El Planeta Misteriós (XXIX)

Anterior

CAPÍTOL 29

El tallador de sang va presentar el seu informe a Raith Sienar en una passarel·la suspesa del sostre de l'hangar on estava emmagatzemada la major part de l'esquadró d'androides de combat. Encara es trobaven massa lluny de Zonama Sekot per poder dur a terme observacions detallades, pel que Sienar havia enviat a Ke Daiv al planeta a bord d'una nau espia biplaça de la flota proveïda de toveres camuflades, part de la dotació de petits navilis auxiliars de l'Almirall Korvin. Ke Daiv havia pujat a la nau espia amb un pilot seleccionat per Sienar entre el personal més experimentat de la Federació de Comerç.

–Vam anar allà i vam tornar sense ser detectats –va dir Ke Daiv–. El planeta està mig cobert de núvols.

–No vau fer cap intent de veure per sota dels núvols?

–Vam examinar el que era immediatament visible i res més –va confirmar Ke Daiv.

Sienar va assentir.

–Excel·lent. A jutjar pel que m'han explicat, tot el planeta posseeix un elevat nivell de sensibilitat.

–Hi ha pocs detalls visibles a l'hemisferi sud –va prosseguir el tallador de sang–. El cim d'una muntanya solitària travessa els núvols, un antic volcà: res més.

–Sí –va dir Sienar, assentint com si tot allò fos familiar per a ell.

–L’hemisferi nord es troba comparativament lliure de núvols, encara que les tempestes es desplacen de sud a nord, deixant caure grans quantitats de pluja i una mica de neu.

–Naturalment –va dir Sienar arrufant els llavis.

Ke Daiv va fer una pausa plena d'indignació, com si tingués por estar avorrint al comandant, però Sienar va aixecar la mà.

–Continua.

–Hi ha signes de lluita recent: un mínim de quinze fractures en l'escorça de més de tres quilòmetres d'amplada d'origen no natural. Els núvols del sud oculten la major part, però vaig veure llargues franges d'un nivell força més baix en la capa de núvols al llarg de l'equador, la qual cosa significa que ha d'haver esquerdes de molts quilòmetres de profunditat. Potser hagin estat causades per armes orbitals de grans dimensions, encara que d'una potència i un tipus amb les quals no estic familiaritzat.

La cara d’en Sienar va perdre tota expressió. Estava pensant.

–Estàs segur que no són una excavació? Algun projecte de construcció a gran escala, potser?

–No –va dir Ke Daiv–. En l'esquerda visible per sobre de l’equador hi ha vores irregulars, zones ennegrides i terreny erosionat. Però a l'hemisferi nord hi havia moltes elevacions, de grans dimensions i forma rectangular, que es trobaven considerablement allunyades de les regions habitades. Totes aquestes elevacions mostren una mida uniforme, de quatre-cents quilòmetres per dos-cents, i es troben cobertes per una densa capa de vegetació.

Sienar va decantar el cap i va clavar el polze a la seva barbeta. Després va agitar la mà i el polze, com si estigués tractant de localitzar alguna cosa amagada darrere de l'os de la seva mandíbula.

–Has vist la vall de les factories?

–Sí –va dir Ke Daiv–. Encara que arribats en aquest punt, vam pensar que seria millor tornar per evitar ser observats.

–Ben fet. Parla’m de la vall.

–Fa mil quilòmetres de longitud per tres d'ample i està limitada a banda i banda per frondoses masses de vegetació, molt més grans que qualsevol altra de les que vam poder veure.

–Jentaris –va murmurar Sienar–. Què no donaria jo per tenir aquesta vall instal·lada en un altre món, en algun emplaçament més pràctic –va dir amb veu pensativa–. Has vist alguna nau?

–No. La vall estava molt ocupada fabricant objectes de grans dimensions: no eren naus, però podrien ser components de naus o equip. Alguns estaven sent transportats cap a l'extrem sud de la vall, on desemboca en un riu molt cabalós. Diversos transports estaven estacionats allà esperant, alguns ja carregats. Tot d'una, i sense previ avís, la vall es va cobrir d'enormes branques i brots vegetals que no deixaven veure res. No creia que estiguéssim sent observats, però allò em va preocupar prou per decidir que havíem de tornar.

–Excel·lent, excel·lent –va dir Sienar.

Ke Daiv no va reaccionar. Entre els talladors de sang, els elogis i els insults tot just es diferenciaven els uns dels altres: tots dos podien portar a un duel. Però Ke Daiv havia col·locat a Sienar en una categoria especial que quedava fora de l'etiqueta normal dels talladors de sang.

–Ara hem de donar el pas següent, i aquest és crucial. Hem d'actuar amb rapidesa. Tarkin t'ha fet saber que intentaríem capturar una nau, oi?

–Sí.

–Tarkin no tenia la més remota idea de com de difícil que pot resultar això: la gent com ell creu que el poder és més veloç que la raó. Està massa acostumat als diners per caure en el compte de quina utilitat que pot arribar a tenir.

–El poder –va repetir Ke Daiv.

–Oblida’t del poder per ara. Ets tan eficient que vaig a rebel·lar-te una altra part del meu no-tan-petit secret.

Ke Daiv semblava una estàtua de pedra immòbil a la passarel·la. A sota d'ells, els androides estaven sent activats i preprogramats. L'estrèpit de milers de diminuts motors brunzint i dringant dificultava considerablement l'audició fins i tot a la part alta de la passarel·la, però els faldons nasals del tallador de sang també operaven com a captadors de sons. Ke Daiv es va inclinar cap a endavant per captar les paraules d’en Sienar.

–Tenim amb nosaltres una preciosa naueta espacial estacionada en el seu propi hangar d'aquest navili insígnia. No forma part de la dotació normal: és una de les meves naus particulars, òbviament el vehicle d'un individu acomodat. La seva identitat ha estat esborrada, però està esperant un nou propietari. –Sienar va somriure en pensar com de difícil que va resultar aconseguir que Tarkin aprovés aquella addició. Hi havia intentat suggerir-li, fingint una mena d'enuig infantil, que veure’s privat de totes les seves joguines el tornaria menys efectiu com a líder, Tarkin va acabar mostrant-se d’acord sense molestar-se a tractar d'ocultar que això tornava encara més menyspreable al seu antic company de classe–. Un amo ric i ben educat –va prosseguir Sienar–, que s'ha ensopegat per casualitat amb un dels pilots i representants de vendes autoritzats de Zonama Sekot, i que l'ha convençut de la seva riquesa i que està sincerament interessat en l'art del disseny de naus espacials. Un expert, comprens? I tu seràs aquest expert. Abans de marxar de Coruscant vaig investigar-te a fons, i sé que provens d'una família influent.

–Poderosa, no rica –li va corregir Ke Daiv amb un tènue xiuxiueig, perquè aquell humà aconseguia treure’l de polleguera fins i tot després d'haver estat inclòs en una categoria protegida.

–Sí, certament, atès que la concentració de recursos és una espècie de pecat entre els de la teva espècie. Bé, doncs ara tens pecats de sobres per treballar amb ells: tens a la teva disposició més de sis mil milions de crèdits, en bons de la República als quals ningú podrà seguir la pista. És una suma més que suficient per comprar una nau sekotana.

Els ulls d’en Ke Daiv es van empetitir a mesura que s’enfonsaven en el seu crani. Encara que era constitucionalment incapaç de sentir-se impressionat pels diners, sabia quant eren sis mil milions crèdits i el molt que aquesta suma impressionaria a uns altres.

–Com saps tantes coses sobre Zonama Sekot?

–Això no és assumpte teu –va respondre Sienar afablement, gaudint de les reaccions de Ke Daiv mentre es deia que la constant sensació d'estar trepitjant terreny perillós era molt estimulant.

Sense mostrar la menor inquietud, com si estigués treballant amb un animal espantat i sabés quan podia donar-li l'esquena i quan no ho havia de fer, Sienar es va inclinar sobre la barana per contemplar les armes Xi Char. Els elegants i potents caces estel·lars androides estaven emmagatzemats en llargs bastidors rodants, amb les seves barquetes acabades en urpes col·lapsades i retretes cap a dins. Unitats astromecàniques desplaçaven els bastidors d'un extrem a un altre de l'hangar per portar-los als esvelts navilis de descens de color gris fosc proveïts de sistemes de camuflatge.

L'Almirall Korvin contenia tres navilis de descens, cadascun dels quals transportava deu dels versàtils caces estel·lars. Amb les seves esveltes barquetes que podien dividir-se, rotar i convertir-se en potes, aquells androides eren flexibles i enginyosos i disposaven d'un poderós armament. Potser fossin els millors sistemes d’armament controlats centralment de la Federació de Comerç.

Dins de les grans boques dels mòduls d'armament dels vaixells de descens, els tambors de càrrega giraven amb un sord sotragueig. Els caces estel·lars eren ràpidament connectats als enormes discos dels tambors per ser desplegats just a sobre de l'atmosfera del planeta mitjançant una ràpida sèrie de salves. Els tambors, al seu torn, eren muntats en rotors verticals. Quan els caces estel·lars fossin llançats, sortirien dels mòduls com bales disparades d'un cilindre rotatori. Quan un tambor hagués quedat buit, seria ejectat a l'espai i el tambor següent avançaria pel rotor per ocupar el seu lloc.

Sienar admirava als enginyers de Xi Char que havien dissenyat i construït els caces estel·lars, però dubtava que els androides fossin a resultar decisius.

Una ferotge batalla acabava de ser lliurada, i pel que semblava va acabar amb la victòria dels vilatans. El que havia deixat aquelles terribles senyals sobre la superfície del planeta, fos el que fos, ja no existia.

–M'agradaria presentar-te al teu patrocinador per a Zonama Sekot, el representant autoritzat, en els meus allotjaments, dins d'una hora –va dir Sienar al tallador de sang.

Ke Daiv potser sentís curiositat –les emocions o els impulsos tot just deixaven empremta en el rostre del tallador de sang de noble llinatge–, però es va limitar a inclinar el cap i ajuntar els seus faldons nasals, tornant a crear aquell picassó tan desconcertant que indicava respecte i submissió, així com –amb certs canvis de color– ràbia, ira i la ferma determinació de matar.

Següent