El Planeta Misteriós (XLI)

Anterior

CAPÍTOL 41

El primer senyal que alguna cosa podia anar malament va arribar sota la forma d'un sotrac mecànic de l'E-5 d’en Raith Sienar. L'androide de combat sentinella muntava guàrdia en un racó de la cabina del comandant, amb els seus sentits pendents de totes les connexions d’entrada instal·lades en ell.

Sienar va entrar a la zona de visualització embolicat en un barnús cenyit a la cintura, preguntant-se a què venien tots aquells suaus brunzits i espetecs.

–Descans –li va ordenar a l'androide quan va veure que estava tenint dificultats.

L'androide va adoptar una posició d'espera, alleujant amb això una part de la tensió que feia vibrar els seus membres. Tot i això, va seguir sent una lamentable massa de metall tremolosa.

Sienar va anar al dormitori a la recerca de les maletes dels seus efectes personals i va agafar un petit analitzador hologràfic. El detector no va poder trobar cap problema en els mecanismes externs de l’androide. Tot i així, cada vegada que l'E-5 feia un altre intent de tornar a adoptar una postura activa, tota la seva estructura metàl·lica crugia i dringava com una vella campaneta de ferro enfrontada a una forta brisa.

–Autoanàlisis –va ordenar Sienar–. Què passa?

L'androide va respondre amb una sèrie de brunzits i gemecs massa estridents i veloços perquè l'instrument d’en Sienar pogués entendre'ls.

–Repeteix l'anàlisi.

L'androide es va afanyar a obeir l'ordre i l'analitzador tornà a fracassar. Era com si l'androide estigués parlant una llenguatge totalment diferent, la qual cosa era pràcticament impossible. Ningú l’havia manipulat, i Sienar l’havia programat personalment. A més de ser tot un expert en aquestes tasques, Sienar també era un bon enginyer.

A més posseïa un cert sisè sentit per tot el que estava relacionat amb les naus, i la sobtada sèrie de petites vibracions que va percebre a través de les soles de les sabatilles li va semblar inequívocament estranya i fora de lloc. Abans que pogués demanar un informe del pont, la imatge del capità Kett va aparèixer al centre de la zona de visualització, de mida natural i tenyida per les tonalitats vermelles de l'alarma.

–Comandant, cinc androides de combat han sortit inesperadament de l'hangar d'armaments. Va ordenar un exercici de preparació... sense comunicar-m'ho?

–No he donat tal ordre.

Kett va semblar escoltar a algú. Es va tornar cap a Sienar –al qual seguia sense poder veure, ja que Sienar havia tapat els projectors de la seva sala per a la nit–, i va seguir parlant, la veu tremolosa a causa de la ira.

–Senyor, detecció passiva (de fet, tenim un albirament visual) informa que cinc caces estel·lars androides han sortit de l'escotilla de càrrega d'estribord de l'Almirall Korvin i estan seguint una trajectòria directa cap a Zonama Sekot. Ja he desactivat els altres androides i enviat els meus enginyers a l'hangar d'armament. Cap més escaparà.

Sienar va anar digerint tot allò com si Kett s'hagués limitat a anunciar-li un canvi en el menú de demà. Sense dir res, i deixant que la imatge d’en Kett surés sobre el terra de la cabina entre tènues parpelleigs lluminosos, Sienar es va tornar lentament cap a l'E-5.

–Va instal·lar el meu programa en tots els caces estel·lars? –li va preguntar al capità.

–Vaig seguir les seves ordres al peu de la lletra, comandant.

Els llavis d’en Sienar es van arrufar en una breu maledicció silenciosa. Hi havia subestimat a Tarkin. Estava clar que Tarkin havia modificat els androides –a tots ells– mitjançant blocs de subcodi ocults que contenien programes especials. Sienar no s’havia molestat a buscar-los, i havia cregut que certes coses eren exactament el que semblaven ser.

Qui havia jugat amb qui?

–Destrueixi els caces estel·lars –va dir, tractant de conservar la calma.

–Això revelarà la nostra presència, comandant.

–Si no els destruïm, els caces s'encarregaran de revelar la nostra presència per nosaltres. No vull que hi hagi unitats incontrolades actuant allà fora.

–Sí, senyor.

Kett fendí l'aire amb una mà. Una altra vibració va recórrer el casc de la nau: les bateries turbolàser acabaven d'entrar en acció contra objectius propers.

–Hem interceptat a un dels cinc –va dir Kett–. Els altres estan fora del nostre radi d'abast. Enviaré...

–No. Esperi. Escombri tot el sistema amb sensors actius, capità Kett. Informi’m immediatament dels resultats.

–Sí, senyor.

Sienar va desenfundar la seva pistola làser i va anar cap al tremolós E-5 amb certa inquietud. Es va preguntar si els subcodis d’en Tarkin inclourien ordres d'assassinar. Francament, no obstant això, Sienar ni siquiera podia estar segur que tals subcodis existissin..., i necessitava esbrinar-ho ràpidament.

–Elimina la integritat del teu blindatge. Desactiva i desconnecta totes les fonts d'energia, extingint-les completament –va ordenar alhora que emetia un codi d'autorització mitjançant el seu analitzador.

L'androide va obeir les seves instruccions sense oferir cap mena de resistència, la qual cosa volia dir que qualsevol programa present en un subcodi no havia despullat de tot el seu control a la intel·ligència principal.

Mentre l'E-5 s'encongia malgirbat sobre si mateix amb un tènue udol ple de cansament mecànic, Sienar es va posar un respirador i va aplicar el feix del seu làser a la closca exterior de l'androide. Uns minuts després ja havia omplert la cabina del comandant d'una densa fumera, activant alarmes que va ignorar resoltament.

Següent