El Planeta Misteriós (XVI)

Anterior

CAPÍTOL 16

–La seva nau ha estat identificada –va dir la veu del control orbital de Zonama Sekot, que era masculina i, va jutjar Obi-Wan, probablement humana–. Ha estat registrada com a transport d'un client autoritzat, però la solvència de l'últim client que ens va portar és dubtosa.

Charza Kwinn semblava estar netejant-se les espines abans de parlar. Després es va aixecar fins a igualar l'alçada de la mampara de la cabina i una pluja de parents-menjar va caure d'ell. Ànakin es va protegir la cara amb les mans mentre les criatures saltaven i corrien per la cabina.

Obi-Wan no es va protegir la cara i una closca rosada de bona mida es va estavellar contra els seus llavis.

–Demano disculpes –li va murmurar Charza, i després va activar la connexió de tornada–. Aquí Charza Kwinn, propietari registrat del Flor del Mar Estel·lar. No recordo haver garantit personalment el compte de cap client.

–No –va admetre el controlador–, però preferim que els transports dels nostres clients ens portin compradors de confiança.

–Retornaré al meu client anterior al seu món natal, si ella així ho desitja, gratis i sense cap cost per a vostès –va dir Charza innocentment–. On es troba?

Hi va haver una llarga pausa.

–Això no caldrà –Va dir el controlador–. Permís per descendir concedit. Utilitza l'altiplà nord. Les coordenades no han canviat.

–Malbaratament de combustible –esbufegà Charza, i va tallar la connexió–. Una zona de descens equatorial seria molt més adequada.

Obi-Wan va contemplar com la superfície de Zonama Sekot desfilava per sota d'ells.

–Què curiós. No havia vist mai un sistema climatològic tan perfectament dividit.

–No ha canviat des de l'última vegada que vam estar aquí –va dir Charza.

El Flor del Mar Estel·lar va encendre els seus impulsors sublumínics durant unes quantes mil·lèsimes de segon i va iniciar el ràpid descens des de l'òrbita. Quan van entrar a la capa superior de l'atmosfera, Obi-Wan va creure detectar l'anomalia marró d'un desert o fissura en la gran massa de verdor, però aquesta de seguida va desaparèixer.

Els camps atmosfèrics van entrar en acció per protegir-los del flagell dels vents, i una bella estela d'aire ionitzat va cremar al voltant de la nau, ocultant-los el panorama durant uns segons. Quan la resplendor es va dissipar, el paisatge que hi havia sota d'ells, una llisa catifa de verdor vist des de l'òrbita, va adquirir ràpidament les esquitxades dels detalls. Les serralades van quedar puntuades per les masses vermelloses dels boras i les valls es van omplir de verdor, ressaltant en un relleu ombrejat contra la llum d'un sol ponent que descendia cap a l'oest.

–Dextrorrotació –va observar Ànakin–. La inclinació axial és molt reduïda. Sembla bastant normal, excepte pel clima al sud.

Obi-Wan va fer que sí. La Vergere els hi havia proporcionat tan pocs detalls que tota aquella informació era nova.

–Temperatura a la zona de descens?

–La darrera vegada es trobava per sobre del punt de congelació de l'aigua dolça, però per poc –va dir Charza–. La zona de descens és a prop del pol, i consisteix en un prim altiplà envoltat per mars coberts de gel.

–Els mars són salats? –va preguntar Ànakin.

–No ho sé –va dir Charza–. Qualsevol cosa que faci des d'aquí dalt, com enviar un feix làser cap avall per efectuar un anàlisis espectral, arriba a coneixement dels administradors del planeta. No els hi agraden els tafaners.

–Curiós –va dir Obi-Wan.

–Els hi encanta tenir els seus secrets –va dir Charza.

L'altiplà del nord sobre el qual els havia autoritzat a posar-se tindria uns mil quilòmetres de longitud i era tan prim com un dit, i estava cobert per blocs de neu i gel esquerdat. La part superior de l'altiplà mostrava escàs relleu, i el camp quadrat, situat al costat d'una petita aglomeració d'edificis hemisfèrics, es reduïa a una extensió de roca llisa de la qual s'havia tret la neu.

Charza va fer que el Flor del Mar Estel·lar descrivís un gràcil arc per sobre d'ell, confiant en els reactors de propulsió atmosfèric, i el va posar suaument al centre del camp. Dues naus més –transports atmosfèrics, no vehicles espacials– estaven estacionades al costat del límit del camp, amb els seus cascos lleugerament empolvorats de neu.

La neu queia en grans flocs tenyits per tots els colors de l'arc de Sant Martí fora de la nau quan Charza va estendre la rampa. Els parents-menjar es van afanyar a fugir del corrent d'aire gèlid. Ànakin es va cenyir la túnica al cos, es va treure les botes impermeables a l'extrem de la rampa i va anar fins a la divisòria. Obi-Wan li va llançar les seves bosses de viatge i es va treure les botes.

Charza els contemplava amb els seus pinxos i espines arraïmats contra el vent.

Ànakin va baixar per la rampa, amb Obi-Wan seguint-lo a uns passos de distància. Va veure una figura solitària, molt abrigada, que esperava a prudent distància de la mola de la nau: el seu reduït comitè de recepció.

Charza va retreure la rampa darrere d'ells, i la nau es va elevar un parell de metres i va anar lentament cap a la seva plaça d'estacionament al costat dels altres dos vehicles.

–Benvinguts a Zonama Sekot –va dir una veu de dona a través del vermell filtre facial d'una màscara per a la neu.

Els seus ulls blau mitjanit tot just eren visibles per sobre de la gruixuda màscara calòrica. La dona va alçar la mà en un fugaç gest de salutació, va girar quan encara es trobaven bastant lluny d'ella i va començar a caminar cap a la cúpula més pròxima.

Ànakin i Obi-Wan es van mirar l'un a l'altre, es van encongir d'espatlles i la van seguir.

Següent