El Planeta Misteriós (XVII)

Anterior

CAPÍTOL 17

Ànakin va quedar bastant decebut tant per l'acollida com pel seu primer indici de la vida a Zonama Sekot. Esperava espectacle, grans dimensions, quelcom que encaixés amb les viscudes idees preconcebudes d'un noi de dotze anys. El que van veure quan van entrar a la primera cúpula va ser una closca buida, amb l'interior tan fred que el seu alè es va convertir en núvols.

Obi-Wan, però, havia mantingut a ratlla a les idees preconcebudes. Estava obert a tot, i per això va trobar l'acollida i els austers allotjaments –si és que eren allotjaments– interessants. Aquelles persones no sentien cap necessitat d'impressionar.

La dona es va treure el casc i la màscara i va sacsejar una abundant cabellera entre gris i blanca. La cabellera es va disposar ràpidament a si mateixa en una pulcra espiral que penjava sobre la seva esquena amb la suau flexió d'un ressort. Tot i el color dels cabells, el seu rostre es trobava lliure d'arrugues. Obi-Wan l'hauria considerat més jove que ell, de no ser per la cautelosa espurna de ressentiment que cremava en els seus ulls blau fosc. Semblava molt experimentada, i molt cansada.

–Som rics i estem avorrits? –va preguntar secament–. És el teu fill? –va afegir, assenyalant a l’Ànakin.

–És el meu estudiant –va dir Obi-Wan–. Sóc Mestre professional.

La dona es va afanyar a llançar una altra pregunta.

–Què esperes ensenyar aquí?

Obi-Wan va somriure.

–Tant si som rics com si no ho som, tenim diners per comprar una nau. El que el noi aprengui aquí començarà amb les teves amables respostes a les nostres preguntes.

Ànakin va inclinar el cap cap a ella, mostrant respecte però sense poder ocultar la seva desil·lusió.

La dona els va mirar sense que hi hagués cap canvi en la seva expressió.

–Finançats per altres, o per un consorci, massa acostumats als luxes per venir personalment?

–Els fons ens han estat lliurats per una organització a la qual devem la nostra educació i la nostra filosofia de la vida –li explicà Obi-Wan.

La dona va deixar anar un esbufec ​​despectiu.

–No subministrem naus perquè acabin en mans de grups d'investigació. Aneu-vos a casa, acadèmics.

Obi-Wan va decidir que els trucs mentals no servirien de res. L'actitud de la dona li interessava. El menyspreu solia vetllar ideals ferits.

–Hem recorregut una gran distància –va dir sense immutar-se.

–Des del centre de la galàxia, ho sé –va dir la dona–. Allà és on estan els diners. Els traïdors que s'encarreguen de la major part de la nostra publicitat essencial haurien d’haver-vos advertit que abans de marxar amb els tresors que Zonama Sekot tingui a bé oferir, haureu de demostrar la vostra vàlua. Cap visitant pot passar més de seixanta dies aquí, i encara no fa un mes que hem tornat a acceptar clients. –va estendre la mà cap a ells en un gest imperiós–. Hem vist totes les tàctiques! Clients..., un mal necessari. No tenen per què agradar-me!

–Qualssevol que siguin els nostres orígens, tenim dret a esperar que se'ns tracti amb hospitalitat –va dir Obi-Wan amb tranquil·la fermesa.

Es disposava a provar amb un subtil truc de persuasió Jedi quan tot l'aspecte de la dona va canviar. Les seves faccions es van suavitzar, i si s'ha de jutjar per la seva expressió s'hauria pogut pensar que acabava de veure la cara d'un amic llargament perdut.

Va mirar per sobre de les seves espatlles.

Ànakin va girar el cap per mirar. Els tres estaven sols al refugi.

–Que li has fet? –li va murmurar a Obi-Wan.

Obi-Wan va sacsejar el cap.

–Disculpa’m –va dir a la dona.

Els ulls de la dona van deixar d'estar clavats a la llunyania i van tornar a posar-se en Obi-Wan.

–El Magíster em comunica que heu d'anar cap al sud –Va dir–. La vostra nau pot romandre aquí durant quatre dies més.

El sobtat d'aquell canvi va agafar per sorpresa fins i tot a Obi-Wan. La dona no semblava anar equipada amb un receptor d'orella, i Obi-Wan va suposar que devia portar un comunicador d'alguna altra classe amagat entre la roba.

–Per aquí, si us plau –va dir la dona, indicant-los que havien de seguir-la per una petita escotilla situada a l'altre extrem de la cúpula buida que va tornar a portar-los fora, on es van trobar enmig d'una violenta rufaga de neu que venia cap a ells seguint una trajectòria gairebé horitzontal.

Obi-Wan va alçar la mirada cap a una ombra fantasmagòrica que descendia a través de la tempesta. Tot i que la dona no va mostrar cap preocupació, la mà d'Obi-Wan es va introduir automàticament en la seva jaqueta buscant la seva espasa de llum.

Què li havia alertat? Quina tènue advertència procedent del futur havia fet que se sentís amenaçat per, d'entre totes les coses, l'esperada arribada d'un transport?

No per primera vegada, Obi-Wan va lamentar aquella missió i el seu possible impacte sobre el seu padawan. El perill que pressentia no procedia de cap font específica sinó que surava al voltant d'ells: no era l'amenaça d'un dany físic, sinó un possible desequilibri en la Força d'una naturalesa tan dràstica que superava quant hagués pogut arribar a imaginar abans.

I pel que fa a l’Ànakin Skywalker, no es tractava tant que corregués perill com que ell podia ser una de les causes d'aquell desequilibri.

Per primera vegada des de la mort d’en Qui-Gon Jinn, Obi-Wan va sentir por i es va afanyar a recórrer a la disciplina inculcada per molts anys d'entrenament Jedi per controlar-se primer i esclafar-la després.

Va allargar el braç per estrènyer suaument l'espatlla de l’Ànakin amb els dits. El noi va alçar els ulls cap a ell i va somriure valentament.

–El vehicle que us portarà al sud –va anunciar la dona per sobre del vent mentre un gran transport en forma de disc aterrava entre les ràfegues de neu.

Obi-Wan va empunyar el seu petit comunicador i va obrir un canal amb el Flor del Mar Estel·lar.

–Anem a abandonar l'altiplà –va dir a Charza Kwinn–. Queda't aquí tot el temps que t'ho permetin, i després d'això... mantingues una posició el més propera possible.

Atès que Obi-Wan pressentia que no podia confiar en ningú, la flexibilitat era essencial.

Següent