Al buit (XIV)

Anterior

CAPÍTOL CATORZE

HISTÒRIA TRISTA

Potser és una bogeria romandre a Tython mentre no siguis poderós en la Força. Un no es submergiria molt sota la superfície del mar si un no té brànquies. Un es quedaria a la superfície. Un escaparia. Així que romandre aquí, ara... en aquest camí, descansa la bogeria.

-Tythà desconegut, circa 9000 TYA

Quan la Mestra Dam-Powl colpeja en la seva porta i molesta el seu somni, la Lanoree sap que alguna cosa va malament. Ho estava esperant. Com la sensació d'un perill imminent sempre present a Anil Kesh causa de l'Avenc de sota, la seva pròpia percepció d'en Dal ha estat com un ressort a punt de saltar. Ara, l'hora havia arribat. En Dal havia saltat.

-És un imbècil! -diu la Dam-Powl mentre marxen pel passadís-. Vaig veure problemes en ell des del moment en què vau arribar. Igual que ho va fer la Mestra Kin'ade.

-A Stav Kesh? -pregunta la Lanoree.

-Per descomptat. Creus que els mestres Je'daii no parlem entre nosaltres sobre aquells en el seu Gran Pelegrinatge?

-Què ha fet? -pregunta la Lanoree.

-va fugir cap a l'Abisme de Ruh. Va posar vides en perill.

-S'ha anat? -sospirà la Lanoree.

-Au, no. No s'ha anat. El van fer fora i l'estan portant de tornada. Ara mateix estan tornant a terra. -La Dam-Powl s'enfila per unes escales i una porta pesada llisca davant seu. El vent rugeix, la pluja esquitxa pel terra, i els raigs de Força donaven voltes al voltant del quadrat de cel nocturn al descobert.

Oh, Dal, què has fet? Pensa la Lanoree. Ell s'ha anat durant quatre dies, portat amb altres pel Mestre Quan-Jang en una visita a les Terres de la Fossa per recollir espècimens per als laboratoris d'alquímia aquí a Anil Kesh. Al principi ella va agrair la seva absència; li donava l'oportunitat d'estudiar en pau sense preocupacions sobre el que en Dal pogués estar fent. Però els seus somnis aquelles últimes tres nits havien estat pertorbadors. Era gairebé com si sabés que alguna cosa terrible havia de passar. Ella segueix a la Mestra Je'daii a l'exterior. Hi ha algú més allà fora ja, dret a la vora de la plataforma i mirant a l'est. Una Caçadora de Núvols està a la vista, anant cap avall cap a una de les zones d'aterratge d'Anil Kesh.

-Mestra -diu l'home jove, girant-se per complaure-les. Ell tot just mira la Lanoree-. El Mestre Quan-Jang informa que el Pelegrí no va dir res. Però ell sembla sa i estalvi.

-Bé -diu la Dam-Powl-. Els altres?

-Malaltissos pel seu temps en l'Abisme. -Ell mirà puntualment la Lanoree llavors-. És un lloc d'energies fosques, perilloses.

La Lanoree mira sobre la barana i mira avall cap a l'Avenc. Se sent encantada, i és la mà de la Dam-Powl la qual la subjecta.

-Respira llarg i profund -murmura la mestra-. La Força és molt poderosa en tu, i per tant l'Avenc juga amb tu.

-Això és el que creus que és? -pregunta la Lanoree-. Jugant?

La Dam-Powl somriu enigmàticament.

-Un gir de la frase.

-Així que què passarà?

-Passarà?

-Al Dal?

És l'altre Je'daii qui contesta.

-Ens assegurarem que estigui sa i estalvi, sense danys per les seves escapades. I llavors l'arrestarem i l'escortarem des de primera hora des d'Anil Kesh.

-Escortar-lo on?

La cara del Je'daii es tornà seriosa.

-Una vegada més enllà del temple, ell pot anar on vulgui.

-Desterrament -diu la Lanoree.

-Crec que en realitat li estarem salvant la vida.

Així que així és com la trista història del meu germà acaba? Imagina la Lanoree. Però no ho creu. En Dal té un pes sobre ell, augmentant com més s'elimina a si mateix de la Força. En els seus somnis, en els pitjors, la seva fi arriba amb una terrible grandiositat.

-M'agradaria esperar-lo aquí -diu ella. La Caçadora de Núvols ha tocat terra ara, visible entre les madeixes de núvols baixos-. Parlar amb ell quan arribi.

-Esperaré amb tu. -El Je'daii va fer una inclinació. Pelegrí Skott Yun.

La Lanoree comença a objectar, però s'adona que no era una petició.

-Lanoree Brock -diu ella.

-Ja ho sé. -L'Skott Yun somriu.

-Després d'això, porteu-lo a baix -diu la Dam-Powl-. Aniré per assegurar-me que la plataforma mèdica està preparada per rebre a aquells altres encara emmalaltits.

En Yun inclina el cap mentre la Mestra es gira i se'n va.

La Lanoree la veu marxar, sorpresa de la confiança de la Dam-Powl en el benestar d'en Dal.

-Aniré a portar-te la teva jaqueta -diu en Yun-. Pot posar-se gelat aquí fora.

Els porta sorprenentment molt de temps a Quan-Jang i els altres arribar al temple des de la zona d'aterratge. En Yun tracta de parlar, però la Lanoree està massa distreta i pertorbada per entaular cap tipus de conversa. La majoria del temps roman amb els ulls tancats, els seus pensaments per a si mateixa.

És en Yun qui finalment anuncia la seva arribada. Arriben al temple a peu, el Mestre Quan-Jang al capdavant. Hi ha deu persones darrere d'ell, tres sent portades en lliteres. Fins i tot encara veu al Dal amb ells, ell sembla caminar sol.

-Aniré a trobar-me amb ells -diu en Yun-. Espera aquí i et portaré al teu germà.

La Lanoree espera, i mira. Ells posen un peu al temple, i en Yun es troba amb ells a l'extrem allunyat de la plataforma de vistes.

En Dal sembla fins i tot més apartat de tots ells del que ella va pensar per primera vegada. No hi ha expressió a la seva cara, i no sembla agrair del tot on és. Està més ferit del que la Mestra Dam-Powl va suggerir, pensa la Lanoree. Però ella encara el vol tenir a prop perquè pugui avaluar la seva condició per si mateixa. I s'adona que tot i que només han estat quatre dies, ha trobat a faltar al seu germà.

En Quan-Jang i els altres es mouen cap al temple, i en Yun toca l'espatlla d'en Dal. Llavors els dos caminen cap a la Lanoree, a través de la plataforma de vistes que és sacsejada per vents des de baix i pluges pesades, càlides des de dalt.

-Dal -diu ella mentre ells hi arriben, però la seva expressió li fa aturar-se. Tan seriós. Tan adult. Hi ha alguna cosa expandit en ell, com si des que ella el va veure hagués crescut per encaixar en el món en el qual viurà. Sembla segur, també, i confiat, fins i tot la seva pell sembla cremada, els seus ulls inflats i vermells.

-Vinc a dir-te adéu, Lanoree -diu ell. Les paraules són estranyes i inesperades. Ell es gira per marxar, i l'Skott Yun està dret davant d'ell.

-Seràs arrestat i... -comença el Pelegrí.

-Hi ha tals profunditats -diu en Dal. Està parlant directament a la Lanoree. Ella es pregunta si aquestes són les últimes paraules que intercanviaran.

-Què has dit? -pregunta ella.

-Coses que tu mai podries... -Els seus ulls són tan lluents que semblen brillar-. Aquestes promeses i oportunitats de sota a l'Abisme! Aquestes profunditats, d'història i potencial. I ara he d'anar-me a un altre lloc, a trobar alguna cosa més. I llavors...

-Dalien Brock -diu en Yun-, m'has d'acompanyar...

En Dal el colpeja. La Lanoree ho veu venir i està sorpresa que en Yun no ho fes. Però malgrat que el Pelegrí hagués d'estar còmode a Anil Kesh, encara havia de visitar Stav Kesh per aprendre les arts marcials. Els punys d'en Dal contacten amb el seu mentó, i conforme en Yun s'inclina cap enrere, en Dal roda i li fum una coça a la cara. Un altre cop de puny mentre cau, i la Lanoree escolta ossos trencar-se fins i tot abans que en Yun copegi la plataforma de metall.

-Dal! -crida la Lanoree, però ella veu la determinació del seu germà. No puc perdre'l ara! Ella va anar a per ell, arribant fins a ell, desitjant agafar-lo i tractar de desfer tot el que ha passat entre ells des que deixessin la seva llar. És un desig innocent, i un que encaixa més amb una nena que amb la dona Je'daii en què la Lanoree s'està convertint. Però l'amor familiar és una força poderosa en si mateixa.

Des de la cantonada del seu ull ella veu a Skott Yun aixecar un colze i llavors elevar la seva altra mà, apuntant cap al Dal.

-No! -crida ella-. No intentis... -Ella sempre es preguntarà si la seva veu va advertir al Dal, i si de fet ella volia que fos així.

El moment en què ella parla, en Dal s'ajup i roda sobre un taló, la seva túnica inflant-se mentre treu una mà de dins dels seus plecs. La seva pistola tus. L'Skott Yun crida i és empès sobre la plataforma per l'impacte. Esclats de sang des de la seva esquena, i la seva roba fumeja.

-Dal -La Lanoree sospira, sentint-se feble i de sobte sense esperances. Aquest és el punt en què tot ha anat massa lluny.

-Adéu, Lanoree -diu de nou. I llavors se'n va, lliscant sobre la plataforma i grimpant per una escala inclinada fixa al mur corb del temple.

Hauria de quedar-se a ajudar a Yun. S'agenolla breument al seu costat i examina la ferida, i malgrat que encara respira, sap que no sobreviurà. La Lanoree hauria de quedar-se per dir-li a la Mestra Dam-Powl el que ha passat.

Però en el seu lloc ella persegueix al seu germà. A dalt cap al mur alt del temple, a través de la seva teulada corba on séquies profundes canalitzen l'aigua i la molsa fa la superfície traïdora, seguint la seva ombra distant a través del creixent aiguat fins que ell s'afanya cap a sota d'una de les cames massives cap a terra ferma.

El seu primer Gran Pelegrinatge acaba, i la seva persecució del seu germà comença.

-El teu germà va fer això? -va panteixar en Tre.

-Això va dir ell.

-Però com?

-Una paraula a l'orella adequada. Un rumor, una amenaça, un desafiament. Un assassinat.

-És... Monstruós. És aterridor.

La Lanoree no podia contradir-lo.

L'aire era ple de violència. Fum, crits, els cops i rugir de les armes, i el gemec i grinyol de la cúpula gegant sota estrès. Havien sortit a un balcó just sobre la base de la torre central. A l'oest hi havia la zona prèviament danyada de la cúpula, amb els seus massius contraforts i les reparacions d'aspecte caòtic segellant l'aire tòxic de l'exterior. I al sud, un atac estava en camí.

Diverses parts grans de la cúpula de l'Estació Boscverd havien estat destruïdes, els forats irregulars encara fumejant i deixant anar esclats, detritus fosos als edificis i els carrers més avall. L'atmosfera de la cúpula va cridar com si estigués descarregant a l'exterior, com per angoixa per la barreja amb els núvols tòxics de més enllà. En la més propera d'aquestes ferides a la pell protectora, la Lanoree podia veure diverses formes grans, voluminoses -droides de batalla- ajupits al forat i disparant canons làser a la ciutat. La descàrrega semblava ser indiscriminada, i molts focs ja estaven encesos. Els droides de batalla es van acostar lentament i el primer d'ells va baixar, activant els seus retropropulsors de sota els seus múltiples braços, disparant per alleugerir el seu descens.

Un míssil va ser disparat des de la torre per damunt d'ells i va colpejar al droide. Va esclatar en un foc, va caure fora de la vista en un districte de manufactura, i va explotar. Més míssils es corbaven des de la torre, escombrant en arcs gràcils i impactant la cúpula al voltant de l'àrea destrossada per sobre. Alguns droides van entrar en erupció en una mort ardent, altres van caure sobre l'exterior de la cúpula. Més formes fosques els desplaçaven i la descàrrega va començar de nou.

En una altra secció aixafada una nau d'atac rondava. Un canó de plasma començà a vibrar contra el terra proper a la base de la columna. Cada impacte era enorme i va fer tremolar la ciutat, el sòl, el mateix aire. Explosions de foc i fum creixien vertiginosament cap amunt, i la Lanoree no podia evitar preguntar-se quanta gent estava morint amb cada impacte. Sota la columna central, va pensar ella, just on Dal va dir que està l'Olla Profunda. Més coets van ser disparats des de la torre, però mentre s'aproximaven a la part inferior de la cúpula s'evaporaven en núvols d'un vapor blanc gelat. La nau d'atac tenia defenses. La Lanoree amb prou feines podia imaginar la destrucció desfermada si tenia èxit a entrar.

-Hem de marxar! -va cridar en Tre per sobre del soroll, agafant el seu braç. El balcó vibrava amb cada impacte, i si la nau d'atac fixava el seu objectiu per només uns pocs graus...

-Vinga -va dir la Lanoree. Ella va subjectar la mà d'en Tre mentre ell tirava, estrenyent per tranquil·litzar-lo-. Confia en mi! -Llavors ella el va arrossegar a la vora del balcó i van bolcar.

Qualsevol persona normal hauria mort instantàniament per la caiguda. Però la Lanoree va alleugerir la baixada amb la Força, alentint el seu descens i aterrant-los amb tot just una sacsejada al carrer de sota. La gent corria al voltant d'ells en confusió i terror. Ningú semblava si més no fixar-se en ells.

-Mai no tornis a fer això! -va cridar en Tre, gairebé histèric.

-La pròxima vegada no sostindré la mà. -La Lanoree va córrer, i en Tre va anar amb ella.

Lluny cap al sud, oculta pel fum i la boirina de moltes armes, una batalla per terra semblava tenir lloc. Ella no podia esbrinar els detalls, però podia simplement veure els impactes espurnejants del foc de l'artilleria esquitxant l'exterior de la closca de la cúpula a diversos quilòmetres de distància, i el constant cop, cop de foc retrocedint cantant a través de l'aire. Centenars de llums brillants queien de perforacions a la cúpula. Droides de batalla, o potser fins i tot tropes d'assalt terrestre.

Un impacte molt més fort va sonar, com si el mateix Nox s'encongís. La Lanoree va sentir una vibració profunda que va fer balancejar els edificis. Vidres aixafats ruïnes escampades per tot al voltant a mesura que els edificis més febles començaven a trencar-se. L'aire a l'interior de la cúpula semblava entelar-la momentàniament, i fora de l'enorme pell de la ciutat els cels s'il·luminaven.

-Bombes de plasma arribant -va dir la Lanoree-. Estan sent desviats per ara. Però la travessaran aviat.

-Llavors com pots ajudar?

-Ajudar?

-Ets una Je'daii, no?

-No som mags, Tre. Ho saps tan bé com qualsevol.

-Però això és...

-Nosaltres marxem -va dir la Lanoree-, tan ràpid com puguem. En Dal pensa que hem mort allà baix, i tot això és només per assegurar-se. Qualsevol ruta d'escapament que tingués ens és desconeguda, i ell estarà lluny i s'haurà anat ara mateix. Però això, el que ell ha causat o iniciat, és tot per res. Perquè anem a sobreviure, i nosaltres sabem que ell encara és viu.

-Mira! -En Tre va assenyalar. En la distància al nord, una secció de la cúpula va lliscar fins a obrir-se, i diverses naus van emergir de tota la ciutat i es van dirigir a l'exterior. La Lanoree podria dir per la forma en què es movien que eren naus de guerra, no transports civils. Això no era encara una evacuació.

Conforme va passar la primera nau a través de l'obertura de la cúpula va explotar, convertint-se en una bola de foc i fent entrar en erupció la munició que plovia en una dutxa bella, horrorosa sobre aquella part de la ciutat. Les altres naus de guerra es van carregar a través de la destrucció, una altra d'elles explotant a l'exterior i llavors impactant a la cúpula a mig quilòmetre de distància. Els altres van emergir fora de perill, i encara que eren a poc més que unes ombres ofuscades rere de la cúpula, la Lanoree les va veure balancejant-se al voltant i colpejant cap al sud.

-Vinga -va dir ella-. No crec que tinguem molt de temps.

-Fins què?

-Fins que siguem una part de la tragèdia de l'Estació Boscverd.

La Lanoree liderà el camí. Es va dirigir a la porció de la cúpula ja bombardejada anys abans pels Je'daii. El que havia après de l'Olla Profunda -que els Je'daii els havien perdonat pel fet que ells mateixos s'encarregaven de la tecnologia punta militar- no encaixava bé amb ella. Però no era rellevant per a la seva missió considerar això ara. I ella més que ningú sabia que els Je'daii sovint tenien secrets.

Ella va parlar amb el seu comunicador.

-Ironholgs, prepara la nau per a l'enlairament. Hi ha problemes... arribarem ràpid. Inicia les defenses de la nau. Dispara a qualsevol cosa que s'acosti que no siguem nosaltres. Entesos?

El droide de la seva nau espurnejà i va escopir com a resposta.

-I inicia l'escàner rastrejador, freqüència 2-4-0. Hauries de trobar el senyal prou aviat, probablement just als afores del planeta. Fixa-la i rastreja-la.

-Quin senyal? -va preguntar en Tre.

-Vaig posar un rastrejador a les robes d'en Dal -va dir ella-. Només espero que no l'hagi trobat.

-O s'hagi canviat de roba. -En Tre tractava de fer broma, però la Lanoree no podia somriure. Una cosa tan petita com un canvi de roba hauria arruïnat tot el que ella ha conegut mai. Ella ja estava vivint la història a mesura que construïa, la tragèdia de l'Estació Boscverd que seria coneguda al voltant del sistema. Si fallava atrapant en Dal, i el seu intent d'iniciar la tecnologia Gree anava malament, llavors tot seria història. I no quedaria ningú per saber-ho.

Encara hi ha temps! Va pensar ella. Perquè sabia que el dispositiu encara no estava llest. Els científics havien esmentat que necessitava carregar-se. No va percebre cap font d'energia aquí, res que pogués indicar que aquesta font de matèria fosca hagués estat sintetitzada o carregada. Ella ho hauria sabut. Els seus ensenyaments amb la Dam-Powl li havien donat enteniment sobre aquests assumptes ombrívols.

Un dispositiu arcà que només necessitava carregar-se abans que estigués a punt... un xip rastrejador que pot o no pot romandre en Dal... tot estava de sobte tan borrós i poc fiable.

Una guerra tenia lloc al voltant d'ells mentre fugien. La gent corria enrere i endavant amb pànic -pares traginant nens, adults corrent en grups que cridaven- però la Lanoree podia veure certa organització començant-se a tornar aparent. Malgrat que no tenien senyal ni uniforme, un grup d'homes i dones semblaven ser part d'algun tipus de forces de seguretat de l'Estació Boscverd. Estaven tirant a baix la tanca al voltant d'un recinte que albergava diverses Caçadores de Núvols militaritzades, naus aèries que portaven plataformes d'armament pesat i amb unitats de gravetat encaixades en els engranatges d'aterratge per a auxiliar el vol. Mentre la Lanoree i en Tre van passar, les primeres de les naus van començar a brunzir amb energia.

Una altra gent portant armes s'afanyava al llarg del carrer davant d'ells, dirigint-se al sud cap a on el tumult de la lluita semblava tenir lloc.

-Seria millor que fugissin -va dir la Lanoree.

-Estan defensant el que tenen! -va dir en Tre.

-Aquest és un assalt total, destrucció del tot. No una invasió.

Ells es van aturar sobre la coberta d'un mur desplomat d'una fàbrica vella. Potser un dia aquest lloc seria reparat, però semblava com si no hagués estat utilitzat per algun temps, i la infraestructura de metall de l'edifici s'estava corroint sota la tòxica atmosfera.

-Mira. Invasió. -En Tre va assenyalar al sud a un altre núvol de llums descendint des de moltes de les àrees danyades de la cúpula. Es van intercanviar trets, i va portar diversos segons perquè el so guspirejant es tornés audible.

-Droides -va dir la Lanoree-. No estan enviant tropes a l'interior perquè...

Una explosió massiva els va colpejar des dels seus peus. El sòl la colpejava mentre queia, i el mateix aire semblava vibrar en els seus pulmons, a través del seu pit. La Lanoree rodà contra l'edifici i va mirar enrere i amunt, atònita i malalta pel que havia vist.

Una bomba de plasma s'havia obert pas a través de les defenses de la ciutat i va impactar a prop del punt més alt de la cúpula, més d'un quilòmetre sobre el sòl. L'explosió havia trencat la cúpula, la destrucció esbocinadora corrent avall a través de la columna central i esclatant en floriments de flames i metall en flames. La vasta torre s'estava enfonsant de dalt a baix, i al seu voltant els suports descomunals de la cúpula estaven espetegant i enfonsant-se, grans porcions de la cúpula trencant-se i caient. L'explosió va continuar expandint-se, sondejant cap a l'interior i tocant el terra a la fi. Una tempesta de foc va travessar l'aire, incinerant tot en el seu camí. La destrucció era tan enorme, i tan llunyana, que semblava passar a càmera lenta.

-Lanoree -va dir en Tre. Ell va agafar el seu braç-. Lanoree!

-Sí -va dir ella. En Tre la va ajudar a aixecar-se i va continuar en moviment.

Van arribar fins a l'edifici a través del qual van entrar a la cúpula no fa tant. Mentre entraven, van deixar enrere una Estació Boscverd molt diferent.

Van fer el seu camí de tornada a través de l'àrea en ruïnes i ràpidament reparada de la ciutat, recuperant les seves màscares d'on la Lanoree les havia amagat. Però les màscares havien filtrat el que quedava d'oxigen, així que la Lanoree les va rebutjar.

-Tenim un quilòmetre per davant a través d'aquest panorama -va dir ella-. Segueix-me. Trepitja on jo trepitjo. Corre tant com puguis. I tracta de no respirar profundament.

-Morirem allà fora -va dir en Tre.

-No. I una vegada que estiguem al Pacificador, tinc medicines que netejaran la teva pell i pulmons.

-No tinc una pell i pulmons exactament com els teus, humana -va dir en Tre, somrient nerviosament.

La Lanoree agafà la seva espatlla, li va estrènyer.

-Força a prop. Vinga

Ella va empènyer amb la Força l'escotilla d'aire exterior i va córrer cap a la superfície tòxica, verinosa de Nox.

Darrere d'ells, la batalla s'enfurismava i la destrucció continuava. Fora de la cúpula podien veure més, encara que l'aire estava constantment ennuvolat amb pudents núvols de gas. Les naus d'atac romanien a certa distància, disparant a la cúpula. Més enllà de la cúpula una enorme brillantor va omplir el cel, i la Lanoree va imaginar que l'espaiport adjacent a la cúpula a l'est havia estat bombardejat. Aquelles poques naus defensives que es van enlairar de l'interior i van aconseguir sortir sense ser destruïdes van girar cap al sud, cap als atacants, i la majoria van ser esclatades des de l'aire abans de ni tan sols entrar en combat. Una o dues ho van aconseguir, anant en espiral amunt i al voltant conforme els canons làser disparaven. Les explosions florien. Restes cremant s'arquejaven cap abaix cap a la superfície del planeta. Només era l'habilitat dels seus pilots què els mantenia a flotant, però la força d'atac semblava ser de lluny superior.

La Lanoree ja sentia la cremada àcida en la seva pell i la va assaborir a la part posterior de la seva gola, i la destrucció i morts darrere d'ella pesaven bastant. La seva columna va vibrar. La part posterior del seu coll li coïa com si la mort acusadora la mirés.

-Ironholgs!

El droide va respondre immediatament. La nau estava preparada per enlairar-se, el rastrejador va ser adquirit i fixat. Però la nau d'en Dal ja estava sortint de l'òrbita, i aviat podria està més enllà del rang dels seus instruments.

Van aconseguir arribar al Pacificador i van pujar a bord, i la Lanoree no se sentia tan satisfeta, tan fora de perill, com volia.

-I bé? -va preguntar la Lanoree.

-Perfecte. -Va assentir en Tre, tot i que semblava preparat per vomitar. Els seus lekku es van posar pàl·lids i malaltissos, i els seus ulls i nas estaven supurant.

-Lliga't -va dir la Lanoree-. Probablement ens vegin enlairar i...

L'Estació Boscverd va rebre tres impactes directes més de les bombes de plasma. Les explosions van fer tremolar al Pacificador, i la Lanoree ràpidament va encendre la maquinària i va treure la seva nau a l'aire, tement que les explosions causessin tremolors o erupcions al voltant de la ciutat. Ella va donar un cop a tots els sensors, comprovar els sistemes, va iniciar els sistemes d'armes, i només llavors es va prendre un temps per mirar cap a la cúpula.

La cúpula trencada estava caient en làmines gegantines cremant, fonent-se. La ciutat a l'interior s'havia tornat un clot de caos fos, i pilars de fum inflant-se i flames emergint altes sobre ella. Els núvols espurnejants, expandint-se dels impactes de plasma que florien cap a fora; i quan van trobar la rància atmosfera, formaven arcs de sant Martí malaltissos que en altres circumstàncies havien de semblar fins i tot bonics.

A la Lanoree tot allò la va copejar. I fins i tot volant amunt i lluny de la ciutat moribunda, les resplendors austeres de la seva defunció van il·luminar l'interior de la cabina de comandaments del Pacificador.

-Tota aquesta gent -va dir en Tre, i la Lanoree mai li havia sentit sonar tan desgraciat-. Vam anar allà, i aquest és el resultat.

-No vam ser nosaltres -va dir la Lanoree-. Va ser en Dal.

-Però si no l'haguéssim perseguit fins aquí...

-Si no el detenim, això podria passar en qualsevol part! -va dir ella-. Això mostra com de determinat que està. I com de boig. -Ella va baixar la seva veu, gairebé parlant amb ella mateixa ara-. No hi haurà raonaments amb ell.

Un repic en el panell de control, i la Lanoree va gemegar.

-Què? -va preguntar en Tre.

-Companyia. -A l'escàner tres espurnes els estaven seguint, apropant-se ràpidament. La Lanoree decantà la nau abruptament i va accelerar, el casc vibrant al voltant d'ells, cruixint amb els estressos enormes als quals l'estava sotmetent. Però ella coneixia la seva nau tant com es coneixia a si mateixa... els seus punts de ruptura, les seves capacitats.

Encara les formes s'apropaven a ells.

-Lluitadors de Knool Tandor -va dir la Lanoree.

-I ara tenen una nau Je'daii per afegir a la seva llista de puntuacions -va dir en Tre.

-Els atrauré fora de l'atmosfera... el Pacificador és millor a l'espai.

-Puc disparar.

-Em vas dir que mai havies estat a l'espai!

-Bé, potser una o dues vegades. Però he disparat canons làser basats en terra centenars de vegades. Tinc bon ull.

-Torreta superior. Vés.

En Tre es va deslligar i va anar a tota metxa enrere a la sala d'estar, i la Lanoree carregà els canons làser.

-I connecta el comunicador perquè puguem parlar! -Ella li va cridar. Estrany. Just llavors, gairebé s'alegrava de tenir-lo aquí.

Va veure la terrible ironia de la situació. En Dal havia fet creure a Knool Tandor que l'Estació Boscverd estava aliada amb els Je'daii. No només això, sinó que alguns dels residents d'estatus més elevat d'aquesta ciutat havien ja haver estat assassinats per una espasa Je'daii. I ara aquí estaven, a la meitat del seu atac a l'Estació Boscverd... i un Je'daii estava intentant fugir del planeta, el Pacificador portant-lo. Ella havia vingut d'incògnit però havia d'estar deixant les llavors d'una guerra més àmplia darrere.

Ara mateix, escapar era la seva prioritat, i parar al Dal. Qualsevol altra cosa podia ser suavitzada després.

Una mica rere ella va escoltar l'estàtica i l'esquinçament d'en Tre encenent el casc comunicador a la torreta làser superior.

-Bé -va dir ell-. Bé, hem arrencat, crec que ho tinc. Pedals per girar la torreta, pantalla de rastreig, monitor de combat, gallet tàctil.

-Danya la meva arma i t'esbudellaré! -va dir la Lanoree.

-Sí, sí, Je'daii, tu i quin exèrcit?

La Lanoree va riure suaument, sempre mantenint els seus ulls en els objectius apropant-se. Ells havien girat darrere del Pacificador i s'estaven aproximant en una àmplia tenalla. Aviat els trets començarien.

-Els canons frontals estaran sota el meu control -va dir la Lanoree-. Però estaré ocupada volant aquesta cosa també. Tens el millor camp de foc darrere de nosaltres, i tindràs visual.

-Tinc visual.

-Veus...? -La Lanoree va ser tallada pels sorolls sords de la torreta de canons làser superiors disparant. Amb els ulls a la pantalla, ella va girar la nau a l'esquerra i va colpejar els potenciadors. Llavors va encendre els escuts deflectors del Pacificador i va mantenir una mà surant sobre la seva palanca de control. Ella hauria de posar en angle els escuts d'acord amb quina direcció vindria el següent atac.

-Fallo! -va cridar en Tre a les orelles. Ella va escoltar el subtil brunzit dels motors de la torreta treballant mentre en Tre tornava, i llavors la primera nau va colpejar davant d'ells.

Ells encara estaven en els límits superiors de l'atmosfera. La Lanoree es va balancejar a l'esquerra, però la resplendor calenta brillava a través de les finestres, i ella havia de confiar en els escàners per vigilar les naus Knool Tandor atacants. Eren ràpides i molt maniobrables.

-Tre?

-No puc veure molt... crec que li he ferit a l'ala.

La Lanoree colpejà una palanca perquè la pantalla de l'ordinador de rastreig sortís davant seu. Fins i tot abans de fixar-lo ella va descarregar una explosió de foc, metrallant cap a on la nau líder havia de volar. Va decantar a l'esquerra i va pujar.

Ella va empènyer endavant amb tot el poder que tenia la nau, i els atacants es van retirar una mica. Però sabia que el seu seria un avantatge momentani; les seves naus serien almenys tan ràpides com el Pacificador.

-Bé -va murmurar en Tre, i el seu canó va descarregar diverses explosions sostingudes-. Sí! Un enderrocat, un derrocat!

-Bon tret -va dir la Lanoree, però estava distreta-. L'interruptor de l'escut deflector a la rereguarda, angle de la nau fora de l'atmosfera, mantingues un ull en les trajectòries i les espurnes brillants de les dues naus restants. -Encara parlant amb ella mateixa fins i tot encara que en Tre hi era. Per un moment es va preguntar què hauria fet si ell no estigués amb ella... però llavors tot hauria estat molt diferent. Va ser a través dels seus contactes a Nox que havia estat capaç de trobar al Dal.

La nau va arribar als extrems més alts de l'aire contaminat de Nox, les estrelles puntejant a la vista, i era gairebé com si ella les sentís tornar a la vida a les seves mans. El Pacificador estava bé en les atmosferes, però era al buit de l'espai on veritablement destacava.

-Estem lluny de Nox.

-Bé, puc veure de nou -va dir en Tre.

-Unitats de gravetat entrant en fase -va advertir la Lanoree.

-Au, genial, aquí va el meu estómac.

Ella va somriure.

-Ells ens estan seguint.

-No crec que abandonin. Series un gran premi.

-I tu?

-Ep, no crec que es preocupin per...

El Pacificador va vibrar mentre una descàrrega de trets picava contra el seu flanc esquerre.

-D'on ha vingut això? -va cridar en Tre.

-Dos més sortint des del sol.

-Sí, però... -El seu làser disparà de nou, i ell estava murmurant tot el temps, paraules que la Lanoree no podia endevinar del tot. A l'escàner ella va veure una altra nau brillant breument en una calamarsa de parts més petites, llavors es va expandir en un núvol, i va desaparèixer.

-Encara queden tres allà fora -va dir ella. Una altra nau va accelerar cap a ells... llavors va desaparèixer-. L'he perdut.

-Jo, també.

-Pots veure-la? -va preguntar ella.

-No. S'ha anat. No pots veure-la amb la Força, o alguna cosa així?

La Lanoree ignorà la broma i va balancejar la nau fortament a l'esquerra i amunt, apuntant cap a on ella pensava que la nau hauria d'haver anat. Pujant directament des del Pacificador i sobre ells, hauria per un moment haver desaparegut dels seus escàners, escudat pel seu esgotament i l'angle de pujada. Era un bon truc, però un que coneixia la Lanoree. L'havia fet servir una o dues vegades ella mateixa.

Ella va veure la brillantor de la llum de les estrelles en el metall abans que el seu escàner tan sols el detectés. Ella va tancar els ulls i va respirar profundament, còmoda en la Força. Llavors va mirar de nou, a través de les línies de quadrícula de l'ordinador de rastreig, a través de les llums parpellejant i les figures de làser desplaçant-se en preparació, distància d'objectiu, altitud i actitud. I quan va arribar l'hora, va tocar un cop el teclat de foc.

Un únic tret va colpejar per davant d'ells, i vuit quilòmetres més enllà la nau va florir en flames.

-Whoa -va dir en Tre-. Bon tret.

-Aquests dos últims vénen ràpid -va dir la Lanoree-. Un a babord, un a estribord.

-Escullo estribord.

Els canons làser van fer un soroll sord. La Lanoree va portar la nau a través d'un gir i llavors va accelerar directament amunt i lluny de Nox. La gravetat esquinçava la nau com si estigués trista per deixar-la anar. La nau sencera va vibrar. Ella va agafar el control manual de la torreta lateral i va escombrar a babord, mirant a la quadrícula d'objectiu a l'esquerra de la pantalla com els quatre quadrants centrals es tornaven vermells. Ella va fer diversos trets, però ja sabia que havia fallat.

En Tre va cridar:

-Vigila, estan... -i llavors la nau sencera va vibrar mentre un torpede de plasma explotava a mig quilòmetre de distància, explotat pel sistema d'escuts de la nau. La Lanoree va deixar que el tret bolqués la nau a estribord, sabent que contrarestar l'efecte seria una pèrdua de temps i esforç. Llavors va prendre el control de nou.

-Tot a aquesta nau a babord -va dir ella, obrint foc. El canó d'en Tre va colpejar, i ella va veure els rastres del cop dels trets làser convergint en la distància.

A l'escàner, l'estrella florent de la destrucció.

-Sí! Un més enderrocat! -va dir en Tre.

-L'altre està tractant de fugir -va dir la Lanoree.

-Vinga! Posaré un tret en el seu cremador auxiliar.

La Lanoree ho va considerar per un moment, llavors es va girar lluny de la nau fugint. Ja estava a tretze quilòmetres, la distància entre ells augmentant ràpidament.

-No hi ha temps -va dir ella-. I no té sentit.

En Tre va estar en silenci per un moment, llavors ella va escoltar el seu sospir. Alleujament, potser. I gratitud que estiguessin encara vius.

-Queda't aquí un moment -va dir la Lanoree-. Han d'haver enviat un missatge, podria ser que tinguem més companyia.

-Sí -va dir en Tre.

La Lanoree silencià el comunicador. En realitat no hi hauria més companyia, perquè hi havia bloquejat les comunicacions dels combatents tan aviat com els havia vist. Però volia tenir un moment per a si mateixa, per recompondre's, sotmetre's a la Força i cada aspecte relaxant i enfortidor que significava per a ella.

Va respirar profundament i va donar un últim cop d'ull cap a Nox.

Fins i tot des d'aquesta distància, la ciutat moribunda de l'Estació Boscverd era la major característica, la més òbvia del planeta que estaven deixant enrere.

Següent