5
A Yavin IV, la Tenel
Ka estava recorrent els baluards del Gran Temple que albergava l'Acadèmia Jedi d’en
Luke Skywalker. Tal com convenia a una guerrera de Dathomir, portava una
armadura d'escates que brillaven com si acabessin de ser fregades..., com així
havia estat. La seva cabellera daurada vermellosa estava recollida en una
multitud de trenes cerimonials, cadascuna d'elles decorada amb comptes o plomes.
Els seus impassibles ulls grisos escrutaven el cel plomís a la recerca de
qualsevol senyal de la nau que portaria a la temuda ambaixadora de la seva
àvia.
El vent va agitar
les trenes carregades d'adorns al voltant del seu rostre, i la Tenel Ka les va
apartar amb una ganyota d'irritació. L'aire humit semblava opressiu i carregat
d'amenaces. L'estació seca de Yavin ja havia acabat.
La Tenel Ka va notar
un molest pessigolleig a les profunditats de la seva ment que li va indicar que
alguna cosa estava a punt de passar, com si un llamp fos a caure del cel sobre
ella d'un moment a un altre. Va sospirar. Les missatgeres i enviades
diplomàtiques de la seva àvia podien ser tan letals com el llamp.
Eren capaços de
matar un enemic, o fins i tot a un amic, per assegurar-se que la successió al
tron de Hapes recaigués en la persona que desitjaven tingués el poder. Es rumorejava
que els assassins de la seva àvia havien matat l'oncle de la Tenel Ka, el germà
del seu pare, el príncep Isolder.
La Tenel Ka es va
sobresaltar quan una gota de pluja tan calenta com la sang va caure sobre el
seu braç nu amb un soroll líquid. No feia fred, però es va estremir.
Els sentiments que
albergava cap a la seva àvia eren complexos: la jove l'admirava, i al mateix
temps la menyspreava. La Tenel Ka preferia vestir-se amb l'armadura de pell de
llangardaix de les guerreres de Dathomir, igual que la seva mare, en comptes de
portar les fines teranyines de seda de la Casa Reial del Cúmul de Hapes.
Fins ara la Tenel Ka
havia aconseguit mantenir un delicat equilibri entre el fet de complaure a la
seva àvia i irritar-la. Sabia que si anava massa lluny, qualsevol dia podia
rebre la visita d'uns assassins.
Una branca de raigs va
espurnejar a través d'aquell cel ominós i va ser seguida per un retrunyir de
trons. La Tenel Ka va seguir anant i venint d'un costat a un altre per cim del
temple com si fos un animal engabiat, i la seva agitació es va anar
incrementant a mesura que recorria la vora de la piràmide i es preguntava per
què l'ambaixadora Yfra no venia. Estava tan nerviosa que ni tan sols es va
adonar que en Luke Skywalker s'havia reunit amb ella a la plataforma
d'observació fins que el va tenir directament davant.
El Mestre Jedi li va
posar les mans sobre les espatlles i la va mirar als ulls. La pau i la calor van
fluir d'ell, i la Tenel Ka va sentir que començava a relaxar-se.
-Hi ha un missatge
per a tu al Centre de Comunicacions -va dir en Luke en veu baixa i suau -. Vols
que sigui present mentre parles amb l'ambaixadora?
La Tenel Ka no va
poder reprimir un estremiment de repugnància quan va pensar en l’emissària de
la seva àvia i en els seus prims i pàl·lids llavis.
- La vostra
presència seria... - Va callar durant un moment, buscant les paraules adequades
-, seria un honor per a mi, Mestre Skywalker.
La Tenel Ka romania
dreta, mantenint el cap alt mentre contemplava l'ambaixadora de la seva àvia a
la visipantalla del Centre de Comunicacions, encarant-se amb una imatge que
malgrat tota la seva aparent crueltat encara conservava rastres d'orgullosa
bellesa. Els ulls i el cabell de l'ambaixadora Yfra eren del color de la plata
polida.
- Les nostres
reunions a Coruscant van consumir més temps del que havíem previst, noia -deia l’Yfra,
i el seu to de veu indicava que no estava acostumada a què li fessin preguntes -.
En conseqüència, la nostra trobada ha de ser retardada dos dies.
