CAPÍTOL 33
–La seva
nau ha arribat a l'altiplà nord –li va dir el capità Kett a Sienar–. Hem rebut
un senyal de balisa làser enviada pel mateix Ke Daiv. L'androide de protocol ha
verificat les seves credencials i l'ha presentat, i ara Ke Daiv està esperant
ser transportat a Distancia Mitjana.
Kett
precedia al comandant pel passadís brillantment il·luminat que portava a
l'hangar de llançadores de l'Almirall
Korvin.
Sienar
va acollir la notícia amb un distret assentiment de cap. Es disposava a
inspeccionar l'esquadró. Si Ke Daiv no aconseguia comprar una nau sekotana, el
proper pas seria òbviament tarkinià: una exhibició de diplomàcia del poder a
distància mínima.
Sienar
es va permetre una fugaç visió en la qual canviava un destructor de la
República per totes les naus del seu esquadró. Preferir allò enorme i impressionant no és gens propi de tu. Estàs començant
a pensar igual que Tarkin? No estàs segur que Ke Daiv aconsegueixi complir la
seva missió? La subtilesa s'alçarà amb la victòria. Tens el que necessites.
Confiava
que podria aconseguir que allò del que disposava semblés una amenaça molt
tangible, donades les circumstàncies. Algú
ja els ha cremat. I qui ja s'ha cremat una vegada, potser tingui el doble de
por al foc que abans... Llevat que s'hagin enfrontant a una amenaça encara més
gran i aconseguissin sortir triomfants.
Però
Sienar no veia com allò podia ser possible. El planeta només estava
lleugerament desenvolupat i tenia molt poca població. Pràcticament era
territori verge. Qui havia de prendre’s la molèstia d'organitzar una invasió
per deixar uns quants senyals en un planeta?
Van
pujar per la curta rampa i van entrar a la diminuta llançadora.
Kett es
va prendre amb filosofia el perllongat silenci. Començava a acostumar-se a
l'estil del seu comandant, encara que no li agradava. Sienar va recollir la
seva llarga capa i es va asseure a la butaca central, on tindria una bona visió
del paisatge estel·lar que avançava lentament més enllà de la llarga proa
afuada de la llançadora.
–Alguna
cosa més sobre aquestes esquerdes?
–No, senyor.
–Cicatrius
deixades per una batalla? –va murmurar Sienar amb veu pensativa, perquè li
havien recordat els talls practicats al llarg de la carn operada per un expert
cirurgià.
–Crec que
acabaran resultant ser anomalies geològiques –va dir Kett.
–Mantingui
distància d’esquadró i redueixi al mínim totes les comunicacions entre les naus
–va dir en Sienar–. Vull que ningú examini aquest planeta. No som aquí. Envieu
una directriu específica a totes les naus recordant-ho.
–Sí, senyor.
–Estem molt
a prop –va dir Sienar, passant-se les mans pels colzes per descobrir que
estaven inexplicablement mullats de suor–. No toleraré cap error.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada