El Planeta Misteriós (LX)

Anterior

CAPÍTOL 60

Tarkin irradiava orgull.

–Creien que podrien mantenir ocults els seus secrets –va dir a Sienar mentre sortien del turboascensor que portava al pont.

El capità del sembrador de mines, un home malgirbat de cabells grocs i bruts, i una edat ja molt avançada, va rebre una mirada de desdeny d’en Tarkin i es va afanyar a buscar refugi en un racó per no interposar-se en el camí del comandant de la flota.

–Les Forces de la República necessiten una manicura i un bon tall de cabells –va murmurar Tarkin a Sienar, en una exhibició on hi havia tant bon humor com determinació–. I després d'aquest èxit, jo seré el barber, Raith.

–I jo escombraré el terra quant hagis acabat –va dir Raith amb veu àtona.

Tarkin va deixar anar una rialleta.

–El meu èxit també beneficiarà a tots els que m'envolten, inclosa aquesta cutícula que intenta amagar-se dels seus superiors –va dir–. Estic impacient per tornar a Einem i acabar el nostre treball.

–Podríem anar-nos-en després d'haver-los fet aquest advertiment i permetre que seguissin vivint, com una mena de recurs a investigar en el futur –va suggerir Sienar sense massa convicció–. Dubto que vagin a anar a cap lloc.

Tarkin no li va contestar. Mirant cap avall pel gran finestral del capità, va contemplar l'hemisferi sud cobert de núvols i, per sobre de l'equador, la batalla que encara s'estava lliurant entre les defenses del planeta i els caces estel·lars androides. Les guspires i resplendors de les andanades làser i la jungla en flames il·luminaven el planeta enfosquit per la nit més enllà de la banda taronja i gris del terminador.

Tarkin no va quedar molt complagut amb el que va veure.

–Encara resisteixen.

–Estàs infligint un sever càstig a les seves defenses.

Altres resplendors centellejaven en la foscor i Sienar, menys arrogant i no tan satisfet de si mateix, va seguir els seus contorns amb interès. El que semblaven fileres de raigs rivetejava en uns rectangles orientats longitudinalment de diversos centenars de quilòmetres de longitud. Algun canvi de grans dimensions estava pertorbant l'atmosfera.

I Sienar dubtava que els caces estel·lars poguessin ser considerats responsables d'allò.

–Quant falta perquè ens reunim amb l’Einem? –li preguntà Tarkin al capità, que seguia amagat entre les ombres.

–Quinze minuts, comandant –va contestar el capità amb un grall.

–Antiquat –va murmurar Tarkin amb visible disgust–. Ja va sent hora d'obrir pas a la novetat i la joventut. –Es va girar cap al turboascensor–. Anem a parlar amb el noi abans que atraquem.

Següent