El Planeta Misteriós (XLIV)

Anterior

CAPÍTOL 44

Raith Sienar va alçar la mirada des del pont de comandament i va veure com les dotze naus de la flota que acabaven d'arribar maniobraven per reunir-se amb el seu esquadró. Res més veure'ls va identificar a dos transports de càrrega Hoersch-Kèssel reconvertits de mida mitjana, una mica més petits que el gens maniobrable model que la Federació de Comerç havia utilitzat durant el bloqueig a Naboo, però bàsicament del mateix tipus. Les deu naus restants eren creuers lleugers sortits de les fàbriques de la corporació Enginyeria Corelliana que havien estat dissenyats per escortar els grans destructors de la República, les armes més poderoses de tot el seu arsenal.

Però Tarkin no havia pogut aconseguir cap destructor. Les seves connexions no arribaven a tant.

El capità Kett contemplava les noves naus amb certa satisfacció, sens dubte imaginant el moment en què ja no hauria de rebre ordres d’en Sienar.

Sienar no va necessitar fer cap gran esforç d'imaginació per adonar-se de fins a on arribava la traïció d’en Tarkin. Els caces estel·lars androides havien acceptat la nova programació d’en Sienar sense oposar resistència, però tot i això després havien actuat seguint un codi secret minuciosament dissenyat per sabotejar els seus plans. Pel que ell sabia, en aquestes hores els caces estel·lars ja havien pogut matar a Ke Daiv, posar en peu de guerra a tots els habitants de Zonama Sekot i acabar amb qualsevol possibilitat que poguessin obtenir una nau sekotana.

Potser l'únic que li importava a Tarkin era quedar bé davant el Canceller Suprem.

Kett va pujar els graons que duien a la coberta de comandament. Sienar es va tornar cap a ell.

–Prepari’s per rebre al comandant Tarkin, capità Kett –va dir–. Li autoritzo a prendre les mesures necessàries per coordinar les seves forces amb les nostres i acceptar la meva dimissió com a comandant.

–Però el procediment reglamentari, senyor...

–Res de tot el que s'ha fet fins al moment està d'acord amb les regles. Torna a estar a mercè d'uns canalles, capità Kett. No seguiré formant part d'ells.

–Senyor, em temo que no entén...

–Ho entenc molt bé.

–Tinc ordres del comandant Tarkin.

–Ja és aquí? –va preguntar Sienar, amb una lleu elevació de les comissures dels seus llavis en la qual no hi havia ni sorpresa ni diversió.

–En qualsevol moment pujarà a bord de l'Almirall Korvin i assumirà el comandament. No necessita el seu permís.

–Ja veig.

–I no pot dimitir, perquè ha estat arrestat. El seu rang queda en suspens fins que comparegui davant un tribunal.

–Han comunicat els càrrecs?

–No, senyor.

En Sienar va moure el cap i va riure.

–Bé, doncs en aquest cas faci el que cal fer. Tanqui’m.

–El comandant Tarkin exigeix ​​el lliurament immediat dels codis de seguretat de tots els nous programes instal·lats als androides de la nau, senyor.

–Ja l'ha informat d'això?

–No li he explicat res, senyor. Pel que sembla ja s'imaginava que vostè prendria alguna mesura d'aquest tipus.

Sienar va tornar a riure, aquest cop amb una rialla encara més falsa que l'anterior. La ira li va tenyir de vermell la cara.

–Digui que els programes dels androides han quedat gravats de manera indeleble en els circuits i que no poden ser modificats. I digui-li també que qualsevol intent d'extreure els nuclis d'ordinador o d'efectuar un esborrat de memòria activarà el procés d'autodestrucció de l'androide.

–Senyor, això deixaria fora de combat a tota la nostra dotació d'androides!

–Això no va detenir els caces estel·lars, capità Kett. Estic segur que Tarkin sabrà trobar alguna manera de salvar aquest petit obstacle. Simplement no li vull ajudar a fer-ho.

Kett va mirar a Sienar amb cara de perplexitat.

–A què ve tot això, senyor? Alguna disputa entre vostè i el comandant Tarkin?

–En absolut –va dir Sienar–. Des del primer moment se m'ha adjudicat el paper de boc expiatori. La nostra missió havia de sortir malament, i ha sortit malament. Hem alertat Zonama Sekot de la nostra presencia. La finor i la delicadesa han quedat totalment descartades. A partir d'ara, tot serà força bruta i coacció. Tot es farà més a l'estil Tarkin, comprèn? Res del que jo faci o deixi de fer canviarà això. Si Tarkin vol veure’m, seré a les meves estances.

Va baixar del pont i va començar a caminar pel passadís que portava a les estances del comandant. Encara no havia arribat a elles quan tropes de la República li van tallar el pas al gran corredor principal que passava per sobre dels cellers de càrrega de l'Almirall Korvin.

Tarkin va passar per entre els soldats mentre aquests es feien a un costat per obrir-li camí i va saludar Sienar amb una seca inclinació de cap.

–Hem de parlar –va dir Tarkin, i el va agafar pel colze–. Les coses no han pogut anar pitjor, i necessito saber per què. El Senat està molt preocupat per les teves accions. Fins i tot el canceller Palpatine s'ha interessat personalment per l'assumpte.

–Li has informat personalment, potser? –va preguntar Sienar, el seu rostre tan inexpressiu com una màscara de pedra–. Hauríem d'anar als meus allotjaments. Allà podrem parlar.

–Com, i que algun lacai androide ens mati a tots dos? Honorable, segurament, però molt estúpid, Raith. Anirem a la meva nau, on sé què puc esperar.

Següent