El Planeta Misteriós (LXV)

Anterior

CAPÍTOL 65

Obi-Wan va apartar d'una puntada la mànega d'alta pressió i esquivà ​​una esquitxada de combustible corrosiu. L'hangar s'havia omplert de fum. La gravitació interna estava començant a fallar, la qual cosa volia dir que el trepant d’en Charza devia haver seccionat diversos cables a les portes. Les runes s’elevaven del sòl per surar en l'aire.

Obi-Wan va saltar per l'escotilla i la va tancar darrere seu. Ànakin bressolà suaument la nau d'un costat a un altre per alliberar-la dels dos bastidors de mines caiguts. Després va estrènyer fermament la mà del seu Mestre quan Obi-Wan va ocupar el seu seient.

–Preparat? –va preguntar Obi-Wan.

Ànakin mai havia estat més preparat per anar-se'n d'un lloc en tota la seva vida.

–Agafa’t –li va advertir Obi-Wan.

La càrrega va esclatar i les portes van ser empeses cap amunt i arrencades del seu marc en un obrir i tancar d'ulls. Bastidors, fum i restes van sortir acomiadats a l'espai, i l'empenta extra va llançar al sembrador de mines contra el casc de l’Einem. Els escuts de la nau de control van defensar al nucli d'aquella intrusió, però el sembrador de mines era bastant més petit i no tenia cap possibilitat. Més vell i construït per ser sacrificable, es va trencar al llarg dels seus elements estructurals igual que un ou, i tot el seu combustible –i tres mines defectuoses emmagatzemades al celler– van esclatar.

L'ona expansiva va llançar a la nau sekotana per la bretxa en les portes. L'extrem d'un bastidor va perforar un lòbul, i la nau va deixar escapar un suau gemec de dolor dins de la ment de l’Ànakin abans de segellar la ferida. La turbulència era massa extrema, i el noi encara no podia controlar el moviment. Va sentir més perforacions seguides per un estrip al llarg de la popa, i la nau va tornar a efectuar ràpides reparacions, però el dolor era penetrant.

Quan la intensa llum de l'explosió es va esvair, Obi-Wan va veure que estaven donant tombs per l'espai allunyant-se de la nau de control, el núvol de restes en expansió i la bola de plasma del vell sembrador de mines.

Ànakin va redreçar la nau, va virar entre una andanada de feixos làser disparats a l'atzar i es va trobar amb un eixam de caces estel·lars. Les ràpides i mortíferes naus androide van semblar sorgir del no-res, formant dos murs gairebé sòlids que flanquejaven l'Einem. Ànakin no va tenir cap més remei que invertir ràpidament el curs, entrar a l'ombra projectada per la nau de control i fugir cap a l'atmosfera de Zonama.

Qualsevol altra ruta es ballava bloquejada.

–Està intacta –va dir Ànakin a Obi-Wan, somrient al seu mestre–. És valent i és bella. Anirà on li diguem que vagi.

Obi-Wan li va prémer l'espatlla al seu padawan.

–Viurem per lluitar un altre dia?

–Pots apostar al fet que sí!

Ànakin va enterrar els braços en el panell de control, i la nau li explicà tot el que sabia sobre el planeta, cap a on podien dirigir-se i com podien escapar.

–El cel encara està ple de mines –va dir Obi-Wan.

Va fregar els seus controls amb les puntes dels dits. Aquests es van enfonsar en el panell, i fileres de llumetes verdes centellejaren al voltant de les seves mans. Els impulsos van ascendir ràpidament pels seus braços i Obi-Wan es va trobar directament connectat amb la nau, així com amb l’Ànakin. La nau li va comunicar les seves especificacions i característiques. En qüestió de segons, Obi-Wan va aprendre pràcticament tot el que necessitava saber un pilot; però Ànakin havia passat hores connectat a la nau, i ja era tot un expert en ella. Només hi ha un pilot...

–Crec que serà millor que em limiti a supervisar –va dir Obi-Wan.

–Pots mantenir-te al corrent del que està passant allà baix. Mentre estiguem dins del seu radi d'abast, Sekot li parla a la nau.

–Sekot?

–La ment de la qual parlava Vergere.

–Vergere? –va preguntar Obi-Wan, que no entenia res.

Ànakin li ho va explicar ràpidament.

La nau va lliscar suaument al llarg dels estrats superiors de l'atmosfera prop de l'equador, va executar la reentrada amb sis ràpids sotracs i es va desprendre de la calor generada per la fricció.

–Li agrada que l’escalfin d'aquesta manera –va dir Ànakin.

–Ja ho he notat. Té ganes de volar, eh?

–És magnífica.

Ànakin podia sentir com la relaxació i la promesa de seguretat pujaven al llarg de les seves espatlles, desfent la tensió acumulada en elles abans d'arribar al seu coll i la seva esquena. Va sospirar i s’acomodà al seient. Estar connectat a la nau era com conversar amb un vell amic, i la nau i ell tenien moltes converses endarrerides per posar-se al dia.

Gairebé li va fer oblidar les últimes hores.

Però les forces d’en Tarkin no els deixarien fugir així com així. Totes les mines celestes i la major part dels caces estel·lars que havien abandonat la muntanya destruïda s'estaven concentrant directament a l'oest d'ells, i una altra marea de mines estava descendint des de l'est. No trigarien a veure’s novament embolicats per una onada de tortuosa mort automatitzada.

Un sostre de caces estel·lars avançava veloçment pel cel, venint cap a ells com un amenaçador front de tempestes. Fossin quins fossin els danys soferts pel Mercader Einem de la Vora, no havien reduït la seva capacitat per controlar i donar ordres.

Ànakin no va haver de fer cap gran esforç d'imaginació per veure la cara ombrívolament decidida d’en Tarkin, seguint-los el rastre amb els seus grisos ulls de caçador.

–Hem de baixar.

–La vall-factoria –va dir Ànakin–. La nostra nau diu que el dosser s'ha retirat i han deixat de produir.

Obi-Wan podia desxifrar el missatge de la nau, però no tan de pressa com Ànakin.

–Però han estat acumulant una gran reserva de naus, Obi-Wan. I hi ha alguna cosa més...

–Què?

–La nau diu que els colonitzadors van a escapar.

Obi-Wan va aclucar un ull.

–Tothom, a bord d'una gran nau?

–Això és exactament el que ella sembla pensar. Podrien fabricar una cosa tan enorme?

–Disposant dels jentaris, no veig per què no. Però farien falta dies per reunir tots els colonitzadors, fins i tot suposant que estiguessin disposats a anar-se'n.

Caces estel·lars van sorgir de darrere d'una cadena de turons i es van desplegar en una V darrere d'ells. Ànakin va accelerar i va baixar fins al nivell del tampasi, tal com havia fet abans quan Ke Daiv anava assegut al seu costat.

Els caces estel·lars els seguir, serpentejant per entre els boras més alts.

–Aquí està –va dir Ànakin.

El dosser que ocultava la vall-fàbrica s'havia encongit bruscament sobre si mateix, deixant al descobert el sòl de basalt i revelant els pilars de pedra que sobresortien d'ell com enormes clavilles.

Per sobre de la vall, el cel continuava bullint amb l’acarnissada batalla entre les defenses sekotanes i encara més caces estel·lars.

–Des d'aquí dalt sembla molt estret –va dir Obi-Wan.

–Ho és –va dir Ànakin.

Obi-Wan va seguir els moviments de les naus sekotanes que defensaven el planeta. Les hi havia en una sorprenent varietat, cap de més de seixanta o setanta metres en qualsevol dimensió, i cap tan esvelta o veloç com la seva. Però totes perseguien els caces estel·lars amb impressionant determinació, atrapant-los entre mandíbules implacables per portar-los cap al tampasi, o al sòl de la vall, on esclataven en intensos centelleigs vermells i pluges de restes metàl·liques. Naus més petites acabaven amb les mines celestes per l’expeditiu mètode d’envestir-les.

–No tenen pilot –va dir Obi-Wan.

–Crec que Sekot és el pilot. Les està controlant a totes.

Obi-Wan encara estava intentant pair la idea d'una ment a escala planetària, però no va dubtar del seu padawan.

–No serà gens fàcil –va dir Ànakin–. Amb qualsevol altra nau estaríem perduts.

–S’estan disposant en una gran formació al llarg de la vall –va observar Obi-Wan–. Disposem d'uns tres minuts abans d’arribar al final.

Tot d'una es va trobar accedint a tot un seguit d'ulls diferents, i va semblar volar al llarg de les parets de la vall molt per davant d'ells, veient les formacions de les naus enemigues amb molt més detall. El tampasi li estava proporcionant les seves pròpies dades sensorials a la seva nau, i la nau anava traduint-les per als seus ocupants humans.

–Oi que és preciosa? –va murmurar Ànakin.

–Ens està mostrant que no tenim cap possibilitat –observà Obi-Wan–. Més caces estel·lars des de l'òrbita, i més sembradors de mines...

–Mai et donis per vençut! –li va recordar Ànakin al seu Mestre.

Columnes d'intenses de llum es van elevar cap al cel, tres al nord i una al sud. L'atmosfera de la vall va palpitar sota una immensa onada de pressió. Els caces estel·lars que tenien a sobre van ser llançats a l’estratosfera i remoguts com per una pala gegant. La seva nau va aconseguir mantenir el curs perquè estava volant a escassos metres del terra de la vall.

El separador entre el dia i la nit estava anant cap a ells, il·luminant una paret de la vall amb el que, en altres circumstàncies, hagués estat un bella alba groga. Els núvols s'afanyaven a omplir el buit que l'onada de pressió anava deixant darrere seu a mesura que s'allunyava, i un instant després ells també es van trobar sota la resplendor de l'alba, que els va pintar amb una increïble aura daurada i porpra.

Però cap al nord, l'alba es va veure interrompuda pel que al principi semblaven grans cims que estaven brollant de l'escorça planetària. No obstant això, eren massa regulars i llisos per a ser muntanyes.

Eren alguna classe de tubs d'escapament, i tant Ànakin com Obi-Wan els van trobar estranyament familiars.

–La nau diu que si no volem anar amb ells, més val que sortim d'aquí –va dir Ànakin–. Diu que hauríem de trobar alguna manera d'entrar en una òrbita solar... i aviat.

Usant totes les noves fonts de visió, Obi-Wan va examinar aquells tubs des de molts angles. Són guies de camp hiperimpulsor... i mesuren més de tres-cents quilòmetres d'alt! I els feixos de llum... són els cons plasmàtics de motors. Uns motors realment immensos...

Va mirar al seu padawan per sobre de la consola.

Una altra onada de pressió va recórrer la vall i va fer tremolar la nau. Els boras que creixien al llarg de la vora estaven sent arrencats de soca-rel i eren llançats al fons de la vall.

–Això és una bogeria –va dir Obi-Wan–. No sabem on aniran.

–O si poden sobreviure –va dir Ànakin.

–Prefereixo que ens juguem la vida aquí a dalt.

Els caces estel·lars havien quedat sumits en la confusió, amb els seus sensors encegats pels sobtats feixos de llum que s'alçaven més enllà de la vall. El sòl de la vall es va omplir d'esquerdes, i el magma traspuà lànguidament per elles. La potència dels nous i immensos motors estava sotmetent a una dura prova a tota l'escorça planetària.

–Haurem de maniobrar a través d'un munt de mines –va dir Ànakin.

–Fes-ho.

Obi-Wan va arrufar les celles en un esforç de concentració, tractant de veure cap on es dirigien tots els camins i quin era el punt en què el seu diminut sender podia convergir amb esdeveniments molt més importants en el futur immediat. Però res estava clar.

Ànakin va elevar la nau sekotana per sobre de les parets de la vall en el mateix instant en que un altre embut de resplendor insuportable obria un forat a l'atmosfera cent quilòmetres al nord d'ells, incinerant tot el que trobava en la seva trajectòria, tant amic com enemic. La llum va semblar florir a la base i després es va enfosquir fins a tornar-se d'un taronja fumejant i es va extingir, i un mur de runes es va estendre cap a fora. Si allò era un motor acabava de fallar, però els havia obert un camí a l'espai.

Ànakin va serrar les dents, esperant que la mort li sobrevingués en qualsevol moment...

–Mai et donis per vençut! –li va recordar Obi-Wan.

... I els va portar a través d'una atmosfera en ebullició, a través de fragments de motor fet trossos i garlandes de combustible inflamat.

Les estrelles brillaven en un punt negre al final del túnel d'aire ionitzat. El punt negre s'encongia ràpidament.

La petita nau va sortir de l'atmosfera i va pujar amb increïble celeritat per l'espai, arribant a la velocitat orbital en qüestió de segons. Els caces estel·lars van acudir de tot arreu per perseguir-la.

L’YT-1150 de Charza Kwinn va aparèixer per darrere d'ells. Charza els havia seguit fins al terra de la vall, però no podia anar tan de pressa com ells, per la qual cosa es va quedar enrere i els hi va treure de sobre a les naus androides, descrivint espirals que el portaven cada vegada més i més amunt fins que finalment va entrar en òrbita. Quan el van perdre de vista, s'estava enfrontant a un navili defensiu d’escorta.

I llavors un feix concentrat de foc turbolàser expertament dirigit va sorgir del Mercader Einem de la Vora, a penes visible per sobre de la curvatura de Zonama Sekot. El tret els va donar al flanc i els va deixar cegats durant un moment, fregint un lòbul.

Ànakin va sentir l'estrident senyal de mal de la nau, aquell estrany crit inaudible que feia vibrar els ossos.

Obi-Wan va mirar enrere usant els sentits que encara els proporcionava Sekot, i va veure com els motors cobraven vida entre fogonades a través de l'hemisferi nord del planeta i els seus intensos cons de plasma empenyien lentament i majestuosament a Zonama Sekot fins treure’l de la seva òrbita. Totes les naus renegades que flotaven al voltant del planeta van haver de fugir a corre-cuita per apartar-se de les fogonades i del nou vector que el planeta havia començat a seguir a través de l'espai.

Zonama Sekot mai havia estat més bonic. Relluïa sobre el teló de fons de la roda de foc i els llunyans telons ondulants de les estrelles. Els seus núvols i el seu vast tampasi van desaparèixer sota el vel d'una alba que no podia competir amb les energies generades per Sekot.

–S'està anant! –va cridar Obi-Wan, estenent el braç per agafar-se a alguna cosa en una reacció instintiva completament fútil.

Totes les estrelles que hi havia al voltant de la circumferència del planeta van semblar ser aspirades cap a l'interior d'ella per després ser bruscament escopides. Obi-Wan va sentir un enorme buit en el temps i l'espai sota la forma d'una estranya tensió a l'estómac, quelcom que no s'assemblava a res de tot el que hagués experimentat mai.

Va perdre els seus sentits extra, la seva connexió amb Sekot. L'únic i fugaç vestigi que va quedar d'ell va ser un breu comiat, l'últim frec d'un circell estès a través d'una immensa distància, vell i jove alhora.

Ànakin seguia absort en el dolor de la seva nau. Darrere d'ells, la confusa flota d’en Tarkin es dispersava com sota un gran vendaval. Totes les òrbites de les naus havien canviat inesperadament, i els sistemes de navegació no podien compensar aquella brusca variació. Les mines van xocar amb mines i caces estel·lars, les naus de subministrament es van estavellar contra els escortes defensius i, finalment, dos escortes van envestir el Mercader Einem de la Vora.

Allò no era de la seva incumbència. Ànakin sabia que disposaven de molt poc temps per anar on necessitaven anar. Porta'ns allà, li va dir a la seva nau.

El noi va entrar en un estat en el que entenia els misteris dels espais superiors. La vastitud de l'univers ja no li corprenia. La nau l’ancorava en la seva realitat. Fins i tot en el seu dolor, li estava ensenyant com viatjar per les dimensions més difícils.

I Ànakin, al seu torn, va cedir a la nau les considerables habilitats que posseïa.

Junts, nau i noi, es van transportar a l'hiperespai i van fugir del sistema estel·lar triple que havia contingut la promesa secreta de Zonama Sekot.

Mai havia existit una nau més veloç que aquella.

 Següent