El Planeta Misteriós (XLIII)

Anterior

CAPÍTOL 43

Ànakin havia fet tot el que estava a les seves mans per fugir del malson que acabava de sorgir de la fumera, però els feixos làser l’havien deixat tan atordit com a Obi-Wan. L'únic que va poder fer va ser retrocedir lentament arrossegant-se sobre els colzes i alçar la mirada cap a l’ombra, mentre tractava d'aconseguir que el seu cos es mogués més de pressa o que el temps transcorregués més a poc a poc. El temps ja no anava tan de pressa, per descomptat, però Ànakin no va aconseguir moure’s amb més rapidesa.

L'ombra va desaparèixer entre un altre núvol de fum, va sortir d'ella i va cobrar nitidesa.

–Petit esclau!

Era el mateix tallador de sang amb el que s'havia trobat al pou d'escombraries. Empunyava una llarga llança de modelar acabada en una temible fulla i es movia amb la celeritat del llamp. Va baixar la llança amb tal rapidesa que Ànakin amb prou feines va tenir temps d'iniciar el seu gir cap a un costat. El pla de la fulla va caure sobre el clatell i el coll del noi, i el seu cap va esclatar en una rutilant explosió de dolor.

El cop el va deixar atordit, però no va perdre el coneixement. Es va sentir aixecat per un turmell, subjectat com una exquisidesa amfíbia de Tatooine, i va ser sacsejat a través del fum mentre sagnava pel nas. Quan el seu atacant el va fer girar per l'aire, va poder veure que la nau sekotana seguia intacta sobre el seu bressol de circells.

El tallador de sang va agafar pel cap a un enginyer que havia tret el cap per l'obertura dilatada del casc i el va llançar a un costat, i després va aixecar a l’Ànakin per sobre del lòbul lateral de la nau i el va deixar caure dins d'ella. Després va entrar a la nau.

Ànakin va descobrir que es podia moure una mica, però va fingir estar inert. On és Obi-Wan? Viu encara? Com ha pogut ocórrer tot tan de pressa?

Però ja ho sabia. Allò era la prova, l'examen que cap Temple Jedi podia proporcionar i que cap Mestre Jedi podia supervisar.

La Força mai és una mainadera...

Ànakin només podia comptar amb els seus propis recursos. El primer que va fer, mentre el tallador de sang examinava l'interior de la nau a la recerca d'altres enginyers, va ser fer callar tot el seu ressentiment, tots els seus sentiments de fracàs i inferioritat i, per sobre de tot, els furiosos retrets que s'estava fent per haver distret a Obi-Wan amb la seva estúpida preocupació per la nau.

Aquesta preocupació no tenia res d'estúpida. La nau forma part del teu poder, perquè és essencial en l'aquí i l'ara. És l'inici de la teva prova..., i aquesta acabarà amb el judici a què ha d'enfrontar-se Zonama Sekot. Ara el teu Mestre no pot ajudar-te.»

Per un moment Ànakin va pensar que podia tractar-se de la veu suspesa d'Obi-Wan, o fins i tot d’en Qui-Gon, però no ho era. Si la veu posseïa alguna qualitat, aquesta pertanyia al mateix Ànakin per molt que fos més vella, més madura. El Jedi en què em convertiré, tot allò que m'he ensinistrat per arribar a ser...

El tallador de sang va grunyir i Ànakin va sentir un tènue xiscle. Jabitha va ser treta a ròssec de la part de darrere de la cabina, on s'havia amagat darrere de dos gruixuts suports entrecreuats.

La jove va mirar a l’Ànakin amb els ulls desorbitats per la por d'un animalet atrapat. El tallador de sang la va agafar del braç i la va llançar a un petit compartiment que hi havia darrere de les lliteres d'acceleració posteriors.

–No et moguis! És perillós –li va advertir Ànakin.

Jabitha va obrir la boca com si es disposés a parlar, però el tallador de sang li va creuar la cara amb una salvatge bufetada i després va girar gràcilment sobre si mateix, va agafar a Ànakin per les espatlles i el va asseure a la butaca del pilot. La butaca es va ajustar automàticament al cos del noi, i Ànakin va sentir el tremolós reconeixement de la seva presència amb què el saludava la nau.

Els companys-llavor s'havien unit. Ara parlaven com un sol ésser, informant de l'estat de la nau, que estaven a punt... i de la seva preocupació. La nau sabia que alguna cosa anava malament, però Ànakin encara estava massa atordit i els seus moviments encara no tenien la coordinació necessària perquè pogués tractar d'emprendre alguna acció.

Jabitha va buscar refugi en un dels seients posteriors. Tenia el rostre ensangonat i no parava de gemegar.

Ànakin va sentir que se li gelava la sang. Va percebre el seu dolor.

El tallador de sang va ocupar el seient que havia estat fabricat per a Obi-Wan. Es va remoure incòmodament, i després va ficar la mà a la butxaca de la jaqueta i va treure d'ella un petit bulb verdós d'aparença cristal·lina.

Ànakin, encongit a la butaca, va veure a través dels ulls tot just mig oberts com el llarg braç inarticulat s'estenia cap a ell i uns esvelts i forts dits daurats aixafaven el bulb sota del seu nas.

El cap de l’Ànakin va semblar tornar a esclatar, però aquesta vegada amb una indignada detonació de vida. Es va apartar de l'acre pudor del bulb i la seva espatlla va xocar amb un panell d'instruments. Un sotrac va recórrer tot el seu cos, i Ànakin va mirar fixament al seu segrestador.

–No hi ha temps per explicacions, jove Jedi.

El to del tallador de sang havia canviat de cop i volta, tornant-se més afable i suau.

–Obi-Wan és mort?

–Això no és una cosa que hagi de preocupar-te –va dir el tallador de sang–. Aquesta nau et necessita a tu, no a ell. I jo necessito aquesta nau. La duràs a una òrbita sobre Zonama Sekot.

–I si no ho faig?

–Llavors mataré a la teva femella.

El tallador de sang va fer girar la llança en el reduït espai de la cabina i va fregar el pit de Jabitha amb la fulla. La noia va panteixar, però no va moure ni un múscul.

Ànakin va intentar percebre la presència viva del seu Mestre, però hi havia massa veus i massa confusió fora de la nau i no va poder detectar a Obi-Wan. Si no estava ferit, el seu Mestre podria sobreviure a qualsevol atac que el tallador de sang pogués llançar. Però si algun feix làser li havia donat...

El tallador de sang es va aixecar del segon seient i va assenyalar l’escotilla amb un llarg braç.

–Suposo que el silenci significa valor i que no pilotaràs la nau. Això vol dir que la meva missió ha fracassat. Ara mataré a la femella i disposaré del seu cos.

–No! –va cridar Ànakin–. La pilotaré. No li facis res.

Va fer un nou sondeig i va reprimir un sospir d'alleujament. Podia sentir la presència d'Obi-Wan: estava ferit, però encara vivia. Ànakin no podia imaginar-se un univers sense el seu Mestre.

Bé. Perdre al teu Mestre hagués suposat la fi de la teva prova. I ara... comença.

Ànakin va passar les mans per sobre dels controls. No hi havia indicacions de cap mena, però el seu disseny i la seva ubicació eren raonablement típics.

La nau va tornar a explicar-li el seu estat. Estava a punt per volar, però no disposava de moltes reserves de combustible: els tècnics encara no havien omplert els dipòsits.

–No tenim prou combustible per anar molt lluny –informà Ànakin al tallador de sang.

El tallador de sang va tancar una mà sobre el coll de la túnica ritual de l’Ànakin i va tirar d'ell, tirant-li a la cara un alè calent i que feia olor de pebre.

–És veritat –va insistir Ànakin–. No estic mentint.

–Llavors vola a un lloc on hi hagi combustible. Hem de preservar aquesta nau.

–Tu ets el que no va poder aconseguir que et fessin una nau! Els seus companys-llavor et van odiar res més veure't.

–Sí, sóc una vergonya per a tots –va dir el tallador de sang amb veu gèlida–, i ara enlaira.

Posant les mans sobre dels controls, Ànakin va accionar les palanques de les toveres de popa i els motors de la nau van cobrar vida a l'instant amb un suau cantarella, en una fluida arrencada que no s'assemblava al de cap de les naus que havia pilotat fins llavors.

L'escotilla es va tancar.

Quin vol inaugural, eh?

Ànakin va desplaçar les palanques de control cap endavant. La consola es va elevar al voltant dels seus dits i les mans. La nau li parlava, ensenyant-li el que havia de fer. Ànakin, al seu torn, li va suggerir a la nau que havia de separar-se del seu bressol i pujar en línia recta durant uns centenars de metres abans d'anivellar-se i posar rumb cap al sud-oest.

La nau va fer totes aquestes coses.

El noi estava allunyant al tallador de sang d'Obi-Wan, donant temps al seu Mestre perquè es recuperés. El que Jabitha hagués buscat refugi dins de la nau era una infortunada casualitat. Ànakin estava més que merament preocupat per la seva seguretat.

Podia sentir com anava recuperant les forces, i no va trigar a donar-se compte que aquestes augmentaven. Per a gran consternació seva, el component principal d'aquesta nova fortalesa era una vermella brasa d'ira.

Aquest és el camí, noi. La ira i l'odi són el combustible. Aviva'ls i fes apilament de força.

La veu de nou, aterridora en el seu poder. Ànakin no tenia ni la més remota idea de quines eren les seves intencions: de moment només era una presència invisible, la veu de la lleialtat i la supervivència, i semblava burlar-se de qualsevol intent d'atribuir-li plans ocults.

Ànakin no volia que Jabitha veiés el que li faria arribar a ser aquesta veu, allò en què es convertiria per poder salvar a Obi-Wan, derrotar als seus enemics i sobreviure.

Següent