El Planeta Misteriós (IX)

Anterior

CAPÍTOL 9

–Portes anys buscant aquesta classe d'oportunitat, Raith –va dir Tarkin mentre li servia una copa de vi ximbak d'Alderaan. L’apartament privat d’en Tarkin era petit, però elegant, i es trobava en el nivell residencial del Pinacle Principal del Senat, dos kilòmetres més amunt que la major part de la ciutat–. Tant si ho sabies com si no, sempre has volgut assistir a l'alba d'un nou dia en la forma de fer negocis.

A Sienar no li agradava beure, però havia decidit mostrar-se el més afable i disposat a cooperar possible. La presència del tallador de sang tampoc li agradava gens. Va acceptar la copa i va fingir assaborir-la. El reconfortant i gairebé invisible flaix de la pedra verda del seu anell li indicà que l'espès líquid vermell no contenia drogues ni verins. De fet, i tenint en compte el més habitual en els vins, aquell era tan suau com deliciós.

–Però el que no tinguis amics en qui puguis confiar hauria semblar interessant –va seguir dient Tarkin–. L'amistat pertany al passat. Ara tot són aliances i avantatges. Confiar en la confiança és una gran debilitat.

Tarkin possiblement hagués perdut aquella innocència molt abans que Sienar.

–Encara no m'has presentat –va dir Sienar.

Tarkin es va tornar cap al tallador de sang.

–Aquest és Ke Daiv, d'una famosa família política de Batorine. Ke Daiv formava part d'un selecte cos d'assassins que mantenia certes relacions amb la Federació de Comerç. Un últim i inepte intent de venjar-se dels Jedi, segons crec.

Sienar va arrufar els llavis com si se sentís impressionat per tanta audàcia.

–De debò? –va preguntar amb una lleu i falsa tremolor de sorpresa.

Sabia més sobre aquell assumpte del que sospitava Tarkin, i sabia que Tarkin havia estat involucrat d'alguna manera en ell, però les seves fonts no van poder proporcionar-li molts detalls.

–Un intent realment insensat en el millor dels casos –murmurà Tarkin, mirant a Sienar.

–Tothom diu que els talladors de sang es mantenen allunyats de la política exterior –va observar Sienar.

–Sóc un individu –va observar Ke Daiv al seu torn–. Veure 's lliure del passat incrementa les oportunitats.

–Molt ben dit! –va exclamar Tarkin–. De fet, vaig ser jo qui sol·licità la seva presència. Les seves capacitats segueixen sent impressionants, i va fracassar contra un Cavaller Jedi. Jo li perdonaria això, Sienar. Tu no li ho perdonaries?

–Tornaré a intentar-ho, i si se’m dóna l'oportunitat triomfaré –va dir Ke Daiv.

–Els talladors de sang són un poble d'artistes –va dir Sienar–. Refresca’m la memòria si m'equivoco, però crec recordar que Batorine és famós per les seves escultures tallades en la lluent fusta vermella de l'arbre de sang indígena.

–Això té un doble significat –va dir Ke Daiv–. L'assassinat també és una espècie d'escultura en la qual cal eliminar allò que no és necessari.

Sienar va esgotar la copa i va felicitar a Tarkin pel seu exquisit gust en qüestió de vins. Tarkin va dirigir una inclinació de cap a Ke Daiv, i el tallador de sang els va deixar sols.

–Impressionant –va observar Sienar després que l'estreta porta s'hagués tancat.

L'espai era un recurs molt escàs a Coruscant i fins i tot ara, amb el declivi de l'economia, les estances d’en Tarkin, si bé situades a gran alçada per sobre de la ciutat, eren molt menys espaioses i certament no tan ben condicionades com els de Sienar.

–Potser calguin dècades perquè els humans arribin a ser la raça dominant en la galàxia –va dir Tarkin amb un esbufec–. La tolerància i la debilitat dels nostres predecessors han fet necessari ser magnànim, almenys de moment. –Va sentir el tènue brunzit de l'intercomunicador que estrenyia entre els dits d'una mà–. El nostre objectiu ha abandonat l'òrbita de Coruscant. El localitzador ha estat ubicat i s'està comunicant amb la teva unitat.

–I què faran els neimoidians, i tots els altres membres fundadors de la Federació de Comerç, quan descobreixin que es pot prescindir d'ells? Per si sol, aquest nou acord amb el Senat podria causar seriosos problemes.

–N’hi ha prou amb dir que estem recolzats per forces molt poderoses. Forces en què ni tan sols jo puc pensar sense estremir-me... –Tarkin va baixar el comunicador i es va fregar l'avantbraç amb l'altra mà–. Però ara hauríem de parlar d'assumptes més apressants. Anem a prendre part en un joc on les apostes són molt elevades. Com ja hauràs notat, encara em queda per cobrir certa distància en aquesta nova jerarquia. Amb el pas del temps, espero ser recompensat amb el govern d'una província i poder controlar molts sistemes estel·lars. Tu... Tu vendràs equip a la força política que acabi emergint de tot aquest remolí. Junts podem trobar aquest planeta misteriós i explotar-lo en el nostre mutu benefici.

–Estic molt interessat –va dir Sienar–. Naus amb un índex de zero-coma-quatre podrien ser un descobriment realment notable.

Per descomptat, va pensar. Amb semblant avanç tecnològic i deu anys de desenvolupament incessant, el mateix Sienar hagués pogut arribar a fer-se prou ric per escollir personalment el lideratge de qualsevol nou govern galàctic.

El que hauria pogut ser, però, no tenia importància en aquell moment.

–Desgraciadament no podré anar amb tu –va dir Tarkin–. Pel moment he de seguir amb els meus números de malabarisme a Coruscant. Però estaràs ben equipat.

El seu comunicador va tornar a sonar.

–Els propers dies seran una mica tensos –va prosseguir Tarkin–. La nau que ens interessa ha entrat a l'hiperespai. Hem estacionat transductors espacials en diversos llocs dins d'una esfera de diversos centenars d'anys llum centrada en el punt on és més probable que es trobi aquest planeta.

–Ja. Significa això que hauré de veure-me-les amb tot un planeta, com a comandant d'unes forces que havien servit a la Federació de Comerç?

–D’androides, amb un petit contingent de dotacions de navili i tropes –va dir Tarkin–. La teva tripulació i els teus ajudants han estat ensinistrats per la Federació, naturalment. La República encara no s'ha fet càrrec de certes naus que es troben en reserva. Ke Daiv anirà amb tu. Té experiència en el maneig de l'armament de la Federació de Comerç, i respondrà directament davant meu.

–Perfecte –va dir Sienar.

Però en el fons no pensava el mateix. Els exèrcits d'androides mai li havien agradat. En la seva opinió, els androides no podien substituir les tropes vives. Eren limitats tant en intel·ligència com a flexibilitat.

Tarkin va semblar percebre el seu disgust.

–Utilitzaràs una nova varietat d'androide de combat –va dir–. La seva intel·ligència ha estat augmentada i ja no depenen d'un control central. La Federació de Comerç ha après de les últimes catàstrofes.

–M'alegro –va dir Sienar, tot i que la perspectiva seguia sense entusiasmar-li.

–Posaràs en ordre els teus assumptes, per descomptat –va dir Tarkin.

–Això podria requerir un parell de mesos.

–Espero que estaràs a punt per partir en un parell de dies.

–És clar –va dir Sienar, acariciant-se la barbeta amb expressió pensativa–. Ke Daiv va fracassar en una missió. I això no obstant, això té tot l'aspecte de ser un ascens, ja que estem parlant de passar d'assassí fracassat a ser subcomandant de... què? Una flota?

–Un esquadró, de fet –va dir Tarkin, i va fer una ganyota–. Ke Daiv no ocuparà cap posició dins de la teva estructura de comandament. Tot i així, estic d'acord amb tu. En certs aspectes, dista molt de ser la solució ideal.

–Deixa que ho endevini. Forces fosques estan jugant amb tots nosaltres, i Ke Daiv té connexions? Connexions no humanes que encara resulten útils?

Tarkin va fer cara de disgust, però no va respondre a la seva pregunta.

–Limita’t a preparar-te, Raith –va dir–. I pel bé de tots, no facis massa preguntes.

Següent