El Planeta Misteriós (III)

Anterior

CAPÍTOL 3

El Temple Jedi era una gegantina estructura magníficament dissenyada i construïda que tenia diversos segles d'antiguitat, però com una gran part del que hi havia a Coruscant, últimament el seu exterior havia patit els efectes de l'abandonament. Per sota dels cinc impol·luts minarets lluents, en el nivell dels dormitoris i les entrades de personal, la pintura s’espellofava i les canonades de bronze degotaven llargs senyals verdosos al llarg de les teulades corbes. Les làmines de metall llaurat havien perdut els seus rivets d'aïllament i començaven a sucumbir a la corrosió elèctrica, creant fantàstics arc de Sant Martí sobre les seves superfícies allà on les tocaven.

Dins del Temple, al domini dels Cavallers Jedi i els seus padawans, les sales eren fresques, amb la il·luminació reduïda al mínim excepte en les estances privades, les quals eren adequadament espartanes però es trobaven proveïdes de llums per llegir els textos trets de l'enorme biblioteca. Cada cubicle també estava equipat amb un ordinador i un holoprojector per accedir a les últimes obres de ciència, història i filosofia.

L'efecte general, per a algú arribat de fora, podria haver estat d’una penombra estudiosa, però per a un Jedi, el Temple era un centre d'instrucció, cavallerositat i tradició sense igual a tot l’univers conegut.

Havia estat concebut per ser un lloc de pau i meditació combinat amb períodes de rigorós ensinistrament. Darrerament, però, el Consell Jedi dedicava una part cada vegada més considerable del seu temps a les apressants qüestions polítiques i les repercussions a gran escala d'un col·lapse econòmic que ja durava dècades.

La República no es podia permetre molta meditació ni de bon estudi, però. Aquella era aviat es convertiria en un període d'acció i resposta, amb moltes forces desplegades contra la llibertat i els principis que havien guiat els Jedi en la seva gelosa defensa del Senat i la República.

Això explicava per què tants Mestres havien hagut d’abandonar el Temple per dispersar-se per la precària perifèria de la República.

Però no explicava el perquè Mace Windu somreia amb perplexitat mentre presidia la sessió que havia d'analitzar el preocupant cas de l’Ànakin Skywalker.

Francament, Obi-Wan Kenobi mai havia aconseguit entendre a Mace Windu. Molts afirmaven que Yoda era el més enigmàtic dels Cavallers Jedi, habitualment ensenyant mitjançant el truc més que amb l'exemple, l'enigma abans que el fet assenyalat i raonat. Mace Windu, a jutjar per l'experiència d'Obi-Wan, semblava guiar-se mitjançant l'exemple rigorós, usant criteris concrets i una ferma disciplina en lloc de la revelació sorprenent. Malgrat això, no hi havia Jedi més capaç d'apreciar els acudits i les bromes que ell i acostumava a activar tortuoses trampes filosòfiques durant els debats.

Pel que fa a l'ensinistrament físic, el fet que les seves reacciones poguessin ser tan inesperades el convertia en un contrincant gairebé invencible. Qualsevol cosa que semblés proposar, o a la qual semblés oposar-se, podia ser una estratagema calculada per encoratjar un resultat totalment diferent.

Hi havia en ell una veta capritxosament creativa que desafiava l'anàlisi intel·lectual, i aquesta era una de les raons per les quals Mace Windu estava considerat com un gran Mestre Jedi.

Els cínics decadents del Districte del Senat que amb prou feines sabien res sobre els Jedi veien en ells als ombrívols i hieràtics preservadors d'una antiga religió, com filagarses d'una vella tela que no trigaria a ser substituïda per un enlluernador vestit nou, una era de precisió quirúrgica i fets inapel·lables. Mace Windu recordava a tots els que entraven en contacte amb ell que els Cavallers Jedi era un orde vibrant i viu, ric en contradiccions i posseïdor d'una vitalitat molt difícil –alguns deien que impossible– d’extingir.

Quant es van haver tret de sobre la silicona i la pudor mitjançant una vigorosa dutxa, Obi-Wan i Ànakin van pujar els graons i van entrar en un vell però impecablement atès turboascensor que els va portar al capdamunt de la resplendent Torre del Consell. El sol de finals de la tarda entrava pels grans finestrals de la càmera del Consell. L'estada circular estava banyada per una antiga claredat daurada, però aquella claredat no va caure sobre l’Ànakin, el petit cos quedava enfosquit per l'ombra d'un gran seient buit.

El padawan semblava bastant perplex.

Obi-Wan estava immòbil al seu costat, com ha de fer un Mestre quan el seu aprenent corre perill de ser expulsat de l'Orde.

Hi havia quatre Mestres presents. Els altres seients estaven buits. Mace Windu presidia la sessió. Obi-Wan recordava diverses audiències disciplinàries convocades per al seu propi Mestre, Qui-Gon Jinn, però tot i el somriure de diversió d’en Mace Windu, en cap d'elles havia percebut una atmosfera tan carregada de tensió.

–Ànakin Skywalker ja porta tres anys amb nosaltres, i ha demostrat ser un estudiant molt capaç –va començar dient en Mace–. Més que capaç. Brillant, amb unes capacitats i uns dots que tots albergàvem l'esperança de veure desenvolupats i controlats.

Mace es va aixecar i va caminar al voltant de la parella, la seva túnica xiuxiuejant amb cada moviment de les seves llargues cames.

–La fermesa de caràcter és un desafiament que el padawan ha de superar, doncs pot convertir-se en una màscara que amagui una voluntat indolent que no té centre i propòsit. El que sembla lluminós en la joventut perd la seva brillantor a la maduresa, i s'enfonsa en l'ancianitat. Un Jedi no es pot permetre aquestes debilitats. –Es va aturar davant del noi–. Quin és el teu error, Ànakin Skywalker?

Obi-Wan es va avançar per parlar, però Mace va aixecar la mà i una espurna d'advertència va brillar en els seus ulls. Encara que un Mestre havia de defensar al seu padawan, estava clar que el Consell volia anar més enllà d'allò.

Obi-Wan va sospitar el pitjor: que ja s'hagués dictat sentència, i que Ànakin anava a ser expulsat del Temple.

Ànakin va contemplar a Mace amb els ulls molt oberts, mostrant un abatiment que no era gens propi d'ell.

Mace va insistir.

–Torno a preguntar. Quin va ser el teu error?

–He cobert de vergonya l'Orde i al Temple –es va afanyar a respondre Ànakin amb un agut fil de veu.

–La resposta no em sembla molt precisa. Quin va ser el teu error?

–Crebantar les lleis del municipi, i..., i...

– No! –va declarar Mace, i el seu somriure es va esvair per ser substituït per una expressió adusta i ombrívola, com la fosca part inferior d'un núvol que fins aquell moment havia estat pintada pel sol.

Ànakin es va encongir sobre si mateix.

–Obi-Wan, explica el seu error al teu padawan. Al capdavall, deriva de les mateixes arrels que el teu –va dir Mace, mirant a Obi-Wan amb una cella enarcada.

Obi-Wan va reflexionar durant uns moments abans de contestar. Ningú va intentar donar-li pressa. La veritat interior era un viatge perillós, fins i tot per a un Jedi.

–Ja ho veig –va dir finalment–. Els dos volem certesa.

Ànakin va mirar al seu Mestre amb el nas arrufat i cara de perplexitat.

–Explica’ns a tots de quina manera li has fallat al teu padawan –va dir Mace, parlant en un to bastant afable tenint en compte el curs que estava prenent l'audiència.

–Ell i jo som massa joves per poder-nos permetre el luxe de la certesa –va dir Obi-Wan–. La nostra experiència és tan reduïda que no pot proporcionar-nos ni tan sols la pau momentània. A més a més, he estat més atent al seu desenvolupament que al meu: els seus obvis defectes m'han distret i no he sabut usar el seu mirall per guiar-me i, d'aquesta manera, poder-lo guiar.

–Un bon començament –va admetre en Mace–. I ara, jove Skywalker, explica al Consell com pots trobar la pau buscant emocions fàcils entre els ocupants més desorientats del planeta.

L’arrufament de celles de l’Ànakin es va fer més marcat.

–T’estàs posant a la defensiva –li va advertir Mace.

–Vaig fer el que vaig fer per omplir una carència en el meu entrenament –va dir Ànakin amb fosca tossuderia.

L'expressió d’en Mace va derivar cap a la beneiteria, i un sobtat llanguiment li va fer aclucar els ulls mentre es portava els braços a l'esquena.

– I qui és responsable d'aquesta manca?

–Jo, Mestre.

Mace va assentir, la seva aguerrida cara sobtadament convertida en una efígie de pedra tallada. Les bromes i l'humor havien desaparegut. Darrere d'aquesta cara, si se sabia com percebre, cremava una flama de concentració amb una insuportable brillantor que era digna dels llegendaris Mestres Jedi del passat.

–Intento fugir del dolor–va dir Ànakin–. La meva mare...

Mace va aixecar la mà i Ànakin va callar a l'instant.

–El dolor pot ser el nostre major mestre –va dir, i la seva veu gairebé era un murmuri–. Per què vols voler fugir d'ell?

–És... És la meva fortalesa. Això ho entenc.

–T'equivoques –va dir Obi-Wan, posant la mà sobre l’espatlla de l’Ànakin mentre el noi els mirava amb creixent confusió.

–De quina manera s'equivoca, professor? –va preguntar Mace a Obi-Wan.

–Repenja’t en el dolor com si fos una crossa i crearàs ira i una fosca por a la veritat –va dir Obi-Wan–. El dolor guia, però no dóna cap suport.

Ànakin va decantar el cap. Estar envoltat d'aquells Cavallers Jedi i de tota aquella aclaparadora experiència feia que semblés fràgil, gairebé insubstancial. Una ganyota de consternació va arrufar la seva cara.

–Els meus talents més útils no són els d'un Jedi.

–Cert, ja que inverteixes el teu esperit i la teva angoixa en màquines i competicions inútils, en comptes d'enfrontar-te directament als teus sentiments –va dir en Mace–. Has omplert d'androides les sales del nostre Temple. Hi ha tants que ensopego amb ells. Però ens estem allunyant del que realment ens interessa. Torna a tractar d'explicar el teu error.

Ànakin va bellugar el cap, atrapat entre la tossuderia i les llàgrimes.

–No sé què voleu que digui.

Mace va empassar aire i va tancar els ulls.

–Mira dins teu, Ànakin.

–No vull fer-ho –va panteixar Ànakin amb veu tremolosa–. No m'agrada el que veig.

–I no podria ser que només estiguessis veient les tensions que indican la proximitat de l'edat adulta? –va preguntar Mace.

–No! –va cridar Ànakin–. Veig... massa, massa.

–Massa què?

–Cremo per dins igual que un sol!

La veu del noi va ressonar a la sala com una campana.

Hi va haver un moment de silenci.

–Notable –va admetre Mace Windu i, curiosament, un somriure aletejà pels seus llavis durant un moment–. I?

–I no sé què fer amb això. Vull fugir. Això em torna temerari i imprudent, així que busco sensacions. No us culpo per...

Ànakin no va poder acabar la frase.

Obi-Wan va sentir l'angoixa del noi com una daga a les entranyes.

–La meva pròpia mare no sabia què fer amb mi –va murmurar en veu baixa l’Ànakin.

La porta de la paret del fons es va obrir lentament. Mace i Obi-Wan van alçar la mirada per veure qui era.

Una figura femenina vestida amb la túnica del Temple va entrar en el cercle, i una veu límpida i musical va ressonar a la sala.

–Just el que pensava. Així que estem celebrant una petita sessió inquisitorial, eh?

Mace es va posar dret i va acollir el sarcasme amb un gran somriure.

–Benvinguda, Thràcia.

Obi-Wan va inclinar el cap respectuosament.

–Puc quedar-me al teu costat, Ànakin?

Thràcia Cho Leem va anar lentament cap al centre de la sala on esperaven Obi-Wan i Ànakin. Els seus curts cabells grisos cobrien el seu llarg crani com una gorra, i el seu nas aquilí olorà l'aire fred com si els estigués jutjant a tots per la seva olor. Els seus enormes i lluminosos ulls, d’iris com granadures d’ultramarina, van recórrer els seients buits. Thràcia es va embolicar en els plecs de la seva llarga túnica fosca i va pujar les mànigues per revelar braços prims i forts. Després va treure el mentó.

–Hauria d’haver-te advertit que tornaria, Mace –va dir a continuació.

–Sempre és un honor, Thràcia –va dir Mace.

–Tots contra el pobre noi, oi?

–Podria ser pitjor –va dir en Mace–. Avui la majoria del Consell està fora. Yoda seria molt més dur...

–Aquesta soca orelluda no sap res sobre els nens humans. I si a això anem, tu tampoc. Mai t'has casat, Mace! Jo si. He tingut molts fills i filles, en molts mons. A vegades penso que tots hauríeu de prendre-us unes vacances, com vaig fer jo, i olorar l'aire real, veure com es manifesta la Força en la vida quotidiana, en comptes de perdre el temps aprenent a empunyar espases de llum.

Un somriure de delit va il·luminar el rostre d’en Mace.

–És meravellós tenir-te amb nosaltres després de tants anys, Thràcia. –No hi havia ni rastre d'ironia en la seva veu. De fet, li complaïa tenir-la a la sala, i el que els hagués sorprès semblava complaure-li encara més–. Què suggereixes per al jove Skywalker?

–Hi ha una cosa que no va bé en mi –va intervenir Ànakin, i després tancà la boca i va recórrer la sala amb la mirada.

–Ximpleries! –va exclamar la Thràcia, amb el rostre arrufat per la irritació. Era més o menys de la mateixa altura que Ànakin, i li va mirar als ulls–. Cap de nosaltres pot veure al cor d'un altre. Afortunadament, la Força no fa això per nosaltres. Què és el que vols demostrar, noi? Va, respon-me.

–Saps què va passar? –li va preguntar Obi-Wan.

–Sé que aquesta tarda vau tornar aquí coberts d'una substància viscosa i fent olor d’escombraries. Tot el personal del Temple parla d'això –va dir la Thràcia– Ànakin els diverteix. Ha portat més energia i espurna en aquest vell i lúgubre munt de ruïnes que ningú que recordem, Qui-Gon Jinn inclòs. I ara, noi, què és el que vols demostrar?

–No vull demostrar res. Necessito saber qui sóc, com em diu una vegada i una altra Obi-Wan.

Thràcia va tornar a ensumar l'aire i va mirar a Obi-Wan amb una barreja d'afecte i penetrant severitat.

–Obi-Wan ha oblidat que alguna vegada va ser un nen.

Obi-Wan la va mirar i va somriure.

–Qui-Gon no estaria d'acord.

–Qui-Gon! Aquest sí que era un nen. Tota la seva vida va ser un nen, i era més savi que tots vosaltres junts. Però n'hi ha prou de xerrada. Percebo un autèntic perill aquí.

–Hi va haver un intent d'assassinat –va dir Obi-Wan– Un tallador de sang.

–Sospitem que certes forces dissidents de la República podrien estar involucrades –va dir Mace.

–Ho sabia tot sobre mi –va afegir Ànakin.

–Tot? –va preguntar Thràcia, dirigint un enarcament de cella a Mace.

–Vaig deixar que ell... –Una sobtada comprensió desorbità els ulls del noi. Va mirar a Obi-Wan–. Acabo de comprendre quin va ser el meu error, Mestre!

Thràcia va arrufar els llavis i es va tornar cap a Obi-Wan.

Obi-Wan es va creuar de braços. Ell i Ànakin haurien pogut ser germans, separats només per un doble grapat d'anys, i sense malgrat tot Obi-Wan era el més proper a un pare que el noi podria tenir mai.

–Sí?

–Buscava pau personal i satisfacció en la cursa del pou, en comptes de pensar en les grans fites dels Jedi.

–I? –va preguntar Obi-Wan, animant-lo a seguir.

–Vull dir que... Bé, ja sé que no hagués hagut de sortir del Temple d'amagat, enganyar al meu Mestre i participar en una activitat il·legal que hauria pogut danyar seriosament la reputació de l'Orde.

–Una llista molt llarga –va dir Mace Windu.

–Però... Em vaig obstinar a perseguir metes personals fins i tot després que hauria hagut de ser evident per a mi que una amenaça pesava sobre el Temple.

–I molt seriosa, de fet –va murmurar Thràcia i, posant-li les mans sobre les espatlles, va mirar a Obi-Wan per veure si podia intervenir. Obi-Wan va fer que sí, encara que tenia els seus dubtes. Thràcia era famosa per ensinistrar només femelles Jedi, no per preparar nois–. Ànakin, algun dia els teus poders podrien sobrepassar als de qualsevol dels presents en aquesta sala –va prosseguir Thràcia–. Però què és el que passa quan empenys alguna cosa amb totes les teves forces?

–Que es mou més de pressa–va dir Ànakin.

Thràcia va assentir.

–Estàs sent impulsat per una herència que pocs poden entendre –va dir, apartant les mans de les seves espatlles–. Obi-Wan?

–Moure’s més de pressa no et dóna molt temps per pensar –va dir Obi-Wan, seguint el fil del raonament allà on l'havia deixat la Thràcia–. Has d'aprendre a dominar les teves passions, però de moment n'hi hauria prou que no pensessis tant en lliurar-te del teu dolor. La joventut és un temps d'incertesa i inquietud.

–Ni jo mateixa hagués pogut expressar-ho millor –va dir Thràcia–. Sigues un nen, Ànakin. Gaudeix d'això. Explora els teus límits. Irrita i provoca. Ja tindràs temps de sobres per a la saviesa quan hagis fet més forats a les soles de les sabates. Fes suar al teu mestre! Això li anirà bé. Li recordarà aquells temps en què era un noi. I... Digues-nos el que necessites, ara, per anar al lloc al qual ha d'acabar portant-te el teu entrenament.

Mace Windu semblava estar a punt de discrepar, però Thràcia li va dirigir un radiant somriure, alçant les celles cap al seu front ple d'arrugues, i Mace va baixar les espatlles. Thràcia era una de les poques persones amb una capacitat per al sarcasme que superava la de Mace Windu, i ell ho sabia.

Ànakin va recórrer la sala amb la mirada i va comprendre que, fossin quines fossin les perspectives al començament de la reunió, ara hi havia molt poques probabilitats que fos expulsat del Temple. Thràcia s'havia sortit amb la seva com només ella podia fer-ho, mitjançant la suau reprimenda que acabava de fer-los objecte a tots.

–Necessito una feina, una missió –va dir, amb la veu a punt de trencar-se-li per l'emoció que sentia–. Necessito fer alguna cosa. Una cosa real.

–Com podem dipositar la nostra confiança en tu? –va preguntar Mace, inclinant-se cap endavant i mirant al noi.

Ànakin li va sostenir la mirada. El poder del seu esperit, de la seva personalitat, era gairebé aterridorament visible.

–És cert, padawan. Com podem confiar en tu després de tots aquests errors? –va preguntar Thràcia amb tranquil·la fermesa–. Ser el que ets és una cosa, i arrossegar al perill a altres és una cosa molt diferent.

Ànakin la va contemplar en silenci durant uns segons interminables, escrutant-li la cara com podria haver-ho fet amb un mapa si estigués intentant trobar el camí de retorn a la llar.

–Mai cometo el mateix error dues vegades –va dir per fi, parpellejant lentament mentre es tornava cap als altres membres del Consell–. No sóc idiota.

–Hi estic d'acord –va dir Thràcia–. Mace, dóna'ls alguna cosa útil a fer en comptes de bullir-los dins de l'olla del Temple.

–M’estava aproximant en aquesta conclusió –va dir Mace.

–Per la qual cosa has necessitat tot el dia i has hagut d’aterrir al noi! –va exclamar Thràcia.

–Ànakin no s'espanta amb facilitat, almenys no de nosaltres –va dir Mace maliciosament–. Hi ha d'haver una altra raó perquè avui ens hagis honrat amb la teva presència, Thràcia.

–Que observador! –va dir ella–. El perill augmenta a cada dia que passa i els nostres enemics, siguin els qui siguin i estiguin al Senat o fora d'ell, poden fer un nou intent d'atacar als nostres estudiants abans que siguin capaços de defensar-se a si mateixos. –Thràcia es va baixar les mànigues i es va asseure en un seient buit del Consell junt a Mace–. Vas enviar la Vergere, la meva antiga deixebla, a una missió, i ja fa un any que no sabem res d'ella. Tots els Jedi aprenen a tenir cura de si mateixos, i la Vergere té molts recursos. Potser ha decidit prolongar la seva missió, o que hagi trobat una altra. En qualsevol cas, sol·licito que Obi-Wan Kenobi sigui enviat en la seva ajuda.

–Amb mi? –va preguntar Ànakin amb un sobtat interès.

Recordava la Vergere, una jove esvelta i molt seriosa que el tractava amb la reservada cortesia que hauria mostrat davant un adult. Li havia caigut bé. El que més li agradava d'ella eren els seus plomalls de plomes i els petits bigotis que circumdaven el seu rostre, i els seus grans ulls plens de curiositat.

–Seria una missió molt llarga? –va preguntar Obi-Wan,

–Hauríeu d'anar a l'altre extrem del galàxia, molt més enllà dels límits del poder de la República –va dir Mace amb veu pensativa–. Si acordem fer-ho.

–Una ocasió de créixer i viure grans aventures, lluny de les intrigues i l'enrenou del món-capital –va dir la Thràcia–. No t’entusiasma la perspectiva, Obi-Wan?

Obi-Wan va fer un pas endavant.

–Si el Temple corre perill, preferiria quedar-me i defensar-lo.

–Veig el camí pel qual caminem tots –va dir en Mace–. Vergere ja ha ingressat a l'Orde dels Cavallers Jedi, però Thràcia està preocupada per la seva antiga deixebla. Aquesta missió significarà misteri, llargs viatges i un món exòtic, coses totes elles que podrien atreure l'atenció d'un jove padawan.

–No hem d'animar a ningú a buscar l'aventura sense motiu –va protestar Obi-Wan, i Ànakin el va mirar amb ulls plens de consternació.

El rostre ombrívol d’en Mace indicava que compartia algunes de les preocupacions d'Obi-Wan, però no totes.

–La crisi que plana sobre Coruscant encara no ha arribat –va dir aixecant la mà–. Potser encara falten dècades per això. Mentre estiguis fora, Obi-Wan, probablement podrem sortir-nos sense la teva ajuda. –Els llavis de Mace van esbossar el més tènue dels somriures–. Un padawan ha d'estar al costat del seu Mestre per ajudar-lo en tot el possible. Estàs d'acord, Ànakin?

–Per descomptat que sí! –Va dir Ànakin, removent-se amb l’esperança d'escapar a la vigilància de tants ulls escrutadors–. La reunió ha acabat?

–En el moment oportú –va dir Mace, la seva mirada novament distant i pensativa–, I ara, torna a explicar-me com vas arribar a prendre part en aquesta carrera.

Següent