El Planeta Misteriós (II)

Anterior

CAPÍTOL 2

–Les oportunitats són il·limitades –va dir Raith Sienar mentre caminava al costat del parapet de la factoria.

El comandant Tarkin de la Força de Seguretat de les Regions Exteriors de la República caminava al seu costat. Els dos homes haurien pogut ser germans. Tots dos tenien trenta i pocs anys. Tots dos eren prims i nerviüts, amb uns fronts ossuts i molt arquejats, penetrants ulls blaus, rostres aristocràtics i una manera de ser que feia joc amb ells. I tots dos portaven les túniques reservades als qui gaudien del favor dels senadors, les quals indicaven que els seus portadors havien prestat serveis extraordinaris al Senat durant l'última dècada.

–Parles de la República? –va preguntar Tarkin amb quelcom més que una ombra de desdeny.

El seu ensinistrament –ja que procedia d'una antiga família militar sòlidament establerta– donava a la seva veu un tall particularment tallant en el qual la diversió es confonia amb el tedi.

–En absolut –va dir Sienar, somrient al seu vell amic. Sota el parapet, quatre naus de Projectes Avançats no trigarien a estar acabades, negres, esveltes i més petites que els models anteriors, i realment molt veloces–. La República porta set anys sense oferir-me un contracte realment interessant.

–Què em dius d'aquelles? –va preguntar Tarkin.

–Contractes Privats amb la Federació de Comerç, diverses empreses mineres i altres grans corporacions. Molt lucratives, sempre que no vengui les meves millors armes als compradors equivocats. Equipo amb armament cada nau que fabrico, com sens dubte saps. D'aquesta manera obtinc molts més beneficis, però de vegades també pot portar-te certes complicacions. Per això mantinc el millor en reserva... per als meus clients més generosos.

Tarkin va somriure davant la seva resposta.

–En aquest cas potser tingui notícies que podrien ser-te d'utilitat –va dir–. Acabo d'assistir a una reunió secreta. El canceller Palpatine per fi ha aconseguit forçar una decisió sobre l'incident de Naboo. Les forces de seguretat de la Federació de Comerç no trigaran a ser dispersades. Durant els propers mesos, seran integrades a les forces de la República i posades a disposició del Senat. Tots obeiran, Mineria Exterior inclosa, o en cas contrari hauran d'enfrontar-se a una resposta militar centralitzada i molt més poderosa. –Tarkin va utilitzar un petit telescopi manual per examinar els detalls de les noves naus. Cadascuna mesurava vint metres de longitud, i les seves ales acabaven en gruixudes toveres refrigerants. Els compartiments eren compactes, esfèrics i gens luxosos–. Si són la teva principal font d'ingressos, ara la teva posició es veurà... Diguem que una mica compromesa?

Sienar va inclinar el cap cap a un costat. Ja havia sentit a parlar del decret del canceller Palpatine.

–La Federació de Comerç disposa de grans reserves de diners, i admeto que em proporciona molts més contractes interessants del que ho ha fet la República, però segueixo tenint amistats al Senat. Trobaré a faltar els contractes de la Federació de Comerç, però la Federació seguirà sent una influència amb la qual cal comptar en el futur immediat. Pel que fa a la República... Bé, les seves especificacions no són ni inspirades ni una gran font d'inspiració per a mi. I quan accepto un contracte de la República, em veig obligat a treballar amb els vells enginyers en els quals confien els senadors. Espero que això canviï.

–He sentit dir que no et tenen en gran estima. Els critiques massa lliurement, Raith. Quan els teus clients actuals passin a la història, has pensat a recórrer als subcontractes? –va preguntar Tarkin en un to lleugerament burleta.

Sienar va agitar els seus dits prims com potes d'aranya.

–Espero que estaràs disposat a admetre que sóc molt versàtil. Després de tot, fa deu anys que ens coneixem.

Tarkin li va llançar una mirada, la qual no podia estar més clar el seu significat. Oh, si us plau..., semblaven estar dient-li els seus ulls.

–Encara sóc jove, Raith. No em facis sentir vell–. Van anar cap al final del parapet i van seguir per una passarel·la suspesa que portava a una sala octagonal de parets de transpariacer suspesa a trenta metres per sobre del sòl de la factoria–. Disculpa’m, però aquestes naus em semblen caces avançats. I a més són molt boniques.

Sienar va assentir.

–Models experimentals per protegir els vaixells de càrrega a la perifèria. La República ha deixat de patrullar algunes de les rutes més lucratives. Suposo que amb les forces de la Federació de Comerç integrades en els seus efectius, aquestes rutes tornaran a ser patrullades. I en qualsevol cas, aquestes naus ja han estat pagades.

– Són emmagatzemables?

–Per descomptat. Poden ser apilades als cellers secundaris, tal com demanaven les especificacions. Una autèntica sorpresa per als incursors. Bé, oblidem-nos dels meus problemes comercials. Sobre la nostra relació...

Tarkin va posar les mans a sobre de la barana.

–He establert nous contactes –va dir–. Uns contactes molt útils, per cert. No puc dir-te molt més.

–Ja saps que sóc ambiciós –va dir Sienar llançant-li una mirada que esperava fos tan àvida com plena de dignitat. Tarkin no era un home a qui resultés fàcil enganyar–. Tinc plans, Tarkin, plans extraordinaris que impressionaran a qualsevol persona amb imaginació.

–Conec moltes persones amb imaginació –va dir Tarkin–. A vegades potser amb massa... –Van seguir caminant. Els androides de muntatge anaven i venien per sota d'ells, i una grua suspesa feia tres bucs a un vaixell de càrrega posat a uns metres de distància–. Francament, he vingut a explicar-te un conte de fades molt notable que et farà pensar i a reclutar-te per la meva causa, vell amic. Però no aquí, no on qualsevol pot sentir-nos.

Un cop dins de la sala de disseny de parets de transpariacer a la qual només podien accedir Sienar i els seus convidats especials, Tarkin es va asseure en una còmoda butaca de plàstic inflable dissenyat per Sienar. Una gran taula hologràfica d’un color gris fosc brunzia tènuement al seu costat.

Sienar va fer baixar telons de seguretat negres al voltant del centre il·luminat. Els dos homes van ser absorbits per un silenci fantasmagòric.

Tarkin va intentar parlar, però tot so s'havia tornat impossible. Sienar li va lliurar un petit vocalitzador platejat de la mida d'una nou connectat a un preciós filtre de plastiacer per un cable flexible. A continuació li va mostrar com inserir el botó a l'orella mentre permetia que el broquet surés davant dels seus llavis.

Els vocalitzadors van permetre que poguessin sentir-se l'un a l'altre.

–Faig petits favors a certes persones –va dir Tarkin–. Abans equilibrava aquests favors entre bàndols oposats. Últimament els meus esforços han començat a inclinar-se en certa direcció. L'equilibri ha deixat de ser necessari.

Sienar, dret davant del seu vell amic, l'escoltava atentament. El seu cos, alt i elegantment musculat, semblava rebutjar el repòs.

–Algunes d'aquestes persones volen que els dits –no tentacles ni palps, amic meu, sinó dits humans– s'introdueixin en un gran nombre de bols de sopa estel·lar i comprovin la temperatura del contingut per esbrinar si ja poden ser consumits.

–A què ve aquesta sobtada preocupació pel fet que siguin humans?

–Els humans són el futur, Raith.

–Alguns dels meus millors dissenyadors no són ni remotament humans.

–Sí, i de moment fem servir als no humans allà on són útils. Però pren nota de les meves paraules, Raith: els humans són el futur.

Raith va percebre la tensió que hi havia a la veu d’en Tarkin.

–Prenc nota.

–I ara escolta’m amb atenció. Vaig a relatar-te una història d'intriga meravellosament barroca i complexa que, però, en el fons és molt simple. Té a veure amb una classe de nau espacial rara i molt poc vista, molt cara i de fabricació desconeguda que suposadament és una joguina per a rics. Podria acabar portant a un planeta perdut cobert per certa classe de bosc molt misteriós i altament peculiar. I potser no tardi a involucrar els Jedi.

Sienar va somriure amb delit.

–Adoro les històries sobre els Jedi. De fet, es podria dir que sóc un autèntic fan de l'Orde.

–Jo també els trobo molt interessants –va dir Tarkin amb un somriure–. Una de les meves obligacions, i no vaig a dir-te per a qui l’exerceixo ni quant em paguen per això, consisteix a mantenir sota observació a tots els Jedi que hi ha a Coruscant. He de saber què fan..., i impedir que incrementin el seu poder.

Sienar va arquejar una cella.

–Els Jedi donen suport al Senat, Tarkin.

Tarkin va agitar la mà despectivament.

–Entre els Jedi hi ha un noi molt interessat en els androides i tota classe de maquinària: el que podríem anomenar un col·leccionista de ferralla, tot i que tinc entès que està dotat de cert talent. He posat en el seu camí a cert petit androide molt car i molt avariat, i el noi l'ha portat al Temple Jedi i li ha tornat la mobilitat, tal com jo sospitava que faria. I dit androide ha estat escoltant certes converses privades bastant curioses.

Sienar escoltava al seu amic amb creixent interès, però també amb creixent perplexitat. En tota la seva vida de dissenyador i constructor de magnífiques naus i màquines, els Jedi mai havien mostrat cap interès a encarregar-li naus espacials. Sempre havien semblat conformar-se amb viatjar en les naus d'altres. Pel que a Sienar concernia, malgrat tot el seu valor i disciplina, els Jedi eren uns analfabets tecnològics..., excepte per les seves espases de llum, naturalment. Sí, aquests artefactes tenien cert interès...

–Presta’m atenció, Raith, si us plau –va dir Tarkin, traient-lo dels seus somiejos–. Estic a punt d'arribar a la part més interessant.

* * *

Mitja hora després, Sienar va guardar els vocalitzadors de seguretat en la seva caixa i va pujar els telons. Estava pàl·lid, i li tremolaven lleugerament les mans. Va intentar ocultar la seva ira.

Tarkin vol apoderar-se del que hauria hagut de ser meu!

Però va reprimir la seva pena. El secret havia deixat de ser-ho. Les regles havien canviat.

Distretament, i per crear una diversió a la seva reacció a la historia d’en Tarkin, Sienar va connectar el projector hologràfic i milions de línies i corbes diminutes es van materialitzar en l'aire per sobre de la taula grisa fosca. Van formar una esfera que girava lentament i d’un dels costats d’aquesta s'havia eliminat una gran secció. Dues esferes més petites van aparèixer a sobre i sota dels pols, unides per gruixuts colls eriçats de detalls punxeguts.

Tarkin es va tornar cap a l'holograma amb una ganyota de maliciosa satisfacció. Els seus prims i cruels llavis es van arrufar, revelant milers d'anys de criança aristocràtica. Es va inclinar sobre l'holograma per examinar les barres d'escala, i va arquejar una cella.

La seva reacció va complaure a Sienar.

–Impossiblement enorme –va comentar Tarkin secament–. La fantasia d'un escolar?

–En absolut –va dir Sienar–. Totalment factible, encara que car.

–Has aconseguit despertar la meva curiositat –va dir Tarkin–. De què es tracta?

–Un dels meus projectes d'exhibició concebuts per impressionar a aquells pocs contractistes que saben apreciar el que és grandiós –va dir Sienar–. Tarkin, per què m'han escollit... aquestes persones?

–Suposo que no hauràs oblidat que ets humà.

–Aquest no pot haver estat el factor decisiu.

–Et sorprendries, Raith. Però no, probablement en aquesta fase no sigui crucial. És la teva posició i la teva intel·ligència. Són els teus coneixements d'enginyeria, molt més grans que els meus, encara que, el meu estimat amic, et supero en capacitats militars. I, naturalment, disposo d'una certa influència. Segueix amb mi i aniràs a llocs fascinants.

Tarkin no podia apartar els ulls de l'esfera, la lenta rotació acabava de revelar el seu descomunal turbolàser proveït pel nucli energètic.

–Ah. –Va somriure–. Una arma, sempre una arma. Li has ensenyat això a algú?

Sienar va sacsejar el cap amb expressió afligida. Podia veure que el truc estava funcionant.

–La Federació de Comerç sap amb tota exactitud el que necessita i no mostra interès per res més. Una deplorable manca d'imaginació.

–Explica-m’ho.

–És un somni, però un somni assolible, donats certs avenços en la tecnologia de la hipermatèria. Un nucli d'implosió amb un plasma al voltant d'un quilòmetre de diàmetre podria impulsar una estructura artificial de la mida d'una petita lluna. Amb un parell de grans asteroides de gel com a combustible..., els quals encara són bastant comuns en els sistemes de la perifèria exterior...

–Una petita tripulació podria patrullar un sistema sencer amb un navili –va dir Tarkin amb veu pensativa.

–Bé, la tripulació no seria tan petita, però certament n'hi hauria prou amb un sol navili –Sienar va caminar al voltant de l'holograma mentre escombrava l'aire amb les mans–. Estic pensant en eliminar les esferes exteriors i limitar-me a una sola gran bola de noranta o cent quilòmetres de diàmetre. Aquest disseny facilitaria considerablement el transport.

Tarkin va somriure orgullosament.

–Sabia que havia escollit l'home adequat per a aquest treball, Raith. –Admirà el disseny amb les celles arrufades–, quin sentit de l'escala! Quin poder fora mida!

–No estic segur de disposar de temps lliure –va dir Sienar amb un arrufament de celles–. Malgrat la meva falta de connexions, encara me les manego per mantenir-me molt ocupat.

Tarkin va rebutjar el seu comentari amb un gest de la mà.

–Oblida aquestes ombres d'una vida passada i concentra't en el futur. I quin futur serà, Raith, si satisfàs a les persones adequades!

Següent