El Planeta Misteriós (XLII)

Anterior

CAPÍTOL 42

Els treballadors del final de la vall-factoria van ajudar a Ànakin i Obi-Wan a sortir de la nau estel·lar sekotana que acabaven de construir i els van portar a una plataforma que circumdava l'estació d’acabat. Estava clarejant, i la foscor encara cobria la vall tot i que per fi havien sortit de sota el dosser. La resplendor de les estrelles i els gasos luminescents i la ubiqua roda de foc vermell i púrpura projectaven vagues ombres acolorides sobre la plataforma tènuement il·luminada.

La seva nova nau reposava sobre un bressol de circells jentari, bressolant-se suaument a causa de la seva veloç creació o potser –el noi no va poder evitar pensar– estremint-se amb la seva pròpia energia juvenil.

Ànakin mai havia vist una nau més bella. El casc del petit navili estel·lar relluïa tènuement amb una delicada claredat interior, i retalls de lluminositat oceànica semblaven anar i venir sota la seva lluent pell verdosa. Va caminar al voltant d'ella per la plataforma, amb Obi-Wan al costat d'ell, i junts van contemplar la nau a la qual havien tingut un paper tan substancial en la seva creació.

–Em pregunto si se sentirà sola –va dir Ànakin.

–No pot suportar estar separada de nosaltres més d'uns minuts –va dir Obi-Wan–. A més, encara han de fer els últims...

–Ho sé, ho sé –va dir Ànakin–. Només m'ho preguntava.

La incapacitat del seu Mestre per entendre a què es referia li irritava. La nau omplia els seus ulls i el seu cor, fins al punt de què semblava formar part d'ell.

Els treballadors i artesans d'aquell extrem de la vall tornaven a ser ferroans, i vestien llargues túniques negres rivetejades de blau nebular, anaven i venien per la plataforma de làmina, els seus peus calçats amb sabatilles produint tènues sons entre la foscor, i els joves ajudants –la majoria dels quals no tindrien molts més anys que Ànakin– dirigien els feixos de diminutes llanternes elèctriques cap a les parts de la nova nau que desitjaven examinar.

Aquell extrem de la vall estava plena de columnes de pedra. Cases, l'edifici administratiu, coberts d'enginyeria i magatzems ocupaven altres pilars pròxims, i una densa xarxa de ponts formats per circells vivents i làmina els connectaven.

Un transport va sobrevolar la plataforma i es va posar sobre un pilar de roca a uns cinquanta metres de distància.

Obi-Wan li va donar un copet a l'espatlla com intentant dir-li que no mancava de sentiments, que l'entenia, i va tornar la mirada cap a l'oest per veure si podia entendre tota l'altra activitat que havien vist al vall-factoria.

Un gegantí projecte ocult estava en marxa, d'això no li cabia cap dubte, i probablement involucrés tot Zonama Sekot. Els Magísters havien aconseguit sotmetre a la seva voluntat als peculiarment ordenats organismes interconnectats del planeta. Obi-Wan es va preguntar si Sekot i els colonitzadors de Zonama no compartirien algun interès que exigia una cooperació encara més extensa i amb més tasques de construcció.

Ànakin amb prou feines podia tenir-se en peu. Mai no s'havia sentit tan cansat, ni tan sols després d'una carrera, i per això va sentir un gran alleujament quan va poder reunir-se amb Obi-Wan en un gran sofà mentre el cap dels artesans d'aquell extrem de la vall-factoria els portava una safata amb refrescs i un feix de plans.

–Em dic Fitch –es va presentar el ferroà. Era més baix que els altres i més robust, i tenia els cabells molt negres. El seu rostre brillava amb fantasmagòrica pal·lidesa sota la llum de les estrelles–. Teniu una nau extraordinària –va afegir amb la seva pròpia dosi d’orgull–. D'aquí a un parell d'hores la meva gent ja l’haurà acabat. Els jentaris han fet bé la seva feina: no hi ha costures ni buits a omplir, i l'interior està pràcticament acabat. Ara ja només falta afegir l'instrumental no sekotà habitual, i la nau complirà tots els requisits de la República.

–D'on heu tret el nucli hiperimpulsor? –va preguntar Ànakin després d'haver apurat el seu got d'aigua dolça–, l’heu fabricat aquí? No havia vist mai un nucli semblant.

–Disposem d'altres fonts –va dir Fitch amb un somriure–. La velocitat de la nau depèn en part d'aquests nuclis, però també de la manera en què els connectem al cor de la nau..., i a vosaltres. Els propers dos dies els passareu aprenent a manejar la nau. Us allotjareu aquí. No us allunyareu molt d'ella, no durant les pròximes quaranta-vuit hores. Si ho féssiu, la nau moriria: s'aniria podrint de dins cap a fora, igual que us passaria a vosaltres si us traguessin el cervell del crani.

–Però jo no sóc el cervell de la nau –va dir Ànakin–. Puc sentir com ella pensa per si mateixa. Tots els companys-llavor s'han unit i estan pensant per si mateixos, oi?

Fitch va mirar a Obi-Wan.

–Quin noi tan llest. Serà el pilot?

–Serà el pilot –va confirmar Obi-Wan.

–Tens raó, noi –va dir Fitch–. No ets el cervell, jove amo, no en el sentit literal del terme. La nau pensa per si mateixa, almenys en certa manera, però et necessita mentre sigui jove i mentre l'estem acabant, perquè en cas contrari se sentiria..., diguem que se sentiria una mica confusa. Igual que un nadó, entens? Ara sou els seus guardians.

Fitch es va aixecar i va creuar la plataforma fins al bressol, que havia aixecat una mica a la nova nau perquè poguessin inspeccionar la part inferior. Els artesans entraven per l'escotilla carregats amb equip familiar per a tots dos Jedi: comunicacions subespacials, compactes caixes d'instruccions per a la coordinació amb els androides de reparacions no sekotans, sistemes de control i comandaments remots necessaris per entrar en òrbita al voltant dels planetes amb més trànsit, transductors i sistemes de senyalització d'emergència, reguladors d’hiperimpulsió, panells de control, dues lliteres d’acceleració per a passatgers, i dotzenes de petits components aparentment no relegats als companys-llavor i els jentaris.

Amb la nau elevada en aquesta alçada, per fi la podien veure tota ella d'un sol cop d'ull, i la intensa admiració que es va apoderar d'Obi-Wan no tenia res a envejar a la que estava sentint el seu padawan.

De jove, Obi-Wan s'havia sentit gairebé tan fascinat per la maquinaria com Ànakin. Ell també havia construït models de naus i somiat amb ser pilot, però amb el temps i l'edat, i sota la guia d’en Qui-Gon, havia integrat aquells impulsos en una visió més gran del jo i el deure.

Però mai havia arribat a perdre el somni. El seu jo dels dotze anys, mantingut a ratlla des de feia tant de temps pels rigors de ser un Cavaller Jedi, es va reunir amb Ànakin a sobre d'aquella plataforma, i junts, Mestre i padawan, van caminar al voltant de la nau sekotana -la seva nau – i van parlar en veu baixa i plena d'admiració.

–Oi que mai hi ha hagut una nau més bella? –murmurà Ànakin amb els ulls molt oberts.

–No hi ha dubte que és la més esvelta i elegant que he vist mai –va dir Obi-Wan.

El casc era ample i baix en la quilla, amb tres grans lòbuls com tres llisos còdols ovalats que haguessin estat units i acuradament modelats. La vora de guia del casc era tan esmolat com un ganivet, i la resplendor interna de la nau encara estava concentrada allà, fent que el tall relluís amb una suau fluorescència en la penombra. Les vores de seguiment eren menys esmolades, i al llarg dels dos lòbuls posteriors es trobaven interromputs per toveres motrius, intercanviadors de calor i conductes d’escut. No hi havia armes. La nau mesurava uns trenta metres d'ample per vint de llarg, i vista des de davant, els seus dos lòbuls posteriors formaven un díedre d'uns quinze graus.

Quan estaven a punt de completar el seu recorregut, dos grans finestrals es van dilatar davant d'ells, obrint-se com dos ulls incrustats en escletxes del lòbul davanter. Un tècnic els va contemplar per un d'ells i va somriure als nous amos, alçant un polze en senyal d'aprovació.

–Pensa en tots els llocs als quals podem anar amb ella! –va dir Ànakin.

–Si el Temple ens deixa anar a algun lloc –va dir Obi-Wan.

–Ens deixaran. Voldran que la traguem a l'espai per veure que és capaç de fer. Sé que ho voldran.

Obi-Wan no estava tan segur, però no era el moment més adequat per parlar-ne. Hi havia acabat la seva inspecció –la part de la sorpresa i l'admiració, almenys–, i es va plantar davant de la nau sekotana amb els braços creuats. Centrant tots els seus sentits, Obi-Wan va permetre que la Força recuperés la seva ascendència.

–Ànakin –va murmurar.

El seu padawan es va tornar cap a ell, la cara sobtadament seriosa.

–Ho sé –va dir–. Ho percebo.

–El punt central de l'onada –va dir Obi-Wan–. La teva prova, crec.

El padawan va empal·lidir.

–No podria esperar... fins que hàgim volat amb la nau?

Obi-Wan no va respondre. Ànakin es va mirar les mans, les va tancar i va tornar a obrir–les.

–Està bé –va dir–. És com ha de ser, i ho accepto.

–De debò, padawan? –va preguntar Obi-Wan amb dolçor.

–És allò per al que ens hem preparat.

–Sents això com una veritat o... ho dius només perquè no m'enfadi?

–Jo mai menteixo –va dir Ànakin, mirant-lo als ulls mentre el color tornava al seu rostre.

–Mai has mentit als altres. Però no hi ha mentida pitjor que mentir-se a un mateix.

–Però la nau... Som responsables d'ella! Està viva, Obi-Wan. Sense nosaltres morirà!

Un segon transport va passar per sobre d'ells i es va posar en una columna propera. Mentre Fitch anava i venia al voltant de la nova nau i conferenciava amb els seus tècnics, Obi-Wan va veure a Sheekla i a Shappa Farrs, Gann i Jabitha encaminant-se cap a la plataforma per un pont.

Jabitha es va aturar davant de l’Ànakin, va somriure i li va donar uns copets a l’espatlla amb orgull.

–És preciosa!

Ànakin va decantar el cap, va assentir i després va llançar una mirada plena de preocupació a Gann.

–Hem tingut dificultats –va dir Gann amb veu cansada i expressió ombrívola–. Un client ha causat seriosos danys a Distància Mitjana. Va ferir a alguns dels nostres i va escapar. Però això no és el pitjor: hi ha un esquadró d'invasió dins del nostre sistema. Quatre petites naus vénen cap a Zonama Sekot. Temem que siguin caces. Algú us ha seguit fins aquí. O... els heu portat deliberadament.

Sheekla i Shappa s'havien detingut a uns passos de distància, però de sobte Sheekla va venir cap a ells.

–Hem enviat un missatge al Magíster –va dir–. La nau no podrà ser lliurada fins que sentim la seva resposta.

–No hem tingut res a veure amb portar naus aquí –va dir Obi-Wan–. Però si hi ha una força hostil a prop... Com us defensareu? Potser podríem ajudar-vos.

–No confiem en ningú, ni tan sols en els Jedi –va dir Sheekla Farrs, el rostre petri i impassible–. L'experiència ens ha ensenyat a fer-ho.

–Hem d'estar amb la nau! –va cridar Ànakin.

–Estareu a prop de la nau –va dir Gann–. De fet, no us moureu d'aquí. Però la nau no sortirà de Zonama. Encara no tenim molt clar en què consisteix l'amenaça. Potser és petita: alguns comerciants, una banda de pirates.

–Sospito que no són pirates –va dir Obi-Wan, i Ànakin va assentir.

–I llavors per què tan pocs? –va preguntar Gann, tornant-se cap a Obi-Wan–. No té sentit. Una força invasora de la Federació de Comerç ens envoltaria amb una flota. Potser es tracti d'un error, o potser han tingut alguna avaria.

Obi-Wan va moure el cap.

–Només podrem ajudar-vos si ens dieu certes coses.

Jabitha va retrocedir amb els ulls molt oberts, espantada pel caire que estava prenent aquella conversa. Shappa va passar per entre Gann i Sheekla Farrs.

–Crec que podem confiar en aquests Jedi –va dir–. Potser hagi arribat el moment d'explicar la història de la Vergere...

Obi-Wan va pensar en el breu missatge transportat per les llavors, aquella comunicació que la Vergere havia hagut de marxar de Zonama Sekot per seguir la pista d'un misteri encara més gran.

–No! –va cridar Gann–. Hem de deixar que sigui el Magíster qui decideixi!

–Fa mesos que ningú ha vist al Magíster! –va replicar Shappa–. Imparteix les seves ordres des de la muntanya, i en moltes ocasions deixa que siguem nosaltres els qui decidim el que cal fer. Ni tan sols la seva filla l'ha vist.

–El magíster està al comandament! Sempre ho ha estat, i sempre ho estarà!

Els dos ferroans semblaven estar a punt d'embrancar-se a cops de puny. Fitch es va sentir avergonyit per la seva pèrdua de dignitat.

–Què ha estat de la Vergere? –va preguntar Obi-Wan, estenent un braç entre els dos homes.

–Ningú ho sap –va dir Sheekla Farrs, i la seva veu va ressonar nítidament per sobre dels grunyits que començaven a estendre’s entre els tècnics immòbils en la plataforma–. Temíem que penséssiu que l’havíem assassinat.

–Des que van arribar els Estrangers Llunyans hem viscut sota l'ombra de la por! –Va dir Shappa–. Ells van ser els primers que van desafiar la nostra manera de vida.

–Qui són els Estrangers Llunyans? –va preguntar Obi-Wan.

–No ho saps? –Sheekla va semblar sorprendre’s que un Jedi pogués estar tan pèssimament informat–. La Jedi... –va començar a dir, i després va callar i es va tapar la boca amb la mà.

Gann estava fora de si.

–El Magíster ha de decidir! –va insistir.

–Llavors porta'ns davant ell –va dir Obi-Wan, irritat per tota aquella confusió i pressentint que no podien perdre més temps–. Que ell ens ho digui personalment.

Un moment de silenci entre els ferroans.

–Confiem en els Jedi? –els va preguntar Shappa–. Si la Federació de Comerç està aquí...

–Llavors estan operant il·legalment, i amb caràcter general pràctic és com si fossin pirates –va dir Obi-Wan–. La Federació de Comerç està lliurant totes les seves armes i naus al Senat. La llei central torna a imperar a la República.

–Això és el que ens han dit els nostres factors comercials –murmurà Sheekla Farrs–. Però com Zonama queda tan lluny de tot això, no li vam donar més importància.

–El Magíster ha de ser consultat –va insistir Gann, però la seva veu s'estava debilitant. Es va retorçar les mans, al caire de la desesperació–. Aquesta ha estat sempre la nostra llei.

Ànakin, que no s'havia apartat de la nau sekotana, acariciava la seva superfície amb la mà. Tenia els ulls entretancats i semblava absort en un somni, potser un somni de vol. Obi-Wan li va cridar pel seu nom, però el noi no va reaccionar.

–Ànakin! –va tornar a dir–Obi-Wan, alçant la veu i utilitzant un to més imperiós.

El noi va sortir de la seva il·lusió fent un bot.

–Correm perill –va dir, i la seva veu tot just era un murmuri–. Hauríem d’anar-nos d'aquí.

Obi-Wan no necessitava més advertència, però es va aturar quan més ferroans van venir corrent pel pont cridant a Gann.

–Hi ha una altra! –van cridar a l'uníson.

–Una altra què? –va preguntar Gann.

–Una segona flota dins del sistema, encara més gran que la primera!

–Ara, Obi-Wan! –va cridar Ànakin.

Obi-Wan va mirar cap amunt i va veure dues espurnes de llum que descendien ràpidament pel cel. Estaven abandonant l'òrbita, i encara deixaven rere seu gruixudes esteles de plasma reescalfat. Amb la seva aguda visió va poder veure els seus contorns lluents. Obi-Wan els va reconèixer immediatament.

Ja s'havia enfrontat a ells abans, a Naboo, amb Qui-Gon: eren els androides més capaços i mortífers de la Federació de Comerç.

–Caces estel·lars! –va cridar, i va llançar a l’Ànakin a terra al costat d'ell amb el temps just d'esquivar quatre feixos de foc làser.

Obi-Wan va despenjar l’espasa de llum –l’espasa de llum d’en Qui-Gon– del cinturó, i la lluent fulla verdosa es va estendre quan llarga era amb un estrident brunzit. El fum de la roca fosa s’alçava al costat d'ells, impedint-los veure. Obi-Wan va entrar en un estat de màxima alerta sensorial. Les seves oïdes van seguir el brunzit dels motors i els espetecs sònics dels caces estel·lars que maniobraven sobre ells. Estaven virant per a un altre atac. Obi-Wan es girà en aquella direcció per desviar els trets amb la seva fulla.

–No t'aixequis –va dir a Ànakin veient que el noi s'havia posat de genolls.

–La nau...

–Oblida’t de la nau –va dir Obi-Wan–. Hem de trobar algun lloc on refugiar-nos.

–Podem escapar amb la nau! –va insistir Ànakin–. Està llesta per enlairar-se!

Obi-Wan el va agafar per l'espatlla i el va empènyer sobre la llisa superfície rocosa. Distret per aquella maniobra, no va poder aixecar l'espasa de llum a temps perquè li proporcionés encara que només fos un desviament parcial de la següent andanada làser. L'impacte va fer que sortís acomiadat per l'aire i el va llançar diversos metres cap enrere. Grànuls de roca fosa es van escampar en totes direccions, cremant-li la roba i enfonsant-se en la seva pell. Obi-Wan va alçar un braç instintivament per escudar la cara i va aixecar l'altre per protegir a l’Ànakin.

Però el noi estava massa lluny. Obi-Wan va descobrir que no podia aixecar-se. Alguna cosa havia xocat amb el seu plexe solar, una esmolada estella de roca. Obi-Wan va veure sang i un forat a la roba.

Llavors va sentir passos. La gent cridava, llançant esgarips de dolor.

Ànakin va emetre un so ofegat a través del fum, una mena de tos seguida per un sec grunyit, com si acabés de rebre un cop. Obi-Wan va intentar rodar sobre si mateix i estendre la mà cap al seu padawan, però no va aconseguir recuperar el control del seu cos ni tan sols amb l'esforç de concentració més extraordinari que era capaç.

Una figura va sorgir de la penombra per alçar-se sobre Obi-Wan: alta, vestida de blau fosc, amb moltes articulacions i iridescent pell daurada. Una bota va descendir sobre el seu braç i el va deixar atrapat contra el terra.

–Podria matar-te ara, Jedi. La teva mort em tornaria l'honor.

Uns ullets negres es van clavar en Obi-Wan. El Mestre Jedi tensà els dits sobre l'empunyadura de la seva espasa de llum i va estendre la fulla. El peu va tornar a caure sobre el seu braç amb tal força que gairebé li va trencar l'os i va apartar l'espasa de llum d'una violenta puntada. La fulla xiuxiuejà sobre la roca.

Més andanades làser van solcar l'aire per darrere del tallador de sang, fent trossos el pont penjant i calant foc als edificis d'un pilar adjacent. La resplendor de la destrucció va fer que la seva pell lluent ballés com una flama, convenint-la en una part més de la destrucció.

–Sí!, Jedi, viu! –va rugir el tallador de sang–. Encara estic viu.

Següent