El Planeta Misteriós (XLV)

Anterior

CAPÍTOL 45

–Sheekla està ferida –li va dir Shappa–. Els metges l'estan atenent. Gann pateix un xoc agut.

Obi-Wan es va treure ràpidament de la peça cerimonial. A sota portava la seva més que familiar túnica. El tros de roca li havia donat un bon cop, afectant un centre nerviós i interferint amb el seu control corporal, però no hi havia penetrat molt. El dolor era intens, però això no suposava cap problema per a un Cavaller Jedi. Obi-Wan es va treure la túnica, va agafar el llarg embenat que li oferia Shappa i es va embolicar el tors amb ell. Després va tornar a posar-se la túnica. L'arquitecte li va oferir l'espasa de llum, i Obi-Wan li va prendre de la mà.

Gann va creuar la plataforma amb pas oscil·lant i la cara esbarrellada per la confusió.

–Què farem? El Magíster ha de donar-nos instruccions. Qui ha d'ordenar l'activació de les defenses? Potser ja va sent hora. Hem de fugir!

Shappa el va apartar delicadament.

–Ara el lideratge sembla haver recaigut en mi –va dir a Obi-Wan–. Com puc ajudar-te, Jedi?

–Necessito un transport. Una nau espacial, si pot ser –va dir Obi-Wan–. Per seguir-los.

–Pots disposar de la meva nau –va dir Shappa–. He vingut des de Distància Mitjana en ella. Seré el teu pilot.

–I què passa amb la defensa del planeta? –va insistir Gann, alçant els dits cap al cel com si volgués rebregar.

–Això és assumpte del Magíster –va replicar Shappa–. Portes tant temps treballant amb el seu grup... Tot és al seu lloc, no?

–Han portat als invasors fins aquí! –udolà Gann, senyalant a Obi-Wan amb un dit tremolós.

–Són Jedi –va dir Shappa–. Ells mai farien alguna cosa semblant. Veritat que no? –va afegir, mirant a Obi-Wan.

–Mai sabent-ho –va dir Obi-Wan.

La fúria va enfosquir el rostre d’en Shappa amb un sobtat flux de sang.

–No és la primera vegada que rebutgem a uns invasors, i probablement no serà l'última. Recuperarem al teu noi..., i després, qui sap què es farà?

Shappa va xiular. La seva nau sekotana es va elevar de la vora de la plataforma, va girar gràcilment en l'aire i va estendre els seus suports de descens. Shappa va pujar a bord, i Obi-Wan el va seguir.

Shappa va posar la mà sobre el panell d'instruments i la superfície vivent del panell es va tancar al voltant dels dits que li quedaven.

–Han anat cap al sud –va dir Shappa. La nau va començar a elevar-se i l'escotilla es va tancar sense fer cap soroll–. Ja estan a cent kilòmetres d'aquí. Ens costarà bastant atrapar-los, especialment si surten a l'espai. Però primer hauran de trobar combustible, perquè altrament mai aconseguiran posar-se en òrbita.

–En quins altres llocs poden aconseguir combustible? –preguntà Obi-Wan impacientment.

–A Distància Mitjana. Però dubto que vagin allà, perquè està molt ben defensada i es troben en estat d'alerta. Hauran de tornar a Distància Llunyana, o anar encara més lluny en direcció nord, fins a l'altiplà polar. O a la muntanya del Magíster al sud. –Shappa va mirar a Obi-Wan–. Potser hagi arribat el moment que siguem totalment francs l'un amb l'altre. Hi ha alguna cosa especial en el noi. Pots dir-me en què consisteix?

Obi-Wan confiava en Shappa. L'arquitecte semblava més assenyat que qualsevol dels altres ferroans que havia conegut fins al moment, i potser percebés amb més claredat els designis de la Força.

Necessitem un altre aliat.

Obi-Wan ja comprenia la veu interior. Tal com havia sospitat, encara que no com havia esperat, no era la veu d’en Qui-Gon. El que perdurava eren els ensenyaments del seu Mestre, el record d'incomptables dies i setmanes de pacient ensinistrament, la veu de tants anys junts.

No hi havia cap esperit. Qui-Gon no havia passat a un altre nivell d'existència en morir. El seu Mestre estava realment mort.

–En primer lloc, li demanaré a la nostra nau del nord que es reuneixi amb nosaltres. Charza Kwinn pot ajudar.

–I jo donaré instruccions a la nostra gent que li permetin apropar-se. I ara... Digues-me una cosa, si us plau. Per què esteu aquí?

–Fa un any, el nostre Temple va enviar a una Jedi anomenada Vergere a Zonama Sekot.

–Sí. Jo anava a dissenyar la seva nau.

–Què ha estat de la Vergere?

–Comença tu.

–Vam venir aquí a comprar-vos una nau, i per esbrinar què li va ocórrer a la Vergere.

Shappa va deixar anar una aspra rialleta.

–Tot està relacionat entre si, oi? Vergere ja no és aquí.

–On ha anat?

–Se’n va anar amb els Estrangers Llunyans.

–Qui són?

–Encara no estem segurs. Van arribar dos anys abans que la Vergere. Al principi es van mantenir a l'aguait fora del nostre sistema, enviant navilis d'exploració. Pensàvem que podien ser clients que ens havien trobat per casualitat sense l'ajuda d'un guia o un factor. Però eren molt estranys. No sabien res de la nostra política o la nostra economia, per no esmentar la cortesia o els modals.

»I sentien una gran curiositat pel que havíem fet a Zonama Sekot. Pel que semblava ells també construïen totes les seves naus i estris a partir de matèria viva. Vam aconseguir comunicar-nos, una mica. El Magíster va parlar amb els seus ambaixadors, i no va trigar a descobrir que volien fer-se amb tots els nostres secrets. Volien el control complet de Zonama Sekot. Al principi ens comportàvem com uns ingenus, però en el moment oportú vam comprendre que eren una amenaça i vam començar a preparar-nos per a la defensa. Quan ens vam negar a sotmetre'ns, llavors ells... Bé, diguem que es van ofendre una mica.

»Vergere va arribar amb diners per a una nau: auròdium de la República en forma de lingots, igual que vosaltres. Quan la situació es va complicar, va tractar d'ajudar-nos amb les seves capacitats. Va actuar en representació del Magíster i va intentar raonar amb els Estrangers Llunyans. Al principi no van voler avenir-se a raons. Has vist les cicatrius que hi ha al voltant de l'equador?

Obi-Wan va fer que sí.

–Les seves armes eren molt poderoses. –Shappa va escoltar a la seva nau durant uns moments i després va dir–: El noi viu. Està parlant amb l'ésser que va segrestar la vostra nau.

Obi-Wan va sentir un sobtat estremiment d'alleujament. Si Ànakin hagués mort o estigués ferit ell ho hauria sabut, però tot i així...

–Pots sentir-los?

–Per descomptat. Instal·lem localitzadors en totes les nostres naus. No hauria de dir-ho a ningú, però... Bé, tinc el pressentiment que a partir d'ara ja no importarà molt. No tinc ni idea de com reaccionarà el Magíster davant aquest segon atac.

–Què pot fer? –va preguntar Obi-Wan–. El vostre planeta es troba pràcticament indefens.

Shappa va somriure.

–I pensar que ets un Jedi! Quant poc saps. El noi sospitava una mica més?

–Deia que els éssers vius del planeta formen una unitat simbiòtica, i jo també ho vaig poder percebre.

Shappa va tornar a somriure.

–Això només és el començament. Creu-me, Jedi, no som febles. Som perfectament capaços de defensar-nos. Expulsem als Estrangers Llunyans. Potser la Vergere també tingués alguna cosa a veure amb allò i ens ajudés a convèncer-los que marxessin, no ho sé. Però els vàrem fer fora d'aquí.

Obi-Wan tot just s’ho podia creure.

–Amb què?

–Em temo que això sí que no puc dir-t'ho –va replicar Shappa i, capcinejant, va escoltar en silenci–. Naus de grans dimensions vénen cap a nosaltres des de l'espai profund. Crec que Zonama Sekot està a punt de ser envaït..., una altra vegada. I no puc predir com reaccionarà el Magíster. Ara som molt més forts del que ho érem fa un any.

Obi-Wan va obrir un canal de comunicació amb Charza Kwinn.

Següent