El Planeta Misteriós (VIII)

Anterior

CAPÍTOL 8

Obi-Wan i Ànakin es van posar les botes i es van reunir amb Charza a la timonera de la barqueta d'estribord. Pels grans finestrals que envoltaven el lloc de comandament del pilot, podien veure el costat nocturn de Coruscant sota d'ells, amb la metròpolis interminable llampada com un zoològic de les profunditats marines gungans. Ànakin estava dempeus al costat d'una filera de petites criatures de closca dura proveïdes de moltes arpes que es removien nerviosament al bassal d'aigua acumulat darrere del divan sense respatller del pilot. Obi-Wan es va ajupir per seure en un seient buit no tan gran situat a l'altra banda del divan.

Charza Kwinn no va necessitar tornar el cos per contemplar-los amb un dels seus ulls porpra fosc rivetejats de plata.

–M'han dit que posseeixes una escata d'un cuc de pou –va dir a l’Ànakin–. I que la vas guanyar durant una competició en un pou.

–No era una competició legal –va dir Obi-Wan.

–No vas permetre que la lliurés al Saludador i reclamés el meu rang –va dir Ànakin amb certa rancor.

–M'agrada veure les carreres dels pous –va dir Charza Kwinn–. La meva espècie practica tan poques activitats competitives... És divertit veure com espècies més agressives es precipiten cap als seus destins.

Després es va arquejar bruscament cap enrere, va deixar anar la seva franja d'espines al llarg de la filera de criatures amb urpes i va agafar a dues d'elles. Les criatures van ser guiades cap a una esquerda que es va obrir entre les gruixudes truges de la part inferior del seu cos, on van ser ràpidament consumides.

Els altres integrants de la filera van mantenir la seva formació, però tots van fer entrexocar les seves diminutes urpes com si aplaudissin.

–De res, de res –els va dir Charza als supervivents.

Ànakin es va estremir. Obi-Wan es va remoure en el seu seient i va dir:

–Potser hauries d’explicar les teves relacions al meu padawan, Charza.

–Tots aquests són amics, confidents, companys de navili –va dir Charza al noi–. Aspiren a ser consumits pel Gran.

Ànakin va començar a arrufar la cara en una ganyota de fàstic, i després es va afanyar a reprimir-la quan va caure en el compte que Charza encara podia veure’l. Va mirar a Obi-Wan, no sabent que dir.

–Mai donis per fet el que és obvi –li va advertir Obi-Wan en veu baixa.

–Tots som socis –va dir Charza–. Ens ajudem els uns als altres en aquesta nau. Els petits proporcionen aliment, i després que hagin estat consumits porto a la seva progènie dins meu. Dono a llum als seus nadons i tinc cura d'ells. Els seus nadons es converteixen en companys de navili i socis..., i en aliment.

–Et menges a tots els teus socis? –va preguntar Ànakin.

–Estrelles, no! –va exclamar Charza amb una rasposa imitació del riure humà–. Alguns sabrien a llamps, i a més, simplement no es fa. Mantenim moltes relacions diferents a bord d'aquesta nau. Algunes criatures són aliment, d'altres no. Totes cooperen. Ja et donaràs compte.

Utilitzant controls instal·lats en sortints metàl·lics que es corbaven al llarg dels seus costats, Charza va separar la nau del moll orbital i va encendre els motors sublumínics.

L’YT-1150 va accelerar amb sorprenent facilitat malgrat els seus anys, i uns minuts després ja havien sortit de l'òrbita de Coruscant i posaven rumb cap al punt en el qual saltarien a l'hiperespai.

–Bona nau –va dir Charza, i els seus pinxos i espines van acariciar la mampara més pròxima–. Bona amiga.

Següent