CAPÍTOL 2
Ei,
Jaina... saps per què els caces TIE criden a l'espai?
Perquè
troben a faltar a la seva nau mare!
-Jacen Solo, edat 14, Acadèmia Jedi de Yavin IV
Tan
profund a les Boires Transitòries, no hi havia estrelles que alleugessin la
foscor de la nit, no hi havia constel·lacions que fessin que els cels negres
semblessin menys estranys. La vista fora de la finestra era una boira
impenetrable de gasos que s'empassaven la llum i mai es dissipava... i mai
deixava de fer que els observadors de l'espai se sentissin una mica perduts i
sols.
Els Jedi
s'havien retirat al món miner abandonat de Shedu Maad per amagar-se d’en Jacen,
i des que s'havia unit a ells aquí, Jaina s'havia estat preguntant si aquest
fosc racó de la galàxia es convertiria en la seva tomba. Com la majoria dels
bons refugis, se sentia segur i protegit... i això era una il·lusió. Després
dels problemes que els Jedi li havien causat a Fondor, Jacen estaria buscant la
seva base secreta amb tots els recursos de què podia disposar... i aquesta
vegada, no els donaria temps per evacuar. Tindria una força d'atac esperant per
saltar a l'instant en què tingués alguna idea d'on eren.
La seva
única esperança era ocupar-se d’ell primer.
Els Jedi
mai deixarien Shedu Maad vius... no a menys que cacessin i matessin a Jacen
abans que ell els cacés a ells. Jaina ho sabia en el seu cor.
Però
podria convèncer els Mestres?
Diversos
d'ells estaven reunits al voltant d'una taula darrere d'ella, celebrant un
improvisat consell de guerra amb Luke, Jagged Fel, i el pare i la mare, els cèlebres
Han i Leia Solo. No per primera vegada a la vida, Jaina es va preguntar si
alguna vegada podria estar a l'altura de la llegenda dels seus pares, com
podria afectar la galàxia com ho havien fet ells durant la seva llarga i
il·lustre vida.
-... I
estem segurs que Jacen els va enviar? -estava preguntant Corran Horn-. El Romanent
encara és un govern independent.
Com no
volia implicar-se en la conversa fins que fos convidada, o almenys fins que
arribés el moment, Jaina es va mantenir d'esquena a la taula i va seguir mirant
per la finestra.
-Això podria
haver estat obra dels Moffs -va continuar Corran.
-Podria ser
-va dir el pare de la Jaina... Han Solo. En aquest context, en companyia de
tants altres grans, tractant de planejar una resposta als últims ultratges del
seu germà, se sentia malament fins i tot pensar en els seus pares com en mama i papa. Ells eren més grans que
això, juntament amb el seu oncle Luke, el més llegendari de les moltes
llegendes assegudes en aquesta taula-. Potser tot el que va fer Fett va ser
agilitzar el seu procés de presa de decisions.
Ningú va
riure. Durant la molt confusa Batalla de Fondor, gairebé una quarta part dels
Moffs del Romanent havia estat executats per Boba Fett i els seus mandalorians
a bord de la nau insígnia de l'almirall Pellaeon, l’Aleta de Sang. La majoria de les agències d'intel·ligència de la
coalició havien arribat a la conclusió que els supervivents caurien en una
amarga lluita pel poder i s’esquitllarien a casa per protegir el seu territori.
Però Luke i el Consell Jedi s'havien adonat que, d'alguna manera, els únics
Moffs que havien quedat atrapats a bord quan Fett va arribar eren els que
havien estat un problema durant el regnat d’en Pellaeon. La resta, una altra
vegada d'alguna manera, havia aconseguit escapar i tornar a reunir-se amb el
cos principal de la flota del Romanent.
Els Mestres
havien arribat a la conclusió que aquests «alguna manera» eren obra de
l'ajudant d’en Pellaeon, Vitor Reige. També s'havien adonat que un líder astut
com Pellaeon hauria pres mesures per assegurar una successió del poder ordenada
després de la seva mort. Per desgràcia per als verpins -i la coalició Jedi-
semblava que havien estat en la veritat.
Després
d'una llarga pausa en la conversa, Luke va dir:
-No crec
que importi de qui va ser la idea d'esclavitzar els verpins. Si Jacen encara no
controla al Romanent, ho farà aviat.
Va
seguir un altre silenci durant el qual ningú va estar en desacord. Llavors
Kenth Hamner va dir:
-El que
vol dir que ha arribat al punt d'inflexió. Una vegada que tingui el control
total de les flotes del Romanent, serà capaç de projectar més poder que tots
els seus enemics combinats.
-Sempre podem
acceptar l'oferta de l’almirall Niathal per assumir el comandament suprem de
totes les forces de la coalició -va dir en Kyp Durron, en un to clarament
burleta-. Això ens donaria, quant, una altra dotzena de naus?
-Almenys
-va dir en Kenth, unint-se als altres en la taula en un riure amarg-. I tot el
que ella vol a canvi és negar el nostre pacte de no-agressió amb tota la
Confederació.
El riure
es va esvair en un silenci estupefacte, fins que la mare de la Jaina -la
Princesa Leia- va dir:
-De totes
maneres, m'agradaria suggerir que el Consell redacti el seu rebuig tan
amablement com sigui possible. Mai és bo alienar un aliat potencial, no importa
com d’insignificant que pugui semblar en el moment.
-Gràcies
pel recordatori, Leia -va dir en Kenth-. Aniré amb compte amb la meva redacció.
-Mentrestant,
haurem d'apuntar a l’Ascendència Txiss -va dir en Kyp. Pel seu to, Jaina no
podia dir si encara estava fent broma o si en realitat creia que hi havia
alguna possibilitat que una aliança així tingués lloc-. Llavors, si podem fer
que el Sector Corporatiu...
-Oblida’t
de l’Ascendència -el va interrompre Jag-. No podran implicar Csilla en això.
Fins i tot si les Nou Famílies Governants prenguessin partit contra el Romanent
Imperial, no van a involucrar-se amb els problemes Jedi.
-Encara estan
molestos per allò de Tenupe? -va preguntar en Han.
-Això, i
l'hàbit Jedi de dir-li als governs interestel·lars com administrar el seu
territori sobirà -va respondre en Jag-. Sense ànim d'ofendre, és clar.
-No és
massa ofensiu -li va assegurar Corran-. Almenys no queda cap dubte sobre la
situació de la coalició.
-Cap dubte
-va dir la Leia. La seva veu era digna i tranquil·la, però la Força estava
cremant amb la seva frustració. Pocs dies abans de la invasió del Romanent,
ella i Han no havien aconseguit persuadir els verpins a trencar el seu tractat
amb Mandalore i en el seu lloc unir-se a la coalició Jedi-. Crec que el terme
és borkats.
-Ho sento,
Luke -va dir en Han. Hi havia una mica d'amargor en la seva veu que la Jaina
sospitava que només ella i la seva mare reconeixerien com una sensació personal
de fracàs-. Li vam dir a Siskili el que havies estat veient quan miraves cap al
futur. Però el tractat d'ajuda mútua dels verpins amb Mandalore era exclusiu, i
ell tenia massa por que Fett el trenqués.
-Fett tampoc
els deixaria modificar-lo -va afegir la Leia.
-Zkulo cap
de cub! -va escopir la Saba-. Creu Boba Fett que un món de peinadorz de brutícia
éz rival de milz? Mandalore ha eztat caçant massa amunt en la cadena, i ara
tota la jungla patirà.
-Fett fa
el que funciona per a Fett -va replicar en Han-. La resta de nosaltres pot
aspirar a l'entropia.
-Això ja
no és així -va dir la Jaina, tornant-se de la finestra.
La
decoració de la improvisada sala de conferències només podia ser descrita com
sobrants del complex miner, amb mobles de robusplas groguencs per l'edat i parets
de plastoide bolcat del color de la pols. La porta corredissa a l'altre extrem
de la càmera, que probablement havia estat una sala de descans quan la mina
estava encara en funcionament, romania oberta a causa d'un braç actuador
corroït que no havia tingut manteniment en segles.
La major
part del consell de guerra estava assegut en bancs al costat d'una llarga taula
de menjador, que probablement alguna vegada havia estat d'un color diferent a l’ambre
tacat. Les capes de tots estaven fermament tancades contra el fred d'una unitat
de control ambiental no reparada del tot. Luke era l'únic que no estava
assegut, dret al costat proper de la taula, d'esquena als altres, amb la mirada
fixa en la mateixa finestra per la qual Jaina havia estat mirant. A jutjar per
l'acceptació informal d'aquesta posició per part de tots els altres en la
taula, això no havia estat inusual en els últims temps.
-Ara
Fett té una família -va continuar la Jaina- i té a Mandalore. I també encara es
preocupa per la seva paraula.
-Llavors
suposo que aquesta guerra ha servit per a alguna cosa -va respondre la Leia amb
amargor. Estava vestida en una túnica blanca que era només uns tons més clars
que els flocs grisos que ara corrien pel seu cabell-. Boba Fett ha crescut com
a persona. I jo que estava desitjant que la kríffida guerra mai hagués
començat.
-No l’estic
defensant -va respondre la Jaina. Ella podia veure el dolor trist que nedava
per sota de la superfície dels ulls marrons de la seva mare, i no es va
sorprendre de trobar que només la feia semblar més règia que mai-. Només estic
dient que ara té més vulnerabilitats, i hem de recordar-ho. De totes les coses
que vaig aprendre en l'entrenament amb Boba Fett, les més importants van ser
aquestes dues: ell no és un bon tipus, i mai serà el nostre amic.
Això va
provocar el somriure tort i amb arrugues profundes del seu pare.
-Sempre vaig
dir que tu eres la intel·ligent.
Estava
assegut al costat de la Leia, que estava asseguda en un tamboret a l'extrem de
la taula, sabent-se controlar molt, però tot i així amb Han, com sempre. Era un
gran contrast amb els cinquanta anys de solitud d’en Fett, i Jaina es va trobar
mirant a la mandíbula quadrada d’en Jagged Fel i als seus muscles encara més
quadrats, amb l'esperança de sobreviure el temps suficient per tenir algun dia
el que tenien els seus pares.
Llavors
Jag la va atrapar mirant-lo, i el seu gest ombrívol va ser reemplaçat per un
passable i càlid somriure. Jaina va desviar la mirada sense tornar el gest,
dient-se a si mateixa que només havia estat mirant en direcció a Jag perquè
Zekk no hi era present, que no estava llesta per pensar en triar a ningú fins
que hagués acabat amb Jacen.
I per
fer això, necessitava guanyar-se el suport del Consell Jedi. El primer pas era
convèncer al Luke i els altres que els Jedi havien de desafiar-lo sense
importar com de fort fora; que no havien d’amagar-se en les Boires Transitòries
fins que poguessin trobar la manera de tornar a canviar l'equilibri de poder a
favor seu.
Jaina es
va acostar a la cantonada de la taula més propera als seus pares.
-Si m'ho
permeteu, m'agradaria expressar una opinió.
La Leia
es va tornar cap a ella amb un aire d'atenció, però tots els altres semblaven
desconcertats. La mandíbula del seu pare va caure, la mirada d’en Jag es va
tornar encara més penetrant, i les celles de diversos Mestres es van aixecar de
sorpresa. Durant el seu exercici com a Cavaller Jedi, Jaina no havia conreat la
reputació de ser algú que seguia els procediments adequats.
-Estàs demanant
permís per parlar amb nosaltres? -va preguntar en Kyp. Per una vegada, el seu
pèl castany estava curosament retallat a l'altura del coll del seu vestit, el
seu rostre estava ben afaitat, i el vestit blau tenia només unes poques
arrugues-. Jaina Solo?
-Així és.
-Jaina va comprovar la seva postura, alçant-se dreta i formal-. Crec que és
important.
Kyp va
xiular amb incredulitat, i després va mirar a Han.
-No sé
el que li va fer Fett, però jo t'ajudaré a donar-li caça.
-Vinga
-es va queixar la Jaina-. No pot una noia aprendre dels seus errors? Només vull
fer això bé.
-Llavors,
per descomptat, procedeix -va dir en Kenth. Va posar les dues mans sobre la
taula i va mirar al seu voltant als altres-. A menys que hi hagi objeccions?
Saba va
esbufegar.
-Aquezta
no havia notat que teniez tan bon zentit de l'humor, Meztre Hamner. -Va deixar
escapar un llarg xiuxiueig de riure barabel, la seva llengua bífida entre els
seus llavis semblants a còdols-. Qui no voldria ezcoltar això?
Jaina
estava bastant segura que podia nomenar dues persones a la taula a les quals no
els anava a agradar el que ella tenia intenció de proposar, però va assentir en
agraïment i va començar.
-És obvi
que no tenim esperances de realment aturar la presa de control de la indústria
de municions verpine -començà-. Per quan jo vaig marxar del sistema, el Romanent
ja havia capturat Níquel U i la majoria de les altres ruscs importants. Amb
l'avantatge de la seva arma en aerosol, està clar que tindran a la resta abans
que la coalició pugui muntar qualsevol tipus de resposta.
-Si podem
muntar una resposta -coincidí Corran-. La major part de les flotes dels nostres
socis ja estan ocupades prop dels seus propis sectors, i no van a retirar-se
per defensar un sistema no-alineat... especialment quan aquest sistema ha estat
venent armes als tres costats.
-Això no
vol dir que puguem donar-nos el luxe d'ignorar al sistema Roche -va objectar
Kenth-. Una vegada que Jacen tingui el control d'aquestes fàbriques de
municions, la guerra haurà acabat.
-No necessàriament
-va dir la Jaina. No podia permetre que els Jedi caiguessin en un estat mental
defensiu. Havia de mantenir-los enfocats a anar a l’encalç de l’enemic-. Si
Jacen no pot fer arribar les municions a les seves armades, no li serveix de
res tenir el control de les fàbriques.
-Creus que
hauríem d'oblidar als verpins? -va preguntar en Kyp.
-No oblidar
-va corregir la Jaina-. Però els mandalorians són els que tenen l'acord d'ajuda
mútua. Tot el que estic suggerint és que deixem que compleixin amb el seu
contracte i deixem la lluita de l'asteroide a Fett. Mentrestant, anem a
concentrar-nos en el que és important per a nosaltres i...
-Atacar el
tren de subministraments -va acabar en Kenth-. Tàctiques de guerrilla
clàssiques... per la qual cosa resulta que estem perfectament posicionats.
-Exactament
-va dir la Jaina-. Els fem triar entre defensar els seus combois de municions
contra una campanya concentrada d’InvisiblesX, o mantenir la seva flota en el
sistema Roche per protegir les seves noves fàbriques de municions contra un
contraatac mandalorià. No tenen prou naus per fer bé les dues missions, així
que estic apostant que voldran protegir les seves noves fàbriques.
-I això
deixa lliures als Jedi per demolir la seva capacitat de càrrega -va dir en Jag-.
Quantes naus de càrrega tenen?
-Um...
No hi va haver gaire temps per comptar-les –Jaina ho va admetre. Podria haver-li
fumut una coça per saltar als detalls ara, abans que ella tingués l'oportunitat
de parlar sobre l'altra meitat del seu pla, però aquest era Jag: enfocat,
acurat i alerta-. I jo no estava pensant a demolir. Més aviat en, hmm,
apropiar-nos.
-Vols dir
robar -va dir el seu pare, somrient amb orgull-. M'agrada. Es nota la teva sang
Solo.
-En aquezta
també li agrada -va dir la Saba-. D’aquezta manera hi haurà menyz mortz zenze
zentit.
-Sí, això
també -va dir en Han. Li va picar l'ullet a la Leia-. Però sobretot estic
desitjant fer de pirata altra vegada.
-Tot el que
havies de fer era demanar-ho -va respondre dolçament la Leia-. Sempre m'agrada
posar-te grillons, noi volador.
-Boooo
-va dir la Jaina, sentint que es ruboritzava-. Realment no necessitem saber res
més... almenys jo no.
Una
riallada va recórrer la taula, llavors Kenth, seriós com de costum, va portar
de tornada l'estratègia a la discussió.
-Crec que
tots hem sentit bastant per coincidir que és una idea que val la pena explorar
-va dir-. Podem refinar les nostres tàctiques quan tinguem una millor idea de
la seva capacitat de transport, però fonamentalment aquest pla té sentit. Estem
pràcticament al mig entre el sistema Roche i el Nucli, pel que podem atacar als
seus combois gairebé a voluntat. I quan es decideixin a venir darrere de
nosaltres, podem esvair-nos a les Boires i emboscar-los. Mestre Skywalker?
Luke va
assentir sense donar-se la volta, i Jaina es va felicitar per haver aconseguit
la primera part del seu pla. Ara l'únic que li quedava eren les parts dos i
tres... les difícils.
La
mirada d’en Luke va passar de la foscor exterior al reflex de la Jaina.
-Ara,
Jaina, per què no ens expliques el que realment tens en ment?
Jaina va
assentir, i després va convocar a la seva memòria el discurs que havia estat
assajant sobre com la coalició no podia guanyar la guerra per la força militar
per si sola; la seva única esperança real era desmantellar l'estructura de
comandament enemiga de dalt a baix.
Però
llavors va mirar en direcció als seus pares i va veure el dolor a l'aguait en
les profunditats dels ulls marrons de la mare, i com el pare semblava haver
envellit deu anys en les setmanes que ella no havia estat, i va saber que no
podia fer-los això. Seria més honest només dir-ho d'una vegada, i simplement
dir-los sobre l'horrible decisió que havia pres, no feia molt de temps, mirant
a la bella vall Kelita amb un oblidat general Jedi.
-Mare i
pare, lamento dir això. -Mentre la Jaina parlava, no apartava els ulls dels
seus pares-. Però crec que hem d'anar a l’encalç d’en Jacen. Crec que és el
nostre deure.
Els seus
ulls es van posar vidriosos a l'instant. Els llavis de la seva mare van
començar a tremolar, i el rostre del seu pare es va posar vermell i frunzit pel
dolor, però no van apartar la mirada.
Tampoc
van parlar. Va ser la Saba Sebatyne qui va preguntar:
-Anar
darrere? Què vols dir per anar darrere? Arrestar-lo? Capturar-lo? –Les seves
escates es van agitar en senyal de desaprovació-. Aquezta zap que t’haz eztat
entrenant amb Boba Fett, però això no ha funzionat abans.
Jaina va
passar la seva atenció a la barabel.
-Ho sé,
i ens va costar algunes bones persones. –Va recórrer amb la mirada als altres Mestres
al voltant de la taula-. Vull dir eliminar-lo. Vull dir caçar-lo i matar-lo.
No va
ser una gran sorpresa que el seu pare va ser qui va respondre primer.
-No. -En lloc de mirar-la o a qualsevol
altra persona, es va quedar mirant a la taula i es va limitar a sacsejar el
cap-. Aquest no és Jacen. Jacen va morir en la guerra contra els yuuzhan vong,
igual que l’Ànakin.
Jaina va
arrufar les celles, preguntant com de malament que havia jutjat l'impacte que
la seva decisió tindria en Han Solo.
-Pare,
Jacen no va morir -va dir ella-. Va escapar amb la Vergere i...
La seva
mare la va agafar del braç, silenciant-la amb una breu encaixada.
-Jaina, no
hem perdut el contacte amb la realitat. Només estem dient que l'home del que
estàs parlant no és el nostre Jacen.
-Jacen va
ser un heroi. -La veu d'en Han era tan dura com els fums d'una forja-. Va matar
a Onimi i va guanyar la guerra contra els yuuzhan vong, i després va morir per
les ferides. -Va deixar de parlar per un moment, inspirant sorollosament i
semblant reunir les seves forces, i finalment va aixecar la mirada cap a la Jaina
amb més ira i desesperació en els seus ulls del que ella mai recordava haver
vist, ni tan sols quan va morir Chewbacca-. Caedus és només el monstre que va
entrar en la closca buida que havia quedat... i si aquí hi ha algú capaç
d'acabar amb ell, amb gust vaig a armar el detonador.
Jaina no
sabia com reaccionar davant l'odi primitiu en la seva veu, potser perquè ella
no havia permès que la seva pròpia ira tingués un paper en la seva decisió,
perquè havia decidit desapassionadament que el més apropiat era travessar el
cap del seu germà bessó amb un tret blàster.
Així que
la Jaina es va limitar a assentir i es va inclinar per agafar l'avantbraç
d'ell.
-Està bé,
pare... Caedus ha de morir. Hem de donar-li caça i matar-lo.
Jaina no
havia fet servir abans el nom Sith d’en Jacen perquè ella no podia donar-se el
luxe de fer veure que estava pensant aquestes coses sobre algú que no sigui el
seu propi germà... perquè quan arribés el moment, sabia que no seria a Darth
Caedus al qual veuria en la seva mira de franctirador, sinó al seu germà, Jacen
Solo, i si no estava disposada a matar-lo, llavors ella seria la persona que
morís.
Jaina va
passar la seva atenció a la Leia.
-Mama?
Els ulls
de la seva mare es van tornar distants i il·legibles; llavors es va limitar a
mirar la taula i va assentir amb el cap.
-Aquest no
és Jacen -va dir-. I fins i tot si ho fos, no crec que tinguem una altra opció.
Luke
finalment es va apartar de la finestra. Amb els ulls i les galtes enfonsades,
semblava que no havia dormit en moltes nits. Però també hi havia una estranya
tranquil·litat en ell que semblava alhora aterridora i vagament
tranquil·litzadora, com si hagués estat mirant per aquesta finestra durant
dies, només esperant per aquest moment.
-Gràcies
-va dir ell, i Jaina va saber que havia dut a terme la segona fase del seu pla.
Ara tot el que havia de fer era convèncer-los que ella havia de ser l’enviada-.
M'he estat preguntant si algú més anava a arribar a la mateixa conclusió.
-Llavors
ho aproves? -Encara que la veu d’en Kenth era condemnatòria, hi havia quelcom
en ella que a la Jaina no li sonava del tot sincer... com si secretament
estigués d'acord amb la decisió d’en Luke, però sentís que s'havia de plantejar
l'argument per mantenir les formes-. Assassinar un Cap d'Estat?
-Dubto que
tinguem la sort d'aconseguir un simple assassinat -va respondre en Luke-. Però
si. Des de fa algun temps, ha estat clar per a mi que la nostra supervivència,
i el benestar de la civilització, depèn de lliurar a la galàxia de Darth
Caedus.
Corran
va negar amb el cap.
-Hi ha
un munt de formes legítimes de lliurar-se d’en Ja... -Es va adonar i es va
aturar, llançant una mirada de disculpa cap als Solo. Un cop més, no hi havia res
que faltés en el seu to, i Jaina va tenir la sensació que encara que era sincer
en el que estava dient, ja sabia que es tractava d'una discussió que no tenia
cap possibilitat de guanyar-. De treure a Caedus del poder. L'assassinat no és
una d'elles. No ens faria diferents a ell.
-Hem intentat
l'arrezt, i hem intentat la política -va respondre la Saba-. I hem fallat
perquè enz neguem a veure la veritat: Caeduz roman en el poder perquè ell mai ez
nega a matar. Zi volem treure’l, tampoc podem fer-ho nozaltrez.
Kyp va
fer que sí amb el cap.
-Així és.
No es pot capturar amb vida a Caedus... i si ho intentem, nosaltres serem els
que acabem morts. -Es va girar cap al Luke-. Però si ja havies decidit que
havíem de fer això, per què esperar fins que la Jaina ho portés a col·lació?
-Per dir
la veritat, em preocupava que el meu judici es pogués haver vist entelat pel
desig de venjança. -Luke va mirar en direcció a la Jaina, i amb una mirada de
genuí alleujament en els ulls-. Així que jo volia sentir a algú més dir-ho en
primer lloc.
El cor de
la Jaina va fer una bolcada. Estava començant a sonar com si Luke tingués la
intenció d'anar personalment a l’encalç d’en Caedus, i ella no podia decidir si
sentir-se traïda o confosa. No tenia cap esperança de convèncer a ningú, potser
ni tan sols a si mateixa, que ella era més capaç de matar el seu germà que
Luke. Però què de la visió que ell havia tingut a Mon Calamari, quan l'havia
ascendit a Cavaller Jedi? No hi havia previst que anava ella a ser l'Espasa
dels Jedi, que sempre lideraria la lluita contra els enemics de l'Orde?
Llavors la
Jaina va tenir un terrible pensament: potser la visió no s'havia referit al que
era, sinó al que anava a ser, potser ella es tornaria l'Espasa després que
l'actual caigués.
-Vaig amb
tu -va dir la Jaina. Quan va veure una espurna de decepció en el seu rostre, es
va adonar que havia tornat a ser la vella Jaina, la Jaina que es pronunciava en
lloc d’oferir-se, i va modificar el seu enfocament-. Vull dir, m'agradaria
ajudar.
Luke la
va sorprendre amb un somriure trist.
-No hi
ha res que m'agradaria més, Jaina -va dir-, però em temo que això no serà
possible.
-Et molesta
si pregunto per què no? -Jaina sabia pel to d’en Luke que no anava a fer-li
canviar d'idea, però tenia la intenció de seguir lluitant fins que la batalla
hagués acabat... una cosa més que havia après dels mandalorians-. Necessitaràs
ajuda i jo m'he estat preparant.
-Sé que
ho has fet -va dir en Luke-. Però no vaig a necessitar ajuda, perquè jo no puc
matar a Caedus.
Hi va
haver un breu silenci mentre tots contemplaven aquesta sorprenent declaració.
Llavors la Saba Sebatyne va començar a xiuxiuejar.
-Mestre Zkywalker
-va dir ella-, zempre faz bromes en els momentz méz extranyz.
-No crec
que estigui fent broma -va dir en Han. Es va tornar cap al Luke-. Mira, amic,
si es tracta dels nostres sentiments...
-Han, no
és això. -Luke va trobar les mirades de tots dos pares de la Jaina, i després
va dir-: Francament, he estat esperant acabar-lo.
Jaina es
va estremir per dins, i no només per ella mateixa. Els seus pares li havien dit
que Luke deia que només es feia responsable a si mateix i a Caedus per la mort
de la Mara... que no havia deixat escapar ni una observació amarga ni una sola
pregunta incisiva. No obstant això, tots els Solo es van adonar de la
dificultat que havia de ser per a ell no culpar els pares pels crims del fill.
Només seria natural culpar-los per criar un monstre, preguntar-se com van poder
equivocar-se tant. Així que si Luke finalment havia deixat escapar una frase
venjativa, Jaina sabia que els seus pares estarien disposats a passar per alt
aquest moment d'imperfecció humana... com ho faria ella, si no hagués entès el
que ell estava dient en realitat.
-Ho has
estat esperant una mica massa? -va preguntar ella-. És això el que vols dir?
-Exactament.
-La mirada d’en Luke es va apartar de la taula-. Cada futur que comença amb mi
anant darrere d’en Caedus acaba en la foscor. Sé que jo sóc l'únic que pot
estar segur de detenir-lo, però no importa com ho visualitzo, sempre condueix a
la foscor.
-Perquè ho
desitges massa -va dir en Kyp-. Tu mateix has dit que el teu judici estava
ennuvolat pel desig de venjança. Si poguessis purificar-te, potser anar a
Dagobah i meditar...
-No éz
el judici del Mestre Zkywalker el que està ennuvolat -va dir la Saba-. És ell.
-Què?
-va exigir en Han-. No se li permet enutjar-se quan algú mata la seva dona?
-Aquezta
no creu que zigui la ira el que l’ennuvola -va respondre la Saba-. Aquezta creu
que éz el que li va fer la Lumiya.
-Crec que
la paraula que estàs buscant és tacar, Mestra Sebatyne -va dir la Leia-. Estàs
dient que matar la Lumiya per venjança el va tacar amb el Costat Fosc.
-Sí.
-Saba va mirar en direcció al Luke, després va baixar la barbeta a manera de
disculpa-. Aquezta tem que si vaz darrere d’en Caedus, zenze importar com
comenci la cacera, ha d'acabar en una venjança. És per això que no potz veure
res méz que fozcor per aquezt camí.
-I aquest
creu que tens raó -va respondre en Luke-. Gràcies per la teva honestedat, Mestra
Sebatyne. Aquesta és només una de les raons per les que valoro la teva amistat.
Saba va
aixecar la barbeta de nou.
-Éz només
el deure d’aquezta.
Va fer
una pausa i va començar a mirar al voltant de la taula als altres Mestres, i
Jaina sabia que la barabel estava tractant de decidir si algun dels altres Mestres
estava millor preparat que ella per donar caça a un Lord Sith.
Abans
que la Saba pogués actuar, Jaina es va posar al costat del seu oncle.
-Deixa'm
anar a mi.
-Tu?
-Això va venir des de l'altre extrem de la taula, on Corran estava assegut amb
aspecte sorprès i preocupat-. Només ets una Cavaller Jedi.
-Igual que
Jacen -va respondre la Jaina, recolzant-se en un tecnicisme, però sabent que
anava a funcionar al seu favor si algú intentava argumentar que un Cavaller
Jedi no era prou poderós com per fer front a Caedus-. Jo sé que vosaltres els Mestres,
i diversos Cavallers Jedi, són més hàbils en la Força i el sabre de llum que
jo. Però jo sóc la seva germana bessona. Tindré avantatges que ningú més
tindrà.
-Quina mena
d'avantatges? -va preguntar en Kenth.
Alleujada
en descobrir que l'estaven prenent realment de debò, Jaina es va tornar per
dirigir-se a la taula i va tractar de no mirar cap als seus pares, als que
podia sentir radiant por i consternació en la Força com una nova expulsant la
seva coberta de gas.
-En primer
lloc, m'he estat preparant amb els mandalorians -va dir ella-. Ell espera que
jo lluiti com un Jedi, i no ho faré.
-Farà
falta quelcom més que els trucs d’en Fett -va dir en Corran dubitatiu-. Caedus
té molts propis... i ell tampoc lluitarà com un Jedi.
-Ho sé
-va dir la Jaina-. Però li molestarà que sigui jo la que li anirà darrere.
Sabem pel que ens va dir l’Allana que ell se sent molt incomprès i molt traït
perquè tots nosaltres hem triat enfrontar-nos a ell. Això no em protegirà en un
combat, però puc fer-lo servir contra ell d'altres formes.
-I ell
no utilitzarà els teus sentiments en contra teva? -va preguntar Kyp-. Ell és el
teu germà, i encara l’estimes. Això puc sentir-ho.
-Encara l’estimo
-va admetre la Jaina-. Però això no em farà titubejar... ni tan sols per un
nanosegon.
Llavors
el suport va arribar d'un lloc inesperat.
-I hi ha
la visió de l'Espasa dels Jedi que va tenir en Luke quan va nomenar la Jaina
com Cavaller Jedi. -La seva veu es trencava, però Han Solo no va vacil·lar en
parlar... i no es va refusar a fer-ho -. Això ha de significar alguna cosa.
El cor de
la Jaina va donar un batec addicional de sorpresa, i va mirar per veure els
seus pares radiant-li aprovació a través d'ulls plens de llàgrimes.
-Vosaltres
enteneu les visions de la Força millor que jo -va dir en Jag des de l'altre
extrem de la taula-. Però sospito que això no garanteix que ella vagi a
sobreviure.
-Jagged,
la Força mai dóna garanties -va replicar la Leia-. Això no vol dir que puguis
fer cas omís d'ella.
-Gràcies,
mare -va dir la Jaina, prou recuperada del xoc per reaccionar-. I a tu també,
pare. El teu suport significa molt.
-Més et
val -va dir en Han-. Perquè no faràs això sense nosaltres. Entesos?
Jaina
estava massa sorpresa per reaccionar a l'instant, encara que sabia que no
hauria d'haver-ho estat. Per descomptat que els seus pares voldrien ser el seu
equip de suport; els seus sentiments cap a Jacen havien de ser tan forts com
els d'ella, i voldrien que fos detingut, tant com ella. I la Jaina sabia que no
havia de pensar que tindria alguna possibilitat de mantenir-los allunyats quan
s'estava posant a si mateixa en aquesta classe de perill... la seva mare podria
haver tingut la fortalesa per deixar-la anar sola darrere del seu germà, però
no el pare. Ell anava a estar cobrint-li la rereguarda tant si ella ho
desitjava com si no.
A més,
si saber que era la seva germana la que li estava donant caça anava a molestar-lo,
llavors li afectaria encara més en tenir els tres Solo darrere. Seria dolent
per a qualsevol descobrir que tota la seva família estava decidida a matar-lo.
Finalment,
la Jaina va assentir.
-D’acord,
ente... -Es va ennuegar amb un nus a la gola i va fer una pausa, colpejada amb
força per la comprensió que ella posaria a tota la família Solo en perill... i
que era possible, fins i tot probable, que cap d'ells sobrevisqués a la cadena
d'esdeveniments que ella estava posant en moviment. Va mirar als seus dos pares
i va tornar a assentir-. Entesos... i gràcies.
-No azzumeixiz
massa, Jedi Solo -va advertir severament la Saba-. El suport delz teuz parez no
vol dir que tinguiz el noztre. Vaz dir que volies fer això bé. Per què?
La Jaina
va empassar el nus que encara tenia a la gola i va pensar per un minut i
després es va tornar cap a la Saba.
-Per què
necessito recursos Jedi?
La seva
honestedat va provocar un riure apreciatiu. Va esperar que s'esvaís, i després
va continuar:
-I perquè
vull eliminar a Darth Caedus... no reemplaçar-lo. Si vaig darrere d'ell sense
aprovació, només seré una altra assassina... com ell.
-Però si
nosaltres t’enviem -va concloure Kenth-, ets un soldat.
- Prou a prop -va dir la Jaina. Ella hauria dit botxí, però soldat se sentia millor-.
Això no es tracta de mi, ni tan sols de Mara o Allana. No es tracta de
qualsevol cosa que Caedus hagi fet... es tracta del que farà, i això fa que
sigui molt més gran que jo. Si no tinc la benedicció del Consell, ni tan sols
vaig a intentar-ho.
La Saba
va parpellejar dues vegades en el que podia ser aprovació o sorpresa, fins i
tot després de desenes de missions amb Tesar, Jaina encara no podia llegir les
expressions dels barabels prou bé com per distingir-les, després va ajuntar els
dits amb urpes, va recolzar els colzes sobre la taula, i es va tornar cap al
Luke.
-Potser hauríem
d’enviar-li méz jovez i revoltozoz Cavallerz Jedi a Boba Fett per entrenar-los -va
dir-. Si la que eztà davant nosaltrez serveix d'exemple, té un do per ensenyar-loz
el zeu lloc dins del grup.
Luke va
somriure, però no va riure.
-Llavors
esteu d'acord en què ella està a punt?
Saba es
va prendre un moment per reunir els assentaments dels altres Mestres presents,
després es va tornar cap al Luke i va inclinar el cap.
-Zembla que
teniez raó, sí. -Es va girar cap a la Jaina-. Tenz l'aprovació dels Mestrez.
Què més necessites de nozaltrez?
L'alleujament
de la Jaina no la va encegar de les implicacions del que Saba acabava de dir.
-Tenies raó?
-va preguntar ella-. Els Mestres ja havien estat discutint aquesta opció?
-És clar
-va dir en Kyp-. Som Mestres Jedi. Anticipar-nos és el que fem.
-Cada dia
enz queda méz clar que aquezta lluita ez guanyarà o ez perdrà en el regne míztic,
no en el físic -va afegir la Saba-. I la Força t'ha nomenat Espasa dels Jedi.
Hauríem eztat eztúpids de no dizcutir la teva sol·licitud.
-Fins i
tot abans que jo la fes... aquesta és la part esgarrifosa. -Jaina es va tornar
cap al Luke-. Tu sabies que anava a demanar l'aprovació del Consell, oi?
-He vist
algunes coses que m'han portat a esperar-ho, si. -Una nota d'angoixa en la veu d’en
Luke suggeria que no tots aquests futurs acabaven bé-. Em disculpo per no haver
estat més directe, però havíem d'estar segurs que estaves llesta.
-Així que
això era una prova -va dir la Jaina, girant-se cap a Kenth i Corran-. Les seves
reserves sobre matar a Caedus...
-Ja s'han
discutit àmpliament en la teva absència -li va assegurar Kenth-. Només volíem
estar segurs que tots els presents apreciessin la nostra reticència a concedir
aquesta aprovació.
Jaina va
arrufar les celles, tractant de comprendre què hi havia darrere de les
múltiples capes del significat del Mestre.
-Estàs dient
que si puc portar a Caedus viu, hauria d’intentar-ho?
-I fer
que et matin a tu i a la resta de la teva família? -va respondre en Kenth-.
Absolutament no.
-Alguns de
nosaltres havíem estat mantenint l'esperança que el Mestre Skywalker seria
capaç de seguir un curs menys dràstic -va explicar Corran. Va mirar en direcció
al Luke-. No ens vam adonar que aquesta no era una opció.
-Em sap greu
-va dir en Luke-. Però no volia que això influís en la seva decisió.
-I no
volies que sabéssim el que veies en el teu propi futur -conjecturà Kenth-, en
cas que Jaina no estigués llesta.
-Mai vaig
dubtar que ella anava a estar-ho, Mestre Hamner. -Luke es va tornar cap a la Jaina-.
Ben t'acompanyarà a Coruscant.
-Ben?
-Va ser en Han qui va fer la pregunta, però només perquè la Jaina havia estat
frenada pel fred nus de por que s'havia format al seu estómac-. Luke, aquesta
ha de ser la teva pitjor idea des que et vas tornar aprenent del clon de
Palpatine. Saps que és possible que no tornem d'aquesta?
-Sé que
en Ben és un Cavaller Jedi -va dir en Luke-. I que la Jaina necessitarà de les
seves connexions dins de la Guàrdia de l'Aliança Galàctica per arribar a
Caedus. Qualsevol altra cosa que jo sàpiga és irrellevant per a la meva
decisió.
Luke va
creuar les mans darrere de l'esquena i es va tornar cap a la foscor exterior,
llavors va creuar la mirada de la Jaina en el reflex de la finestra.
-Em temo
que el teu germà ja està a l'espera que algú vagi darrere d'ell -va dir en Luke-.
Jo faré tot el possible per evitar que vegi que ets tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada