El Planeta Misteriós (XII)

Anterior

CAPÍTOL 12

Obi-Wan va fer una parada en el camí cap al pont i va donar un cop d'ull al petit cubicle on els parents-menjar, les petites criatures semblants a crancs, es retiraven a descansar quan no estaven treballant. Ànakin estava assegut en un tamboret envoltat per un cercle de parents-menjar, amb les celles arrufades en profunda concentració.

El noi va alçar la mirada cap a Obi-Wan.

–No se decidir si això m'agrada o no –va dir.

–A què et refereixes?

–En aquest acord que tenen amb Charza. Semblen reverenciar-lo, però ell se'ls menja.

–En aquest cas, jo confiaria en la seva opinió abans que en la teva –va dir Obi-Wan.

Ànakin no estava convençut.

–No em sento molt a gust amb Charza.

–És un ésser honorable –va dir Obi-Wan.

Ànakin es va aixecar amb un suau xipolleig de les seves botes impermeables. Els parents-menjar van retrocedir fent petar les seves pinces.

–Entenc una gran part del que diuen. Per ser tan petits, són bastant intel·ligents. Em diuen que estan orgullosos que Charza només se'ls mengi a ells.

–Ingerir aliments o ser aliments és una cosa que depèn de la sort i el moment –va dir Obi-Wan, potser una mica massa alegrement. Admirava la disciplina i l’autosacrifici que veia en la tripulació del Flor del Mar Estel·lar–. D'aquí a uns minuts hem de parlar amb Charza. I dins d'una hora executarem la nostra primera sortida de l’hiperespai.

Ànakin es va acomiadar dels petits parents-menjar amb un espetec de dits i va sortir xipollejant del cubicle per reunir-se amb Obi-Wan al passadís central.

–T’agrada l'acord perquè obeeixen les ordres sense dir ni piu –Va dir.

Obi-Wan es va aixecar, molt indignat.

–És quelcom més profund que això –va dir–. Suposo que perceps l'estructura subjacent que hi ha en aquest lloc, no?

–És clar –va dir Ànakin, tirant a caminar davant d'ell.

Van passar al costat d'una cascada d'aigua de mar constantment renovada. L'aigua relliscava per una paret després de sortir d'un conducte situat al costat del sostre, i era plena d'una mena de diminuts crustacis no més grans que la punta d'un dit. Tres parents-menjar estaven alineats al costat de la base de la cascada, on aquesta queia en un petit estany i desapareixia darrere de la mampara. Les criatures pescaven crustacis amb les seves pinces i menjaven àvidament.

Després d'haver deixat enrere la cascada, el padawan i el seu mestre van entrar a la timonera. Charza Kwinn estava envoltat per una host d'auxiliars i parents. Obi-Wan mai els havia vist a tots junts abans. L'espectacle era impressionant. No semblava haver ni un sol centímetre quadrat del pont que no estigués sent atès per diverses criatures, la seva grandària anava des del dels parents-menjar fins a rèpliques d’en Charza d'un metre de llarg passant per altres que tindrien un pam d’amplada.

Charza estava assegut al seu divan sense respatller enarborant eines subjectades per les seves espines. Els pinxos del seu “cap” fregaven la corba superior del peu, produint un potent so rítmic que feia pensar en ones oceàniques xocant amb un penya-segat.

El priapulin es va adonar que els seus passatgers havien arribat i es va quedar immòbil. Els parents-menjar van fer espetegar les pinces, molt desil·lusionats. Charza, que pel que semblava els havia estat cantant, va desplaçar lleugerament els seus pinxos al voltant dels espiracles per imitar la parla humana.

–Benvinguts. Els allotjaments són còmodes?

–Molt –va dir Obi-Wan.

–Ara us explicaré una mica més sobre aquest lloc on aneu. En primer lloc, mida. Zonama Sekot té nou mil conques de sal d'amplada, el que en mesures de la República equival a... –conferencià amb un dels seus duplicats més petits–. Onze mil quilòmetres. El seu sistema estel·lar és un triple, en una regió amagada de la Fissura de Gardaji, que està envoltat per grans núvols de pols. Dues estrelles, una geganta vermella i una nana blanca, orbiten molt a prop l'una de l'altra. Zonama Sekot gira al voltant de la tercera estrella, en un sol groc, que descriu la seva òrbita molt més cap a fora, a diversos mesos llum de distància. Si no es coneix el camí és gairebé impossible trobar-lo.

Charza va fer una pausa quan dos parents-menjar es van oferir entusiàsticament per servir d'esmorzar. El priapulin sacsejà delicadament el cap, i els parents-menjar es van retirar amb aparent desil·lusió.

–El seu rellotge biològic ha sonat –va explicar Charza–. He de menjar-los abans que acabi el dia, o els seus nens es faran malbé. Però ara estic tan ple!

Obi-Wan va observar la reacció de l’Ànakin. Charza potser no fos la figura paterna més apropiada que oferir com a exemple al noi en aquell moment de la seva vida.

–Ara sortirem de l’hiperespai –va dir Charza, inclinant-se cap a un costat i tirant de dues gruixudes palanques disposades en paral·lel.

Les portelles davanteres van tornar a obrir-se. L'estrany paisatge exterior es col·lapsà en un punt enlluernador. Les estrelles van tornar a aparèixer amb una brusca sacsejada i, amb elles, va aparèixer la inconfusible roda de foc vermell i porpra que dominava el cel de Zonama Sekot.

–Uf –va dir Ànakin amb els ulls molt oberts. L'espectacle era impressionant, potser el més bonic que hagués vist mai–, on està el nostre planeta? –es va afanyar a preguntar.

–El sol de Zonama Sekot es troba darrere de nosaltres –va dir Charza–. Aquestes dues espectaculars ballarines, la gegant vermella i la nana blanca, amb la seva llarga cua en espiral, són les seves companyes.

La roda de foc començava sent una cinta de substància estel·lar extreta de la gegant vermella. Després es corbava al voltant de la nana blanca, la qual la projectava cap a fora en trenes entrellaçades de gas ionitzat.

–Pots veure el mateix Zonama Sekot: és aquest minúscul puntet verd que tenim davant. –Charza va agafar una llarga vareta amb els seus pinxos i va fregar la portella amb el seu extrem–. Aquí. El veus?

–El veig –va dir Ànakin.

Els petits parents-menjar es van empènyer els uns als altres per veure millor i van prorrompre en un cor d’espetecs d’admiració. Dos d'ells es van enfilar a les espatlles de l’Ànakin. Una espècie de cuc més petit es va enroscar al voltant d'una de les cames del noi i va començar a emetre clapotejos de satisfacció.

–No et molesten? –li va preguntar Charza.

–Són encantadors –va dir Ànakin.

–Saben que amb tu estan fora de perill –va dir Charza amb aprovació–. Senten una rara atracció per tu! –Va fer girar el seu divan i va lliscar uns quants pinxos per sobre d'un altre panell d’instruments. El planeta verd ja era tan ample com la punta d'un polze vist amb el braç estès–. L'última vegada que vaig venir a Zonama Sekot, vaig deixar la Vergere en un altiplà muntanyós al final de l’hemisferi nord, prop del pol. Espero ferventment que encara estigui viva.

–Es creu que ho està –va dir Obi-Wan.

–Potser –va dir Charza amb una agitació d’espines–. Allà no hi ha pirates ni centres de comerç: de fet, Zonama Sekot és l'únic planeta habitat en molts anys llum a la rodona. Però Zonama Sekot es troba molt a prop de l'extrem de la galàxia. Més enllà d'aquest punt, hi ha molt sobre el que tot just se sap res. Qualsevol cosa podria ocórrer.

–L’extrem de la galàxia! –va exclamar Ànakin, encara fascinat per l’espectacle–. Podríem ser els primers éssers que anessin més enllà del límit! –Va mirar a Obi-Wan–. Si volguéssim.

–Encara queden fronteres, i reconforta pensar-ho –va assentir Obi-Wan.

–Que té de reconfortant el fet que encara hi hagi fronteres? –va preguntar Charza–. Els llocs buits on no hi ha amics no són bons!

Obi-Wan va somriure i va moure el cap.

–Allò desconegut és un lloc on podem descobrir qui som realment.

Ànakin va mirar al seu Mestre amb certa sorpresa.

–Això em va ensenyar Qui-Gon –va concloure Obi-Wan, estenent les llargues mànigues de la túnica sobre els seus genolls coberts per les botes.

–Zonama Sekot no està buit –va dir Charza–. Hi ha éssers allà, però no són nadius del planeta. Van arribar fa molts anys, no se sap quants. Però només recentment han començat a convidar a visitants, la majoria rics compradors de mons que no són lleials a la República ni comercien amb la Federació de Comerç. Ara us mostraré una imatge que la Vergere va enviar a la meva nau abans que sortís del sistema.

Charza va donar una sèrie d'ordres a uns quants parents-menjar agrupats damunt d'una consola. Aquests van dansar sobre els botons i van tirar de varies palanques, i un visor va sorgir de la consola.

–Millor per humans –va murmurar Charza, i els parents-menjar van ajustar la viscuda però un tant borrosa imatge que surava sobre el centre del pont, fent que cobrés nitidesa i adquirís moviment.

Obi-Wan i Ànakin es van inclinar cap endavant i van mirar.

Un paisatge intensament verd, vist a l'hora del crepuscle, es va desplegar davant d'ells. Les autèntiques dimensions dels brots semblants a arbres que omplien la major part de la imatge no van quedar clares fins que Ànakin va albirar una estructura a la cantonada inferior esquerra, una mena de balcó amb el que semblaven humans dempeus en ell. Llavors va ser evident que els arbres tenien entre cinc-cents i sis-cents metres d'altura, i que les grans cúpules verdes de fullatge de la part superior dreta de la imatge mesuraven diversos centenars de metres d'amplada. El verd era el color dominant, però en el fullatge també abundaven l'or, el blau, el porpra i el vermell.

–No semblen arbres –va comentar Obi-Wan.

–No ho són –va dir Charza–. No són arbres, no. Vergere els anomenava boras.

El sol groc del planeta, posant-se entre les fileres d’enormes brots embolicat en una calitja daurada, no era l'única llum que hi havia al cel. La vasta roda de gasos porpra i vermell cobria tot el que podien veure del cel pel nord més enllà dels boras.

–Això és tot el que sé –va prosseguir Charza–. Vaig deixar la Vergere, després vaig esperar fins que em va dir que me n'anés i vaig tornar a l'òrbita. No em va arribar cap missatge perquè anés a buscar-la, així que vaig partir, tal com m'havia ordenat ella. Quan m'anava vaig detectar sis tipus de naus conegudes a la regió. Totes eren naus particulars, i crec que pertanyien a clients dels constructors de naus de Zonama Sekot.

–Vas fer bé, Charza –va dir Obi-Wan, posant-se dret–. Potser no hagi passat res greu.

–Potser la Vergere sigui viva –va dir Charza–, però no crec que tot vagi bé.

–El teu instint?

Charza va agitar els seus pinxos i va alçar el cap cap al sostre, i després es va girar per mirar-los amb tots els seus ulls.

–Simple observació. Allà on un Jedi viatja sol, potser no hi ha motiu per alarmar-se. Allà on un Jedi deixa de comunicar-se, i un altre Jedi el segueix..., infortuni i aventura.

Següent