invencible
El
llegat de la Força 9
Troy Denning
Et nomeno Espasa dels Jedi. Sempre estaràs a
primera fila, un foc que cremarà als teus enemics, una foguera que guiarà als
teus amics...
Un cop
una profecia misteriosa, les paraules d’en Luke Skywalker s'han tornat
realitat. Però pot fins i tot l'Espasa dels Jedi enderrocar a un dels més
poderosos Lords Sith de tots els temps?
Cap
guerra pot durar per sempre. Ara, en la llarga batalla de càstig entre els
campions desafiadors del Nou Orde Jedi i el gegant que és l'Aliança Galàctica,
per fi el final és a prop. Amb tant perdut -i amb ni més ni menys que el curs
del futur encara en joc no pot haver marxa enrere. Sense importar les
conseqüències.
La causa
rebel està perdent terreny davant els cops bessons de l'assassinat de
l'almirall Gilad Pellaeon i la mort de la Mara Jade Skywalker. Alhora, després
d'haver obtingut el suport del Romanent Imperial i les seves forces
d'implacable eficàcia, l'Aliança Galàctica, amb l'extraordinari poder i la
brillant foscor del recent ascendit Lord Sith Darth Caedus al timó, pot ser
imparable. Turmentat i esquinçat entre la crida del deure i la set de venjança,
Luke ha buscat en la Força i va tenir una visió indescriptible de la galàxia
esclavitzada sota una tirania més monstruosa fins i tot que la de Palpatine.
Ara sembla que l'última i millor esperança rau en mobilitzar els Jedi dispersos
en una decisiva missió de recerca i destrucció. L'objectiu: eliminar a Darth
Caedus.
És un
pla que serà tan difícil i perillós d'executar com atrevit. Ja que Caedus és un
descendent de tots dos llinatges Skywalker i Solo el domini de la Força supera
fins i tot al del seu avi Darth Vader. Només hi ha una persona que està lligada
pel destí a fer-li front en el que segurament serà un duel a mort, l'única amb
una remota possibilitat de fer caure al senyor fosc que alguna vegada va ser Jacen
Solo.
El
fracàs no és una opció. Els furiosos moments finals entre el poder i la pau són
aquí, i qualsevol que s'enfronti a Darth Caedus decidirà el resultat... i el
destí dels que quedin en peu.
PRÒLEG
FA MOLT DE TEMPS...
Jaina Solo està asseguda sola al fred, amb
les genolls premuts contra el pit i els braços al voltant de les cames per
conservar la calor corporal. Té catorze anys, i fa dies que no dorm, perquè els
seus raptors inunden la seva cel·la amb una intensa llum brillant a intervals
irregulars. Mai ha estat tan famolenca, i el seu cos li fa mal per les
pallisses diàries que els seus botxins li donen i en diuen «entrenament». Ella
sap el que estan tractant de treure-li, i es nega a renunciar-hi. Però està
sola i espantada i amb més dolor del que mai ha suportat abans, i la seva
voluntat és un bri de seda d'aranya que sosté un canelobre de vidre. Una
pallissa més, un temps de descans sense dormir més, una hora més tremolant en
una llitera de duracer nu, i ella podria deixar caure aquest canelobre. I això
la espanta més que morir, perquè significa rendir-se a la seva por, abraçar la
seva ira... perquè significa tornar-se cap al Costat Fosc.
Llavors el lloc en el seu cor que li pertany
al seu germà comença a escalfar-se, i sap que Jacen està pensant en ella. Se l’imagina
assegut en la seva pròpia cel·la en un altre radi de l'estació espacial, amb el
seu ondulat cabell castany i despentinat, amb la mandíbula premuda amb decisió
seriosa, i el lloc càlid en el seu cor comença a créixer. Deixa de tremolar, la
seva fam s'esvaeix, i la seva por es converteix en resolució.
Aquest és el do del seu vincle de bessons:
que ni Jaina ni Jacen mai estan realment sols. Comparteixen una connexió a
través de la Força que sempre va a sostenir-los. Quan un es debilita, l'altre l’enforteix.
Quan un pateix dolor, l'altre l’alleuja. És un vincle que no pot ser trencat
per cap poder de la galàxia, és una part d'ells tant com la mateixa Força.
Així que la Jaina deixa de banda la seva
desesperació i enfoca els seus pensaments en la fugida, perquè quan ella i
Jacen treballen junts, res és impossible. Estan en una estació espacial, així
que hauran de robar una nau espacial. Hauran de trobar la manera d'habilitar el
camp de contenció de l'hangar, potser mitjançant sabotatge o falsificant una
autorització de llançament. I això vol dir que necessitaran una mica de temps
abans que els guàrdies s'adonin que s'han anat... especialment perquè han d’alliberar
el seu amic Lowbacca abans de fugir.
L'única forma de notar el temps a la cel·la
és comptar els batecs del seu cor, i Jaina està massa ocupada planejant per
fer-ho. Així que quan el lloc d’en Jacen en el seu cor comença a fer-se més
gran i més complet, no té idea de quant temps ha passat. Però ella ha sentit la
sensació milers de vegades abans, i sap el que vol dir: que el seu germà està de
camí.
El pols de la Jaina comença a bategar amb
entusiasme, i aviat pot sentir el pols d’en Jacen bategant al mateix ritme. Ara
ell està molt a prop, venint pel passadís fora de la seva cel·la... i ella no
pot sentir cap altra presència acompanyant-lo. Ella no vol que ell sàpiga com
d’espantada que havia estat -o el prop que havia estat de trencar-se - pel que comença
un exercici de respiració Jedi per calmar-se.
Llavors el sent detenint-se a dues cel·les de
distància.
Aquí no,
pallús, pensa la Jaina. Segueix
avançant.
Hi ha un aleteig al cor de la Jaina quan la
confusió d’en Jacen creix, i ella es preocupa que el seu germà estigui a punt
d'obrir la cel·la equivocada i arruïnar la seva fugida. S'estén a ell en la
Força, tractant de tirar-lo físicament cap a ella, i aviat el panell de control
davant de la porta de la seva cel·la comença a fer clics.
Jaina exhala un sospir d'alleujament, i
després es creua de braços i es recolza contra la paret. Sap que això demorarà
una estona, perquè Jacen és realment dolent amb la maquinària.
No obstant això, d'alguna manera, ell
desactiva l'alarma abans d'obrir la cel·la, llavors se les enginya per obrir la
cel·la sense necessitat d'activar l'intercomunicador amb el centre de control.
Finalment, la porta s'obre amb un xiuxiueig, i Jaina veu el seu germà bessó
parat fora, somrient-li amb una rèplica del famós somriure tort del seu pare.
-Hola, Jaina -diu ell-. Suposo que no
voldries...
-Per què vas trigar tant de temps? –preguntà
la Jaina, interrompent la diversió del seu germà. Ell sempre està fent bromes i
acudits, i sempre són dolents-. T'he estat esperant.
Ella surt de la seva llitera i passa per la
porta al costat d'ell, llavors mira pel passadís en ambdues direccions, a la
recerca de guàrdies o altres senyals de problemes. Jacen no és molt millor en
fer plans que arreglant maquinària, per la qual cosa -tot i que se les va enginyar
per arribar fins aquí- hi ha una bona probabilitat que els guàrdies ja ho hagin
descobert.
Però avui la famosa sort Solo sembla estar
amb ell, i Jaina no veu més que les portes tancades de les altres cel·les. Li
agradaria alliberar els altres captius, però sap que és millor no intentar-ho. Les
seves voluntats ja han estat trencades, i segur que algun alertaria als
guàrdies. Així que la Jaina es limita a tancar la seva pròpia porta i s'inclina
per acostar-se a Jacen.
-I ara què? -preguntà-. Ja has esbrinat on
està Lowbacca?
Jacen es ruboritza, llavors, deixa que la
seva mirada caigui a terra.
-Encara no -admet ell-. Jo tenia com
l'esperança que tu poguessis tenir un pla.
Jaina somriu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada