7
La Tenel Ka lliscà
una mà per sota de la xarxa de seguretat del seient del copilot i va gratar la
tela toscament ordida i res familiar de la seva disfressa. Va desitjar per
dotzena vegada poder dur la seva còmoda armadura d'escates de rèptil, que era
tan flexible com capaç de protegir-la i que mai li irritava la pell.
Havia passat la
major part del viatge fins a Borgo Prime en silenci i sentint-se intimidada,
incapaç de decidir-se a parlar. Al costat d'ella estava assegut el Mestre
Skywalker, el Jedi més famós i reverenciat de tota la galàxia, pilotant
tranquil·lament i competentment el Casualitat,
una vella nau usada pels contrabandistes per burlar bloquejos que en Lando
havia guanyat en una partida de sàbacc i que va afirmar ja no necessitava per a
res.
L'àvia de la Tenel
Ka havia insistit que l'ensinistrament real de la noia inclogués la diplomàcia
i els mètodes correctes de dirigir-se a individus de qualsevol rang, espècie,
edat o sexe. Encara que no loquaç, la Tenel Ka tampoc era tímida, però per
alguna raó estar tota sola amb l'impressionant Mestre Jedi en el reduït espai
de la seva diminuta cabina havia fet que no aconseguís trobar res a dir. Va
intentar pensar, però la seva ment atordida i esmussada es negava a cooperar. El
cansament s’enganxava a ella com la roba xopa de suor que portava. La Tenel Ka
es va remoure en el seu seient i va intentar reprimir un badall de pur
nerviosisme.
En Luke es va tornar
cap a ella amb l'ombra d'un somriure en les comissures dels seus llavis.
- Cansada?
- No he dormit molt -va
respondre la Tenel Ka, avergonyida de veure que el Mestre Jedi havia percebut
la seva fatiga -. He tingut mals somnis.
Els ulls blaus d’en
Luke es van entretancar durant un instant com si estigués buscant un record,
però de seguida va moure el cap.
- Jo tampoc he estat
dormint molt bé..., però, cansats o no, no ens podem permetre el luxe de
cometre errors. Repassem un cop més la nostra història de cobertura. Digues-me
qui ets.
- Som comerciants de
Randon. Evitarem utilitzar noms. Però si no ens queda més remei que fer-ho, tu
ets Iltar i jo sóc Beknit, la teva cosina pupil·la. Comerciem amb tresors
arqueològics. Som capaços de trencar la llei si això ens proporciona algun
benefici. Hem vingut d'una excavació arqueològica secreta a...
Es va quedar callada
durant un moment i va buscar el nom del planeta en el seu cervell.
- Ossus -la va
ajudar en Luke.
- Ah! Sí, Ossus -va
dir la Tenel Ka. Va respirar fondo mentre gravava el nom en la seva ment abans
de seguir parlant -. A Ossus vàrem descobrir una volta tancada amb un segell de
l'Antiga República. La càmera del tresor està incrustada a la roca i recoberta
amb planxes de blindatge tan gruixut que cap desintegrador o làser pot
travessar.
» No ens atrevim a
volar la roca que envolta la càmera per por de destruir el tresor. Hem vingut a
Borgo Prime a la recerca de gemmes corusca de qualitat industrial per obrir-nos
pas a través del blindatge i entrar a la cambra del tresor. Estem disposats a
pagar molt bé el tipus de gemmes adequat.
La Tenel Ka va contemplar
amb interès la massa fosca i irregular de l'asteroide Borgo Prime que apareixia
en els seus finestrals davanters. La roca havia estat buidada i convertida en
un garbuix de túnels per generacions de miners dels asteroides, que buscaven
primer un tipus de mineral i després un altre a mesura que anaven canviant les
condicions del mercat. Però ja feia més d'un segle que Borgo Prime havia estat
totalment netejat fins i tot de les vetes menys desitjables, la qual cosa havia
deixat una xarxa de cavernes interconnectades que feien pensar en una enorme
esponja, i que estaven plenament equipades amb tots els sistemes de suport vital
i rescloses de transport que havien necessitat els miners. Convertir la mina
esgotada en un espaiport ple d'activitat havia estat força senzill.
En Luke va
transmetre la sol·licitud estàndard de permís per baixar i el va rebre sense
cap dificultat.
- Ens han assignat
l'hangar d'atracada número noranta-quatre -va dir -. Estàs preparada..., eh...,
Beknit?
La Tenel Ka va assentir
despreocupadament.
- Per descomptat, Iltar.
En Luke la va
observar durant un instant, i una evident preocupació es va estendre per la
cara.
-Aquest lloc pot ser
bastant dur, saps? Ja vas sentir el que va dir en Lando: Borgo Prime està ple
de persones que no tenen consciència. Lladres, assassins, criatures que són tan
capaces de matar-te com de saludar-te...
- Ah. Cert - va dir
la Tenel Ka, enarcant una cella -. Sona com una visita a la cort de la meva
àvia a Hapes.
Els dos comerciants
randonians, «Iltar» i la seva cosina pupil·la «Beknit», van deixar la seva nau
de contrabandista a la caverna d'atracada darrere d'una immensa porta de
l'hangar i van anar pel corredor que unia el moll espacial més gran de Borgo
Prime amb el seu barri comercial, que es trobava en les profunditats del nucli
de l'asteroide.
Malgrat els seus
molts assajos, la Tenel Ka va descobrir que li resultava difícil recordar que
se suposava que era una comerciant experimentada i acostumada a freqüentar
aquest tipus d’espaiports. No va poder evitar quedar bocabadada davant les
fileres de grans edificis prefabricats adossades als murs interiors i totes les
bigarrades llums dels comerços alienígenes en cúpules atmosfèriques separades
que hi havia al seu voltant.
Aquell lloc era tan
diferent del món primitiu i encara no domat de Dathomir! Fins i tot Hapes, amb
les seves tranquil·les i majestuoses ciutats, algunes d'elles més grans que tot
aquell asteroide, no s'assemblava en res als establiments cridanerament
il·luminats de l’espaiport, que brunzien amb tota una vida pròpia. Per sobre
dels seus caps, a través de la corba transparent del plastiacer que cobria un
orifici al sostre, les estrelles i l'espai quedaven pràcticament enfosquits per
les potents llums de Borgo Prima.
En Luke es va quedar
immòbil al costat d'ella, permetent que la Tenel Ka posés una mica d'ordre en
els seus pensaments.
- Mai havies estat
en un lloc com aquest, oi? -Va preguntar.
La Tenel Ka va moure
el cap i va reprendre la marxa mentre buscava paraules per descriure aquelles
inquietants emocions.
- Em sento...
ridícula. Fora de lloc -va dir, i va lliscar les puntes de les seves botes
sobre la superfície del corredor, que estava plena d'anuncis saturats de
claredat.
Es va aturar per
llegir un anunci, i després va llegir un altre. El primer contenia una
escriptura fosforescent que va començar a fer emissions quant la Tenel Ka va
estar una mica més a prop seu.
Atracadors de Borgo
Molls espacials per hores o per mesos
El següent es
limitava a dir:
Informo de tot
Investigacions
discretes de totes classes completament confidencials
La Tenel Ka va moure
el cap.
- No entenc aquest
lloc -va dir -. Em repel·leix i em..., m'atrau a la vegada.
- Ja saps que no
tens per què seguir endavant amb tot això -va dir en Luke -. Podria fer-ho jo
sol.
La Tenel Ka va
comprendre que era totalment cert, i la idea li va resultar sobtadament
incòmoda. Va tornar a moure el cap i va lliscar nerviosament una mà per entre
la seva cabellera, que portava solta a l'estil randonià, de manera que fluïa
sobre la seva esquena en una cascada d'ondulacions daurades vermelloses com un
rierol banyat pel sol, va intentar semblar impassible i segura de si mateixa,
però va sentir el frec gelat dels dits del dubte furgant en la seva ment.
- Faré el que he de
fer per rescatar als meus amics -va dir, parlant en el to més ferm i sec del
que va ser capaç -. On està aquest niu o rusc que en Lando ens va dir que
havíem de trobar?
En Luke va
assenyalar un altre dels anuncis il·luminats als seus peus.
-Crec que acabem de
trobar-lo - va dir amb expressió complaguda.
El Rusc d’en
Shanko
Beguda i diversió de
la millor qualitat
Totes les espècies,
totes les edats
La imatge plana
mostrava un cambrer insectoide oferint una dotzena de begudes diferents amb els
seus braços quitinosos de moltes articulacions. Una filera de balises que
parpellejaven incrustades al passadís indicaven la direcció del «rusc».
La Tenel Ka es va
sentir envaïda per un sobtat atac de pànic escènic, però sabia l'important que
era el que es mantinguessin fidels als seus personatges. Es va allisar la roba,
va escurar la gola per aclarir-se-la i va mirar al Luke.
- Deus tenir molta
set després del teu llarg viatge, Iltar -va dir.
-Sí. Gràcies, Beknit
-va respondre en Luke sense immutar-se -. No m’aniria gens malament una copa.
-Després es va inclinar sobre ella -. Estàs segura que vols fer això? -Va
preguntar en veu més baixa.
La Tenel Ka va
assentir amb fermesa.
- Estic preparada
per a qualsevol cosa.
- No esperava
trobar-me amb un establiment tan gran en un asteroide d'aquesta mida -va dir la
Tenel Ka.
Estava inclinant el
cap cap enrere per contemplar les ondulacions corbades del Rusc en forma de con
d’en Shanko, un edifici gris verdós embolicat en el seu propi camp atmosfèric.
L'edifici s'elevava com a mínim un quart de quilòmetre per sobre del sòl intern
de Borgo Prime.
Ales impalpables de
por i incertesa es van agitar dins del seu estómac, i es va aturar per respirar
profund. Per a gran consternació de la Tenel Ka, una espurna de diversió va
ballar als ulls del Mestre Skywalker.
- Saps què ens està
esperant allà dins, oi? -Va preguntar.
- Lladres -va
respondre ella.
- Assassins -va
afegir ell.
- Mentiders,
escòria, contrabandistes, traïdors...
La Tenel Ka va anar
baixant la veu a poc a poc fins callar.
- Gairebé com la
família de Hapes? -Va preguntar en Luke amb un suau somriure afablement
burleta.
Com a hereva del
Tron Real de Hapes, la Tenel Ka s'havia enfrontat a assassins professionals,
igual que ho havia fet el seu pare el príncep Isolder abans que ella. Si podia
fer això, segurament seria capaç d'enfrontar- se a una cantina en un petit
espaiport.
-Gràcies -va dir,
acceptant el braç que li oferia en Luke -. Ja estic preparada.
En Luke va lliscar
una fitxa d'entrada en una petita ranura de la porta.
- Intentem passar el
més desapercebuts possible.
La porta es va
obrir.
El primer que va
atreure l'atenció de la Tenel Ka quan va creuar el llindar va ser el cambrer
insectoide, Shanko, que mesurava més de tres metres d'altura.
El local estava ple
d'olors indescriptibles que la Tenel Ka ni tan sols podia començar a
identificar. No eren agradables, però tampoc arribaven a ser totalment ofensives.
A l'aire flotaven partícules sorgides d'una multitud d'objectes que cremaven o
contenien foc: pipes, espelmes, encens, trossos de torba en nínxols flamejants
i fins i tot pelatge o roba d'algun client que s'havia acostat massa a un dels
focs.
En Luke va moure el
mentó, assenyalant la barra sense dir res. Encara que hagués parlat en veu
alta, la Tenel Ka no hauria pogut sentir per sobre del soroll de com a mínim
mitja dotzena de grups de músics diferents que estaven tocant grans èxits
d'altres tants sistemes.
Per sort abans
d'entrar havien decidit on haurien de començar les seves investigacions. Sabent
que a Randon la cosina pupil·la era altament honrada, principalment per la seva
herència potencial, i sempre era servida en primer lloc, la Tenel Ka va anar
fins a la barra per fer la seva comanda.
- Benvingutssss, viatgerssss
-va dir en Shanko, creuant tres parells de braços multiarticulats i inclinant-se
fins que el seu cap eriçat d'antenes gairebé va fregar la barra.
-La teva
hospitalitat és tan benvinguda com la perspectiva de refrescar-nos -va replicar
la Tenel Ka.
- Ah, hassss ssssigut
ben educada -va dir en Shanko -. Etssss una esssstudiossssa, potser? Una
diplomàtica?
-És la meva cosina
pupil·la -va intervenir en Luke.
- Llavorssss éssss
un autèntic honor ssssservir-vossss - va dir en Shanko, alçant-se fins a desplegar
els seus tres metres d'altura davant d'ells.
- M'agradaria
prendre una Plaga Groga de Randon -va dir la Tenel Ka sense vacil·lar -. Ben
freda, i que sigui doble.
- I a mi m'agradaria
prendre un Terminator Remot -va dir en Luke.
Les membranes de
cobertura dels ulls multifacetats del cambrer van parpellejar dues vegades,
indicant sorpresa.
-No ho demanen moltessss
vegadessss. Éssss una beguda molt forta, no? - Va semblar perplex durant un
instant, i després les profunditats del seu tòrax van emetre un brunzit xarbotant
que la Tenel Ka només va poder interpretar com un riure -. Preprogramat o
aleatoritzzzzzzat?
- Aleatoritzat, és
clar -va replicar en Luke.
- Ah, un amant dels
risssscossss -va dir en Shanko, repicant sobre la barra amb dues puntes de braç
en senyal d'aprovació.
Després els seus
braços es van convertir en una borrosa taca de veloços moviments mentre tirava
de palanques i premia botons, omplint copes i recipients i barrejant els seus
combinats en menys temps del que havien necessitat per demanar-los.
-Sense risc no hi ha
benefici -va dir en Luke, acceptant la beguda que li oferia una de les moltes
mans d’en Shanko.
La Tenel Ka es va
inclinar cap endavant.
- Busquem informació
-va dir en veu baixa, i va mostrar el petit enfilall de gemmes corusca que
havia mantingut ocult sota de la tosca tela de la seva túnica fins aquell
moment.
En Shanko va assentir
per indicar que l'entenia.
- Tenim elssss millorssss
agentssss d’informaccció de tot el Ssssector. Inclússss hi ha un hutt. - Va
assenyalar una zona a la dreta del bar -. Ssssi no trobeu el que busqueu aquí -va
dir amb obvi orgull -, éssss que no pot sssser trobat a Borgo Prime.
Li van donar les
gràcies i van anar en la direcció que havia indicat. La música dels diferents
grups d'instrumentistes es va afeblir una mica quan van començar a obrir-se pas
entre la multitud de clients, cadascun dels quals estava ocupat ingerint la
seva beguda preferida. L'aglomeració de cossos era tan gran que la Tenel Ka no
podia veure cap a on anaven.
En Luke es va aturar
al costat d'ella i va tancar els ulls.
- Un agent
d'informació hutt, eh? - Va dir, com si estigués pensant en veu alta -. Són els
millors que pots trobar.
La Tenel Ka va
sentir un lleuger pessigolleig mentre contemplava com en Luke desplegava la
Força per establir contacte amb les ments que l'envoltaven, buscant. La Tenel
Ka també va buscar, però amb els seus ulls grisos oberts. Un ràpid cop d'ull no
va revelar res d'interès. Va alçar la mirada cap al centre obert del con del
rusc i les escales corbades que pujaven pels costats, i que a jutjar pels
rètols de les parets conduïen a sales de joc i allotjaments.
En Luke va obrir els
ulls.
- Bé, ja el tinc -va
dir.
Va agafar la Tenel
Ca del braç i es va obrir pas a través de la multitud. Van passar al costat
d'una filera de llums estimulants, on un grup de clients fotosensibles saltava
i es retorçava sota la silenciosa «música» estroboscòpica.
Van trobar l'agent
d'informació hutt mig atrinxerat darrere d'una taula baixa prop de la paret del
rusc. Un diminut ranat amb el pelatge gris marronós estava immòbil al costat
del colze del hutt amb els seus bigotis tremolant. El hutt era prim tenint en
compte la seva raça, i no podia tenir una posició molt elevada en el seu món
natal. La Tenel Ka va pensar que potser per això feia negocis a Borgo Prime.
- Hem vingut a la
recerca d'informació, i estem preparats per pagar per ella -va dir en Luke
sense més preàmbuls.
El hutt va agafar un
petit quadern de dades que hi havia damunt de la taula davant d'ell i va prémer
uns quants botons.
- Quins són els
vostres noms? -Va preguntar.
- Quin és el teu
nom? -Va preguntar la Tenel Ka, alçant lleugerament la barbeta.
Els ulls del hutt es
van entretancar fins a esdevenir dues escletxes, i la Tenel Ka va tenir la
impressió que l'agent estava revisant la seva opinió inicial sobre ells.
-És clar -va dir -.
Aquestes coses no tenen importància.
En Luke va arronsar
les espatlles.
- I cada informació
té el seu preu.
-És clar -va repetir
el hutt -. Seieu, si us plau, i expliqueu-me què necessiteu saber.
En Luke es va
asseure sobre un banc repulsor, ajustant l'alçada i va moure una mà per indicar
a la Tenel Ka que s'assegués al seu costat, al costat d'un test que contenia un
arbust ple de fulles. En Luke va prendre un llarg glop de la beguda que
sostenia a la mà, però li va enviar una mirada d'advertència quan la Tenel Ka
va alçar la seva copa fins als llavis. El hutt es va inclinar per conferenciar
amb el seu ajudant ranat durant uns moments, i en Luke va aprofitar
l'oportunitat per parlar en murmuris amb la Tenel Ka.
-Aquesta beguda és
tan forta que podries sortir disparada fins a la Vora Exterior.
- Ah. Cert - va dir
la Tenel Ka, i va deixar la seva beguda a sobre de la taula amb un feble thunk!
Quan el ranat se'n
va anar a corre-cuita per ocupar-se de la tasca que li havia assignat el hutt,
en Luke i la Tenel Ka van començar a explicar-li la seva història fictícia,
oferint cautelosament només la quantitat d'informació que pensaven era
necessària.
Mentre parlaven,
alternant per anar embellint els detalls, els altres clients del rusc van proporcionar
el caos habitual en un bar ple i de poca categoria. Diverses batalles lliurades
amb desintegradors van ressonar en zones fosques mentre enormes androides
blindats encarregats de mantenir l'ordre anaven i venien d'un costat a un altre
per fer entrexocar caps i expulsar violentament a qualsevol client que no
pagués la trencadissa que havia provocat.
Un grup de
contrabandistes estava jugant una partida de dards coet d'una manera bastant
temerària, fallant contínuament l'enorme blanc de la paret fins que van acabar
incrustant un dels petits coets flamejants al costat d'un talz cobert de pelatge
blanc. La criatura va llançar un rugit de dolor i sorpresa quan el seu pelatge
es va incendiar, i després va descarregar la seva irritació sobre l’ithorià
borratxo que seia al seu costat.
Els clients més
grans van intentar menjar-se als clients més petits i els grups de músics van
seguir tocant, i en Shanko continuà preparant combinats. L'agent d'informació
hutt no es va deixar distreure per res de tot allò.
Mentre parlaven en
Luke va seguir prenent glops de la seva beguda i la Tenel Ka va començar a
buscar una manera d'alliberar-se de la seva. Quan el ranat va tornar i va
conferenciar novament amb el hutt, la Tenel Ka es va inclinar sobre el test que
hi havia al costat del seu seient i va tirar la meitat de la seva beguda dins
d'ell.
I només després que
la tija hagués començat a tremolar violentament i les fulles s'haguessin
enroscat sobre si mateixes va comprendre que l'arbust no era un adorn, sinó una
planta extraterrestre que formava part de la clientela! Va murmurar una
disculpa, i es va tornar novament a la taula en el mateix instant en què el
ranat se n'anava a corre-cuita amb el quadern de dades del hutt i un nou
encàrrec.
El ranat va tornar
en un instant, seguit per un home de frondosa barba que coixejava.
- Aquest ranat ha
dit que res de noms, i per mi fantàstic -va dir l'home de la barba, asseient a
taula -. El ranat m'ha dit que esteu buscant gemmes corusca de qualitat
industrial, no? No hi ha ningú més que pugui aconseguir-vos-les. Gemmes de
qualitat industrial... Tard o d'hora han d'arribar a través de mi.
- Llavors ets el
comprador que les distribueix? -Va preguntar la Tenel Ka sense pensar en el que
deia.
L'home de la barba
va deixar anar un esbufec .
- Per què no ens
limitem a dir que sóc un intermediari?
En Luke va tornar a
explicar el més breument possible la història de la càmera del tresor a Ossus,
i abans que hagués passat molt temps ja havien arribat a un acord per comprar
una gemma corusca de qualitat industrial.
Un cop fet això, en
Luke va seguir parlant amb l'intermediari i va intentar treure-li alguna
informació sobre qui més podia haver comprat gemmes de qualitat industrial. Els
ulls de l'home de seguida es van omplir de recel i desconfiança.
- El tracte era que
res de noms -va dir amb seca tossuderia.
La Tenel Ka va
treure un altre enfilall de les magnífiques gemmes corusca que penjaven al
voltant del seu coll i la va col·locar damunt de la taula al costat del
pagament que ella i en Luke ja havien lliurat a canvi de la gran gemma
industrial.
- Segurament
comprendrà la nostra cautela -va dir en Luke -. Hem de saber si hi ha algú que
pugui robar-nos el nostre tresor.
L'intermediari va agafar
l'enfilall de gemmes i les va examinar amb gran atenció.
- No puc dir-te gran
cosa -va murmurar -. L'últim enviament de grans gemmes industrials va ser
adquirit per una sola persona. Una gran comanda, per descomptat.
- Pot descriure les
seves naus, dir-nos de quin planeta venien? -Va preguntar en Luke.
El barbut
intermediari va seguir sense alçar la mirada.
- La veritat és que
no. Mai vaig veure la nau en la qual va venir. L'únic que sé és que era una
dona i que es feia dir dama del..., del capvespre, o filla de la foscor, o
alguna cosa per l'estil.
La Tenel Ka va contenir
l'alè, i va sentir que en Luke s’encarcarava al seu costat.
- Una... Germana de
la Nit, vols dir? -Va preguntar la Tenel Ka amb veu tremolosa.
- Sí, això era! Una
Germana de la Nit -va dir l'intermediari -. Un nom realment estrany.
Els ulls d’en Luke
es van trobar amb els de la Tenel Ka i li van sostenir la mirada.
-Gràcies, cavallers
-va dir lentament en Luke -. Si no està equivocat, llavors em temo que aquesta
«Germana de la Nit» potser ja s'hagi endut alguns dels nostres valuosos
objectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada