El Planeta Misteriós (LVIII)

Anterior

CAPÍTOL 58

–Mantindran allunyades a les mines celestes d'aquesta nau –li va dir Obi-Wan a Shappa mentre entraven i sortien dels congostos muntanyosos en el límit dels núvols–. Quan no disposen de molt espai per maniobrar, mai pots estar segur que les mines no començaran a perseguir els blancs del teu propi bàndol.

Tres caces estel·lars androides continuaven seguint-los tossudament, però la nau d’en Shappa era massa veloç i maniobrable perquè poguessin atrapar-la.

–Se’n duran a la filla del Magíster! –va dir Shappa amb expressió ombrívola, i va enfonsar una mica més la mà a la consola, que va reaccionar envoltant els seus teixits fins al colze alhora que li apartava la màniga.

–No ho crec –va dir Obi-Wan, el front frunzit en una intensa concentració.

Va tancar els ulls buscant tots els futurs, el nus que s'estava deslligant ràpidament i els brins de destinació que s'allunyaven en totes direccions amb un frenètic girar no molt diferent al del remolí que omplia el cel.

–Tens raó –va dir Shappa mentre saltaven per sobre la vora de la pista i començaven a sobrevolar-la–. S'han anat sense ella, i està viva!

–Baixa i recull-la –va dir Obi-Wan–. Deixa’m a la pista.

–Però els caces estel·lars et mataran!

–Potser –va dir Obi-Wan–. Però ja no pots fer res més per mi, i jo tampoc puc fer res més per tu.

Shappa va obrir i tancar la boca intentant trobar quelcom adequat a dir, però no se li va ocórrer res. Finalment va assentir i es concentrà a posar la seva nau.

No hi va haver temps per a comiats. En un moment donat el Cavaller Jedi estava assegut al costat d'ell, i al següent, en el mateix instant en què s'obria l'escotilla, s'havia esfumat com un filet de fum en el vent.

I una fracció de segon després, Shappa va veure com la filla del Magíster era introduïda per l'escotilla, cridant i picant de peus.

–I ara vés-te'n! –va cridar Obi-Wan quant la va haver ficat dins, i va colpejar el casc de la nau amb el palmell de la mà.

Shappa no necessitava que l'animessin a enlairar-se. Els caces estel·lars ja estaven apareixent per sobre de l'extrem de la pista de descens, i Jabitha es va agafar desesperadament a l’agafador més proper mentre Shappa remuntava el vol.

Obi-Wan es va arrencar els embenats que li impedien moure’s lliurement alhora que empunyava la seva espasa de llum. La fula brunzí, cobrant una furiosa vida verda. Aquella arma havia pertangut a Qui-Gon. Sostenint-la a les mans, Obi-Wan es va sentir posseïdor de la fortalesa de dos Jedi. Necessitava fins a l'últim gram d'esperança, i si el sentiment podia donar forces, ajudar-lo a concentrar-se i emular al seu antic Mestre, llavors que així fos.

La Força no es va mostrar en desacord. Qui-Gon havia mantingut una relació especial amb la Força, i havia educat bé al seu aprenent.

–Veniu –va murmurar Obi-Wan mentre començava a creuar la pista. Dos caces estel·lars s'havien quedat allà per esbrinar quina presa podien trobar a la muntanya, i l'altre havia seguit a la nau d’en Shappa–. Veniu –va repetir Obi-Wan, aquest cop una mica més alt.

Va anar cap al cos del tallador de sang, que jeia en un munt desmanegat envoltat de petjades de botes. Hi havia alguna cosa en ell que el va inquietar, però no disposava de molt temps.

Obi-Wan començava a incorporar-se quan una caça estel·lar va caure del cel per il·luminar el paisatge devastat amb els seus canons làser. Obi-Wan va desviar dos dels feixos amb la seva fulla, però la potència de l'impacte va estar a punt d'arrencar-li l'espasa de llum de les mans. Un tercer feix lliscà el seu intens bategar vermell al costat d'ell i va donar de ple en el cos del tallador de sang.

Ke Daiv va rebre la seva cremació ritual allà mateix.

El segon caça estel·lar es va unir al primer, descrivint una gran corba en el cel.

Sorgit del no-res tan sobtadament com si s’acabés d'escórrer per entre els vels d'estrelles, el vell YT-1150 d’en Charza Kwinn va passar brunzint estridentment sobre la pista, amb els seus canons escopint veloces ràfegues que van fer trossos als dos caces estel·lars abans que se’ls pogués ocórrer iniciar un viratge. Les seves restes fumejants van xocar amb el vessant de la muntanya i van iniciar una estrepitosa allau que es va vessar sobre les ruïnes del palau. Els penyals van rodar a través del camp, enormes i implacables, pitjors que qualsevol falange de guerrers.

Obi-Wan va alçar la seva fulla i la va fer girar sobre el seu cap com si fos un far.

El Flor del Mar Estel·lar va executar un vertiginós ris i va retrocedir, lliscant com una fulla caiguda a escassos metres per sobre del devastador corrent fumejant de roca i pols. La seva rampa de càrrega va baixar com una mandíbula. Obi-Wan va saltar per sobre de la vora de la rampa, i la nau se'l va endur just quan la muntanya reclamava els últims metres de la pista de descens.

Obi-Wan va xipollejar pels corredors xops fins arribar a la cabina del pilot. Els parents-menjar es van afanyar a apartar-se del seu camí entre espetecs d'excitació.

–Tenen al teu padawan –va xiuxiuejar Charza Kwinn, doblegat cap enrere per mirar el Jedi–. Seu i posa't l'arnès.

Següent