El Planeta Misteriós (XLVI)

Anterior

CAPÍTOL 46

–Vas modificar els androides –va dir Tarkin, movent el cap com si es compadís d'ell–. És que no confiaves en mi?

Ell i Raith Sienar estaven asseguts l'un enfront de l'altre en la cabina d’en Tarkin a bord del seu navili-caserna general, el vaixell de càrrega reconvertit Mercader Einem de la Vora. La cabina no era tan luxosa com ho havia estat la d’en Sienar, però es trobava en un navili de majors dimensions ple de moltes més armes.

–No més del que tu confiaves en mi. –Sienar va alçar les mans i va assenyalar a Tarkin amb un llarg dit–. Volies que tots els meus esforços fracassessin de la manera més estrepitosa possible, i llavors tu apareixeries i salvaries la missió. Bé, Tarkin, ja que estava a punt d'aconseguir una nau sekotana i tu ho has engegat tot a rodar. Qui sap què passarà ara?

–Comprenc –va dir Tarkin, i va començar a anar i venir per la cabina–. Uns caces estel·lars androides que comencen a actuar pel seu compte... Altament inusual, oi? –No podia amagar la seva expressió, que era tant ganyota com somriure–. Interferir una intel·ligència androide és una operació força complicada. Estàs segur que no vas fer alguna cosa malament?

Sienar no va contestar.

Tarkin va fer aparèixer una imatge de Zonama Sekot al centre de la cabina i va caminar al voltant d'ella amb el mentó recolzat a la mà.

–Els nostres sensors ens diuen que està passant alguna cosa allà baix, una mena de persecució entre tres naus que potser hagi estat causada pels caces estel·lars. On es troba Ke Daiv ara?

Sienar va assenyalar la imatge del planeta.

–Aquí, llevat que els teus ardits l’hagin matat.

–El capità Kett ens ha informat que vas mantenir una llarga conversa amb Ke Daiv i que després li vas assignar una altra missió. Es va mostrar molt impressionat pel que havies de dir-li?

–Li vaig dir que podia aconseguir una nau sekotana i estalviar-nos moltes molèsties a tots. Va semblar prendre-s'ho com una aventura.

–I suposo que no has tornat a saber res d'ell, oi?

Sienar va sacsejar el cap.

–Aquests talladors de sang són molt difícils de matar. Tenen molts recursos i poden arribar a ser molt útils, però són tan impredictibles... –va murmurar Tarkin filosòficament–. I tota aquesta competició... Que ridícula resulta! Què és el que tu o jo hem aconseguit, Raith?

–Bé, suposo que vas a conquerir Zonama Sekot i que et faràs amb el control del planeta. Esteu per envair-lo, no?

–Ja he donat les ordres. Les naus estan ocupant les seves posicions al voltant del planeta –va dir Tarkin–. La República té un Canceller fort, un autèntic líder. I des de fa algun temps el Senat es mostra notablement dòcil. Però si disposes dels contactes adequats, se'ls pot persuadir. I jo disposo d'ells. Sempre he disposat d'ells, Raith.

–Quines armes?

–Ens han lliurat més sembradors de mines celestes de la República, i hem assumit el control de molts més caces estel·lars androides de la Federació de Comerç dels que et van ser assignats a tu..., amb les seves intel·ligències intactes. Els creuers també disposen de suficient potència de foc per destruir qualsevol zona habitada en cas que els sekotans rebutgin les nostres peticions diplomàtiques. Porto molt de temps sospitant que aquest planeta podia crear naus i armes per a una rebel·lió.

–Què subtil –va dir Sienar.

–Què efectiu –li va corregir Tarkin–. Però vegem aquesta petita i espectacular carrera mentre la meva flota demostra el seu poder. –La imatge va augmentar de mida fins que van poder veure els contorns de les tres naus, que estaven sobrevolant la densa massa de jungla que creixia al llarg de l’equador–. Reconec un YT-1150. Les altres dues són sekotanes? Es tracta de naus espacials, o mers vehicles atmosfèrics?

Sienar va guardar silenci. Francament, no ho sabia.

–Em sembla que l’YT-1150 és un agressor que està perseguint a dues naus natives –va dir Tarkin amb veu pensativa–. Crec que informaré a qui estigui al comandament de Zonama Sekot que hem donat inici a la nostra acció policial capturant o incapacitant aquesta nau, i després ens posarem a discutir els detalls de l'acord de protecció.

La capitana Mignay del Mercader Einem de la Vora va fer acte de presència a la cabina a través d'una petita imatge de si mateixa.

–Comandant Tarkin, altres naus semblen estar sortint d’hangars ocults a Zonama Sekot. També hi ha grans construccions enterrades al planeta que no podem identificar.

Tarkin va arrufar les celles i va concentrar la seva atenció en noves imatges. Dotzenes de naus estaven enlairant de les jungles sekotanes al voltant del llarg congost deshabitat conegut com Distància Mitjana.

–Ja veig que has causat certa commoció –va observar Sienar.

–Potser disposin d'unes quantes defenses lleugeres –va dir Tarkin–. Res que els caces estel·lars no puguin solucionar. Capitana Mignay, llanci la nostra primera onada de caces estel·lars i coordini les seves accions amb els sembradors de mines celestes.

–Alguna advertència al planeta abans que comencem, senyor? –va preguntar la capitana.

–No –va dir Tarkin altivament–. Si no reconeixen la legalitat representada per les naus de la República, llavors dubto que puguem raonar amb ells.

Tarkin no es conformaria amb res que quedés per sota de la submissió absoluta. Sienar va serrar les dents fins a fer-les cruixir. Allò semblava sobrepassar els límits de la decència fins i tot entre els canalles d'una època degenerada. Però per què li sorprenia tant? Estava clar que el Senat dels últims mesos no s'assemblava en res al que havia conegut.

Sienar dubtava que Zonama Sekot pogués enfrontar-se a la potència de foc combinada de dos esquadrons, o l'horror d'una atmosfera plena de mines celestes surant a la deriva a la recerca de qualsevol cosa que es mogués.

Gairebé sentia pena per ells.

Següent