El Planeta Misteriós (XXXII)

Anterior

CAPÍTOL 32

No van trigar a descobrir que arribar a la rampa d'atracada només era el principi d'un nou tram del seu viatge. Ànakin, Obi-Wan, Jabitha i Gann van baixar pels graons tallats al pronunciat pendent rocós d'un tub volcànic fins arribar a una caverna de sostre força baix, il·luminat per la tènue claredat de diverses llanternes.

Des d'allà podien sentir el so d'un curs d'aigua.

–Un riu subterrani –va dir l’Ànakin.

Jabitha va assentir, va estendre la mà i li va acariciar la coroneta. El noi es va encongir sobre si mateix i Jabitha va somriure.

–Només és una manera de dir com de llest que ets! Però encara haurem de recórrer certa distància abans d'arribar al riu.

A Obi-Wan mai li havien agradat les profunditats subterrànies. Encara que mai ho hagués admès davant ningú, preferia l’espai obert a les entranyes d'un planeta.

Uns vint minuts després van sortir pel final del tub per trobar-se en una gran estada rodona excavada al basalt. Una llosa de pedra entrava en les veloces aigües que fluïen al voltant d'ella amb un grunyit gutural. Esquitxades freqüents i regulars enfosquien l'aspra superfície de la roca. Una esvelta embarcació surava lluny de les esquitxades a l'ombra de la llosa. Davant d'ells, tot just podien entreveure una obertura que se seguia aprofundint en l'escorça del planeta.

Van pujar a l'embarcació i dos ajudants la van apartar de l'atracador. Després Gann va empunyar una perxa per treure'ls de la zona de calma i entrar al veloç corrent. El riu els va portar ràpidament per l'ample canal fosc.

Els companys-llavor estaven molt quiets, i Ànakin va témer que s'haguessin marejat o fins i tot que estiguessin morts. Jabitha li va assegurar que no era aquest el cas.

–Saben que veurem als forjadors i modeladors –va dir–. És un moment molt important per a una llavor.

–Com ho saben? –va preguntar Ànakin.

–Aquest riu alimenta les factories de la vall –va dir ella–. Fa milions d'anys que les seves aigües porten llavors. Simplement ho reconeixen.

–Què són els jentaris? –va preguntar Obi-Wan.

–L’avi va ser el primer a ensinistrar-los. Els va ensinistrar o els va crear, o ambdues coses! Són uns modeladors enormes que treballen per a nosaltres i amb nosaltres. Ja ho veuràs –va dir Jabitha, que semblava sentir-se molt orgullosa d'ells.

A mesura que els seus ulls s'anaven acostumant a la foscor, van poder veure llargues línies vermelles que brillaven al sostre del túnel, molt per sobre de l'aigua. Gann va passejar el feix d'una llanterna per sobre de la roca, revelant gruixuts feixos de circells vermells i negres.

–Sekot els desplega a través dels rius, els túnels i les cavernes –va dir reverentment–. Totes les parts del planeta estan interconnectades.

–Excepte el sud –va dir Jabitha en veu baixa i suau.

–I per què allà no? –va voler saber Obi-Wan.

–No ho sé –va dir ella–. Pare va dir que allà baix tot havia acabat.

–Allà és on hi ha la casa –va dir Ànakin.

Gann va decidir intervenir.

–El sud va morir d'una malaltia fa uns mesos, i tot l’hemisferi va morir –va murmurar.

El seu rostre havia adquirit un aspecte cendrós, i les seves faccions semblaven ondular sota els llums oscil·lants de la llanterna de l’embarcació i la seva torxa.

Li tremolen les mans, va observar Obi-Wan.

–Va ser una guerra? –va preguntar Ànakin.

Gann va tensar els músculs de les mandíbules i va sacsejar el cap.

–No –va dir–. Només va ser una malaltia.

–No hauries de seguir parlant d'això –va dir Jabitha–. Ni tan sols jo sé què va passar allà baix.

–El teu pare ho sap? –va preguntar Obi-Wan.

Jabitha li va llançar una mirada vetllada en què hi havia prou ira. Seria millor no insistir en l'assumpte.

El viatge pel riu va durar diverses hores. Ànakin i Jabitha s'havien assegut al banc de popa i parlaven. Obi-Wan va permetre que els seus ulls fossin seguint el curs dels circells que relluïen com conxes traçadores paralitzades en plena fugida.

Fora com fos el seu destí, un transport aeri sekotà hauria pogut portar-los allà en uns quants minuts. Els colonitzadors esperaven poder amagar alguns secrets als seus clients, o potser comprenien el valor del ritual.

Personalment, Obi-Wan sempre havia trobat avorrits els rituals. L'ensinistrament Jedi es trobava notablement lliure d'ells, i només els moments de major importància venien marcats per algun.

Quan la conversa amb Ànakin llanguia, Jabitha s’entretenia resolent els complexos trencaclosques geomètrics d'una petita caixa de làmina que portava sota la capa. Quan va deixar la caixa sobre del banc de l'embarcació, Ànakin va veure que una cantonada d'ella s'unia a la làmina del banc. I quan Jabitha acabava un trencaclosques, les peces s’alteraven a si mateixes per adquirir noves formes. La noia mai hauria de resoldre el mateix trencaclosques dues vegades.

Comunicació, coordinació, contacte constant: aquelles persones havien aconseguit fer-se amb el control d'una meravellosa xarxa d'éssers vius que semblaven estar tan íntimament relacionats entre si com una immensa família.

Que devastador havia d'haver estat per a elles que literalment la meitat de la família morís a causa d'una malaltia! O enfrontar-se a la destrucció causada per les misterioses energies que havien esgarrapat el planeta fins a posar al descobert el llit rocós al llarg de l'equador.

Aquell viatge potser estigués sent tan tortuós no a causa d'un innecessari sentit del ritual, sinó a causa de la por.

Següent