La Tenel Ka no va
mostrar cap senyal exterior de la seva incomoditat, però va sentir que el cor
li feia un tomb. En Jacen, la Jaina i en Lowie haurien tornat molt abans. La
Tenel Ka va enviar una mirada suplicant al Luke.
El Mestre Jedi va
fer un pas cap endavant i va parlar amb afable suavitat.
- Potser jo podria
portar la princesa de Hapes perquè es reunís amb vostè a Coruscant -va
suggerir.
Els llavis de
l'ambaixadora Yfra es van corbar en el que la Tenel Ka sabia que pretenia ser
un somriure ple d'amabilitat, però no hi havia ni dolçor ni conciliació en els
seus ulls.
- Tinc ordres
específiques d'observar l'hereva de Hapes en el lloc on estudia.
La Tenel Ka va obrir
la boca per parlar, però la llum d'emergència que es va encendre de cop i volta
al costat de la pantalla li va estalviar haver de fer-ho. En Luke va reaccionar
a l'instant.
-Estem rebent una
comunicació amb accés de prioritat, ambaixadora Yfra. Tingueu la bondat
d'esperar -va dir, i va canviar el canal abans que l'ambaixadora hagués tingut
una oportunitat de replicar.
El fosc rostre d’en
Lando Calrissian va aparèixer a la pantalla, els seus atractius trets enlletgits
per un arrufament de preocupació. Els seus ulls una mica vidriosos estaven
plens de confusió. La seva cabellera estava despentinada i les seves robes
arrugades, i les sirenes d'alarma cridaven a la llunyania.
- Luke, amic, no
estic segur de com ha ocorregut exactament -va panteixar -. Ells... Van fregir
els circuits als nostres satèl·lits de seguretat, van abordar l'estació... Han
d'haver-nos deixat inconscients amb raigs atordidors. Estem bé, però... - Els
ulls turmentats d’en Lando es van tancar i la seva mandíbula es va tensar -. En
Jacen, la Jaina i en Lowbacca han desaparegut. Han estat segrestats.
En Luke va respirar
fondo. La Tenel Ka va suposar que estava utilitzant una tècnica Jedi per
mantenir la calma, però amb menys èxit del que era habitual. El seu cos
semblava relaxat, però els seus ulls blau clar brillaven amb la letal
intensitat d'un raig làser. Una mà convertida en un puny atapeït estava
enganxada al seu costat.
- Qui va fer això?
-Va preguntar secament.
En Lando va moure el
cap.
- No sabem qui té
als nois o per què, però tinc els meus millors homes treballant. De tota manera
es tractava d'algú relacionat amb l'Imperi, d'això podem estar segurs.
- Estaré allà abans
d'una hora -va dir en Luke, allargant la mà cap al comunicador.
- Un moment -va dir
la Tenel Ka -. Són els meus amics. Sé com pensen. Sé el que farien. No puc
quedar-me amagada aquí en un racó mentre ells corren perill. Si us plau... He
d'anar amb tu.
En Luke va assentir.
-La teva presència
em... honraria -va respondre, com en un ressò de les paraules que havia dit la
Tenel Ka feia una estona. Els seus ulls van tornar a la imatge d’en Lando -. Estarem
allà abans d'una hora -es va corregir, i després va canviar el canal a la
freqüència de comunicació de l'ambaixadora.
L'ambaixadora Yira
tenia la boca oberta com si es preparés a protestar davant d'una manera tan
descortesa de tractar-la, però en Luke se li va avançar.
- Em sap greu haver-la
fet esperar, ambaixadora, però ha sorgit una emergència que requereix tant la
meva presència com la de la princesa. Em temo que haurem de posposar qualsevol
pla per reunir-nos amb vostè fins que aquesta situació hagi estat resolta. Li
prego que transmeti les nostres respectuoses salutacions a la Casa Reial de
Hapes.
Després va tallar la
connexió amb una petita reverència.
La Tenel Ka estava
preocupada pels seus amics, però tot i així la destresa amb què el Mestre
Skywalker havia manejat a l'ambaixadora Yfra va fer que no pogués evitar sentir
una certa satisfacció.
En Luke es va tornar
cap a ella i la va mirar.
- Estic segur que
l'ambaixadora no està acostumada que li imposin un retard amb tan poca
explicació, però tenim coses més importants que fer en aquests moments.
La Tenel Ka va assentir
emfàticament.
-És un fet
comprovat.
La Tenel Ka intentà
ser imparcial i no deixar-se dominar per les emocions mentre el Mestre
Skywalker pilotava expertament la llançadora cap a l'Estació Cercadora de
Gemmes. Necessitava mantenir-se impassible i alerta per buscar qualsevol pista
que pogués ajudar a recuperar els tres joves Jedi, els millors amics que havia
tingut mai.
Els llums
multicolors de l'estació van parpellejar mentre les portes de l'hangar
d'atracada s'obrien i en Luke feia avançar la llançadora per posar-la dins
d'ell. En qualsevol altre moment la Tenel Ka potser s'hagués fixat en el que
l'envoltava i hauria percebut tot l'enginy i capacitat tècnica invertits en la
construcció de l'estació, però amb prou feines es van obrir les portes de la
llançadora va ser bruscament atacada per una sensació de foscor i violència que
surava en l'ambient, com si res fos el que havia de ser.
En Lando Calrissian,
preocupat i encara despentinat i amb la roba arrugada, va anar a rebre'ls a la
llançadora. Va moure una mà indicant al Luke i la Tenel Ka que el seguissin, i
els va portar fins l'hangar d'enviaments segellat on havia tingut lloc l'últim
combat.
La Tenel Ka va recórrer
la càmera amb els ulls, veient les cremades deixades pels raigs desintegradors
a les parets i el sostre del passadís exterior, els rierols congelats de
plastiacer fos i els fragments de metall destrossat. Després va veure com en
Luke clavava un genoll a terra, posava les dues mans sobre les planxes i
deixava que els seus ulls es tanquessin.
- Sí, va passar aquí
-va murmurar. Va fer unes quantes inspiracions molt profundes i després va
clavar el penetrant blau de la seva mirada en el rostre d’en Lando -. No et
culpis -va dir -. Vas lluitar valentament.
La cara d’en Lando
estava plena de pena i va moure el cap.
-Però no va ser
suficient, amic. No vaig poder salvar-los. - Una ombra d'ira i retret dirigit
contra si mateix es va infiltrar en la seva veu -. Estava massa ocupat
intentant defensar la meva estació, pensant que eren pirates que havien vingut
a robar les meves gemmes corusca... Ni tan sols vaig comprendre que anaven
darrere dels nois fins que va ser massa tard.
La Tenel Ka es va
adonar que en Luke ni condemnava ni perdonava en Lando. El Mestre Jedi es va
limitar a escoltar-lo.
En Lando va acabar
tornant a parlar en veu molt baixa.
- Si hi ha alguna
cosa que necessitis perquè t'ajudi a trobar-los... La meva estació, una nau,
una tripulació... El que sigui, qualsevol cosa...
L'oferta d'ajuda
d’en Lando va ser interrompuda per l'arribada del seu ajudant Lobot, els
implants d'ordinador cranials brillaven amb un desplegament de llums que
canviava incessantment.
- Hem acabat de
tapar la bretxa del casc a l'hangar d'equip inferior nombre trenta-quatre -va
dir sense més preàmbuls.
En Lando es va
tornar cap al Luke i la Tenel Ka, i un arrufament d'indignació li va omplir el
front d'arrugues.
- Ens esberlaren com
si fóssim una llauna de racions d'emergència -va dir.
El cyborg calb va
assentir, corroborant les seves paraules.
- El seu equip
estava especialment dissenyat per eliminar una secció del casc.
- Només conec una
cosa que tingui vores prou esmolades per obrir-se pas a través del duracer tan
de pressa - va seguir dient Lando -, i és...
- Una gemma corusca
-va acabar en Luke per ell. - De qualitat industrial -va afegir en Lobot.
- Exacte -va dir en
Lando amb veu abatuda -. Van utilitzar les nostres pròpies gemmes contra
nosaltres.
- Rares i cares -va
dir Lobot -. No són una cosa que qualsevol pugui comprar.
La Tenel Ka va veure
com un sobtat centelleig d'esperança il·luminava els ulls d’en Luke.
- Podries dir-nos on
es van vendre els enviaments d'aquest tipus de gemmes?
En Lando va arronsar
les espatlles.
- Com ha dit el meu
amic, les gemmes de qualitat industrial són molt rares -va dir -. Només hem fet
dos enviaments des que vam iniciar les nostres operacions mineres. -Va afegir,
i va dirigir una mirada interrogativa al seu ajudant cyborg.
En Lobot va pressionar
un panell a la part de darrere del seu cap i el va inclinar cap a un costat com
si estigués escoltant una veu que ningú més podia sentir. Un moment després va
assentir.
- Els dos enviaments
van ser venuts a través del nostre agent a Borgo Prima.
- Pots esbrinar a
qui els hi veu vendre? -Va preguntar en Luke
- Ho dubto -va
respondre Lando -. Els distribuïdors de gemmes són bastant primmirats. Paguen
un bon percentatge, però guarden gelosament els seus secrets. Temen que deixem
de necessitar als intermediaris si sabem qui són els seus clients.
- Llavors hem d'anar
a Borgo Prime i esbrinar-ho pels nostres propis mitjans -va dir la Tenel Ka amb
apassionada decisió.
En Luke li va
somriure amb dolçor, i després es va tornar novament cap al Lando.
- I de tota manera,
què és Borgo Prime?
- Un asteroide
espaiport i centre comercial. També és un punt de reunió per a comerciants,
lladres, assassins, contrabandistes..., la femta de la galàxia. -En Lando va
mirar al Luke i li va somriure -. És un lloc molt semblant al local de Mos
Eisley de Tatooine. Et sentiràs com a casa.
La Tenel Ka va
esperar en silenci mentre el Mestre Skywalker s'enfrontava a la pantalla del
Centre de Comunicacions de l'Estació Cercadora de Gemmes.
En Han Solo estava
immòbil amb un braç al voltant de la seva dona Leia, que era sostinguda a
l'altra banda per Chewbacca, l'oncle d’en Lowie.
La Tenel Ka va
examinar les imatges de la pantalla i va acabar decidint que en aquell moment la
Leia Organa Solo semblava molt més una mare preocupada que una líder de gran
poder polític.
-Però són els
nostres fills, Luke - deia -. No podem quedar-nos quiets i no fer res si estan
en perill.
- Ni ho somiïs! -Va
exclamar en Han.
- Per descomptat que
no -es va mostrar d' acord en Luke -. Però com a cap d'Estat de la Nova
República, no pots permetre't el luxe d'exposar-te en aquest mateix perill.
Mobilitza les teves forces. Inicia una investigació. Envia espies i androides
d'exploració. Però no et moguis d'allà, i actua com a filtre central per a la
informació.
- Molt bé, Luke -va
dir la Leia -. De moment treballarem des de Coruscant, però quan hàgim fet tot
el que podem fer des d'aquí començarem a buscar-los personalment.
- Aniré a recollir-te
amb el Falcó -va dir en Han.
- Dóna'm deu dies
estàndards abans -li va demanar en Luke -. Tinc una pista que seguiré ara
mateix abans que el rastre s'hagi refredat. Hem de posar-nos en marxa. Us
mantindrem informats dels nostres progressos.
- «Els nostres»? -Va
preguntar en Han -. És que en Lando anirà amb tu?
- No -va replicar en
Luke -. L'hereva de Hapes m’honrarà amb la seva companyia -va dir, assenyalant
la Tenel Ka amb la mà.
- T'agraïm la teva
ajuda - va dir la Leia solemnement.
La Tenel Ka es va
inclinar cap a la pantalla en una curta i encarcarada reverència.
- En Jacen, la Jaina
i en Lowbacca tenen sobre mi un dret més fort que el de l'honor -va dir -.
Tenen la meva amistat.
El rostre de la Leia
es va suavitzar.
- Llavors també et
dec la meva gratitud com a mare.
En Chewbacca va
deixar anar un grunyit que la Tenel Ka només va poder interpretar com una
declaració que estava d'acord amb ella.
- Els trobarem, no
us preocupeu -va dir en Luke en un to sobtadament urgent -. Però hem d'anar-nos
ara mateix. En Han va aixecar el mentó i va somriure al Luke.
-D'acord, noi:
posa't en moviment.
La Leia va tornar a
parlar un instant abans que es tallés la comunicació.
- I que la Força us acompanyi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada