dissabte, 19 d’agost del 2017

El Planeta Misteriós (XIII)

Anterior



CAPÍTOL 13

Tarkin precedia a Raith Sienar pel túnel que portava a la llançadora que els estava esperant.
–No hi ha temps per perdre! –va cridar per sobre del espatlla–. Han sortit de l'hiperespai i hem rebut el senyal del localitzador. Disposem de menys d'una hora abans que hagis de reunir-te amb el teu esquadró i enlairar-te de Coruscant.
Sienar va agafar la seva bossa de viatge i va donar les últimes instruccions al seu androide de protocol, que els seguia amb un caminar ràpid si bé una mica vacil·lant a uns passos de distància.
–Vinga, home! –va cridar Tarkin.
Sienar va lliurar a l'androide l'últim objecte que havia afegit al seu equipatge a primera hora del matí: un petit disc que contenia instruccions especials en el cas que no tornés.
L'androide es va aturar a la tira d'embarcament i es va acomiadar sacsejant solemnement la mà mentre Sienar es reunia amb Tarkin en el luxós saló de la llançadora. L’escotilla es va tancar amb un estrident xiulet, i la llançadora es va apartar immediatament de la torre en la qual havia estat atracada i es va llançar per un carril buidat a les calçades de trànsit.
Després es va elevar ràpidament cap a l'òrbita.
–Espero que comprenguis el que podria estar en joc aquí –va dir Tarkin, el seu prim rostre molt ombrívol. Els seus blaus ulls es van obrir com plats i van adquirir una expressió terriblement seriosa mentre miraven a Sienar. Amb els ulls tan oberts, la seva cara va tornar a cobrar l'aspecte d'una calavera animada–. De moment no som més que uns lacais útils. Ens trobem per sota del nivell de consciència d'aquells que governaran la galàxia. Si aquest planeta i les seves naus són tan útils com semblen ser-ho, serem esplèndidament recompensats. Es donaran compte de què existim. Alguns ja comparteixen la meva creença que això podria ser una cosa molt seriosa. Tots compartiran el nostre èxit, pel que a la nostra missió se li ha assignat el segon nivell de prioritat. El segon nivell, Raith!
–No el primer? –va preguntar Sienar innocentment.
Tarkin va arrufar les celles.
–El teu cinisme podria acabar creant-te seriosos problemes, amic meu.
–M'agrada arribar a les meves pròpies conclusions –va dir Sienar.
–A llarg termini, això pot ser molt perjudicial –li va dir Tarkin, i els seus ulls es van convertir en dues escletxes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada