L'Acadèmia de l'Ombra (VIII)

Anterior

8

En Jacen estava immòbil darrere de la butaca de pilotatge d’en Qorl i es mossegava el llavi. La Germana de la Nit Tamith Kai s'alçava sobre ells, poderosa i amenaçadora. En Jacen va llançar una ràpida mirada a la Jaina, però no creia que poguessin fer res per resistir-se.

Almenys encara no.

Les portes d'atracada de l'anell de l'Acadèmia de l'Ombra es van obrir en el silenci de l'espai, deixant al descobert un fosc hangar d'aspecte cavernós rivetejat per llums grogues per guiar la nau d’en Qorl durant la seva entrada. El pilot imperial manipulava els controls amb ombrívola eficiència, i en Jacen es va adonar que el seu braç esquerre lesionat, que mai havia arribat a curar-se correctament després que el seu caça TIE s'estavellés a Yavin IV, semblava més gros que abans. Estava embolicat en cuir negre des de l'espatlla cap avall, i hi havia tires i cèl·lules d'energia envoltant-lo.

- Què ha estat del teu braç, Qorl? -Va preguntar en Jacen -. Te’l van curar, tal com et vam prometre que faríem a l'Acadèmia Jedi?

En Qorl va apartar la seva atenció de les maniobres d'atracada i va tornar els seus ulls plens de tristesa cap al noi.

-No el van guarir -va dir -. El van substituir. Ara tinc un braç androide que és millor que l'antic. És més fort, i pot fer més tasques -va afegir, doblant el seu braç embolicat en cuir.

En Jacen va sentir el feble brunzit dels servomotors i va sentir un buit de repugnància a l'estómac.

- No tenien per què fer això -va dir -. Podríem haver-te curat dins d'un tanc bacta, o un androide metge podria haver-te atès. En el pitjor dels casos se't podria haver col·locat una pròtesi biomecànica que és idèntica a un braç de veritat..., fins i tot el meu oncle en fa servir un. No hi havia cap necessitat de donar-te un braç androide.

La cara d’en Qorl estava tan immòbil i inexpressiva com si fos de pedra, i va tornar a concentrar la seva atenció en el pilotatge de la nau.

- Però ja està fet. Ara el meu braç és millor, més fort.

La nau imperial va entrar a l'hangar d'atracada, i les fileres de llums que s'encenien i s'apagaven seguien il·luminant els murs de metall reflector. Un compartiment d'observació de transpariacer amb finestrals angulars sobresortia del mur intern per sobre d'ells. En Jacen va poder veure siluetes diminutes duent a terme diagnòstics i manejant sistemes per guiar la nau d’en Qorl.

La nau es va posar amb una sacsejada a penes perceptible. Les portes de l'hangar d'atracada es van tancar darrere d'ells, deixant atrapats als presoners dins de la sinistra Acadèmia de l'Ombra.

En Jacen no va poder veure ni sentir cap diferència, però tot i així va saber que l'enorme estació espacial s'havia esvaït de sobte, deixant la il·lusió que en el seu lloc només hi havia espai buit, per tornar allà on ningú podria trobar-la mai.

Flanquejats per una escorta de soldats de les tropes d'assalt, la Tamith Kai va fer baixar als tres companys per la rampa i tots es van allunyar de la nau d'assalt que els havia segrestat a l'Estació Cercadora de Gemmes. La Tamith Kai els va portar a través de l'hangar, cap a una gran porta escarlata que es va obrir mentre s'aproximaven a ella.

A l'altre costat esperava un home d'aspecte juvenil vestit amb una àmplia i ondulant túnica platejada. La seva llisa i suau pell i la seva sedosa cabellera rossa semblaven brillar. Era un dels humans més bells que en Jacen havia vist mai i estava perfectament format, com una simulació hologràfica d'un home ideal o l'obra mestra d'un escultor cisellada a partir de l'alabastre. Un contingent de soldats de les tropes d'assalt romania immòbil darrere d'ell, amb els rifles desintegradors recolzats en les seves espatlles.

- Benvinguts, nous reclutes -va dir aquell home amb una veu afable i dolça que semblava impregnada d'ecos musicals -. Sóc Brakiss, líder de l' Acadèmia de l'Ombra.

En Jacen va sentir el panteix ofegat de la seva germana i no va poder contenir la seva pròpia exclamació.

- Brakiss? -Va preguntar -. Llamp desintegradors! Hem sentit parlar de tu. Eres un espia imperial que va ser introduït a l'Acadèmia Jedi del Mestre Skywalker per intentar robar-nos els nostres mètodes d'ensinistrament.

En Brakiss va somriure, com si hi hagués alguna cosa que trobava molt divertit.

- Així és -va seguir dient la Jaina amb excitació -. El Mestre Skywalker ja s'imaginava qui eres, però quan va intentar portar-te cap al costat de la llum per salvar-te..., llavors vas ser incapaç d'enfrontar-te a totes les coses horribles que hi ha dins teu.

El somriure d’en Brakiss no va vacil·lar.

- Ah, així és com ho explica ell, no? El Mestre Skywalker i jo no estàvem d'acord sobre els... detalls de l'ensinistrament en la Força. Però almenys ell va tenir una bona idea. Va encertar de ple en el de fer ressorgir als Cavallers Jedi. Va comprendre que els Jedi eren els preservadors i protectors de l'Antiga República. Unificar el vell govern que ja estava en decadència, i el van mantenir amb vida fins molt temps després del moment en què s'hauria d'haver dissolt en l'anarquia.

» I ara que hi ha anarquia entre les restes de les forces imperials, necessitem una força unificadora d'aquest tipus. Ja hem trobat un nou i poderós gran líder... -En Brakiss va somriure -, però també necessitem el nostre propi grup de Cavallers Jedi Foscos, Jedi de l'Imperi que uniran sòlidament les nostres faccions i ens proporcionaran la voluntat necessària per derrotar el govern pervers i il·legal de la Nova República i portar el Segon Imperi.

- Ei, la nostra mare està al capdavant de la Nova República -va protestar en Jacen -. No és perversa. I no tortura a la gent, i tampoc la segresta.

- Tot depèn de la vostra perspectiva -va dir en Brakiss.

- I, de tota manera, qui és el nou líder? -Va intervenir la Jaina -. És que no heu intentat trobar un líder únic abans..., i no heu acabat amb tots barallant-se entre si per dirigir el que queda de l'Imperi? No funcionarà.

- Silenci -va dir la Tamith Kai, amb la veu impregnada d'amenaça -. No fareu preguntes: rebreu adoctrinament. Sereu ensinistrats com a poderosos guerrers per lluitar al servei de l'Imperi.

- No ho crec -va dir en Jacen en to desafiant.

El rostre de la seva germana estava enrogida per la ira.

- No cooperarem amb tu. No pots segrestar-nos i esperar que després siguem els teus devots i diligents estudiants. El Mestre Skywalker i els nostres pares pentinaran la galàxia per trobar-nos. Ens trobaran, i llavors ho lamentaràs.

Darrere d'ells, en Lowie va rugir i va estendre els seus llargs braços com si s’estigués delint per a esbocinar a algú, igual que es rumorejava que feia el seu oncle Chewbacca cada vegada que perdia en una partida d’holojoc.

Els soldats de les tropes d'assalt van alçar sobtadament els seus rifles i van apuntar amb ells a l'enfurismat wookiee.

- Ei, no li dispareu! -Va cridar en Jacen, interposant-se entre els soldats i en Lowie.

La Jaina va parlar en un to ple d'autoritat que va agafar per sorpresa a en Jacen.

- Què has fet amb TM2, l'androide traductor d’en Lowie? Necessita comunicar-se..., llevat que tots aquests soldats de les tropes d'assalt siguin capaços de parlar el llenguatge dels wookiees, naturalment.

- El seu petit androide li serà retornat -va dir la Tamith Kai -, tan aviat com hagi estat sotmès a la... reprogramació adequada.

En Brakiss es va tornar cap als seus soldats i va donar un copet.

- Ara anirem als seus allotjaments -va dir -. El seu ensinistrament ha de començar aviat. El Segon Imperi té gran necessitat de Cavallers Jedi Foscos.

- Mai ens canviaràs -va dir la Jaina -. Estàs malgastant el teu temps.

En Brakiss la va mirar, va somriure amb indulgència i va romandre en silenci durant un moment que es va fer molt llarg.

- Potser acabis descobrint que la teva ment canviarà -va dir per fi -. Per què no esperem a veure-ho?

Els soldats de les tropes d'assalt van formar una escorta armada al seu voltant i van començar a avançar sobre les planxes metàl·liques que formaven el sòl, fent-lo vibrar amb les seves botes.

L'Acadèmia de l'Ombra no era còmoda i acollidora com l'Estació Cercadora de Gemmes d’en Lando. Les parets no estaven pintades amb tons clars, no hi havia música relaxant o sons de la natura brollant dels sistemes de megafonia, només aspres informes de situació i els “dings” dels cronòmetres que ressonaven cada quart d'hora. Les portes estaven indicades amb etiquetes retolades. De tant en tant hi havia un terminal d'ordinador instal·lada en una paret que mostrava mapes de l'estació i complicades simulacions en progrés.

-És una estació austera -va dir la Tamith Kai mentre en Jacen contemplava les fredes i hostils parets -. Hem prescindit dels luxes de la vostra acadèmia de la jungla. Però ens hem assegurat que cada un de vosaltres disposi d'una càmera privada perquè pugueu dur a terme els vostres exercicis de meditació, practicar les vostres tasques i concentrar-vos a desenvolupar les vostres capacitats per a l'ús de la Força.

- No! -Va exclamar la Jaina.

- Preferiríem estar junts -va afegir en Jacen.

En Lowbacca va llançar un rugit d'assentiment.

La Tamith Kai es va aturar de sobte i va abaixar la mirada cap a ells.

- No us he preguntat quines eren les vostres preferències! - Va dir amb els ulls violetes traient espurnes -. Fareu el que se us ordeni.

Van arribar a una intersecció de passadissos i allà es van dividir en tres grups. En Brakiss se'n va anar amb el grup de soldats de les tropes d'assalt que envoltaven la Jaina per un passadís a la dreta. Un grup més gran de guàrdies, tensos i amb les armes preparades per fer foc, va ajudar a la Tamith Kai a escortar en Lowbacca. Els guàrdies restants van envoltar en Jacen i se'l van endur per l'esquerra.

- Espereu! -Va cridar en Jacen.

Es va tornar per mirar a la seva germana bessona pel que li va semblar era l'última vegada. La Jaina li va tornar la mirada, els seus ulls color castany daurat oberts i plens de preocupació, però quan va alçar valerosament el mentó en Jacen es va sentir una mica més animat. Trobarien alguna manera de sortir d'allà.

Els guàrdies van dur al Jacen per un llarg passadís fins que es van aturar davant d'una porta en una filera de portes idèntiques. «Habitacions per a estudiants», va pensar en Jacen.

La porta es va obrir, i els soldats de les tropes d'assalt van ficar en Jacen en un petit cubicle de parets nues i sense qualsevol comoditat. No va veure cap altaveu ni controls a les parets, res que li permetés comunicar-se amb l'exterior.

- Em quedaré aquí? -Va preguntar amb incredulitat.

-Sí -va respondre el soldat que estava al comandament del grup.

- Però i si necessito alguna cosa? Com se suposa que vaig a fer-ho saber? -Va preguntar en Jacen.

El soldat va fer girar la seva màscara de plastiacer en forma de calavera per mirar-lo als ulls.

- Llavors aguantaràs fins que algú vingui a buscar-te.

Els soldats van retrocedir i la porta es va tancar darrere d’en Jacen, deixant-lo tancat, sense armes i sol.

I després, per empitjorar encara més la seva situació, tots els llums es van apagar.

Següent