EPÍLEG[1]
No es
van fer més naus sekotanes. Pocs anys després, totes elles havien mort o havien
estat destruïdes.
Tarkin i
Raith Sienar van aconseguir tornar la malmesa flota a casa. Inspirat pel que
ell va anomenar «un gran exemple», Tarkin es va redimir a si mateix davant el
Canceller Suprem amb plans secrets per a una estació de combat de les
dimensions d'una lluna. Tarkin es va atribuir tot el mèrit del disseny. Sienar
no va protestar, perquè l'estació de combat era un fill amb una paternitat no
desitjava reconèixer. Aquesta concentració de poder tan immensa l'omplia de
foscos pressentiments.
El nou
ordre els trobaria útils a tots dos.
Charza
Kwinn i els seus companys de nau van sobreviure i van arribar a Coruscant, on
se'ls van assignar noves missions. En anys posteriors, amb l'aparició de
l'Imperi i el declivi en les relacions cordials amb els no-humans, Charza es va
fer contrabandista i pirata per alimentar els seus parents-menjar. Només
atacava naus imperials.
Una
llegenda va créixer en la galàxia: la d'un planeta misteriós que vagava entre
les estrelles, perdut per sempre, governat ja per un boig, una boja o un sant,
ja que les llegendes no deixen clar aquest punt.
Mesos
després d'haver tractat a Ànakin Skywalker, Thràcia Cho Leem va abandonar l'Orde
Jedi sense donar explicacions.
Obi-Wan
Kenobi ja tenia una missió a la vida. El noi, el seu padawan, s'estava fent més
fort, superant les decepcions i adquirint disciplina. Però el nus en el futur de
l’Ànakin no s'havia desfet del tot. La prova no havia acabat, i potser trigués
dècades a acabar.
No hi ha
equilibri.
Encara
no n'hi ha.
FI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada