CAPÍTOL 4
Estirat
sobre el seu catre a la seva petita habitació, Ànakin donava voltes al verbcervell
androide que sostenia entre els dits. El seu rostre mostrava una concentració
total sota la claredat que emanava de la seva petita llum. Les seves celles
projectaven profundes ombres sobre els seus ulls. Ànakin es va passar les mans
pels seus curts cabells i examinà els connectors de la unitat.
El fet
que hagués guanyat no li agradava gaire. Hi havia quelcom d'injust en què
hagués estat capaç de portar-se tan malament i seguís sent un padawan malgrat
això. No li agradava la inquietud que aquella victòria, si és que es tractava
d'una victòria, produïa en ell. Per sobre de totes les debilitats, l'arrogància
era la que es pagava més cara.
Em mantenen aquí perquè tinc un potencial que
mai havien vist abans. Segueixen ensinistrant-me perquè volen veure què és el
que sóc capaç de fer. Em sento com un ric que mai sap si els seus amics
realment l’aprecien..., o si només volen els seus diners.
La idea
resultava particularment irritant, i certament no era ni justa ni d'acord amb
la veritat. I llavors per què m’aguanten?
Per què segueixo posant-los a prova? Em diuen que utilitzi el meu dolor, però a
vegades ni tan sols sé d'on sorgeix! Feia patir a la meva mare i la posava a
prova, una vegada i una altra, per assegurar-me que m’estimava. Em va enviar
lluny perquè pogués ser educat per persones més fortes. Perquè pogués
controlar-me a mi mateix. I encara no he après a fer-ho.
Es va
incorporar i, asseient-se amb les cames creuades, va introduir un cable de
prova en el verbcervell. Les llumetes d’estat crític pampalluguejaren amb una
tènue espurna vermellosa en el perímetre de l'esfera salpicada de
protuberàncies.
Un
compacte androide de protocol ocupava un racó de l’habitació. Ànakin es va posar
dret, va aixecar el panell d'accés de l'androide, inserí el verbcervell en el
seu forat i va tornar a disposar les connexions perquè executés una nova
seqüència de punts de prova. Les llums d’estat crític no van trigar a indicar
que la unitat tornava a ser capaç de dirigir les seves accions. Empenyent amb
la punta d'un dit, Ànakin va fer girar el verbcervell. El component va començar
a rotar sobre els seus balancins d'alta velocitat, movent-se tan de pressa que
ni tan sols els aguts ulls del noi van poder seguir el seu vaivé mentre la
unitat buscava les dades que li eren subministrades pels molts sensors de frec
que entapissaven l'interior del cap de l'androide.
Un altre
androide reparat. Als Jedi no els hi servien de res, però els androides eren
una excentricitat més que toleraven. Normalment.
Un dels
androides més diminuts de l’Ànakin, un sofisticat model de manteniment domèstic
que havia recollit mig aixafat al carrer, havia estat sorprès a la cambra del
Consell treballant en unes llums que no necessitaven ser reparades. Aquell
androide li havia estat retornat netament tallat per la meitat, amb les vores
de les dues seccions pulcrament foses d'una manera fàcilment recognoscible.
Una
advertència comparativament suau.
Això li
consolava una mica. L'excés de tolerància envers les desviacions era un signe
de debilitat, i el fet que el tallador de sang hagués estat a punt de matar-lo indicava
que havia un autèntic perill a Coruscant.
Ànakin
va empassar aire i va arribar a la conclusió que aquelles probablement fossin
les úniques persones de la galàxia que podien ensenyar-lo, ensinistrar-lo i
guiar-lo. I, per descomptat, el pes d'aquesta tasca requeia en Obi-Wan, al qual
Ànakin estimava i respectava, i que per aquesta raó necessitava posar a prova
encara amb més insistència que als altres.
Demà
partirien de Coruscant per posar rumb cap a un destí encara no especificat.
Necessitava dormir una mica.
Ànakin
temia la son.
Perquè
en els seus somnis era com si alguna cosa oculta dins d'ell estigués examinant-lo
i posant-lo a prova, una cosa molt poderosa a la que tant li feia ser estimada
o temuda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada