El Planeta Misteriós (XIV)

Anterior

CAPÍTOL 14

Charza Kwinn va estacionar el Flor del Mar Estel·lar en una òrbita a gran altura sobre Zonama Sekot. Mentre Obi-Wan i Ànakin preparaven les seves pertinences en una cabina seca, Obi-Wan va treure una bossa que havia portat amagada dins de la seva túnica, deixà anar el cordó que la tancava i la va deixar sobre del seu equip de viatge

 Ànakin la va mirar amb ulls esperançats.

– Una altra espasa làser? –va preguntar.

Obi-Wan va somriure i va sacsejar el cap.

–Encara no, padawan. Una cosa més adequada per a un planeta governat per comerciants: crèdits al vell estil en diversos lingots grans d’auròdium, per un valor total de tres mil milions.

–Mai he vist tants diners! –va dir Ànakin, donant un pas endavant.

Obi-Wan va sacsejar un dit en un gest d'advertiment, i després va obrir la bossa i li va ensenyar el seu contingut.

Els deu lingots d'auròdium pur brillaven com minúscules flames. Cadascun tancava un abisme de llum misteriosa que es negava a fixar-se en un sol color.

–Així que el que diuen sobre el Temple és cert –va murmurar Ànakin amb veu pensativa.

–Que està ple de tresors secrets? Difícilment –va dir Obi-Wan–. Aquests crèdits han estat retirats d'un compte conjunt del Banc Galàctic de la Capital. Molts éssers de la galàxia aporten els seus recursos per donar suport als Jedi.

–No ho sabia –va dir Ànakin, una mica desil·lusionat.

–Això representa una petita porció d'aquest compte. Això no vol dir que anem a gastar-los en qualsevol cosa, naturalment. Vergere portava una suma similar amb ella. Es rumoreja que és suficient per comprar una nau sekotana. Esperem que els rumors no s'equivoquin.

–Però la Vergere potser ja hagi comprat una nau –va dir Ànakin.

–Potser haguem de comportar-nos com si no sabéssim res sobre la Vergere –va dir Obi-Wan–. Oh... És clar.

Obi-Wan va lligar el cordill i va lliurar la borsa a l’Ànakin.

–No et separis d'ella en cap moment.

–Gran mag! –Es va entusiasmar Ànakin–. Ningú sospitarà que un noi porta a sobre tants diners en efectiu. Amb això podria comprar un YZ-1000..., un centenar d’YZ-1000!

–I què faries amb un centenar de velles barcasses espacials? –va preguntar Obi-Wan amb innocent curiositat.

–Reconstruir-les. Sé com aconseguir que vagin el doble de ràpid del que van ara..., i són bastant veloces!

–I després?

–Les inscriuria en les carreres!

–I quant temps et deixaria això per al teu entrenament?

–No gaire –va admetre Ànakin ingènuament, amb els ulls brillant-li d'entusiasme.

Obi-Wan va arrugar els llavis en una ganyota de desaprovació.

–T’he enxampat! –va cridar Ànakin somrient, i va agafar la bossa. Se la va ficar sota de la túnica i la va subjectar al seu cos amb el cordill restant–. Guardaré els teus vells diners –va dir–. De tota manera, qui vol ser ric?

Obi-Wan va arquejar una cella.

–Perdre’ls seria una autèntica desgràcia –li va advertir.

Fins i tot vist des de trenta mil quilòmetres de distància, Zonama Sekot era un planeta d'aspecte molt estrany.

Un punt de blancor perlina a la regió polar nord es trobava envoltat per tot un hemisferi de verdor clapejada. A sota de l'equador, l'hemisferi sud estava cobert per un impenetrable núvol platejat. Al llarg de l'equador, una prima franja de gris i marró més foscos era interrompuda de tant en tant pel que semblaven trams de riu i estrets llacs o mars. La vora de la massa de núvols del sud es corbava en elegants volutes, i les volutes es desprenien d'ell per formar tempestes rotatòries.

Mentre esperaven a què el planeta respongués a la seva petició de permís per baixar, Charza estava ocupat donant a llum en una altra part de la nau.

Ànakin estava assegut al petit seient lateral del pont amb els colzes recolzats als genolls i contemplava Zonama Sekot. Havia executat la seva primera tanda d'exercicis del dia, i els seus pensaments eren particularment clars. A vegades, quan la seva ment estava calmada, quan havia aconseguit domar la seva turbulència de moment, semblava com si Ànakin ja no fos un noi o ni tan sols un ésser humà. La seva perspectiva semblava tornar-se cristal·lina i universal, i tenia la sensació de poder veure tota la seva vida estesa davant seu, plena d'èxits i heroisme..., heroisme altruista, per descomptat, tal com convenia a un Jedi. En algun lloc d'aquella vida hi hauria una dona, tot i que els Jedi no solien casar-se. Ànakin s'imaginava que la dona seria com la reina Amidala de Naboo, una personalitat poderosa per dret propi, bella i plena de dignitat, i no obstant això trista i aclaparada per grans càrregues..., que ell ajudaria a apartar de les seves espatlles.

Feia anys que no parlava amb Amidala i, naturalment, amb la seva mare, Shmi, però en el seu actual estat de consciència disciplinada, el seu record obrava sobre ell com una música distant i inefable.

Bellugà el cap i va alçar els ulls, dirigint els seus sentiments cap a l'exterior i concentrant-los fins que aquests van semblar crear un punt resplendent entre els seus ulls, i després es va concentrar en Zonama Sekot per esbrinar què podia veure.

Molts eren els camins a molts futurs que naixien d'un sol instant, i no obstant això, estant en sintonia amb la Força, un adepte podia determinar quin era el camí més probable i fer que la seva consciència el seguís. El que fos possible preparar un camí cap al futur sense saber què portaria aquest futur podia semblar contradictori, però en última instància això era el que passava, i era el que un Mestre Jedi podia fer.

Obi-Wan li havia dit que encara no posseïa aquesta destresa, però també li havia donat a entendre que abans de qualsevol missió, qualsevol Jedi disciplinat –fins i tot un mer padawan– podia llançar una mena de mirada cap endavant.

En aquell moment Ànakin estava segur d'estar fent alguna cosa semblant. Era com si les cèl·lules del seu cos haguessin aconseguit entrar en sintonia amb un senyal severament debilitat procedent del futur, una veu, gran i pesada, com oprimida per un pes terrible, que no s'assemblava a cap veu que hagués sentit abans...

Els seus ulls es van anar engrandint lentament mentre contemplava el planeta.

Ànakin Skywalker, el noi fill d’Shmi, padawan Jedi de només dotze anys estàndard d'edat, va redirigir el focus de tota la seva atenció cap a Zonama Sekot. El seu cos es va estremir. Un ull es va tancar lleugerament, i el seu cap es va inclinar cap a un costat. Després Ànakin va tancar dos ulls i va tornar a estremir-se. L'encanteri s'havia trencat. El moment havia durat potser tres segons.

Ànakin va intentar recordar alguna cosa gran i bella, una emoció o estat mental que acabava de fregar, però l'únic que va poder conjurar va ser la cara d’Shmi, somrient-li malenconiosa i orgullosa, com una pantalla protectora estesa sobre qualsevol altre record.

La seva mare, encara tan important i tan llunyana.

Mai podria veure la cara d'un pare.

Obi-Wan va passar xipollejant al costat de la cascada per anar a la timonera.

–Charza ha acabat de donar a llum als seus petits –va dir–. Ara estan aprenent a tenir cura de la nau.

–Tan de pressa? –va preguntar Ànakin.

–La vida és curta per alguns dels parents d’en Charza –va dir Obi-Wan–. Sembles pensatiu.

–Se’m permet estar-ho, no? –va preguntar Ànakin.

–Sempre que això no faci que acabis enfonsant-te en la malenconia –va dir Obi-Wan, mirant-lo amb una barreja de preocupació i enuig.

Ànakin es va aixecar d'un salt i va abraçar al seu Mestre amb una sobtada passió que va atrapar totalment desprevingut a Obi-Wan.

Obi-Wan el va envoltar amb els seus braços i va deixar que el moment fluís fins a adquirir la seva pròpia forma. Alguns padawans eren com llacunes tranquil·les i les seves ments eren com textos senzills. Només amb l'ensinistrament adquirien la profunditat i la complexitat indicadores de la maduresa. Ànakin havia estat un profund i complex misteri des del dia en què es van conèixer, i no obstant això Obi-Wan mai havia sentit una connexió tan intensa amb cap altre ésser..., ni tan sols amb Qui-Gon Jinn.

Ànakin va fer un pas enrere i va alçar la mirada cap al seu Mestre.

–Crec que haurem d'enfrontar-nos a un autèntic problema allà baix –va dir

–Creus? –va preguntar Obi-Wan.

Ànakin va torçar el gest.

–Puc sentir-ho. No sé què és, però... He estat mirant cap endavant, temptejant una mica el futur i... hi haurà problemes, això està clar.

–Ja ho sospitava –va admetre Obi-Wan–. Fins i tot quan Thràcia Cho Leem estava...

Una turbamulta de joves parents-menjar d'un rosa brillant va envair sobtadament el pont, omplint-lo amb les seves entusiàstiques xerrameques i espetecs de pinces mentre ocupaven els seus llocs. Charza va entrar al pont travessant el petit rierol amb gran dignitat i cansament, com si acabés de fer alguna cosa que era alhora satisfactòria i esgotadora.

–La vida segueix –va dir a Ànakin mentre ocupava el seu divan–. I ara, anem a veure si el planeta ha respost.

Següent