L'Acadèmia de l'Ombra (XVI)

Anterior

16

La Jaina va deixar l'espasa de llum desconnectada i la va empènyer de tornada cap al Brakiss, però aquest es va negar a acceptar-la.

- No jugaré als teus jocs -va insistir la Jaina.

- A l'Acadèmia de l'Ombra no juguem -va dir en Brakiss -, però sí practiquem. És un ensinistrament important per a una Jedi.

- Lluitar amb estúpids monstres hologràfics? No tornaré a fer-ho. Ja he fet massa coses per tu. Mai servirem a la teva Acadèmia de l'Ombra, així que potser seria millor que et limitessis a portar-nos a casa.

En Brakiss va estendre les mans davant d'ell.

- Ah, però estàs començant a ser tan bona amb l'espasa de llum... - Va dir, com si raonés amb una nena recalcitrant -. Prova-ho una vegada més. Et proporcionaré un oponent digne de tu, algú a qui sigui un desafiament més gran combatre.

- Per què ho hauria de fer? -Va preguntar la Jaina -. No et dec res. Vull veure el meu germà. Vull veure en Lowie.

- Molt aviat els veuràs.

- No lluitaré llevat que em prometis que puc veure'ls.

En Brakiss va sospirar.

- Molt bé. Prometo deixar que us veieu de nou durant les classes. Però només -va alçar un dit -si prometeu no causar més altercats.

La Jaina va tensar els llavis formant una prima i ombrívola línia. De moment, allò era el millor que podia esperar aconseguir.

-D'acord.

-Intenta veure-ho d'aquesta manera: com més ensinistrament rebis, més probabilitats tindràs si mai arribes a lluitar amb mi -va dir després en Brakiss, i el que semblés que estigués donant-li ànims va fer que el seu to resultés molt inquietant -. Pensa-ho... Ensinistrar-te per a la teva eventual fugida, hmmm?

La Jaina va trobar insuportablement irritant el somriure impassible que il·luminava la cara jove i bella.

- Aquest matí hi haurà un altre canvi en la nostra sessió -va seguir dient en Brakiss -. Quan lluitis estaràs embolicada en una disfressa hologràfica. No destorbarà els teus moviments, però potser et distregui una mica. Has d'aprendre a lluitar portant aquesta màscara tridimensional: pel bé de l'Imperi, és possible que en algunes ocasions necessitem emprar als nostres Jedi Foscos sota una disfressa.

La Jaina va alçar l'espasa de llum davant d'ella.

- Molt bé, lluitaré en aquesta sessió d'ensinistrament..., i després hauràs de deixar que vegi al meu germà i a Lowie.

-Aquest va ser el nostre acord -va respondre en Brakiss -. Ara aniré a fer els arranjaments necessaris. Mentrestant, bona sort.

Va creuar el llindar, i la porta es va tancar darrere seu.

Les llises parets grises van brillar i la Jaina va veure ombres que onejaven fins embolicar el seu cos. No eren prou espesses per cegar-la, i només feien que la seva visió fos una mica borrosa. La Jaina va comprendre que devia ser la disfressa hologràfica.

Una porta de fusta imaginària es va obrir amb un grinyol a l'altre extrem de la sala, i la Jaina va alçar els ulls cap al sostre. Només era una altra il·lusió ridícula, com ho havien estat totes les altres. La Jaina no es va sentir gens divertida. El seu únic desafiament era tractar d'esbrinar com funcionava l'equip de l'estació. Algun dia venceria l'Acadèmia de l'Ombra i frustraria els seus propòsits fent que tots els seus sistemes deixessin d'operar. De moment li seguiria el corrent a Brakiss, i amb el pas del temps acabaria trobant una forma de tornar els plans de l'instructor en cap contra ell.

El seu nou oponent va sortir per la porta de la masmorra: era una silueta alta i imponent totalment embolicada en negre. La màscara de plastiacer negre xiuxiuejava i emetia ecos cada vegada que en Darth Vader respirava a través de les seves escletxes.

La Jaina es va sobresaltar i va contenir l'alè, i va reaccionar instintivament connectant la seva espasa de llum. En Brakiss no estava jugant net! Allò anava més enllà de qualsevol altra de les il·lusions que hagués enviat contra ella anteriorment. Darth Vader havia mort abans que els bessons naixessin, però el Senyor Fosc del Sith havia estat el seu avi. La Jaina ho sabia tot sobre ell.

L'espasa de llum d’en Vader era d'un palpitant vermell fosc, el color de la sang recentment vessada, i brillava amb una claredat interior. La Jaina es va sentir envaïda per una barreja d'ira i consternació, i va fer un pas cap endavant per enfrontar-se amb ell. El seu vestit hologràfic va ondular al seu voltant, però la Jaina no va permetre que això la distragués.

La Jaina odiava els actes malignes que Darth Vader havia dut a terme durant la seva aliança amb l'Emperador, però també estimava la idea del que el seu avi Ànakin Skywalker hagués pogut ser, l'home bo en què es va convertir durant els seus últims moments de vida, quan es va tornar contra l'Emperador i va posar fi al seu regnat de terror.

Potser fos la seva por o potser es tractés d'alguna cosa més profunda, però la Jaina va sentir una gran tensió a la cambra d'ensinistrament, un temor palpitant que feia més lents els seus moviments.

En Darth Vader va aprofitar la seva perplexa vacil·lació i va anar cap a ella amb l'espasa de llum escarlata xiuxiuejant. Els ressons de la seva respiració la van envoltar per tot arreu. En Vader va llançar una espassada amb la seva arma i la Jaina va contraatacar amb el seu feix, produint un diluvi d'espurnes quan les fulles d'energia es van entrecreuar i xocar.

Van tornar a xocar una vegada, i una altra més. Van llançar cops. Els van parar. Van atacar. Es van defensar.

La Jaina girà sobre si mateixa i va intentar donar una espassada a l'armadura pectoral d’en Darth Vader, però el Senyor Fosc va alçar el seu feix d'energia perquè xoqués amb el seu. La Jaina va retrocedir mentre en Vader atacava amb més ímpetu, llançant talls i estocades amb la seva espasa de llum. Els udols de la descàrrega elèctrica gairebé la van ensordir. Però quan la Jaina va començar a defallir, es va imaginar que en Vader era en Brakiss o la Tamith Kai -els que l'havien segrestat i els havien portat a tots fins a aquella escola de la foscor -, i va ser capaç de defensar-se amb renovada força, i aquest cop va aconseguir fer retrocedir a Vader.

Va llançar un cop darrere l'altre. Les espases de llum es van trobar, però Darth Vader va semblar extreure noves forces de la fúria de la Jaina. Van seguir lluitant durant llarga estona sense que cap aconseguís imposar a l'altre. La Jaina va acabar perdent tota idea de quants minuts o hores havien transcorregut.

Van romandre immòbils amb les espases de llum juntes i arcs elèctrics voletejant al seu voltant, empenyent-se l'un a l'altre i esforçant-se amb totes les seves reserves de fortalesa. Però en Vader no podia derrotar-la, i ella no podia derrotar-lo. Estaven perfectament igualats.

La Jaina va serrar les dents fins a fer-les cruixir i es va esforçar al màxim, la respiració entretallada i els pulmons cremats per un foc fred. Va panteixar, però no estava disposada a rendir-se. En Vader també va seguir lluitant.

- Ja n'hi ha prou! -Va cridar la veu d’en Brakiss per l'intercomunicador.

La simulació hologràfica de la sala d'ensinistrament es va esfumar, deixant a la Jaina al centre de la càmera de llises parets grises amb la seva espasa de llum encara creuada amb la del seu oponent. Només llavors va poder veure qui era en realitat el seu adversari.

Era en Jacen.

En Brakiss va ajuntar els dits a la sala de control mentre contemplava les imatges transmeses des de la càmera de simulació, veient amb gran plaer com els bessons s'enfrontaven l'un a l'altre en combat.

En Qorl, vestit amb el seu negre uniforme imperial, estava immòbil al seu costat observant l'activitat. El monitor no mostrava cap de les dues disfresses hologràfiques, només als bessons lluitant i enfrontant-se en una batalla a mort..., i sense ni tan sols saber-ho! Les seves espases de llum es trobaven i es bloquejaven l'una amb l'altra, i cap bessó era capaç de vèncer a l'altre.

En Qorl va romandre en silenci durant un moment molt llarg, removent-se nerviosament a causa de la preocupació que intentava reprimir.

- No és perillós, Brakiss? -Va preguntar per fi -. Una sola relliscada i aquests nois podrien matar-se l'un a l'altre. Perdries dos dels teus millors estudiants de l'Acadèmia de l'Ombra.

- Dubto molt que els perdi -va dir en Brakiss, descartant la idea amb un moviment de la mà-. Però si un mata l'altre, llavors sabrem qui és el lluitador més fort i a partir de llavors concentrarem el nostre ensinistrament sobre qui hagi guanyat.

- Però quin desaprofitament -va dir en Qorl -. Per quina raó anaves a voler fer això? De què serveix?

En Brakiss es va tornar cap a l'antic pilot de caces TIE i va permetre que una lleu ombra d'ira aparegués a la cara perfecte.

- Serveix per obtenir i desenvolupar els lluitadors més poderosos, els Jedi Foscos de més talent per a l'Imperi.

- Sense importar quin sigui el cost? -Va preguntar en Qorl.

- El cost no té cap importància -va replicar en Brakiss -. Aquests joves bessons no són més que simples eines a utilitzar..., com ho ets tu i com ho som tots.

En Qorl va arrufar les celles i va contemplar la batalla que continuava lliurant-se.

- M'estàs dient que els bessons poden ser sacrificats si cal?

- Són ingredients..., components a instal·lar en una gran màquina. Si no superen les estrictes exigències de les nostres proves, llavors no ens serveixen de res.

» Però potser tinguis raó -va dir en Brakiss, cedint per fi -. Tots dos han lluitat bé i han demostrat les seves habilitats amb l'espasa de llum. Ara anem a produir un autèntic impacte sobre ells.

Es va tornar cap al comunicador.

- Ja n'hi ha prou! - Va dir, i va apagar el generador de disfresses hologràfiques.

Els bessons van cridar i després es van separar d'un salt, sorpresos de descobrir que havien estat lluitant entre ells.

Passats uns moments en Brakiss va desconnectar l'intercomunicador, no volent seguir escoltant els crits d'enuig dels dos joves. Va arronsar les espatlles i va somriure a Qorl.

- Vaig prometre que li deixaria veure el seu germà -va dir -. No sé per què se s’ho ha de prendre així.

En Qorl es va girar i anar cap a la sortida perquè en Brakiss no pogués veure la profunditat de la seva incertesa. La duresa amb què eren tractats en Jacen i la Jaina l'inquietava, i l'afectava en contra dels seus desitjos.

-El seu ensinistrament es va desenvolupant molt bé -va dir en Brakiss quan en Qorl arribava a la porta -. Estic complagut amb els seus progressos. Arribaran a ser grans Jedi Foscos al nostre servei.

En Qorl replicà amb un murmuri inintel·ligible abans de sortir i tancar la porta darrere seu.

Següent