu cor.
La Tenel Ka va
tornar a posar-se en moviment, com si no hi hagués ni un sol moment a perdre.
Va acabar detenint-se davant de la porta de la fortalesa, on es va anunciar a
si mateixa com a membre del clan.
Les portes es van
obrir i les germanes de clan de la Tenel Ka li van donar la benvinguda amb
afectuoses abraçades i murmuris de salutació. Totes vestien túniques de pell de
llangardaix de diversos colors, molt semblants a la que portava la Tenel Ka.
Algunes portaven complexos cascos, i altres es limitaven a lluir el pèl en
trenes plenes d'adorns.
Una germana de clan
amb una llarga cabellera negra que li arribava fins a la cintura va acompanyar
els dos viatgers.
- Augwynne ens va
dir que vindries -va dir.
La seva expressió
era seriosa i solemne, però la Tenel Ka va veure el somriure que li il·luminava
els ulls.
-La nostra missió és
urgent -va declarar la Tenel Ka sense molestar-se a saludar la dona -. Hem de
veure l’Augwynne tots sols i immediatament.
Mai havia fet servir
amb anterioritat un to tan imperiós en presència del Mestre Skywalker, però
sabia que la seva germana de clan no s’ofendria. En moments com aquell, la
xerrada cortesa era un luxe innecessari entre el seu poble.
La dona va inclinar
lleugerament el cap.
- L’Augwynne ja ho havia
imaginat. Us espera a la sala de guerra.
L'anciana es va
posar dreta quan van entrar a la sala.
- Benvingut, Jedi
Skywalker, i benvinguda siguis tu també, besnéta Tenel Ka Chume Ta'Djo -va dir
abans d’abraçar-la.
La Tenel Ka va
deixar anar un gemec.
- Oh, si us plau, no
facis servir el meu nom complet -va dir -. I no diguis a ningú que estem aquí,
perquè...
En Luke la va
interrompre.
-Estem seguint una
pista que ens ha portat des de Yavin fins Borgo Prime i Dathomir -va dir -. La
nostra necessitat d'informació ens ha portat davant teu.
La Tenel Ka va
respirar fondo i va buscar les paraules més adequades. Va mirar a la seva
besàvia a la cara, i va veure que els ulls envoltats d'arrugues de l’Augwynne
estaven plens de cautelosa atenció.
- Estem buscant a
les Germanes de la Nit -va dir per fi -. Queda alguna a Dathomir?
El prolongat sospir
de l’Augwynne li va dir que havien anat al lloc adequat. L'anciana va tornar la
mirada cap al Luke.
- No són Germanes de
la Nit tal com tu i jo les vam conèixer -va dir -. No són velles marcides amb
la pell descolorida, que s'anaven podrint a poc a poc a causa dels encanteris
de la nit que pronunciaven. – L’Augwynne va moure el cap -. No, són una ordre
de Germanes de la Nit recentment formada. Són joves i boniques, i estan aliades
amb l'Imperi. - Va alçar un dit per acariciar la galta de la Tenel Ka -. La
seva maldat és subtil. Domen rancors i cavalquen sobre ells com fem nosaltres.
Si els plau, es vesteixen amb robes de guerreres. Ni tan sols són totes
dones..., però són les filles de la foscor. Són perilloses, i tenen nous
objectius. No intentis trobar-les.
- Ho hem de fer -es
va limitar a dir la Tenel Ka -. És la nostra millor esperança de rescatar als
meus més íntims amics.
L’Augwynne va clavar
els ulls a la cara de la seva besnéta.
- Vas jurar amistat en
aquestes persones que has de rescatar?
La Tenel Ka va
assentir.
- Amb tota la
cerimònia.
- Llavors no tenim
altra elecció -va dir l’Augwynne amb veu ferma i decidida -. Has d’exposar el
teu cas davant del Consell de Germanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada