El Planeta Misteriós (XV)

Anterior

CAPÍTOL 15

Raith Sienar va entrar a la coberta d'observació de la seva nau insígnia, l'Almirall Korvin, i va pujar a la plataforma del comandant. Va examinar les armes disposades dins de l'hangar de muntatge circular de l’antic creuer pesat de municions de la Federació de Comerç, una closca antiquada. La selecció no era del seu grat, i li va consternar pensar que s'esperava d'ell que coordinés aquella força improvisada.

Per empitjorar les coses, no hi havia ni una sola nau sortida de les seves fàbriques a bord, un seriós descuit, creia ell, i que potser ocultés alguna traïció.

Tarkin no havia descrit la força amb massa exactitud, o potser havia permès que un cec optimisme deformés els seus records d'ella.

Sienar va fer aparèixer la llista d'armament. Androides E-5... va arrufar els llavis.

El creuer transportava tres vehicles de descens, cent soldats de la Federació de Comerç i més de tres mil androides. Tres naus més petites i decididament menys útils completaven l’esquadró el comandament que li havia confiat Tarkin.

No era inconcebible que es pogués conquerir un planeta amb aquelles naus: un planeta perdut en els confins de la galàxia, sumit en les edats fosques de la tecnologia...

Però res més avançat que això. I només conquistar-lo, però no controlar-lo després que hagués estat conquerit.

–No estàs molt impressionat –va dir Tarkin secament, reunint-se amb ell a la plataforma.

–Mai he cregut en els androides com a combatents de primera línia –li va dir Sienar– Ni tan sols en aquests nous models. Naboo es va perdre tot i que les forces desplegades per la Federació de Comerç eren centenars de vegades més nombroses que aquestes.

–Com ja t'he dit, aquests androides han estat alterats perquè puguin actuar de manera independent, i són considerablement més eficaços que els primers models –va dir Tarkin amb un to d'irritació.

–Confiaries en ells perquè executessin un complicat pla de batalla de la seva pròpia creació?

–Potser ho faria –va dir Tarkin, posant cara de peix mentre contemplava les fileres d'armes i vehicles de transport–. He de dir-te, Raith, que jo no valoro tant la independència completa com sembles fer-ho tu. Els neimoidians van donar una pèssima reputació al control central. Els controladors d'aquesta nau són tan competents com flexibles. Zonama Sekot no està molt poblat, com bé saps. La major part del planeta és bosc. Aquesta força hauria de ser més que suficient.

–Sigues sincer amb mi –va dir Sienar, apropant-se una mica més al seu antic company de classe–. Pel teu bé i pel meu, Tarkin: si Zonama Sekot fos una presa tan fàcil, podríem prendre’l amb una petita força expedicionària. Aquest esquadró sembla massa i al mateix temps potser massa poc, i això em preocupa.

–És el millor que he pogut reunir. Els esquadrons de la Federació de Comerç s'estan quedant sotmesos al control de la República, i això és tot el que han pogut conservar.

–Potser és tot el que has pogut persuadir-los que enviessin, amb el teu rang i la qualitat dels teus contactes –va dir Sienar.

Tarkin li va llançar una mirada sorpresa, després de la qual cosa va fingir sentir-se ofès i va acabar deixant anar una rialleta.

–Potser tens raó –va dir–. Quin militar ha pogut disposar de tot segons els seus desitjos? El que guanya les guerres és el que fas amb allò que tens. Els dos haguéssim preferit dissenyar i construir la nostra pròpia força, usant un pensament estratègic més imaginatiu. Però aquest declivi econòmic ha afectat la Federació de Comerç tant com ho ha fet amb la República. Un autèntic eixam de dolents insignificants ha sortit del no-res amb els seus vells vaixells de càrrega per portar il·legalment les mercaderies més lucratives d'un sistema a un altre. Acabar amb ells i recuperar les rutes i els privilegis comercials era una qüestió de vida o mort per a la Federació de Comerç. Ara la Federació de Comerç haurà de patrullar les vies comercials. I l’armament de la República és, suposant que això sigui possible, encara més patètic. Francament, he tingut sort de poder aconseguir això.

–Estalvia’m els detalls lacrimògens –va dir Sienar sense immutar-se–. M'has posat al comandament en comptes d'anar tu mateix, tot i que ets el qui té més experiència en les tàctiques de combat. El fracàs d'aquesta missió tacarà al comandant és a dir, a mi, de manera irrevocable.

–Qui està traient a la llum els detalls lacrimògens ara? –va preguntar Tarkin en un to encara més gèlid–. Raith, portes una dècada tancat amb les teves col·leccions, executant petits contractes, intentant promoure una estratègia de disseny d'armes petites i elegants que ha quedat antiquada ja fa molt de temps, queixant-te amargament de les ocasions perdudes i els compradors mancats d'imaginació. Durant aquest temps, jo he estat grimpant per una escala molt llarga. Hem de sortir-nos amb el que tenim. T'he escollit... perquè en qüestió de tàctiques ets gairebé tan bo com jo, i entendràs les factories de Zonama Sekot millor del que mai podria fer-ho jo.

Sienar va contemplar a Tarkin amb els ulls aclucats. Els dos respiraven una mica més de pressa, com si d'un moment a l'altre poguessin embrancar-se en una feroç baralla a mossegades i cops de puny.

Però allò no era molt probable. Tots dos eren cavallers de port i ensinistrament militar, de la vella escola. La seva dignitat, almenys, no s'enfonsaria sota aquella pressió, per molt que altres oripells de l'honor haguessin estat escombrats feia ja molt de temps.

–Juraria que m'has ficat en això deliberadament –va murmurar Sienar, apartant la mirada de la cara d'en Tarkin d'una manera que demostrava que aquell tipus d'enfrontaments eren indignes d'ell–. Després d'haver vist aquest equip, no estic molt segur de quins són els teus motius.

–Ja tornes a començar –va dir Tarkin, intentant adoptar un to de diversió–. Disposes d'una nau insígnia de gran capacitat fortament armada amb tres vehicles de descens, i tres naus d’acompanyament: un navili d'exploració de la classe Taxon, un canonera diplomàtica que també pot actuar com a esquer, i una estació astromecànica mòbil de reparacions. Androides de combat, mines celestes... El teu esquadró és més que suficient per a executar la nostra missió.

–I tu estaràs en el lloc adequat per a reparar qualsevol dany que el meu fracàs pugui causar? –va preguntar Sienar.

–Romandré a Coruscant per contribuir a l'èxit de l’empresa emprant mitjans polítics, cosa que probablement serà molt més difícil que conquerir un planeta selvàtic. –Tarkin va sacsejar el cap–. Tots dos hem de pujar una gran distància per les escales d'aquesta nova forma de vida que s'aproxima. Tu, amic meu, necessites ocasions de lluir-te. Per això et vaig assignar aquesta missió..., no sense motius ulteriors, és clar. Estic segur que no fracassaràs. I ara he de tornar a Coruscant –va dir posant-se dret–. Ah, aquí ve el capità Kett.

El capità de l'Almirall Korvin va anar cap a Sienar i el va saludar amb una ràpida inclinació de cap abans de parlar.

–Abandonarem l'òrbita d'aquí a vint minuts, comandant. Encara hem de rebre un últim carregament d'armes: caces estel·lars androides, segons tinc entès. D'aquí a deu minuts estaran emmagatzemats en els cellers.

El capità va tornar els ulls cap a Tarkin amb una espurna de reconeixement a la mirada.

–Ho veus, Raith? –Va dir Tarkin–. Més del que s'esperava. Si no pots conquerir aquest planeta amb uns caces estel·lars androides... Bé.

Sienar es va donar per assabentat del missatge d’en Kett amb una seca inclinació de cap.

–Deixa'm escortar-te fins a la coberta de transport –va dir a Tarkin.

–No cal –va dir Tarkin.

–Hi insisteixo –va dir Sienar–. És la manera en què es fan les coses... a bord de la meva nau.

I a més això asseguraria que Tarkin no disposés de temps per fer uns últims arranjaments personals amb qualsevol agent secret que pogués haver-hi a bord del creuer. Portar les sospites fins a aquest extrem era bastant innoble, per descomptat, però el món s'estava convertint ràpidament en un lloc innoble.

Sienar se sentia molt fora de lloc en aquesta època, i a bord de la seva pròpia nau insígnia.

Hauria de fer alguna cosa, i de pressa.

Següent