CAPÍTOL 53
–Les mines
estan descendint per sota dels núvols –va observar Shappa–. Aquest lloc no
trigarà a deixar de ser segur, però semblen estar abandonant la muntanya del Magíster.
Obi-Wan
va flexionar els dits i es va inclinar cap endavant.
–Ànakin
segueix a la muntanya?
Shappa
va empassar saliva penosament i va assentir.
–La vostra
nau informa que els seus passatgers han sortit d'ella i no són visibles. La
seva ment és jove, Obi-Wan. No entén el que està passant i troba a faltar el
contacte amb el seu pilot. Però alguna cosa més l'està alarmant, i no estic
segur de què és.
–Les mines?
Shappa
va bellugar el cap.
–Ho dubto.
–Si aquí
correm perill... –va començar a suggerir Obi-Wan.
–Llavors
hauríem d'intentar un rescat –va concloure Shappa–. La filla del Magíster anava
en aquesta nau.
El sekotà
es va enlairar de la fosca i desolada praderia rocosa i ascendí ràpidament a
través dels núvols.
–Els nostres
sensors ens advertiran de qualsevol trobada immediata amb les mines, però
aquestes naus no han estat dissenyades per fer-les servir com a armes de guerra
o perquè entenguessin les maniobres defensives. Faré el que pugui.
Obi-Wan
va fer que sí sense deixar de flexionar els dits. Sabia que Ànakin era viu,
però també que alguna cosa significativa havia passat, i que un petit nus
s'havia desfet al sender del noi. El que no tenia manera de saber era si les
conseqüències serien positives o negatives.
Tornar
amb un noi espiritualment danyat dotat de les capacitats de l’Ànakin podia ser
pitjor que trobar-lo mort. Semblava cruel, però Obi-Wan sabia que era la pura i
simple veritat. Qui-Gon hagués estat d'acord amb ell.
–Les mines
celestes s'estan concentrant en el vostre YT-1150 –va dir Shappa, examinant amb
gran atenció les lectures dels panells de control mentre anaven cap a la
muntanya–. De moment la nau està aconseguint eludir-les.
–Charza
Kwinn és un dels millors pilots de la galàxia –va dir Obi-Wan.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada